Oral / Redacció 6

anar a GastrotecaAquest és un altre enllaç que teniu al peu del blog. Es tracta d'una pàgina de notícies, recomanacions, rutes,... i receptes que promocionen i donen a conèixer els menjars, les tradicions culinàries i els llocs que es dediquen a la restauració. M'agradaria poder incloure una pàgina semblant de València, però no n'he trobada cap o estaven en castellà. Si algú en sap alguna, que me la faça arribar perquè la incloem al blog.
Aquesta pàgina és interessant per a tots els nivells de la JQCV, tant per a l'oral, l'elemental i el mitjà com per al superior. Fixeu-vos en el vocabulari i en els verbs.




Arròs a banda
Arròs a banda

Ingredients:
  • 400 g - Arròs
  • 1 kg - Peix variat
  • 2 - Cebes
  • 2 - Tomàquets
  • 3 grans - All
  • 1 culleradeta - Pebre vermell
  • 1 kg - Creïlles
  • Oli
  • Sal
  • Aigua

Preparació:
En una olla feu un sofregit amb la ceba, el alls i els tomàquets.
Quan sigui ben fosc afegiu-hi el pebre vermell.
Doneu-hi unes voltes i afegiu-hi aigua.
Quan arrenqui el bull afegiu-hi les creïlles i després de 5 minuts el peix.
Quan estigui tot cuit, coleu el brou.
En una cassola amb oli calent hi rossegeu l’arròs.
Quan comenci a torrar-se, afegiu-hi un litre del brou de peix bullint.
Deixeu que es cogui uns 18 minuts aproximadament, els 5 primers a foc fort, després abaixeu el foc fins que l’arròs sigui cuit.

Variacions:
En lloc de fer el sofregit, es pot fer una picada amb nyora, llesques de pa, alls i tomàquets, tot fregit, picat al morter i desfet amb una mica d’aigua.
Tant l’arròs com l’olla de peix es poden acompanyar d’allioli.
Es pot afegir allioli negat amb el brou.

Comentaris:
El peix pot ser escórpora, gallineta, congre, rap, aranya, etc., segons comarca i mercat.



Cigrons a la catalana
Cigrons a la catalana

Ingredients:
  • 800 g - Cigrons bullits
  • 1 - Ceba trinxada
  • 2 - Tomàquets madurs
  • 2 - Ous durs
  • 1 got - Vi ranci
  • Brou de bullir els cigrons
  • PER FER LA PICADA
  • Un grapadet d'ametlles
  • 1 - Galeta
  • All
  • Julivert

Preparació:
Elaboració:
Feu un sofregit amb la ceba i el tomàquet en una cassola.
Quan sigui confitat poseu-hi el vi ranci i deixeu-lo reduir. Afegiu-hi la picada deixatada amb una mica d’aigua, els cigrons i una mica del seu brou, de manera que els cobreixi lleugerament.
Al final, tireu-hi els ous durs partits.

Variacions:
S’hi pot afegir bacallà, prèviament saltat a la paella.
S’hi poden afegir panses prèviament remullades.


Conill amb peres i naps
Conill amb peres i naps

Ingredients:
  • 1 - Conill
  • 2 - Peres partides
  • 200 g - Naps
  • 1 - Ceba trinxada
  • 1 - Pastanaga tallada a trossos petits
  • 2 - Porros tallats a trossos petits
  • 3 - Tomàquets trinxats
  • 1 cabeça - Alls
  • Manat d'herbes (orenga, llorer, farigola)
  • 1 cullerada - Farina
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua

Preparació:
Enrossiu els trossos de conill salpebrats i reserveu-los.
Feu un sofregit amb la ceba, la pastanaga, els porros, els tomàquets i el manat d’herbes.
Afegiu-hi el conill i la farina, i deixeu-ho coure uns minuts.
Feu-hi la reducció del vi.
Mulleu-ho amb una mica d’aigua i deixeu-ho coure.
Bulliu, enfarineu i fregiu les peres i els naps.
Afegiu-los a la cassola una estona abans d’acabar la cocció.

Variacions:
Es pot fer només amb peres (conill amb peres).
Es pot fer amb raïm (vegeu conill amb raïm), amb prunes o amb magranes, en comptes de les peres i els naps.
Hi ha qui hi afegeix una picada d’all, julivert i galeta.
Es pot mullar amb brou en lloc d’aigua.


Trumfada
Trumfada

Ingredients:
  • 1 ½ kg - Creïlles
  • 1/2 l - Llet
  • sal
  • aigua

Preparació:
Bulliu les creïlles esbocinades.
Escorreu-les i aixafeu-les amb una forquilla.
Incorporeu-hi la llet fins que agafi la consistència adequada.

Variacions:
Es poden bullir les patates senceres amb pell.
Es pot fregir un tall de cansalada i tirar el suc per sobre de la trumfada.
S’hi pot afegir mantega.

Oral / Redacció 5


RuralCat


En la part inferior del blog teniu un enllaç a aquesta pàgina de la GENCAT on apareixen temes relacionats amb l'agricultura, l'ecologia, l'aviram,... En general, el món animal i vegetal i les relacions d'aquests temes amb uns altres com les tecnologies, l'economia, etc. Recodeu que temes com aquests els trobareu a les proves de la JQCV.
A banda d'aquest fet, són interessants perquè afecten a tothom i plantegen qüestions que actualment estan debatent-se. Encara que no us presenteu a la JQCV, feu-los una ullada i cerqueu allò que més us puga interessar.



MALES HERBES

Una planta invasora pren la llum, l'aigua i els nutrients als tarongers

Miraguano
Font: Agroinformación
24/08/2009 Agroinformación/RuralCat
Els productors de cítrics estan en situació d'alerta davant de la vertiginosa propagació de plantes invasores a la zona de llevant. Entre elles destaca l'Araujia sericifera, una trepadora que pot arribar als 8 metres d'altura i que competeix amb els tarongers per la llum, l'aigua i els nutrients, fent minvar la collita i amenaçant la vida dels arbres.
Coneguda amb el nom de miraguano, aquesta mala herba es reprodueix ràpidament i s'adapta perfectament a les condicions en les quals viuen els cítrics. A més, és molt difícil d'eradicar ja que no existeix un herbicida específic per a tractar-la.
El miraguano germina a l'ombra del taronger, al costat del tronc, i quan l'agricultor la descobreix ja li ha donat temps d'embullar-se entre les branques, estrenyent-les, i començar a cobrir la copa de l'arbre.

Espècies foranes que esdevenen plagues

La trepadora prové de Sudamèrica, concretament del sud de Brasil i Argentina, i va arribar a Espanya per a ser emprada en jardins. No obstant, la seva ràpida reproducció (cada planta genera centenars de llavors que el vent i l'aigua escampen pels voltants) i el seu veloç creixement, en dos anys pot embolicar un taronger, la converteixen en un enemic per als agricultors de cítrics.
Els camps no conreats d'algunes localitats citrícoles valencianes estan fortament colonitzats per la planta invasora, i cada any té major presència en explotacions de regadiu conreades.
Aquest és un clar exemple de les conseqüències negatives que pot tenir la importació, sense els suficients coneixements ni precaucions, d'espècies foranes, ja que en uns pocs anys són capaces de desplaçar a la fauna i flora autòctones posant en perill la viabilitat de les explotacions agràries.


ESTUDI BOTÀNIC

Perquè tenen èxit les plantes invasores?

Figuera de moro
06/10/2009 UABdivulga/RuralCat Les plantes invasores han estat transportades i introduïdes per l'ésser humà a llocs apartats de la seva àrea de distribució normal i han aconseguit establir-se i dispersar-se en la nova regió. Aquestes plantes poden generar canvis importants a la composició i estructura dels ecosistemes naturals.
L'estudi de dues de les plantes invasores més comunes, el bàlsam (Carpobrotus aff. acinaciformis L.) i la figuera de moro (Opuntia stricta Haw.), ha ajudat a comprendre l'èxit d'algunes d'aquestes plantes.

Reproducció sexual i asexual alhora

Quan una planta invasora arriba a una nova localitat ha de fer front a una nova situació.: els pol·linitzadors que la visiten al nou territori són diferents als que hi havia a la seva àrea nativa, i poden ser menys eficients.
Així, la capacitat de produir llavors de manera autònoma podria indicar que el seu èxit reproductiu es deu a l'autopol·linització asexual, amb les conseqüents implicacions de falta de diversitat genètica que això implica.
Malgrat tot, les seves flors atractives i obertes faciliten l'accés als pol·linitzadors natius, que incrementen significativament el quallat de les llavors. A més, les dues espècies tenen el que s'anomena pol·linització generalista que permet a una àmplia gamma de pol·linitzadors visitar les seves flors.
De la combinació de la reproducció asexual i la sexual en resulta la seva alta eficiència reproductiva i el seu gran èxit en la invasió.
Els resultats de l'estudi no solament són rellevants per a explicar el complex procés d'invasió, sinó que també tenen implicacions directes per a la biologia de la conservació.



ESTUDI INTERNACIONAL

Descobreixen la clau de l'èxit de les formigues invasores

Formiga mascle
Fomiga mascle. Font: UAB
14/01/2009 UABUn equip internacional d'investigadors, amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha aconseguit resoldre qüestions fonamentals sobre el comportament de les formigues.
Els científics han descobert com algunes espècies que envaeixen amb èxit extenses zones de territori deuen aquest èxit a un comportament inusual: la cooperació amb altres colònies per a formar supercolònies. Els investigadors alerten que les plagues d'aquestes formigues poden esdevenir un problema global.
Les formigues són unes invasores excel·lents: cinc de les 100 espècies més invasores del món són formigues. Mentres les colònies de formigues comuns competeixen amb les veïnes pels recursos i el territori, les formigues invasores abandonen tota agressió entre colònies i poden integrar enormes supercolònies de milers de nius en col·laboració.
Tanmateix, l'origen de la capacitat invasora excepcional d'aquestes formigues és ple d'interrogants per als científics, ja que que només mostren el seu potencial destructiu després de llargues fases en que passen totalment desapercebudes.
Aquestes característiques han deixat obertes qüestions fonamentals sobre la biologia del comportament invasiu: els trets invasors són ja presents en les colònies d'origen, abans de la invasió?, quan es manifesten?, aquests trets s'originen arran de mutacions en petits sectors de la població d'origen?, o potser s'originen quan les poblacions creixen i s'adapten als nous hàbitats?

Metodologia de l'estudi

Els investigadors de la UAB i del CREAF han participat en el primer estudi internacional, interdisciplinari i a gran escala, que ha comparat el comportament, la morfologia, la genètica de poblacions, el reconeixement químic i els paràsits que acompanyen una espècie de formiga invasora, la formiga de jardí Lasius neglectus, amb una espècie germana que no és invasora, la formiga de jardí turca Lasius turcicus. Ambdues espècies es van originar, molt probablement, a la zona d'Àsia Menor, i el seu origen genètic comú ja havia estat confirmat l'any 2004.
Lasius neglectus, identificada per primer cop l'any 1990, és actualment en plena expansió a Europa -s'ha expandit a més de 100 localitats- i ocupa grans extensions de parcs i jardins. Extermina la major part de les poblacions de formigues natives i d'altres insectes, erosiona els arbres, i en molts casos arriba a provocar problemes socials i econòmics en envair l'interior dels habitatges.
L'aspecte d'aquesta formiga és similar a la negra de jardí, però una mica més petita i de color cafè amb llet, i la seva activitat amunt i avall dels arbres és fins a nou vegades superior. Pot proliferar en zones temperades d'Europa i Àsia, essent la primera formiga plaga que pot envair zones fredes, fins ara no afectades per altres plagues més tropicals. En la seva expansió septentrional ja ha arribat a Jena (Alemanya), a Ghent (Bèlgica) i a Varsòvia (Polònia).

Formació de supercolònies

Aquest estudi respon a alguns dels interrogants sobre la biologia del comportament invasiu. Una de les claus del seu comportament és que les formigues invasores formen xarxes de nius, amb moltes reines que s'aparellen sota terra i no fan eixams. Els investigadors han demostrat que les condicions per desenvolupar aquesta capacitat invasora ja es troben a les poblacions d'origen.
Tanmateix, els científics també han descobert que aquesta capacitat només s'expressa del tot quan les formigues s'han escapat dels seus enemics naturals, com els paràsits i patògens, la qual cosa té lloc quan arriben a localitats llunyanes, en les quals els paràsits i els enemics no han tingut temps d'adaptar-se i de respondre als nou vinguts. A més, els investigadors també han detectat aquests trets biològics proclius a la invasió en la formiga germana Lasius turcicus, fins ara del tot inconspícua.
Aquestes dades impliquen que bona part de les més de 12.500 espècies de formigues que es coneixen poden esdevenir un problema si no es prenen mesures adequades. Els investigadors alerten a l'estudi que les dades demostren com les poblacions de formigues invasores, com ara Lasius neglectus, són un problema potencial de dimensions globals.
La recerca, publicada a l'edició de desembre de la revista PLoS ONE, ha estat duta a terme per un equip de 20 investigadors del qual n'ha format part el doctor Xavier Espadaler, professor del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB i investigador del CREAF.


Una planta industrial convertirà residus cítrics en biocombustible

Taronges
19/11/2008 SINCUna empresa de recent creació construirà pròximament a la població de Silla (València) una planta industrial que reutilitza peles de taronges per a obtenir nous productes com el bioetanol. La Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat la tecnologia necessària per a engegar aquest projecte pioner en el món.
En una planta de sucs cítrics, per cada tona de taronja, la meitat es converteix en suc i el restant 50 per cent és subproducte o residu (escorça, llavors i polpa). Actualment, s’utilitza una part com aliment de bestiar però la seva ràpida fermentació ho converteix en un problema mediambiental. En qualsevol cas, a causa de el seu elevat contingut en humitat, el transport dels residus resulta molt costós, a més de suposar un problema logístic.
En un clar exemple de transferència de coneixement, la Politècnica ha treballat per al desenvolupament d’un projecte d’aprofitament d’aquests residus amb l’empresa fabricadora dels equips Fomesa i Citrotecno, que construirà la planta industrial. “Convertir un problema en una oportunitat de negoci al transformar el subproducte en matèria primera”, és l’objectiu del programa que es pot adaptar als excedents d’altres indústries agroalimentàries en el futur.
Amb aquesta nova tecnologia el procés de revaloració de residus és sostenible i rendible al gastar menys energia i no tenir efluents. Del procés s’obtenen diversos productes: “pellets” deshidratats (pinso per a animals); olis essencials (D-limoneno); bioetanol i, a més, es recupera la major part de l’aigua continguda en els residus, part potable i part apta per al reg.

Biocombustibles de segona generació

El biocombustible que generarà la planta de Silla és de l'anomenada “segona generació” perquè no té els problemes associats als primers biocombustibles que van aparèixer. Al no emprar aliments com matèria primera sinó residus, la seva producció no influeix en el proveïment de productes de primera necessitat, com en el cas del blat de moro, ni tampoc en els preus. Tampoc produeix grans emissions de CO2, únicament retorna a l’atmosfera el CO2 que la fruita ha captat durant el seu creixement
Altra característica atractiva des del punt de vista econòmic és la flexibilitat de la planta. El procés industrial està dissenyat de tal manera que permet decidir a cada moment quant etanol i quant pinso es produeix, depenent dels preus del mercat.
Un grup d’accionistes valencians del sector ramader va engegar la societat Citrotecno a l’inici de l’any i es preveu que la planta comenci a funcionar en 2010. Segons l’empresa, tindrà capacitat d’obtenir anualment 18.000 tones de polpa de cítrics deshidratada; 3.500.000 litres de bioetanol; 200.000 kg de D-limoneno i 80.000 metres cúbics d’aigua purificada.





ALTERNATIVES CARBURANTS

No tots els biocombustibles són "verds"

Tractor recollint canya de sucre per obtenir bioetanol
Tractor recollint canya de sucre per obtenir bioetanol
30/11/2007 FAOEl desenvolupament bioenergètic és un element clau i prioritari per afrontar els tres majors desafiaments mundials actuals: la seguretat energètica, el canvi climàtic i la reducció de la pobresa.
Segons l'Associació Mundial de la Bioenergia, el ràpid creixement de la demanda de biocombustibles suposa certs riscos per a la seguretat alimentària i pel medi ambient.
D'acord amb les previsions, la bioenergia cobrirà el 20 per cent de la demanda mundial d'energia de cara a l'any 2030, i fins al 40 per cent en el 2060.
El desenvolupament d'aquest tipus d'energia pot contribuir al control dels preus del petroli, reduir la dependència dels països importadors de cru cap als exportadors i donar una nova oportunitat als països emergents.
De la mateixa manera, és una alternativa real per a cobrir la creixent demanda d'energia dels països en desenvolupament i per a reduir les emissions de diòxid de carboni, tal com obliguen els compromisos internacionals recents.
En conseqüència, el major ús de fertilitzants i pesticides en aquest tipus de cultius i la reducció de la varietat d'espècies conreades comporten,com a risc, l'empitjorament de la qualitat de l'aigua i del sòl, a més de la disminució de les reserves de cereals disponibles per al consum humà.

Conclusions d'un informe de bioenergia


Alexander Müller, director adjunt del Departament d'Ordenació de Recursos Naturals i Medi Ambient, subratlla la necessitat de "gestionar i coordinar amb cura aquest creixement de la bioenergia, si volem obtenir el màxim benefici i resoldre els problemes que planteja".
La solució passa per la investigació i el desenvolupament. La denominada segona generació de biocombustibles derivats de la biomassa cel·lulòsica o de les microalgues, pot començar a proporcionar grans quantitats d' etanol i biodièsel respectant el medi ambient en un període de deu anys.
Aquestes són algunes de les conclusions plantejades en un recent informe titulat "Anàlisi de l'estat actual del desenvolupament de la bioenergia en el G8 + 5 països", realitzat per l'Associació Mundial de la Bioenergia.
El text també exposa una sèrie de possibles solucions, per exemple un acord internacional en l'ús d'etiquetatge i certificació d'origen dels combustibles, o bé l'homogeneïtzació de les metodologies per mesurar l'impacte dels biocombustibles.





INFORME

Un estudi revela que l’ús de biocarburants reduiria les emissions de gas d’efecte hivernacle


Font: MEC
08/03/2007 EfeagroSubstituir el deu per cent dels carburants utilitzats per a l'automoció (dièsel i gasolina) per biocarburants permetria a Espanya evitar l'emissió a l'atmosfera de gairebé deu milions de tones de diòxid de carboni, principal responsable del canvi climàtic.
Aquestes dades es desprenen de l’informe ”Anàlisi de Cicle de Vida" dels biocombustibles alternatius per al transport (bioetanol i biodièsel), elaborat pel Centre d'Investigacions Energètiques, Medi Ambientals i Tecnològiques, (CIEMAT) i en el que han col·laborat diverses institucions i empreses del sector. L’estudi el van presentar el Ministeri de Medi Ambient i l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE).
L'informe planteja quines serien les línies d'actuació "òptimes" que s'han de seguir a curt, mig i llarg termini. Tanmateix, el Ministeri de Medi Ambient, va recordar que Espanya ha assumit ja la proposta de l'UE de substituir el 10 per cent dels carburants tradicionals per altres nets l'any 2020.
Els estudis conclouen que els processos d'obtenció d'aquestes matèries primeres "poden i han de ser millorats".
Tanmateix, l'estudi manté que una política que fomenti l'ús de biocarburants al sector del transport, junt amb altres mesures proposades en l'Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta, contribuirien d'una manera eficaç a assolir els objectius que Espanya va assumir en ratificar el Protocol de Kioto.
L'informe apunta que els aspectes que caldria millorar en el cas del bioetanol són:
  • La necessitat de reduir el consum de fertilitzants i el nombre de tasques en l'etapa de cultiu.
  • La utilització de biomassa residual com a font d'energia en el procés de transformació.
En l'àmbit del biodièsel, s'aposta per:
  • La implantació de sistemes de cogeneració en les plantes d'extracció de l'oli i la transformació a biodièsel.
  • Minimitzar el percentatge d'oli de palma a la producció i la major eficàcia del sistema de recollida d'oli.

Estalvi d’emissions de gasos


En l’informe presentat pel Ministeri de Medi Ambient es comparen els impactes ambientals de combustibles amb funcions equivalents. Per exemple, l'etanol obtingut a partir de cereals amb la gasolina, o el biodièsel obtingut a partir d'olis vegetals crus o olis vegetals usats amb el dièsel.
Els resultats demostren que si es produeix bioetanol i biodièsel a Espanya i s'utilitza als vehicles de transport s'estalviessin emissions de diòxid de carboni i energia fòssil.
Entre les principals conclusions en relació amb el bioetanol, destaca que el balanç energètic de la producció de les mescles estudiades és millor quant major és el contingut d'etanol en aquesta barreja.
De la mateixa manera, les emissions de diòxid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle són també menors quant major és el contingut de biodièsel, especialment d'olis vegetals usats a la mescla.
Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, el sector del transport suposa actualment el 5,7 per cent del Producte Interior Brut, però consumeix el 40 per cent del total energètic nacional i les seves emissions d'asos d'efecte hivernacle es van incrementar en un 75,6 per cent entre 1990 i 2004.



CONSUM ALIMENTARI

La dieta mediterrània, una opció saludable i cara

Dieta mediterrània
29/09/2009 Universitat de NavarraLa dieta mediterrània pot ser més saludable però també més cara. Així es desprèn dels resultats de l’anàlisi dels costos d'aquest patró dietètic comparat amb els d'una dieta "americanitzada" dut a terme per la Universitat de Navarra.
Les dades procedeixen d'un estudi elaborat dins del Projecte SUN (Seguiment Universitat de Navarra), nascut el 1999, amb l'objectiu d'avaluar la relació entre dieta, malalties i condicions cròniques com l'obesitat.

Metodologia de l'estudi

Per efectuar el seu informe, els investigadors del departament de Medicina Preventiva i Salut Pública van avaluar els patrons dietètics de més de 17.000 graduats universitaris durant l’any 2008.
Com explica la investigadora Maira Bes-Rastrollo "els voluntaris van omplir un qüestionari semiquantitatiu de freqüència de consum de 136 aliments, agrupats en 30 categories, i s'especificava la quantitat consumida en grams per dia. A partir d'aquesta informació, es podia calcular els costos dels aliments amb les dades oficials disponibles".
La metodologia de l’estudi es basava en un sistema validat de puntuació per a identificar si els participants seguien una dieta mediterrània(rica en oli d'oliva, pescat, llegums, fruites, verdures i hortalisses) o un patró denominat "americanitzat" (amb predomini de greixos, sucre, carn vermella, menjar ràpid, begudes ensucrades carbonatades i pastisseria industrial).

Conclusions principals

Per l’autora Bes-Rastrollo, entre les conclusions de la investigació destaquen que:
  • Una major adhesió al patró mediterrani s’associa amb majors costos. I al contrari.
  • Menys despesa a la cistella de la compra es va associar amb un major consum d'aliments amb densitat energètica alta i amb el menjar entre hores.
La investigadora també recorda que cada vegada existeixen més evidències científiques sobre els beneficis de la dieta mediterrània i els efectes adversos del "menjar escombraria". Per això, Bes-Rastrollo proposa pujar els impostos d'aquests aliments i subvencionar els saludables, per a evitar que el ciutadà descarti una dieta sana per ser més cara.
Els resultats de la investigació s’han publicat recentment en l’edició en línia de la revista "Journal of Epidemiology and Community Health".

9 d'Octubre

Aquest divendres celebrem l'entrada de Jaume I a València l'any 1238. Tot i els anys que han passat des d'aleshores el concepte d'identitat valenciana, de llengua, de cultura, sense entrar a parlar de terra i nació, continuen essent un tema de debat i discussió. Aquest terreny és completament estèril i res hi pot viure, tota llavor que s'hi plante mor amb el temps. Sempre s'ha dit i cal tornar a repetir-ho perquè no s'oblide: sense mirar cap al passat no hi ha ni present ni futur. Generacions han conreat el valencià, la cultura, els costums, la terra, la ciutat, ... amb esforç, alegria i vitalitat, no com una cosa inert, que es guarda al calaix d'una còmoda a l'andana i una vegada a l'any es treu per passejar-la pels carrers a la veu de VIXCA*.
Les coses estan clares i hem de saber què estem fent en aquest moment perquè serà el plat d'on menjarem els propers anys.
Us deixe una breu introducció a la història del País Valencià agafada de la Viquipèdia, on també hi fa referència a la Mocadorada i el seu origen. Si voleu ampliar-ho, només cal preguntar o agafar un llibre d'una bona bibliografia.
A sota de tot us pose el Manifest de la Comissió Nou d'Octubre.

"El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià o Dia Nacional del País Valencià, i es commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238."
...

"El 9 d'octubre de 1338, primer centenari de la conquesta de València, el Consell de la ciutat va disposar fer una processó de commemoració per demanar a Sant Dionís la remissió de la fam que en aquells anys assolava el regne per les males collites. Van participar tots els estaments de la ciutat, les corporacions d'ofici i el poble, no així el rei Pere el Cerimoniós, que es trobava encara a la ciutat després de jurar els Furs, però va refusar participar al·legant motius de salut, portant-se l'estendard reial en substitució de la persona del rei. Sembla que a partir d'aquell any es va anar celebrant anualment la processó amb major o menor continuïtat, destacant el seu caràcter religiós i municipalista, propi de les celebracions civils medievals, que va anar derivant amb el temps cap a un caràcter més patriòtic i adhesió monàrquica."

...

"El 15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va proclamar aquesta data Diada Nacional del País Valencià[1][2], celebrant-se a partir de llavors a tot el país. A l'any següent, en 1977, el Plenari de Parlamentaris adoptà el mateix acord, i per la vesprada es va celebrar a València la major manifestació de la seua història fins aquell moment. Unes 600.000 persones vingudes de totes les comarques d'arreu del país, sota el lema "Ara, volem l'Estatut", van participar en el primer i últim acte conjunt de totes les forces polítiques valencianes en demanda d'autonomia, car en els mesos següents esclataria l'anomenada Batalla de València. A Alacant, durant l'enganxada de cartells per a la Diada d'aquell any, va ser mortalment ferit el jove alacantí Miquel Grau com a resultat de la ferida d'una rajola que li va ser llançada des del terrat d'un edifici.

A partir de l'any següent la tradicional Processó Cívica de la ciutat de València es va reafirmar com un acte de reivindicació blavera o més aviat de nacionalisme espanyol, amb actes violents fins al punt d'arribar a agredir al primer alcalde democràtic de València, el socialista Ricard Pérez Casado, o la crema de la bandera del Consell Preautonòmic del País Valencià, penjada al balcó de l'Ajuntament de València, a la Processó Cívica de 1979.

L'intent de commemorar en 1988 l'anomenat 750 aniversari de la conquesta de forma més espectacular va acabar en una simple celebració a causa l'enquistat conflicte identitari al País Valencià. No va haver-hi cap acte conjunt, cada associació política o cultural va celebrar l'efemèride d'acord amb els seus postulats ideològics, i la Processó Cívica tradicional va ser la més conflictiva en anys."

...

"El 9 d'octubre se celebra institucionalment pel Consell i el President de la Generalitat amb una recepció institucional i amb el lliurament de les altes distincions i medalles de la Generalitat. A la ciutat de València continua celebrant-se la tradicional Processó Cívica, de caràcter municipal, però en la que també participen els membres del Consell. En 1991, amb l'arribada al govern municipal del PP i UV, es va reintroduir el tedèum, anul·lat des de la Transició pel govern socialista ... L'acte final de la Processó Cívica és una ofrena de flors a l'estàtua del rei Jaume I, com es fa des de finals del segle XIX, situada a la plaça d'Alfons el Magnànim (coneguda popularment com el Parterre), on s'interpreta l'Himne de València.

Arreu del País Valencià, encara que amb menor tradició, se celebren festes organitzades pels diferents ajuntaments o per la mateixa Generalitat que van arrelant a poc a poc. Als últims anys s'ha posat de moda a algunes localitats una petita desfila a imitació de la de València, que homenatja una Senyera o altra depenent del color polític del govern municipal, i ofrenes florals a Jaume I.

Com que la tradicional i oficial Processó Cívica del matí continua monopolitzada per moviments blavers i de nacionalistes valencians (espanyolisme), les organitzacions culturals, sindicals i polítiques d'esquerra i pancatalanistes (nacionalisme valencià), agrupades sota la denominada Comissió 9 d'Octubre, celebren una manifestació alternativa a la vesprada que acaba amb un acte sota l'estàtua de Jaume I, igual que al matí.

Seguint la tradició pirotècnica d'aquesta celebració, la nit anterior a la festa hi ha un castell de focs d'artifici, i una mascletà* (mascletada) al migdia en acabar la Processó Cívica."


SANT DIONÍS

La Mocadorada o Mocadorà (mocaorà*)... és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d'octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.[1]

La tradició ve de quan, a l'edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien una dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Donís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Donís, s'havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vespra del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l'origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.

A partir del segle XIX els dolços s'embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar."




MANIFEST NOU D’OCTUBRE.
SOM PAÍS VALENCIÀ

En la Diada del 9 d’octubre, sortim al carrer per fer paleses les nostres conviccions i les nostres reivindicacions. Els qui ens sentim valencianes i valencians estem orgullosos de la nostra terra, dels nostres paisatges, del nostre caràcter tolerant. El nostre País és un país obert i acollidor i hem de continuar lluitant pel nostre patrimoni cultural, per la nostra llengua, pel nostre territori, pels nostres drets socials perquè tots aquests valors configuren la nostra identitat com a poble.
Sí som País Valencià i per això:

- Denunciem les mesures econòmiques, tant del Govern central com del Govern Valencià, que volen ser cafè per a tots per injustes i exigim que no siguen les treballadores i treballadors- valencians o nouvinguts - els qui paguen la recessió econòmica.

- Demanem igualtat salarial entre homes i dones, un salari mínim digne de debò i una renda universal bàsica que evite que cap persona es quede sense protecció social. Demanem una jornada laboral més reduïda i una major flexibilitat horària real que permeta eficaçment la conciliació de la vida familiar i laboral. Volem un país més just, en un món més just

- Exigim que el govern del Sr. Camps no utilitze els drets de les dones per entrar en polèmica amb l’estat usant un tema tan delicat com l’avortament i la maternitat. En eixe sentit demanem una política decidida de prevenció d’embarassos no desitjats mitjançant una educació afectiu sexual i reproductiva, així com de protecció a les dones que vulguen interrompre l’embaràs.

- Apostem pel desenvolupament sostenible com única alternativa al desenvolupament capitalista salvatge que aniquila la biodiversitat i posa en perill la supervivència de la vida en el planeta i genera una societat malalta, competitiva i desenfrenada en el terreny laboral.
En aquest sentit volem denunciar la situació del principal riu dels valencians i valencianes, el Xúquer, sotmès a insostenibles pressions que amenacen el seu futur. Ara també volen l’aigua del Xúquer per a l’especulació urbanística i els negocis en les comarques del sud.

- Exigim respecte a la nostra llengua, com vehicle transmissor de cultura, educació i relacions. Per això tot i que l’esborrany de la Llei de Funció Pública no arreplega el requisit lingüístic per a l'accés a la funció pública valenciana continuem exigint-lo. A més, anunciem que anem a continuar lluitant per a que no siga una nova oportunitat perduda i no cessarem de recordar-li al govern valencià que els valencians i valencianes tenim i sentim el valencià com a llengua pròpia. També tenim dret a que les persones que des de tots els àmbits, son pagats a càrrec de l’erari públic ens parlen en la nostra llengua. I això, només es pot aconseguir si en l’accés als llocs de treball públics es demana que el requisit lingüístic, és a dir que qui vulga treballar en l’administració valenciana siga capaç de parlar i escriure –també– en valencià.

- Denunciem la censura de TV3 al País Valencià i, en defensa de la llibertat d'expressió, exigim la retirada de les multes imposades a Acció Cultural del País Valencià i donem suport a les iniciatives tendents a aconseguir que la plena recepció de TV3".

- Exigim respecte a les nostres institucions, a la nostra gent, amb els drets socials no es pot fer negoci. El nostre País viu una situació d’emergència social, nacional i mediambiental amb un govern del PP, presidit pel Sr. Francisco Camps instal·lat en la ineficàcia, les mentides, la demagògia, la manipulació de canal 9 i de tots els mitjans que controla i que malbarata els pocs recursos que tenim sense prendre cap mesura davant la crisi econòmica i social que patim.

- Continuarem lluitant per UN MODEL SOCIAL I ECONÒMIC RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT, AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS ON NO CAPIGUEN LES MENTIDES NI LA CORRUPCIÓ, ON ELS DRETS SOCIALS SIGUEN PRIORITAT, ON LA NOSTRA LLENGUA SIGA LLIURE I SENSE FRONTERES EN TOTS ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

Per la llengua, la terra i la gent
Pel treball digne, drets socials i ambientals
som i serem País Valencià.
Visca el País Valencià.



Vocabularis: Esports

Us porte un seguit de vocabularis sobre esports. Hi ha dos d'ells que no he pogut pujar a la pàgina d'SCRIBD (un de futbol i altre d'atletisme), així que els teniu tots comprimits en un arxiu a la Finestra de descàrregues.
Aquest és l'enllaç.

voc. natació

voc. handbol

voc. gim.

voc. futbol

voc. bàsquet

Vocabulari del REM

NÀUTIC
 

blogger templates | Make Money Online