Oral / Redacció 13

Anonymous, una legió de ciberactivistes sense rostre


Per Felip Gordillo   11/06/2011


"Som anònims, som legió, no perdonem, no oblidem, espereu-nos". Això és Anonymous, un grup de persones sense rostre, sense afiliació política, sense cap lideratge... només guiats pels mateixos objectius. Van néixer amb internet, formen part de la xarxa, però han pres consciència de la seva força des de fa quatre anys. Es troben en fòrums i xats, intercanvien opinions i es fixen objectius: lluita contra el racisme, llibertat d'expressió, defensa dels usuaris d'internet, suport a les revoltes àrabs, al moviment 15-M... Entre els activistes hi ha de tot: persones amb una alta formació tecnològica -hackers fins i tot-, però també usuaris d'internet que hi veuen una manera de lluitar en allò que creuen.

Anonymous és un moviment d'internet i el seu origen s'ha de buscar a la xarxa. Van sorgir de taulons d'imatges com 4chan, uns fòrums on es pengen fotografies i els usuaris intercanvien opinions. Allà van guanyar la batalla de l'anonimat per poder opinar. Allà van esdevenir "anonymous".

La seva primera acció data del 2006, a l'hotel virtual Habbo, on es van reunir per protestar contra una decisió d'un parc d'atraccions d'Alabama on es va prohibir banyar-se un nen que tenia la sida.

El següent pas d'Anonymous tenia a veure amb el racisme. A finals del 2006 van fer servir per primer cop un DDoS, un atac de denegació de servei distribuït, que consisteix a llançar nombroses peticions perquè un servidor que allotja una pàgina web no pugui suportar el tràfic. L'objectiu era un locutor de ràdio favorable a la supremacia racial.

Anonymous també va estar al darrere de la detenció d'un ciberassetjador de menors al desembre del 2007. Un grup de cibervigilants que es van identificar com a Anonymous van denunciar els moviments del pederasta a la policia.

El 2008 van més enllà. Després que l'Església de la Cienciologia va demanar a Yotube que retiressin una entrevista a Tom Cruise, Anonymous crea el projecte Chantology. Volien denunciar el que consideraven censura i es van proposar exposar l'església a la xarxa amb atacs DDoS. Per primer cop van sortir al carrer. Van aconseguir reunir més de 8.000 persones en diverses ciutats nord-americanes. El moviment prenia consciència de la seva força.

El 2009, Anonymous marca un altre dels seus objectius: la defensa dels usuaris d'internet. Per denunciar la retirada de vídeos musicals de Youtube, diverses persones van pujar imatges de contingut pornogràfic a la xarxa.

Drets d'autor, Wikileaks i protestes àrabs

Els drets d'autor són també un tema molt sensible. Des del 2010, Anonymous ha protagonitzat DDoS contra diverses associacions que defensen el copyright i ataquen les xarxes de distribució d'arxius. La SGAE i el Ministeri de Cultura n'han estat víctimes després de l'anomenada llei Sinde. L'acció més destacada és l'anomenada "operació Goya", que va boicotejar els premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol.

Wikileaks marca una altra fita. Anonymous va reaccionar amb l'"operació Payback" per atacar les webs d'Amazon, PayPal, MasterCard, Visa perquè havien bloquejat els comptes de suport econòmic al portal.

Anonymous també ha lluitat per garantir la llibertat d'informació als països àrabs. Així, van atacar pàgines oficials de Tunísia i Egipte en plena revolta, i també han atacat Líbia.

Moviment 15-M

A Espanya, Anonymous ha donat suport al moviment dels indignats. En algunes concentracions es poden veure els seus símbols. A més, han fet accions en contra del bipartidisme i han atacat algunes webs com la de la Junta Electoral Central, els Mossos d'Esquadra o la UGT.

A banda, el col·lectiu ha atacat altres països i institucions. Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Algèria, el BBVA, Bankia, Enel o Sarah Palin són algunes de les seves víctimes per diversos motius.

Per què Anonymous?

"Anonymous" vol dir anònim en anglès. És la seva principal característica: sense rostres i sense líders. Són, des de la seva gènesi, un grup desestructurat i obert a tothom. Entre els membres hi ha "hackers", però no tots ho són. Només cal internet i voluntat.

Els seus símbols són un vestit d'home sense cara i la màscara de V de Vendetta. Aquesta darrera s'ha fet famosa en nombroses protestes al carrer, és la careta de Guy Fawkes rere la qual s'amaga l'antiheroi de còmic d'Alan Moore.

_________________________________________________________________________

Wikileaks i la llibertat 
VICENT PARTAL
Reconec que encara no tinc clar què pense de Julian Assenge, de Wikileaks i dels seus mètodes. Però d'una cosa no en tinc cap dubte: l'atac desencadenat pels Estats Units contra ells és un atac frontal a totes les nostres llibertats. En conseqüència això no ho pot tapar la discussió, legítima i important, sobre si les coses s'han de fer a la manera que ho fa Wikileaks o no. Hi ha qui s'indigna pel fet que es facen públics informes que són, d'entrada, confidencials. Hi ha qui dubta que això puga ser usat periodísticament. I hi ha qui alerta que es posen en perill les bases de la diplomàcia entre els estats o fins i tot la pau mundial. Tots ells són arguments que mereixen ser considerats. Personalment no crec que es puga criticar que es facen públics documents confidencials. La història sencera del periodisme no és res més que un permanent joc entre qui vol amagar informació i qui intenta publicar-la. I el nucli del problema es va aclarir fa segles, quan va quedar clar que el criteri no era la discussió sobre si són confidencials sinó sobre si són rellevants o no. I ho són. L'ús periodístic dels mateixos és un poc més complicat. Perquè Wikileaks al cap i a la fi el que ha fet és crear una forma fàcil de filtrar informació. És un intermediari, en definitiva, que protegeix millor que mai abans l'autor de la filtració. Però aquesta protecció també veta l'accés a la font i el contrast i ací és on jo tinc els dubtes més grans sobre l'eficàcia del mètode. Si bé és cert que la reacció dels Estats Units confirma de forma indubtable que aquells documents són reals, no hi ha cap gola profunda al darrere amb qui contrastar, a qui preguntar. L'argument que erosiona la base de la convivència o amenaça la pau mundial em sembla finalment ridícul, aquest sí. Els diplomàtics no són babaus i més val que no els tractem com a tals. Dit tot això, mai s'havia vist a internet un intent tan brutal i coordinat de fer fora de la xarxa algú. I en un espai que és sinònim de llibertat i lliure circulació d'idees i informació, la gravetat de l'atac estalvia dubtes. Defensar Wikileaks és ara mateix per això un imperatiu moral. Fins i tot si s'equivoquen en els seus mètodes.
________________________________________________________________
WikiLeaks: sobre nosaltres  
(traducció de la presentació oficial)
Article de Revolta Gloval.  

WikiLeaks és un servei públic multi-jurisdiccional concebut per a protegir denunciants, periodistes i activistes que posseeixen informacions sensibles per a fer-les de coneixement públic. Des del juliol del 2007, treballem arreu del món per tal d’obtenir, publicar i protegir aquestes dades, i, també, per lluitar en els cercles legals i polítics pels principis generals en els quals es basa la nostra feina: la integritat del nostre registre històric col·lectiu i el dret de tothom a fer nova història. Creiem que la transparència en les activitats dels governs contribueix a la reducció de la corrupció, a un millor govern i a unes democràcies més fortes. Tots els governs poden treure profit d’una atenta i creixent observació per part de la societat mundial, així com del seu propi poble. Pensem que cal informació per tirar endavant aquesta observació acurada. Històricament, aquesta informació ha estat costosa - en termes de vides i drets humans. Amb els avenços tecnològics, però, - la xarxa internet i la criptografia - els riscos de transmetre informacions importants es poden reduir. A la seva històrica sentència sobre els Papers del Pentàgon, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que "només una premsa lliure i sense restriccions pot desenmascarar de manera efectiva els enganys del govern." Nosaltres hi estem d’acord. Pensem que no és només la gent d’un país la que imposa la sinceritat al govern, sinó també la gent d’altres països que vigila aquest govern. És per això que ha arribat l’hora d’un mitjà global anònim per difondre documents que el públic hauria de conéixer. 
..... 
Què és WikiLeaks?. Com funciona? 
WikiLeaks combina la protecció i l’anonimat de les tecnologies criptogràfiques d’avantguarda amb el fàcil estil d’exposició de la Wikipèdia, encara que aquestes dues característiques no guarden relació entre elles. La nostra xarxa recull també informacions en persona i per correu postal. També disposem d’un equip d’advocats per tal de protegir la nostra feina i les nostres fonts. La informació de WikiLeaks es distribueix a través de moltes jurisdiccions, organitzacions i persones. Un cop que un document s’ha fet públic és bàsicament impossible de censurar.
...

Com s’ho fa WikiLeaks per a verificar l’autencitat d’un document? 
L’equip de WikiLeaks examina tots els documents i assenyala qualsevol sospita d’inautenticitat basant-se en una anàlisi forense del document, mitjans, motivació i oportunitat, cost d’una falsificació, al·legacions de l’organitzatió autora, etc. Hem esdevingut líders mundials en aquestes qüestions i estem en possessió d’un rècord envejable: que se sàpiga, encara no hem comès cap error. Això no vol dir que no poguem cometre mai cap error, però fins ara, la nostra metodologia funciona i tenim una reputació que hem de protegir. Donat que molts dels més prestigiosos diaris, incloent-hi el New York Times [Judith Miller, 2003], han publicat informacions basedes en documents falsificats, WikiLeaks creu que la millor manera de determinar veritablement si una història és autèntica, no és pas la nostra perícia, sinó el fet de difondre àmpliament el document font íntegre - especialment entre el grup més interessat en el document. Per exemple, suposem que un document de WikiLeaks revela violacions dels drets humans i aparentment prové d’un govern regional xinès. Entre els individus més capacitats per analitzar-ne la veracitat tindrem la comunitat local de dissidents, els grups de drets humans i experts regionals (com els estudiosos). Aquesta gent pot estar particularment interessada en aquesta mena de document. Evidentment, però, WikiLeaks restarà obert a qualsevol altra opinió. Els periodistes i els governs són enganyats sovint per documents falsificats. Per a molts reporters és difícil detectar els fraus tan hàbils de les agències d’intel·ligència. WikiLeaks, mitjançant la seva experiència col·lectiva en milers de documents políticament importants desenmascararà aquests fraus com mai no s’ha fet fins ara. WikiLeaks és una font excel·lent pels periodistes, tant de documents originals com d’anàlisis i opinions. WikiLeaks facilitarà als periodistes la seva feina d’aconseguir informacions importants per al públic. Disposar de documents originals serà també força útil pels acadèmics, en particular els historiadors.
.... 
Quan i de quina manera va sorgir la idea de WikiLeaks? 
Va començar amb un diàleg on line entre activistes de diferents parts del món. L’abrumadora preocupació d’aquella gent era que bona part del patiment humà (relacionat amb la fam, l’atenció mèdica, l’educació i altres necessitats bàsiques) prové de que els recursos governamentals són desviats per la corrupció. Això és especialment cert en el cas dels règims no democràtics i repressius. Els fundadors de WikiLeaks van pensar-hi molt, en les solucions d’aquests problemes, i particularment en com les tecnologies de la informació technologies podrien contribuir a la solució d’abast mundial. És interessant de remarcar que un comentarista on line es va acusar d’ingenus per tenir uns objectius tan elevats. I això és, precisament, un elogi. Cal tenir una mica d’ingenuïtat per tal d’intentar fer alguna cosa que, d’una altra manera, semblaria impossible. Molts avenços importants en ciència, tecnologia i cultura es caracteritzen per una certa una ingenuïtat als seus començaments. Recordem el cas de Phil Zimmerman, el creador de PGP, el primer programa d’encriptació lliure i gratuït a l’abast de tothom. A principis dels anys noranta, quan es va fer públic PGP , la encriptació era un monopoli de les agències d’espionatge. Els governs la consideraven com un arma. Hi va haver un gran clamor quan Zimmerman va gosar publicar aquesta "perillosa" tecnologia a l’abast de tothom. Amb prou feines una dècada i mitja després: virtualment tothom a la xarxa fa servir l’encriptació tota l’estona, per qualsevol cosa, des d’una comanda segura, fins a la banca on line o l’enviament de cartes privades d’amor. La visió una mica ingènua d’un solitari programador informàtic a Boulder, Colorado, va ser l’origen d’una revolució global, funcional i pràctica, en les tecnologies de la privacitat. WikiLeaks podria ser l’origen d’una nova revolució global pel que fa a una millor responsabilització dels governs i altres institucions. Pensem que aquest document sobre tècniques de filtració augmentarà de manera efectiva els seus nivells arreu del món. Esperem que engresqui la ciutadania conscient de les conseqüències d’unes pràctiques antiètiques a reconèixer el valor dels denunciants, encara que no ho hagin fet mai abans.



JQCV Proves 2011: El mitjà

Unes quantes coses. Vull agrair que em diguéreu com havia estat la prova del Mitjà, sobretot a Javier que m'ha enviat els orals que ell tenia. A la resta, .... com sou!. Ni un missatge dient com ha estat o si n'estàveu contents o no. Bé, ja en parlarem.

Com a orals aparegueren "La catografia i el GPS" i "Com un peix en l'aigua" (un tema sobre natació). També "El turisme sostenible" i "El meló d'Alger". Com a redaccions m'han dit que hi havia un tema sobre els festivals de cançons, la visita a un museu, l'experiència de viatjar i aprendre un idioma, contar una experiència gastronòmica com a entrada en un bloc,... Si en teniu cap altra o si heu tingut cap oral més podeu comentar-ho en aquest missatge.

Més coses, m'han contat coses ocorregudes als orals com que l'examinador pronunciava incorrectament i a més s'equivocava. Si en eixe moment no us queixàreu i féreu que us repetiren el dictat (com sí que han fet en alguns llocs) i considereu que la vostra puntuació milloraria si no hagués ocorregut açò, podeu plantejar-vos el fet de reclamar-hi.
Una altra cosa, en la publicació sobre les noves proves parla de la durada de cada prova. La resolució de Conselleria diu:

Àrea 3 (expressió escrita) 30% del total de la prova
Àrea 4 (expressió i interacció oral) 30% del total de la prova

La durada màxima per a l’àrea 3 d’esta fase serà d’1 hora i 30 minuts.

Jo no entenc que l'àrea 4 estiga inclosa en aquesta hora i trenta minuts. Per a fer l'oral us han tret temps de la redacció?. Pot ser que siga una tria personal, del centre, del cap dels examinadors,... Què en penseu?.

L'altra cosa és que no crec que els examinadors estiguen obligats a fer-vos totes les preguntes que tinguen apuntades. Això establiria una actuació de pregunta-resposta breu que no compleix amb la idea d'un diàleg o conversa que és la proposta de la JQCV. Alguns de vosaltres heu passat per aquesta experiència?.

Oral / Redacció 12

Les aigües turbulentes

Bloc de Jordi Casadevall i Camps 2009

Aquest estiu parlar de roba és de moda: la que es compra (ehem...) el president Camps, la que no duen els guiris que es passegen per les Rambles i la Boqueria barcelonins i la que fan treure a determinades banyistes...

Parlem d'aquesta darrera, per exemple. En una piscina pública francesa han prohibit l'entrada i l'ús de les instal·lacions a una dona pel fet de pretendre banyar-se amb un peculiar vestit de bany anomenat burquini *, que combina la comoditat (?) d'un banyador tradicional amb el compliment d'una determinada manera d'entendre els preceptes de l'Islam. Els responsables de la piscina no han adduït, però, arguments de tipus moral o religiós per prendre la seva decisió, arguments sempre destinats a alimentar el voraç monstre de la inacabable polèmica sobre la multiculturalitat, la seva naturalesa i els seus límits.

L'argument que s'aporta per prohibir el burquini en uns banys públics és d'ordre més pràctic: es diu que és anti-higiènic. Home, doncs no. Si seguim aquest criteri, quantes peces de bany no s'haurien de prohibir? Pensem en aquests horrorosos pantalonots de bany que arriben fins el genoll de l'home, amb els quals es passegen pel carrer, s'asseuen per menjar, no se'ls treuen per dormir i, naturalment, usen per ficar-se a les calentes i clorades aigües de les piscines públiques. Per què ha de ser més net un biquini de cotó que un burquini fet de licra? Per què en alguns llocs obliguen a posar-se una gorra de bany i a altres no? Els calbs n'han de dur? I si els calbs llueixen una poblada barba? Ja no parlem del personal que s'orina dins l'aigua, criatures i no tant criatures. Podríem seguir.

Això del burquini (la paraula, no el concepte) m'ha dut a la memòria el triquini. Recordo haver-los vist a la venda en botigues de Salou, fa anys. Era una mena de biquini, però de tres peces: les calces de sempre i dues peces a dalt, que s'aguantaven una a cada pit, però no amb cap cinta sinó amb una misteriosa ventosa interior. L'estrambòtic invent no va tenir cap èxit entre les dones, en una època en què s'anava obrint camí el top less, de manera que va durar de Nadal a Sant Esteve. Millor dit, com que era un producte típicament estiuenc, va durar de Sant Jaume a Santa Anna.

*El burkini o burquini (derivat de burca i biquini) és una marca registrada, un vestit de bany que només ensenya la cara, les mans i els peus. S'assembla a un vestit de busseig de neoprè però fet de materials tèxtils.
Va ser creat per l'australiana musulmana d'origen libanès Aheda Zanetti per a la firma Ahiida.
Ha estat descrit com la solució perfecta per al bany públic de les dones musulmanes.
A França, sota una nova llei, el burkini està prohibit en els banys i piscines públiques. (Viquipèdia)



________________________________________________________________________________________

elPeriodico.cat


Govern del Japó planeja aixecar les restriccions de venda de determinats aliments procedents de les zones pròximes a la central nuclear de Fukushima, en alerta arran dels danys soferts en els seus reactors pel terratrèmol i posterior tsunami de l'11 de març, segons ha avançat aquest divendres el portaveu de l'Executiu, Yukio Edano.


Actualment, està prohibida la comercialització de llet procedent de Kitakata, a la prefectura de Fukushima, i d'altres àrees pròximes així com la venda d'espinacs i altres verdures de la prefectura veïna de Gunma.

Edano ha assegurat que els nivells de radiació en algunes zones del nord-est del país, la regió més afectada pel sisme, s'han mantingut baixos. Malgrat això, l'Executiu que dirigeix Naoto Kan ha anunciat que restringirà la plantació d'arròs en zones amb nivells de radiació que superin els límits legals acordats en les regulacions dels aliments.

Radioactivitat a tot l'hemisferi nord
En contrast amb els missatges de tranquil·litat llançats pel Govern, a Viena la Comissió per a la Prohibició Total de Proves Nuclears (CTBTO) ha informat que diminutes traces d'emissions radioactives procedents de la planta de Fukushima s'han escampat per tot l'hemisferi nord del planeta. En un comunicat, aquest organisme ha explicat que el seu sistema de vigilància ha descobert isòtops radioactius iode-131, i sobretot cesi-137, que poden ser clarament identificats pel seu origen a Fukushima.

La CTBTO no entra a valorar els possibles danys per a la salut d'aquestes traces, però l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) ha reiterat que les concentracions són tan diminutes que no representen cap perill per a la salut.

Nou dies després de l'accident, el núvol radioactiu de Fukushima ja havia creuat Amèrica del Nord i tres dies més tard una estació de control de la CTBTO a Islàndia ja havia detectat materials radioactius, amb la qual cosa havia arribat a Europa. Quinze dies més tard, les traces radioactives de l'accident nuclear van ser trobades a tot l'hemisferi nord, on estan confinades ja que l'equador actua com a línia divisòria de les masses de vent entre els hemisferis nord i sud, segons aquesta organització amb seu a Viena.

Preocupació a la Xina
Coincidint amb aquestes informacions, el Govern xinès ha expressat la seva preocupació per l'abocament d'11.500 tones d'aigua contaminada a l'oceà Pacífic procedents de la central de Fukushima que des de dilluns està realitzant l'empresa Tepco, gestora de la planta.

Hong Lei, un dels portaveus del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, ha assegurat que la Xina està "naturalment preocupada, ja que és un veí molt pròxim" i ha exigit a l'Executiu japonès que prengui mesures per "cuidar la seguretat i el medi ambient".

Des que es va tenir notícia de l'abocament, la Xina ha extremat els controls en les seves costes i ha reforçat les seves línies de comunicació amb el Japó, país al qual ha exhortat a donar informació "primerenca, comprensible i veraç" sobre els problemes derivats de la central.

____________________________________________________________________

Sense senyal
19/02/11   - VICENT PARTAL (AVUI)

Després de 26 anys d'emissions aquest dijous TV3 es va deixar de veure a tot el País Valencià. Tret del PP, tots els partits valencians, catalans i balears han protestat, com ho han fet també els sindicats i centenars d'associacions cíviques, lògicament amb Acció Cultural del País Valencià al capdavant.
El president Camps n'és el culpable. Però posats a explicar totes les coses també és cert que el govern espanyol no ha fet res per solucionar un tema que és fàcil d'arreglar si ells volen. I que el conseller Tresserras es va equivocar d'estratègia amb els seus interlocutors valencians. I, finalment, que la reacció del govern Mas ha estat lentíssima i ben escassa. Ben lluny de l'ardor que el president Pujol posava en casos semblants, i només cal recordar l'històric enfrontament amb el ministre Barrionuevo.
El gran canvi ara ha estat el que ha passat a internet. El twitter #sensesenyal ha esdevingut la bandera d'una rebel·lió que ha fet impacte. Moltíssimes pàgines vam tancar durant 24 hores fent que tot el país sentira allò que se sent quan et tanquen una finestra, fent que qualsevol ciutadà del país poguera sentir-se valencià. Segons Google, en les dotze primeres hores després del tancament es van enviar més de setanta mil missatges que portaven aquest lema. De fet, va ser el missatge més repetit no només al nostre país sinó a l'Estat espanyol, i va estar entre els més repetits en molts països europeus, sorpresos per la presència d'un Mubàrak qualsevol a la vora del Túria. Fins i tot Anonymous, el grup de suport a Wikileaks, va tombar el servidor de la Generalitat Valenciana en una operació informàtica que el PP va qualificar de terrorista. Brillant, però ben poc original, no?
La gravetat dels fets, però, és extraordinària i ens obliga a parlar a fons. Perquè aquest no és un tancament que ens afecte només als valencians. Al contrari: s'encaixa en un procés d'erosió de la democràcia a l'Estat espanyol que ens afecta a tots. Perquè ens han tancat TV3 fent una llei a mida, com fins ara només feien amb els bascos, i persisteixen a explicar-nos que no hi ha lloc per a nosaltres en el seu projecte d'estat



Oral / Redacció 11

El 10% dels adolescents pateixen malalties cròniques

Les millores mèdiques que augmenten la supervivència són una de les causes,

Els experts també consideren els mals hàbits socials com l'alimentari, el consum de drogues o, inclús, l'ús d'internet



Els joves d'avui en dia poden aspirar a viure 100 anys amb qualitat. Però, en canvi, “si no es cuida, morirà abans” que la generació que ara és adulta. Així ho ha alertat aquest dijous el cap del servei de pediatria de l'Hospital de Sant Joan de Déu i professor de la UB, Santiago García-Tornel, en la presentació d'un informe del centre sobre l'adolescència a inicis del segle XXI.
El treball destaca que un 10% dels adolescents pateixen alguna malaltia crònica, i la xifra creix. L'augment de la supervivència d'infants amb problemes que han propiciat les millores mèdiques n'és una causa. Però hàbits com l'alimentari, el consum de drogues o, inclús, l'ús d'internet, en són una altra.
És una de les conclusions del cinquè informe de l'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència de l'hospital infantil de Sant Joan de Déu. L'organisme, conegut com a Faros, ha recopilat les contribucions de diversos metges especialitzats i sociòlegs sobre quins són els reptes sanitaris i psíquics d'una generació d'adolescents que està creixent en un món on internet ha modificat ràpidament els canals de socialització de les persones. Són els joves que han vist néixer Facebook.
“La mortalitat del recent nascut és cada cop menor”, i major la supervivència al càncer

I estan més malalts que les generacions precedents. D'una banda, perquè han nascut i passat la seva infància envoltats de millors tècniques mèdiques. “La mortalitat del recent nascut és cada cop menor: els nens tenen menys problemes durant el naixement”, ha recordat García-Tornel. Alguns d'aquests infants prematurs, però, arrosseguen seqüeles de per vida. García-Tornel ha afegit que altres infants que pateixen cardiopaties, problemes digestius o fibrosi quística, per exemple, abans patien una mort prematura que ara es pot evitar en més casos.
El doctor Jaume Pérez ha afegit que passa quelcom similar amb el càncer. Un de cada 1.000 infants són supervivents d'aquesta dolença, ha assegurat Pérez. I ha afegit que “segurament estaran guarits del seu càncer, però a vegades cal tractar les conseqüències del tractament que han patit”.

Els mals hàbits de la societat creen “uns malalts que podríem evitar”

Les millores mèdiques, però, no són la única causa de l'augment de les malalties cròniques entre els adolescents. Els hàbits socials en són l'altra. “Estem creant uns malalts que podríem evitar”, ha alertat García-Tornel. “La joventut d'ara, si no es cuida, morirà abans que nosaltres”, ha advertit.
Un exemple que ha posat és el de l'obesitat que, ha dit, “està augmentant d'una forma exponencial2 a causa dels mals hàbits alimentaris. I que pot comportar dolences afegides com la diabetis o problemes cardiovasculars.

Augmenten les depressions


Les físiques no són, amb tot, les úniques malalties causades per aquests mals hàbits. “El 25% dels joves tenen algun procés depressiu”, ha assegurat Pérez, i ha citat dades que empren alguns organismes sanitaris com l'OMS: “en els propers 15 o 20 anys el percentatge de joves amb possibles problemes mentals augmenta moltíssim i pot arribar al 40%”.

Conseqüències del cànnabis i la cocaïna

El consum de drogues n'és una causa. “A les escoles trobem joves que han pres i estan prenent de forma habitual productes tòxics com el cànnabis i la cocaïna”, ha recordat el sociòleg de la Universitat de Deusto Javier Elzo. En el cas del segon estupefaent, el nombre de nois i noies que el consumeixen “s'apropa ja als dos dígits”, ha afegit el professor, tot recordant l'auge d'aquesta droga en el temps immediatament anterior a la crisi econòmica.
El consum de drogues ja està causant ara malalts, però també pot causar-ne més en el futur: les patologies poden aparèixer en la futura generació, la dels fills dels actuals adolescents amb problemes addictius, ha assenyalat Josep Maria Lailla, cap de ginecologia de Sant Joan de Déu.

Assetjament i addiccions per Internet

Les noves formes de vida de la generació del Facebook és una altra causa de les seves dolences mentals, han afegit els autors de l'informe. El text subratlla que, fins ara, totes les generacions podien aprendre les tècniques emprades per la seva societat dels seus pares. Ara, contraposa el document, són els pares els que aprenen dels nens el nou entorn cibernètic que està sorgint.
I en el qual existeixen fenòmens com l'assetjament a través de la xarxa, que afecta alguns joves. I en el qual sorgeixen, també, noves addiccions. “Tota la patologia del joc, totes les addiccions que fins ara estaven reduïdes a les drogues físiques, poden traslladar-se a un altre lloc com Internet”, ha indicat García-Tornel.
García-Tornel, però, també ha subratllat els usos positius que pot tenir la xarxa entre els joves. I també entre aquells que pateixen malalties cròniques i que, pel fet d'anar en cadira de rodes, per exemple, poden patir problemes d'exclusió. En aquests casos, les noves formes de comunicació 2.0 poden ser una ajuda, ha confiat García-Tornel. “Encara sabem molt poc” sobre aquest camp, ha conclòs, però, Elzo.

_______________________________________________________________________________

Nuclear? No, (des) gràcies



Hi ha un clàssic periodístic que sol complir-se quan hi ha un esdeveniment global que corprèn tothom. Es tracta de buscar les relacions del fet amb el món de la ficció. Aquests articles provoquen l'esgarrifança de veure com la ficció pot assemblar-se tant a la realitat, cosa que vol dir que la realitat sempre és la inspiració de la fantasia. Ni que sigui una fantasia que encara no s'ha materialitzat. Aquest dies el tema és el tsunami i el desastre nuclear que ha implicat, situació perfecte per activar la memòria documental de totes les produccions japoneses que tenen com a ànima argumental la por d'un cataclisme, que tant pot ser natural com provocat per l'especie humana.
Jo tampoc m'he pogut resistir a fer l'exercici de reflexionar sobre la realitat mitjançant la ficció. El còmic Akira i la seva adaptació en dibuixos animats dels noranta és un exemple de la por i les conseqüències del perill nuclear. Aquesta obra ha alimentat la moderna cinematografia de ciència-ficció que avança mons futurs que ens sorprenen quan vivim la ficció, però que ens fan confirmar la seva lucidesa quan veiem que la realitat pren forma de cartell de cinema, de pàgina de llibre, de vinyeta de còmic o de videojoc. L'inventari de produccions japoneses que tracten de desastres és tan fantàstic com els monstres antediluvians que reneixen a causa de les radiacions atòmiques i que han estat protagonistes del cinema de desastres, del qual els japonesos tenen el mèrit fundacional. També és podria fer la brometa del darrer àlbum de Mortadel·lo, Chernobil... ¡Qué cuchitril!, en què els dos investigadors fan de les seves a l'escenari d'una de les últimes tragèdies nuclears, fins ara, mentre esperem el desenllaç de la central nuclear de Fukushima
En una línia més poètica, però, el que m'ha vingut al cap arran del tsunami i de l'amenaça nuclear que n'ha derivat, és una història en forma de còmic d'un sobrevivent de la bomba atòmica que va llançar l'Enola Gaya Hiroshima. El dibuixant Keiji Nakazawa era un marrec quan va tenir lloc l'atac aeri dels nord-americans. Es trobava a uns dos quilòmetres de l'indret on es va produir l'explosió. Una paret de formigó el va salvar, però el pare i dos germans van quedar atrapats entre les runes de casa seva. La mare va embogir en l'intent de salvar sense èxit la família. La dona va morir uns anys més tard com a conseqüència de les radiacions atòmiques. En fer-se adult, Nakazawa és va professionalitzar com a autor de manga, i el 1973 va crearHiroshima, que explica aquella vivència. L'obra ha esdevingut un clàssic del còmic japonès. Cal rellegir-lo de tant en tant per no oblidar les conseqüències dels desastres nuclears, provocats o naturals. Una lectura recomanada als pronuclears. Clar que tinc els meus dubtes sobre si els partidaris de l'energia nuclear llegeixen manga.
_______________________________________________________________________________

Assegurances i tsunami



Últimament, em fa l'efecte que estic aprenent a escoltar millor allò que diuen els altres. Potser és que, amb el pas dels anys, he tingut la sort d'acumular una sèrie d'amics, coneguts i saludats que tenen coses a dir i que les diuen molt bé. I, naturalment, ens resulta molt enriquidor d'assimilar les coses que diuen, i m'agrada adherir-me a les seves opinions. Això és exactament el que em va passar la setmana passada en sentir a la ràdio unes declaracions del meu bon amic Josep Maria Galilea, president de la corredoria d'assegurances que porta el seu nom. Parlava del terratrèmol i del tsunami del Japó i de les conseqüències que la tragèdia podria tenir en el terreny de les assegurances. Mentre el sentia, em passava allò de dir: “M'agrada perquè t'expliques”. El que deia Galilea era d'una evidència claríssima, i si agradava era perquè estava fonamentat en un gran coneixement de la matèria i formulat en termes entenedors.
La lliçó va ser magistral. Tot escombrant, lògicament, pro domo sua, va fer pedagogia sobre el que, en l'àmbit interior, representa el Consorci de Compensació d'Assegurances pel que fa a les catàstrofes i del que, en l'àmbit internacional, signifiquen les grans companyies reasseguradores, com per exemple la Munich Re, la Swiss Re o la Hanover Re. De fet, es va anticipar al que dirien més tard els experts, que van pronosticar unes pèrdues econòmiques inferiors a les causades pel conjunt de la crisi econòmica global (10% de caiguda del PIB del Japó el 2008 i el 2009) i un impacte de 60.000 M pel que fa als asseguradors. El problema és només que ja hem tingut les inundacions d'Austràlia i els terratrèmols de Nova Zelanda. Però, al capdavall, sempre queden els governs com a asseguradors d'última instància. Cosa que vol dir, per exemple, que el deute públic es pot convertir en un mecanisme perquè els japonesos es deguin diners a ells mateixos mentre esperen que passi a ser un augment d'impostos o una erosió inflacionista. En tot cas, el Japó és el primer creditor mundial, amb uns actius exteriors equivalents al 60% del PIB. Per cert, les grans reasseguradores han baixat a la borsa, des de divendres passat, entre un 10% de Swiss i un 4% de Berkshire Hathaway. I sembla una alarma excessiva, atès que ningú no vol que es repeteixin les pèrdues de 100.000 milions de dòlars del 2005 a causa dels huracansKatrinaRita i Wilma i que la cobertura de centrals nuclears no s'aplica als “acts of rod”, és a dir, causes de força major naturals. De fet, després de les últimes divuit catàstrofes, les RE han cotitzat per sobre de l'índex borsari general.
Les assegurances són, per tant, un mecanisme que pot fer front a grans desastres sempre que siguin relativament previsibles. Els terratrèmols i la seva magnitud o freqüència encaixen perfectament en el càlcul de probabilitats. Però les desgràcies que no tenen cap mena de regularitat situen les coses en el terreny de l'atzar. Qui podia imaginar-se les conseqüències de les indemnitzacions per l'asbestosi dels treballadors de l'amiant? O dels fraus del sector financer? Qui gosaria apostar sobre el futur de la zona euro? Bé, vaja, que les matemàtiques de la probabilitat no acaben de lligar amb allò que pensa la gent. En això rau precisament la intel·ligència de combinar la noció que una cosa pot passar amb la que no és altament probable que passi. En realitat, els grans terratrèmols del Japó sempre han tingut conseqüències. El del 1855 que va destruir Edo (avui Tòquio) va acabar dos segles d'aïllament. El del 1923 va acabar un període democràtic. I el de Kobe del 1995 va acabar el prodigi de l'expansió industrial i va anunciar l'entrada en la deflació. Uns mesos abans, el govern japonès havia enviat experts a estudiar l'últim terratrèmol de Califòrnia. I aquesta setmana ningú no ha parlat d'un sisme de 5,6 graus a l'escala de Richter a Santiago de Xile.
Atès que Josep Maria Galilea ens ha familiaritzat amb l'estratègica importància de l'assegurança i de la seva solidesa, voldria recordar algunes altres coses que ell ja havia dit anteriorment. La queixa dels asseguradors contra els bancs i les caixes grans on els seus clients tenen domiciliats els rebuts i que fan ofertes de rebaixes sense que Defensa de la Competència intervingui contra aquest deslleial abús de confiança i manipulació basada en informació privilegiada. Sovint s'ha queixat també que es tracti de preservar l'espanyolitat de la banca, però no la de les companyies d'assegurances. Riu avall han passat a mans estrangeres Plus Ultra, Vitalicio, La Estrella i tantes altres. A part dels qui compren o participen en una asseguradora per fer l'aprenentatge i després es venen tot el Segurcaixa (menys el departament de vida) ni més ni menys que a la Mutua Madrileña després d'haver dut a terme l'operació de col·locar Adeslas a Aigües de Barcelona. Potser convindria evitar que maniobres com aquestes de comprar i vendre entitats garantia fessin trontollar la confiança en un sistema assegurador que és més exigible que mai en temps d'adversitat i de catàstrofes planetàries.




Avui

JQCV

A la pàgina de la JQCV podeu consultar els resultats de les proves i teniu també les correccions de les proves.
Ja em conteu com ha estat!


Oral / Redacció 10

Les protestes d'Espanya del 2011, conegudes com Moviment 15-M, Spanish Revolution, Indignados o Indignats, són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat, ja que els manifestants consideren quei els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població.

Comparades amb la "Primavera Àrab" i el Maig del 68, es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Els seus portaveus han definit el moviment «no apolític, sinó apartidista».El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, gent gran i fins i tot famílies. Tots ells han destacat la naturalesa pacífica de les protestes, fet que també ha reflectit la premsa estrangera.




MANIFEST Democràcia Real ja!


Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.


Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.


Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:


Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica  encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE.


L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.


Per tot això estic indignat.


Jo puc canviar-ho.


Jo puc ajudar.


Sé que junts podrem.


Surt amb nosaltres. És el teu dret.


___________________________________________




 Telèfons mòbils i salut 
Nombroses evidències contradiuen la seua pretesa innocuïtat
Carlos M. Requejo 

Mentre bona part dels informes oficials conclouen que la radiació que origina l'ús dels telèfons mòbils i les antenes associades no provoca danys a les persones —encara que recomanen més estudis i investigacions—, són nombrosos els treballs i les veus discordants amb aquests  criteris. Al mateix temps, es critiquen els vincles d'alguns d'aquests  organismes oficials amb les grans empreses de telecomunicacions.


Carlos M. Requejo és arquitecte interiorista,
especialista en Geobiologia i Qualitat
de l'Hàbitat. UPC
mrequejo@teleline.es
www.domobiotik.com



Aquest article, publicat en castellà en el núm. 24 de la revista  "El ecologista", és una adaptació de l'informe elaborat per a GEA, Associació d'Estudis Geobiològics, en març de 2000.



La contaminació electromagnètica pren hui un dimensió inusitada amb l'ús intensiu del telèfon mòbil. Aquesta   febre ha incorporat al nostre paisatge urbà milions de telèfons mòbils que ja no són esnobs, i es fan dia a dia més imprescindibles. Gràcies a l'invent del telèfon cel·lular som lliures de rebre una inoportuna telefonada en qualsevol lloc. A més, amb les tarifes telefòniques més cares d'Europa (més del 170%), correm el risc de ser atracats a mà armada a fi de mes. Però, el que és pitjor, al petit telèfon mòbil se l'acusa d'atemptar greument contra la nostra salut. 

Antenes i telèfons


La radiació d'un telèfon mòbil supera 3 milions de vegades la radiació natural, i durant el seu ús l'antena emissora-receptora se situa literalment pegada al cervell. L'emissió de microones molt prop del nostre crani accelera les nostres ones cerebrals al límit de l'éstrés, i pot tenir molts altres efectes, com s'assenyala més endavant. 
  
En absència de tota normativa i amb la complaença del govern, les companyies telefòniques aprofiten, molt de pressa, el buit legal existent i les antenes repetidores de la xàrxa mòbil proliferen com a fongs en les nostres teulades, moltes vegades sense molestar-se a demanar els més elementals permisos. Cada vegada més, podem disfrutar en el camp dels grups d'antenes repetidores, de diversos models segons cada companyia telefònica (Telefónica Móviles, Airtel, Amena), que a la caça de la cobertura total competeixen per conquistar l'edifici o el tossal més alt de la zona. 
  
Hui la cobertura de la xarxa de telefonia mòbil és quasi total en tot el territori nacional —fins a el 90-95% segons companyies— i aquesta teranyina tecnològica crea una pol·lució de radiofreqüències que envaeixen tot l'espai radioelèctric, generant múltiples efectes ambientals i biològics. 

Perills de la telefonia mòbil


Molts informes científics alerten dels riscos de la contaminació electromagnètica i especialment de les microones, utilitzades en emissions de televisió, radars i telefonia mòbil. A llarg termini, amb l'ús del mòbil o exposats a les antenes repetidores, molts científics troben danys en la membrana cel·lular (flux d'ions Ca, K, Na), efectes sobre el sistema immunitari amb pèrdua de defenses, i fins i tot alteració de l'ADN, amb dany a cromosomes, i ruptura d'enllaços simples i dobles. S'ha trobat increment de tumors en cobais; s'ha relacionat l'ús del mòbil amb el càncer de pell, i pot ser causa de tumors cerebrals; també s'ha vinculat amb el Parkinson i amb el risc de potenciar o accelerar l'aparició de la demència d'Alzheimer. 
  
Els efectes biològics depenen del temps d'exposició a les microones, augmenten linealment amb la potència de la font d'emissió (mòbil o antena) i decreixen amb el quadrat de la distància entre el mòbil o antena repetidora i la persona exposada. Poden aparéixer amb dosis de radiació molt baixes, a partir de 0,1 µW/cm2 de potència de radiació. Els més recents estudis científics (Neil Sherry, Nova Zelanda, juny 2000) troben efectes biològics amb alteració de l'electroencefalograma a partir de només 0,01 µW/cm2. 
  
Per la seua banda, els efectes neurofisiològics a curt termini mostren una clara correlació amb el major ús de mòbils o amb una major proximitat a les antenes. Alguns d'aquests  efectes són: increment de l'estrés; alteració d'ones cerebrals i altres bioritmes; pèrdues de memòria, ment en blanc; mal de cap persistent; insomni i trastorns del son; sorolls i brunzits d'orelles, marejos i vertigen; palpitacions i alteracions del ritme cardíac; pujada de pressió sanguínia; calfament dels teixits pròxims a l'orella i a la còrnia de l'ull, amb augment del risc de sofrir cataractes; eritemes en les zones de pell exposades directament a les radiacions; a més de tota una sèrie de malestars difícils de definir, que la medicina qualifica com distonies neurovegetatives. 
  
Tots som sensibles a les microones, però el perill potencial enfront dels camps electromagnètics és major per a la població d'alt risc, com les embarassades, bebés i xiquets, que presenten un perill estadístic molt major (fins a centenars de voltes). 
  
El risc també s'incrementa en malalts, ancians i, més encara, en les persones ultrasensibles, el col·lectiu d'al·lèrgics a l'electricitat, que poden presentar respostes biològiques amb dosis de radiació fins a mil vegades menors. 

Marc legal en electromagnetisme


Actualment la major part de la comunitat europea segueix la norma NEV 50166-2, segons els criteris de l'ICNIRP (International Comission on Non-Ionizing Radiation Protection), una institució al servei dels interessos de la indústria. Aquest organisme, dependent de l'Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana com a límits de densitat de flux de potència 450 µW/cm2 per a radiacions continuades de 900 MHz, i de 900 µW/cm2 per a la de 1.800 MHz. Però recentment Suïssa, seguint l'exemple d'Itàlia, Xina o Rússia, davant de les evidències científiques de risc sanitari per a la població, aplica de manera preventiva, i mentre progressen les investigacions, una normativa d'electromagnetisme més restrictiva, que redueix per 100 els valors acceptats per l'ICNIRP. L'Oficina Suïssa de Medi Ambient ha fixat provisionalment el límit d'exposició humana per a la xarxa de telefonia en 4 µW/cm2 (juliol 2000). 
  
En la Resolució de Salzburg (Conferència Internacional sobre Emplaçament d'Emissores de Telefonia Mòbil, Ciència i Salut Pública, juny del 2000) es dóna un pas més recomanant un valor provisional màxim de 0,1 µW/cm2 per a les estacions base GSM (vore quadre sobre telefonia mòbil). L'OMS, a través d'ICNIRP, no obstant, no accepta aquests límits, que qualifica d'arbitraris, i es remet als resultats d'un estudi epidemiològic en curs, que estarà acabat en 2003. 
  
De manera molt pragmàtica, com que no pot quantificar el risc econòmic, la companyia d'assegurances britànica Lloyds refusa assegurar els riscos sanitaris dels telèfons mòbils, com ja ho feren la majoria de companyies d'assegurances davant del risc dels camps electromagnètics de baixa freqüència ELF (xarxa alta tensió, etc.), que van quedar exclosos de la cobertura de les pòlisses d'assegurances (lletra xicoteta), al mateix nivell que els riscos inevitables del perill nuclear, huracans o terratrémols (Allianz 1993). 
  
Recordem que l'Agència nord-americana per a la Protecció Ambiental en un informe de 1990 (mai publicat), va classificar els camps electromagnètics com a cancerigen B2 (açò és, probable carcinogen), semblant al tetraclorur de carboni, les dioxines, els PCB o el DDT, tots ells prohibits a hores d'ara. Després, davant de les pressions del lobby elèctric, va silenciar l'informe. 
  
Davant del buit legal i normatiu existent a Espanya, diversos municipis ens han demanat a l'Associació d'Estudis Geobiològics (GEA) la realització d'un Mapa de Radiació de microones, o sol·licitat assessoria tècnica per a l'elaboració d'ordenances que limiten la proliferació de les antenes repetidores, seguint l'exemple d'Eibar, Cartagena o Santa Coloma de Gramenet, que han publicat bans o ordenances locals que limiten o exclouen les antenes repetidores en els seus municipis. 
  
Conscients del perill d'un ús prolongat i habitual en l'entorn laboral, diversos sindicats britànics (març de 2000) han manifestat que cap afiliat pot ser obligat per l'empresa a portar damunt o utilitzar un telèfon mòbil durant la jornada laboral. 
  
En els EUA és obligatori l'etiquetatge dels telèfons mòbils, de manera semblant al tabac. Des d'agost de 2000, cada nou model indica el nivell de radiació emesa, per a informar del risc de cada telèfon mòbil i eludir possibles reclamacions multimilionàries com en el cas de la indústria tabaquera. 
  
Mentrestant, el govern espanyol s'està plantejant redactar un decret en què instarà —sense obligar— els fabricants de telèfons mòbils a incloure informació sobre les seues emissions, encara que es descarta incloure advertències de que pot ser perjudicial per a la salut com ja es fa, per exemple, al Regne Unit. 

Consells per a reduir el risc sanitari


Davant de la disparitat de criteris existent, i amb l'experiència de múltiples substàncies o activitats pretesament innòcues, que després s'han mostrat nocives (amiant, nombrosos pesticides inicialment inofensius i després prohibits, alimentació de vaques amb pinsos carnis, medicaments que després han provocat greus malformacions...) l'única cosa raonable és un enfocament que prime la salut dels ciutadans abans que els interessos econòmics d'un grapat d'empreses poderoses. 
  
Així concloïen els experts independents britànics quan van donar a conéixer el seu informe per al Ministeri de Sanitat de Regne Unit al maig de 2000: "recomanem que s'aplique el principi de prevenció en l'ús de les tecnologies de telefonia mòbil fins que es dispose de major i més fonamentada informació científica sobre els seus efectes sobre la salut". 
  
Conseqüentment, donat el risc existent, hem d'usar el mòbil el menys possible, limitant el nombre de telefonades i la seua duració. Si no hi ha més remei que usar un mòbil, els analògics són més aconsellables que els digitals (GSM). Hem d'elegir un model de baixa radiació —les potències d'emissió solen oscil·lar entre 0,6 i 2 W— i considerar-lo un telèfon d'emergència. És aconsellable estendre l'antena i allunyar-lo tot el possible del cap quan parlem (accessori mans lliures), així com usar missatges escrits, per la seua breu emissió radioelèctrica i per la distància de lectura. 
  
Quan no s'use (estand by), mantenir el telèfon allunyat del cos i evitar portar-lo permanentment prop dels genitals, renyons, cor, ulls o cervell. No usar-lo dins d'edificis, perquè augmenta la potència de radiació en haver de travessar estructures denses. Ha d'evitar-se el seu ús en llocs públics, per a evitar la irradiació involuntària a l'usuari passiu. És important impedir la venda i promoció del telèfon mòbil als jóvens, evitant el seu ús pels xiquets, per la seua major sensibilitat. 
  
En el mateix sentit, hem d'evitar romandre prop de les antenes repetidores, per la gran potència i la llarga duració de l'exposició. Si residim prop d'una antena repetidora, cal mesurar amb precisió la radiació efectiva rebuda per les persones (densitat de potència), amb aparells homologats d'alta sensibilitat a càrrec d'un expert, que pot mesurar in situ la radiació de microones i suggerir les mesures necessàries. Davant de l'amenaça omnipresent de les antenes, podem instal·lar pantalles de protecció per a les microones, atés que la major part de la radiació de la xarxa de telefonia mòbil penetra per les finestres. 
  
Davant de l'amenaça de la cobertura total, sorgix la demanda d'instal·lar pantalles de microones que impedisquen l'ús del mòbil. Aquest blindatge RF pot ser molt adequat en sales de concerts o en esglésies, ja que res és més molest i indiscret que sentir la timbrada d'un mòbil en un funeral, o durant un pianíssimo. Cada vegada més locals públics, hotels i restaurants de qualitat, eviten l'ús indiscriminat del telèfon mòbil i oferixen als seus clients un entorn de silenci, relax i confort ambiental. 
  
Han d'evitar-se, no obstant, els sistemes d'interferència RF actius, perquè incrementen la radiació ambiental. Al contrari, les pantalles opaques a les microones —pel·lícules transparents o cortines opaques que poden blindar murs i finestres—, garantixen el silenci-ràdio i una reducció de la densitat de potència dins del local del 90 al 95%. D'altra banda, és possible obtenir cobertura de telefonia, però sense patir la radiació ambiental, col·locant una antena exterior al blindatge, semblant a la dels cel·lulars de cotxe, conduint el senyal per cable als llocs que ho necessiten, d'una manera selectiva. 
  
Resulta de vital importància realitzar un Mapa de Radiació, que permeta planificar el desenrotllament de la xarxa de telefonia amb criteris sanitaris i, especialment, evitar les antenes repetidores prop de guarderies, escoles, hospitals i centres semblants, on es troba la població més sensible. És necessari establir distàncies de seguretat seguint les més avançades normatives internacionals: mentre la UE proposa una distància mínima de seguretat —sense presència humana— al voltant de les antenes de 58 m, en Toronto (Canadà) són 200 m, 300 m en Namur (Bèlgica) i 500 m a Austràlia. En aquest moment a Espanya s'autoritzen les antenes a 5 m de la nostra finestra, i la nova normativa en estudi, de la Generalitat de Catalunya, proposa augmentar-la a 10 m. 
  
Finalment, la recent condemna judicial a Iberdrola, primera a Espanya per contaminació electromagnètica, com altres condemnes a Itàlia, Suïssa i Alemanya, obrin també un precedent legal per a les demandes de les plataformes ecologistes i ciutadanes que lluiten, com a Quixots, contra aquests moderns molins.



EQUIVALÈNCIES D'UNITATS DE MESURA I VALORS DE REFERÈNCIA
PER A IMMISSIONS D'INSTAL.LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL

µW/cm2
  V/m
1.000
61,40
Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (>2.000 MHz)
900
58,25
Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (1.800 MHz)
500
43,42
Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (1.000 MHz)
10
6,14
MaxL Suïssa (6V/m>1.800 MHz); MaxL Itàlia; Prop. Toronto; Prop. Escòcia
7
5,14
MaxL Suïssa (5V/m 900 + .800 MHz)*
4
3,88
MaxL Suïssa (4V/m 900 MHz)*
0,1
0,61
Prop. Salzburg; Objectiu de qualitat d'Itàlia*
0,03
0,34
Proposta Salzburg  (0,25 mW/m2)**
0,02
0,28
Prop. Dr. Cherry Nova Zelanda per al 2000
0,01
0,19
Prop. Dr. Cherry Nova Zelanda per al 2010
0,001
0,06
Prop. Resolució BRD 1999 habitatge. En dormitori 10 voltes menys
Prop.=Proposta; MaxL=Valor màxim legalment establit; *segons instal.lació; **segons instal.lació i operador.
Font: Conferència Internacional de Salzburg 7-8 juny 2000 (traduït per Carlota Huidobro)


 

_____________________________________________________________________


Revista Eroski Consumer


La creixent complexitat dels dispositius mòbils exigeix prendre's un temps per a reflexionar sobre les necessitats de cada usuari abans de decidir-se per un model concret

No hi ha cap dubte. El mercat ofereix tants telèfons mòbils com prestacions exigeixen els milions d'usuaris . Ara bé, encara que la majoria dels ciutadans es conformen amb un aparell que els permeti trucar, cada vegada són més els consumidors que reclamen funcions que abans s'atribuïen a l'ordinador. L'ús del mòbil es complica, i amb això també es complica la decisió que cal prendre en el moment d'adquirir-ne un de gamma alta, i no només perquè són cars, sinó perquè la seva contractació implica sovint compromisos de permanència amb un operador que arriben als divuit mesos. Una compra responsable i encertada exigeix pensar molt bé en els usos que es vol fer del nou aparell.

Blackberry, per als amants del text

Si la principal funció del telèfon és donar-li un ús comunicatiu, de caire professional, en què predomini l'enviament i la recepció de correus electrònics o la missatgeria instantània, els telèfons Blackberry són la millor opció. Els motius són dos: el seu teclat complet QWERTY està expandit i proporciona l'espai suficient per teclejar en un petit espai amb rapidesa i sense equivocacions. La segona raó és que l'empresa que els ven, la canadenca RIM (Research In Motion, o 'Recerca en Moviment'), no basa l'enviament de correus electrònics en els protocols de dades de les xarxes de telefonia comunes com a 3G, GSM o EDGE, sinó que compta amb els seus propis servidors. D'aquesta manera, els correus viatgen per les xarxes generals de telefonia mòbil però ho fan amb un xifratge especial i diferent de la resta que els protegeix millor de possibles intromissions. Una qüestió fonamental per a la protecció d'informació privada, sobretot en l'àmbit empresarial, fins a tal punt que alguns governs no ho veuen amb bons ulls i planegen prohibir aquests telèfons al seu territori si RIM no comparteix amb ells el codi d'accés als seus servidors.

En el terreny econòmic, les persones que prefereixin la comunicació per text abans que per veu també tenen molt a guanyar amb les Blackberry. Les tarifes de dades que ofereix no limiten l'ús de la xarxa i permeten el xat de manera senzilla i àgil, igual com l'enviament d'adjunts sense límit de pes. Encara que aquest últim punt varia segons l'empresa que proveeixi l'accés, sobretot en el cas d'imatges .

Pel que fa al preu, tot i que les Blackberry són cares, tots els operadors importants les ofereixen subvencionades, de vegades sense haver d'abonar una entrada inicial. Però convé estudiar el pla de dades que l'operador ofereixi per evitar que els costos de base superin l'acceptable i s'acabin pagant factures excessives.

Iphone i telèfons amb Android, per al lleure i la navegació web

Per al desenvolupament d'una activitat no professional o que no estigui basada en l'ús del teclat, hi ha opcions millors que la Blackberry. Són models que ofereixen una navegació web superior a la dels telèfons de RIM, malgrat que aquests milloren any rere any. En aquests casos, el telèfon que s'esculli varia segons el preu que s'estigui disposat a pagar. D'una banda, es troba el flamant iPhone d'Apple, amb la seva pantalla tàctil i la seva, fins avui, no superada experiència d'usuari en la navegació per Internet en un mòbil.

La seva pantalla multitàctil, que permet augmentar la mida de lletres i imatges al gust de l'usuari, el converteix en un bon candidat per a recórrer pàgines web, mirar mapes o seguir els contactes a les xarxes socials. També facilita la lectura de diaris, blocs i correus electrònics, encara que a l'hora d'escriure, el seu teclat tàctil no és comparable al de les Blackberry.

D'altra banda, Apple disposa d'una botiga amb centenars de milers d'aplicacions que enriqueixen les funcions de l'iPhone i fan que sigui molt més que un telèfon amb accés a Internet: el converteixen en un navegador GPS, una brúixola, una consola de videojocs, una agenda de tasques pendents... I en l'últim model llançat, l'iPhone 4, les seves dues càmeres el doten de capacitat per gravar vídeos en alta definició i fer fotografies de qualitat més que acceptable.

Davant d'aquest popular model es postulen tota una gamma de telèfons, estèticament no tan bonics però sí més barats i igual d'interessants quant a l'experiència d'usuari i a les aplicacions. Són els mòbils que funcionen amb el sistema operatiu Android, llançat per Google i adoptat per marques tan prestigioses com HTC.

L'avantatge és que l'oferta és més gran i, per tant, es poden trobar telèfons més barats que l'iPhone, i amb plans de preus més avantatjosos quan es contracta una línia i se subvenciona l'aparell . El desavantatge és que Android encara no és a l'altura del sistema operatiu d'iPhone, encara que en menys d'un any els experts consideren que tots dos sistemes poden igualar-se en prestacions. D'altra banda, Android també disposa d'una important botiga d'aplicacions que dota de nombroses prestacions els seus mòbils.

Nokia i telèfons amb Windows Mobile, millor esperar

Nokia és el líder mundial dels telèfons de les gammes mitjana i baixa. No obstant això, en la gamma alta la seva experiència no ha estat bona, ja que el sistema operatiu que fa servir, Symbian, s'ha mostrat incompetent per als aparells de complexitat creixent. De moment, i a l'espera que Megoo (la nova proposta de programari de l'empresa finlandesa) prosperi, no és del tot aconsellable adquirir un Nokia de gamma alta.

I el mateix passa amb els telèfons que funcionen amb el sistema operatiu Windows Mobile. Els propers mesos s'espera gaudir de la nova versió WM7. Mentrestant, és millor evitar les versions anteriors, ja que es van mostrar fallides i incapaces de fer funcionar cap model amb eficàcia. Un dels seus punts febles és l'excessiva potència que requereix aquest sistema, massa per als petits processadors dels mòbils. No obstant això, es preveu que amb nous xips de més potència WM7 respongui bé.
 

blogger templates | Make Money Online