Oral / Redacció 24

Aigües turbulentes

Els detractors del 'fracking' insisteixen que aquest sistema d'extracció és un perill per als aqüífers pròxims als pous

L'explotació de jaciments d'hidrocarburs mitjançant el sistema de fractura hidràulica horitzontal (fracking) està immersa en la polèmica a causa dels efectes nocius que pot provocar en el medi ambient, especialment als aqüífers que estan situats a l'entorn dels pous. Aquesta tècnica consisteix en la realització d'una perforació vertical que pot arribar a una profunditat de milers de metres, fins que troba el substrat en el qual hi ha retingut el gas en petites bombolles disseminades en argiles o en pissarres bituminoses.
Un cop s'ha arribat a aquesta profunditat, es procedeix a fer perforacions més o menys horitzontals per fracturar el substrat mitjançant la utilització d'explosius i la injecció a grans pressions d'un fluid de fractura compost per aigua, sorra i productes químics. Amb això s'aconsegueix l'extracció del gas, que a l'alliberar la pressió flueix amb l'aigua injectada fins que arriba a la superfície. La tècnica està sent molt contestada als Estats Units, país que n'és el principal impulsor, i ha estat prohibida a França, Holanda, Romania i alguns länder (estats federats) alemanys.
Associacions com Ecologistes en Acció afirmen que el fracking pot provocar alteracions físiques en els aqüífers i recorden que les perforacions a gran profunditat «es fan les 24 hores del dia i durant uns quants mesos». Adverteixen que es poden produir interrupcions en el flux d'aigua, comunicacions amb substrats més profunds i que els aqüífers «es poden destruir totalment». El principal risc que comporta és que es contaminin les capes freàtiques, ja que en la fractura hidràulica horitzontal s'utilitza aigua a pressió barrejada amb sorra i productes químics «altament tòxics» que suposen el 2% del fluid total utilitzat.
Efectes irreversibles
Ecologistes en Acció insisteix en l'informe Efectes de la fractura hidràulica sobre l'aigua a Espanya que si es generalitza l'extracció de gas mitjançant fractura hidràulica «molt probablement es produirà la contaminació química dels aqüífers de la zona. Una contaminació que resultaria irreversible, de manera que els aqüífers poden quedar inutilitzats de forma permanent per al consum humà». Els conservacionistes també recorden que aquesta tècnica requereix un gran consum d'aigua per injectar-la a pressió i que els camions i la maquinària pesant que s'utilitza en els pous fan imprescindible que s'habilitin grans pistes forestals per poder-hi accedir.
El president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Escuer, també opina que el fracking és un sistema d'extracció «polèmic», per la qual cosa considera que és convenient aclarir moltes «incògnites» sobre les «conseqüències» d'aquest sistema abans de posar-lo en pràctica en cap jaciment.

 Font:

Ací teni un altre article:

Revolta contra el 'fracking'

 

 

_____________________________________

 

Sexting: un dels riscos de la xarxa

El sexting, paraula anglesa provinent de les paraules “sex” i “texting” (sexe i text), és un dels riscos a Internet més abundants i que més repercussions negatives ha tingut entre joves i adolescents durant l’últim lustre. Consisteix en la publicació o enviament de fotos amb la persona nua a través d’Internet, ja sigui mitjançant un sistema de missatgeria mòbil, una xarxa social o un xat.

El sexting però, no és un fenomen que hagi aparegut ara plenament, sinó que ha tingut antecedents, ja que la mostra de fotografies i vídeos de vessant sexual ja es feien en  formats analògics i normalment es quedaven en l’àmbit privat. El que dona rellevància a aquest fenomen és la capacitat de difondre més ràpid i a moltes més persones aquests continguts, dels quals s’acaba perdent el control i que poden arribar fins i tot a webs pornogràfiques.

La vessant conflictiva del sexting , doncs, rau en el possible xantatge posterior que els receptors de les imatges poden fer als emissors originals. Hi ha diverses maneres i diferents contextos per a que el sexting pugui arribar a ser conflictiu.

Un d’ells és a partir de la proximitat. Un company de classe o conegut de la persona emissora, es dedica a parlar amb ella virtualment i a fer-li veure o creure que sent una certa atracció. La persona afalagada agafa confiança amb el seu interlocutor i comença un enviament d’imatges sensuals o eròtiques responent a la sol·licitud de l’altra persona. Un cop les imatges ja estan enviades, el receptor, del cercle social proper a la víctima (posem per cas un company de classe) amenaça a la persona d’esbombar les imatges entre els companys de classe i fer-les públiques al centre educatiu on tots dos estudien. D’aquesta manera una persona té el poder per fer xantatge a l’altra i a través de l’amenaça de la humiliació, pot fer que es subjugui a les seves peticions.

Un altre context ben diferent per al sexting és quan la persona que exerceix el xantatge no pertany a cap cercle social de la víctima. Quan el xantatgista és un desconegut, el seu objectiu serà aconseguir cada cop més fotos de la persona afectada i cada cop amb menys roba i amb més exigències. Les amenaces en cas d’incompliment poden anar des de la violència fins a la publicació d’imatges a la xarxa, creant un cercle viciós del qual la víctima té dificultats per sortir.

Les primeres referències al sexting tenen origen el 2005 a la revista del Regne Unit Sunday Telegraph,i des d’aleshores s’ha constatat la seva existència als mitjans de comunicació de molts països del món, amb major incidència inicial als països de parla anglesa, com el mateix Regna Unit, Austràlia, Estats Units o Nova Zelanda.

Una enquesta realitzada als Estats Units l’any 2008 dins el marc d’una campanya americana per a la prevenció de l’embaràs juvenil va revelar que el 22% de noies enquestades (i l’11% de les que tenien entre 13 i 16 anys) havien enviat o publicat per la xarxa fotografies seves despullades o semi despullades. El 33% dels nois afirmaven haver rebut imatges d’aquest tipus. Segons aquesta enquesta, finançada per l’empresa CosmoGirl, els missatges sexuals eren més comuns que les imatges, amb un total del 50% dels joves que afirmava haver-los rebut algun cop. Un dels casos més impactants fins ara, és el de la jove canadenca, Amanda Todd, que va acabar optant pel suïcidi degut a les pressions, pallisses i burles que rebia a l’ institut.

Els últims dos anys també s’ha donat el fenomen del sexting a través de la pirateria mòbil, on a traves d’aplicacions falses que aparenten ser programes reals, introdueixen un virus informàtic a la placa base de l’aparell mòbil. El pirata també pot accedir a través de xarxes públiques com el Wi-fi a un escenari de grans aglomeracions. La pirateria no contacta directament amb l’usuari, però si roba els arxius o fotografies guardades a la memòria de l’aparell.

L’objectiu és més aviat econòmic, ja que accedeixen a xantatges a l’usuari per no propagar la foto, o simplement es limiten a entrar dins el mòbil per poder introduir informació maliciosa i estafar-lo de qualsevol manera. Per evitar això, és important tenir actualitzat el sistema operatiu de l’aparell, així com les aplicacions instal·lades. La pirateria mòbil és més freqüent als smartphones, amb sistema Android, que no pas a l’Iphone de Apple, ja que presenta moltes més dificultats per accedir-hi. L’últim cas de sexting al nostre país va ser la propagació de fotografies (de caràcter pornogràfic), procedents dels operatius d’estudiants del campus universitari de Deusto, Biscaia.  La Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibertsitateko) va ser trending topic a Twitter, i va esdevenir com una mostra més, dels perills que guarden les noves tecnologies.

Els experts

 El sexting, a més de guanyar presència en la vida de molts joves i d’associacions, també cada cop s’està obrint més pas en la vida d’experts, que es comencen a dedicar al seu estudi i tractament. Yolanda Rodríguez Castro, Doctora en Psicopedagogia i professora de la Universitat d’Ourense i centrada en el estudi del sexisme, estereotips, educació sexual i violència de gènere, ha  comentat una mica alguns aspectes per entendre i analitzar millor el sexting.

En quant al perfil del practicant de sexting, Yolanda Rodríguez ens destaca que el jove sol ser una persona insegura amb poca autoestima, amb ganes de ser acceptada per un grup d’iguals  i que es vol auto reafirmar. A més, també s’utilitza el sexting en relació amb la conquista, ja que igual que molts animals, el jove mostra el seu físic per impressionar la possible parella. En relació amb això, destaca que majoritàriament els joves cerquen la diversió i la morbositat. “En aquesta etapa de la pubertat i  l’adolescència s’evoluciona des d’una conducta sexual amb una clara finalitat auto exploratòria i lúdica durant la infància, cap a una sexualitat caracteritzada per una major especialització del desig sexual amb una tendència més relacional, és a dir, passen de tindre una visió sexual plenament centrada en ells mateixos a veure que hi ha altres amb els que poden i es volen relacionar, és per això que qualsevol contingut relacionat amb la sexualitat els resulta cridaner, novedós i els interessa” .

Però, segons la psicopedagoga, “el pitjor és que per ells l’enviament és un joc, una experiència nova i poden no donar-li importància a què es farà amb la imatge i les conseqüències que això tindrà però possiblement en la seva vida adulta els afectarà el fet de trobar una imatge seva amb connotació sexual – ja que Internet té memòria- i que pot afectar en molts àmbits de la seva vida com el treball o les relacions”.

L’educació sexual com a via per a disminuir el sexting

El sexting, però, no ha de ser un problema en sí mateix. L’inconvenient està quan el sexting es converteix en ciberbullying.

Encara que encara hi ha poca literatura científica sobre el tema,per a que disminueixin el casos de sexting, afirma Yolanda Rodríguez, és imprescindible que els joves rebin informació en educació sexual a casa i a l’escola, ja que aquesta constitueix un instrument de transformació social. “S’ha de promoure l’educació sexual, especialment a l’escola, com a principal agent educatiu formal i a la família com a primer i més influent agent d’educació informal”. Les escoles haurien de fer xarrades informatives i els pares ser conscients dels perills que pot amagar la xarxa amb l’objectiu d’inculcar als joves valors de privacitat i protecció de dades.

La psicopedagoga explica que l’educació sexual hauria de ser un dret i un deure a la nostra societat. Un deure dels diferents agents de socialització com l’escola i un dret de totes les persones, sobretot dels joves i adolescents perquè es troben a una època crucial del seu desenvolupament psicosexual, a ser formades en la seva dimensió sexual. Només amb l’educació sexual adequada es podran prevenir casos d’assetjament sexual, sexting o dating violence.

I parlant de comportament sexual i l’actitud davant el sexe, la doctora Rodríguez destaca el component sexista del sexting -podríem definir una actitud sexista com una actitud de discriminació envers un determinat sexe biològic-.

 

Segons la doctora, tot i que la pràctica delsexting és un risc personal tant per a nois com per a noies, el sexting incorpora una clara tendència sexista que afecta molt més a les noies. “Les noies poden tendir al exhibicionisme,els agrada que les mirin, i els nois al voyeurisme”, i afegeix que els mitjans de comunicació i la publicitat juguen un paper molt important en la transmissió dels estereotips de gènere – que prevalen i defensen l’heterosexualitat, la masculinitat i la joventut per sobre de l’homosexualitat  i el sexe femení- encara pensat com el sexe sumís-. D’aquesta manera, el sexisme influeix clarament en les conseqüències d’enviar fotografies de contingut eròtic a través d’alguna plataforma digital.

La  societat discrimina molt més a les noies que tenen aquest tipus de comportament, en diferència dels nois que ho practiquen – amb qui s’és molt més tolerant- pel fet que el rol que la  dona assumeix és diferent l’esperat per la societat i inculcat per la tradició.

El paper de les Institucions

Encara que moltes de les víctimes no saben a qui acudir per denunciar la seva situació i ignoren si fer-ho els servirà d’alguna situació, el cert es que actualment el panorama d’associacions centrades en riscos a Internet està en expansió. L’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i la pàgina web Pantallasamigas.net  en son dos de les institucions més destacades. Aquestes,van realitzar fa aproximadament un any i mig una guia (podeu descarregar-la aquí) especialitzada en els efectes negatius que produeix el sexting. Des d’aquestes institucions, s’ha intentat oferir recomanacions i consells per tal de minimitzar els riscos i aportar una sèrie de pautes de procediment a l’hora de fer front a una incidència.

L’objectiu principal de la guia és donar a conèixer què és el sexting. Llavors, podem observar que per aquestes associacions és molt important conscienciar a la societat d’un problema que és molt present, sobretot, en els adolescents. Per les institucions interessades en el fenomen, és primordial que menors i adults estiguin al corrent del que pot comportar i així estar més preparats a l’hora d’enfrontar el problema.

Una altra de les institucions que es dedica a la prevenció del sexting és la Unitat Central de Delictes Informàtics del cos de Mossos d’Esquadra. La policia catalana té un grup de treball especialitzat en Delinqüència Infantil, on les víctimes són els menors d’edat.

Des del Pla Internet Segura els Mossos d’Esquadra elaboren una guia de bons usos destinada als menors i als seus pares, amb consells, qüestions legals o què fer en cas de ser víctima de sexting.  A més, demanen col·laboració ciutadana en casos com haver trobat portals de pornografia infantil, o conèixer algun cas específic d’assetjament.

Per últim, trobem – també a Internet – la plana web www.protegeles.com , una associació sense ànim de lucre que busca facilitar la feina als cossos de policia de l’estat (Policia Nacional i Guardia Civil) amb informacions verificables. L’objectiu de Protegelesés l’eliminació de pàgines web que condueixin a la pornografia infantil, o al sexting, i sobretot, a la detecció dels seus autors. Per això, desenvolupen campanyes de denúncia, estudis i material didàctic per evitar nous casos entre els joves i adolescents. A més de tractar el sexting, en aquesta pàgina web tracten tots els tipus d’assetjament que es poden donar a través de la xarxa, com el ciberbullying.

Hem parlat amb un agent de la Unitat de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil perquè ens expliqui el procediment que segueixen i a les situacions a les que s’enfronten.

Segons l’agent, en un mes, el nombre de denúncies que reben es baix- parlem de 4 o 5 casos- ja que encara els joves no saben que han de fer. En el cas del procediment que segueixen, ens declara que en el cas de que hi hagi problemes entre menors no poden fer cap procediment penal en el cas de que sigui falta lleu,fan mediació a l’escola i prou. També, a part de la mediació fan xerrades preventives i de conscienciació que es basen en instruir en Internet i a ensenyar quines proteccions hi ha.

Sens dubte, la feina de les institucions contra el sexting és desenvolupa també a través de la xarxa, deixant clar que el problema no és exclusivament del mitjà. Si tens qualsevol problema, o ets víctima d’un delicte o falta, no dubtis a contactar amb:

-       Mossos d’Esquadra, 112, internetsegura@gencat.cat

-       Protegeles.com, 91 740 00 19, contacto@protegeles.com

Les víctimes

“De vegades ens sentim desprotegides, sabem que va ser un error nostre, però també sabem que aquests casos queden impunes”. Aquestes són declaracions d’una noia que amb 17 anys va patir un cas de sexting i, encara quedant-se en l’anonimat, vol explicar la seva història. “No sabia ni que estava fent. Simplement m’agradava un noi i vaig fer el que ell em va demanar. Vaig ser massa innocent”. La nostra protagonista va patir l’assetjament del seu entorn social quan la seva ex-parella, un noi dos anys més gran que ella, va difondre un vídeo seu en postures eròtiques. Des d’aquest instant, ha patit un autèntic infern.
Alhora, també ha volgut contar la seva història per denunciar la poca ajuda que li han proporcionat les associacions destinades a protegir als menors i que tenen l’objectiu de defensar-los davant d’aquests delictes. “No vull entrar en polèmiques, però hi ha associacions a les que he enviat un correu explicant el meu cas i ni tan sols m’han respost. Estic bastant decebuda, la veritat”.
Només cal navegar una mica per la xarxa per adonar-se que els casos de sexting estan molt desprotegits, gràcies en part a l’aparició de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A falta d’institucions especialitzades exclusivament en sexting, son altres com ACASI (Associació Contra els Abusos Sexuals a la Infància) les que reben els casos.

Igual de greu és el cas d’una altra noia, que també s’ha volgut mantenir a l’anonimat. Amb 14 anys va ser víctima del sexting després que es gravés fent-se tocaments davant el noi que li agradava  i que aquest  li passés a gran part dels seus companys de classe. “Va ser a partir d’aquest moment que el meu món va canviar completament. Les classes es van tornar un infern i eren insuportables degut a les burles dels meus companys. El temps que allò va durar se’m va fer molt llarg perquè tot l’institut coneixia el meu cas i cada cop que passava pel costat dels companys més grans podia escoltar els seus comentaris despectius. Per sort els professors em van donar tot el seu suport, en especial la meva professora de música, i això va parar després d’unes quantes xerrades per part del director del centre. Tot i que l’assetjament va parar, fins que vaig sortir de l’institut vaig estar etiquetada, és una cosa que em perseguirà tota la vida”. La noia ens explica que no va acudir a cap associació perquè per la seva zona no va trobar-ne cap.

Aquests són simplement dos casos de tots els que es viuen. Experiències com les que es relaten demostren com la vida d’una persona pot canviar d’una forma tan brusca per una acció equivocada.

Font : 

________________________________________________________________________

Desconfiança i inseguretat entre al·lèrgics i intolerants alimentaris

Menjar és un acte plaent. En canvi, per a algunes persones pot arribar a convertir-se en un acte desagradable i fins i tot perillós. Són els al·lèrgics i els intolerants als aliments. Encara que és difícil concretar el nombre exacte de persones que pateixen aquestes malalties, els experts asseguren que en els últims 15 anys els casos s'han duplicat.
De fet, avui dia es reconeix que les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són una qüestió fonamental en la seguretat i la indústria alimentària. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quines són les dificultats que troba aquest col·lectiu en la seva rutina diària a l'hora de fer la compra i quan surten a menjar fora de casa. Per dur-ho a terme, la revista va entrevistar entre el final de març i la primeria d'abril més de 1.100 persones que tenien una de les dues malalties o que tenien al seu càrrec familiars que les patien. Tots procedien de 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Múrcia, Navarra i País Basc. Un 88% d'ells patia alguna al.lèrgia o intolerància alimentària (o les dues), mentre que la resta tenia alguna persona al seu càrrec amb alguna de les dues malalties.

Retrat d'una malaltia

Tres de cada quatre persones entrevistades eren dones i tenien una edat mitjana de 36 anys. Per grups d'edat, la proporció més gran d'enquestats tenia entre 40 i 49 anys (un 27%), 30 i 39 anys (un 25%), i 50 anys o més (un 20%). Només un 11% eren menors de 10 anys, un 5% tenia entre 10 i 19 anys i un altre 12%, de 20 a 29 anys. La meitat dels enquestats eren intolerants a algun aliment (al.·ludeixen especialment a la lactosa, al gluten o a la fructosa), el 31% hi eren al·lèrgics (generalment esmenten la llet i els seus derivats, les fruites fresques o seques o bé l'ou) i la resta compartien les dues malalties.
Es va comprovar que les al·lèrgies i les intoleràncies afecten de forma diferent segons l'edat. Un 68% dels menors de 10 anys es declaraven al·lèrgics, igual que el 47% dels entrevistats amb edats compreses entre els 10 i els 19 anys. Aquesta proporció disminueix amb l'edat, a diferència de les intoleràncies, que augmenten: un 62% de les persones enquestades de 20 a 29 anys eren intolerants a algun aliment, així com més de la meitat dels majors de 30 anys entrevistats.

Desconfiança i inseguretat

En l'enquesta queda clara la desconfiança i la inseguretat dels participants a l'hora de comprar i sortir a menjar fora de casa.
En primer lloc, un de cada cinc entrevistats sent que habitualment no pot fer la compra amb total seguretat en qualsevol establiment, i un 37% només de vegades. Encara més, un de cada quatre pensa que els productes no s'etiqueten mai de forma adequada. Comprar resulta tediós i difícil i reclamen una informació tan detallada i llegible com sigui possible.
Així mateix, per a tres de cada cinc enquestats sortir a menjar a fora suposa un risc per a la seva salut. I és que quan demanen el menú, més de la meitat dels enquestats opina que en hostaleria mai es prenen les precaucions necessàries: avisar sobre la possible presència d'al·lergògens en els plats, detallar al màxim els ingredients en les cartes i els menús, evitar la contaminació encreuada en l'emmagatzemament i la manipulació dels productes, i disposar d'estris de treball exclusius per als menús infantils. Per aquest motiu exigeixen més formació en l'àmbit de l'hostaleria en matèria d'al.lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Bones pràctiques

La Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (Elika) proporciona recomanacions per fer més fàcil el dia a dia d'un al·lèrgic o intolerant alimentari:

• En la compra...
  • Cal llegir l'etiqueta, tenint a prop la llista d'aliments als quals s'és al·lèrgic o intolerant.
  • En cas de dubte, s'ha d'evitar la compra del producte.
  • Si és celíac, cal buscar aquells aliments en l'etiqueta dels quals figuri la llegenda "sense gluten" o "apte per a celíacs".
• Durant la cocció i la manipulació d'aliments...
  • S'ha de cuinar abans el menjar de l'al.lèrgic/intolerant per evitar contaminacions encreuades.
  • Cal manipular amb cura els estris i millor si són exclusius per a l'al.lèrgic o intolerant.
  • No s'ha de fer servir oli usat per fregir altres aliments que puguin contenir l'aliment o ingredient al qual s'és al.lèrgic o intolerant.
  • Cal higienitzar totes les superfícies de treball.
  • Cal emmagatzemar hermèticament els aliments especials a la nevera i als armaris.
• Fora de casa...
  • S'ha d'eliminar totalment l'aliment de la dieta, tant l'aliment en si com els diferents productes que el puguin portar com a ingredient.
  • No es pot prendre l'aliment si no es coneix amb certesa si inclou l'al·lergogen o l'ingredient que provoca la intolerància.
  • Alerta amb els aliments elaborats (masses, beixamel, brous per a sopes, pa ratllat, etc.), que poden contenir el que produeix al.lèrgies i intoleràncies.
   

L'article continua a: