Oral / Redacció 39

Aquest any s'han perdut el doble de persones que el 2014

Entre l'1 de gener i el 31 d'agost, els Bombers de la Generalitat han fet 182 recerques, mentre que en el mateix període de l'any passat en van fer 94


Al Ripollès i a la Val d'Aran és on s'han fet més salvaments al medi natural                    



Per poc que el temps ho afavoreixi, en les pròximes setmanes sortiran al bosc gairebé tants bolets com boletaires, un col·lectiu que cada any contribueix a fer créixer el nombre de persones perdudes al medi natural. L'any passat, fins al 30 de setembre –quan pràcticament es va donar per acabada una magra temporada–, els Bombers de la Generalitat van fer 50 actuacions relacionades amb boletaires, la meitat de les quals concentrades en dues comarques: el Berguedà (12) i l'Alt Urgell (11). “El que fa el boletaire, que sovint va sol, normalment és fugir del camí i mirar sempre a terra, sense pensar a buscar punts d'orientació”, argumenta Francesc Martínez, sergent del Grae, l'equip de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat.
Més afluència de gent al medi natural implica més salvaments
El 50% dels rescats es deuen a lesions menors d'excursionistes

El nombre de persones extraviades a la natura no remet. Ben al contrari: fins al 31 d'agost –quan els caçadors de bolets encara eren escassos–, el nombre de recerques fetes ja havia doblat les del mateix període de l'any passat. Si en els primers vuit mesos del 2014 en van haver de fer 94, en el mateix període del 2015 n'han fet 182. Per comarques, el Ripollès (14) i el Berguedà (10) lideren el rànquing de zones on s'ha esgarriat més gent, amb Queralbs (6) i Saldes (6), respectivament, al capdavant.
 Moisès Masanas, alcalde de Saldes, reconeix que al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Pedraforca en concret –massís que l'any passat va ser coronat per 23.000 persones– és on es concentren la majoria de les incidències, per la gran afluència de gent que hi ha. “El Pedraforca és una muntanya pròxima que, degudament equipat i assessorat, pots fer sense gaires problemes. De tota manera, una cosa que ens sobta molt és que, en hores intempestives, quan ja s'ha d'haver baixat de la muntanya, la gent tot just demani per pujar-hi”, comenta Masanas, que recomana informar-se sempre primer al refugi.

Rescats de muntanya
A diferència dels rescats en medi fluvial (32, fins al 31 d'agost del 2015) o marítim (47), i dels rescats en coves i pous (8), que es mantenen als mateixos nivells, o gairebé, respecte al mateix període de l'any passat, el que ha augmentat força són els rescats de muntanya: 559 en els vuit primers mesos d'enguany en comparació dels 478 del mateix període del 2014. Els municipis on s'han fet més rescats d'aquest tipus són Naut Aran (35 fins a l'agost, 12 més que l'any passat), Setcases (24, 13 més que el 2014) i Saldes (17,8 més). Juan Miguel Riu, responsable del grup de rescats del Grae de la Val d'Aran, confirma que aquest agost han notat que ha pujat el volum de feina, tot i que a l'estiu “són rescats més facilets, de gent no tan preparada que fa algun dels diversos itineraris que hi ha a la Val d'Aran com ara la ruta dels llacs de Colomers”.

L'increment del nombre de rescats de muntanya ha afavorit que, fins al mes passat, s'hagin comptabilitzat a Catalunya un total de 828 salvaments al medi natural, quan l'any passat se'n van registrar 649 fins a l'agost. El Ripollès (76), la Val d'Aran (55), el Berguedà (46) i l'Alt Empordà (38) lideren el rànquing de comarques on enguany s'han fet més salvaments en general. Tenint en compte les dades totals de l'any passat (vegeu gràfic), el Bages (54) també figura entre les zones vermelles, amb les muntanyes de Montserrat com a principal reclam d'escaladors i, cada cop més entre setmana, d'excursionistes.

“El servei clàssic dels bombers –extinció d'incendis, accidents de trànsit...– ja fa anys que més aviat té una tendència a la baixa i, en canvi, el nombre de salvaments al medi natural creix any rere any”, reconeix Martínez. Segons ell, la principal explicació és que ara “hi ha molta afluència de gent i un ús més intens del medi natural que fa uns anys”. Si, a això, hi afegim que les activitats que s'hi practiquen s'han diversificat moltíssim, i que no sempre es va prou preparat, la possibilitat de fer una actuació s'amplia. “Abans la gent que anava a la muntanya feia alpinisme, escalada o espeleologia. Ara tens des dels que fan parapent fins als que fan barranquisme amb grampons o corren de nit amb frontals.”

Amb tot, el 50% dels salvaments o rescats que fan els bombers se solen correspondre a excursionistes o gent que surt a passejar i es fa lesions menors (torçades de turmell, fractura de tíbia i peroné...). El rescat tècnic, que exigeix tot un dispositiu més complex, és força residual. “Els dos tipus de serveis que necessiten més mitjans, i on el procediment ja ens determina que hi haurem d'enviar més gent, són les allaus a l'hivern i els rescats en coves i avencs”, diu el sergent del Grae, que recorda que l'helicòpter els dóna molta rapidesa d'actuació, però és una cèl·lula de treball molt petita, formada per cinc persones (un pilot, un operador de grua, dos rescatadors del Grae i un sanitari).

Dos serveis cobrats, el 2014


La factura que els arribarà, si han de sufragar el seu propi salvament, es calcula d'acord amb els preus vigents següents: 39,75 euros per unitat i hora pel que fa als bombers, 51,60 euros per unitat i hora per ús de vehicles, i 3.000,10 euros per unitat i hora per l'helicòpter que es faci servir. Aquesta taxa, en vigor des de l'1 d'octubre del 2009, només es cobra, però, en tres supòsits: si el rescat té lloc en una zona senyalada com a perillosa, si les persones salvades no duien l'equipament adequat per fer aquella activitat, i si se sol·licita el servei sense motius objectivament justificats.

En sis anys, la taxa tan sols s'ha aplicat en cinc casos: el 2011, en el rescat d'un esquiador per una allau fora pistes amb accés tancat, a la muntanya de Tossa (2.393,57 euros); el 2011, en el rescat de tres persones que volien creuar el riu Muga tot i que la passarel·la estava barrada (507,82 euros); el 2013, en el rescat d'un vehicle que travessava el riu Segre (988,42); el 2014, en la recerca de dues persones a Queralbs sense motius justificats (838,98), i en el rescat al canal esquerre del riu Ebre, sense motius (366,37).


______________________________________________


L'obsolescència del telèfon mòbil

El mòbil té els dies comptats. El sector ja fa temps que treballa en solucions molt més còmodes i en aplicacions professionals revolucionàries.


En el futur, el mòbil serà substituït per una xarxa de ginys que durem posats a sobre. Són els 'wearables' o portables

S'acosta l'hora d'anar-se acomiadant d'aquesta baluerna que portem tots a sobre anomenada telèfon mòbil. Per a alguns pot ser encara una novetat, però en el futur els dispositius mòbils que ens acompanyaran deixaran de tenir forma de telèfon. De fet, segons un estudi de l'operadora O2 a la Gran Bretanya, les trucades telefòniques ja representen menys del 10% de l'ús de telèfons intel·ligents. Els seus usos principals són la navegació per internet i xarxes socials, els jocs i altres formes de comunicació menys intrusives, com els missatges de text via SMS, e-mail o whatsapps.
S'ha de reconèixer que aquestes funcionalitats, altament requerides, resulten francament incòmodes amorrats sobre una petita pantalla que, a la vegada, fa les funcions de teclat. Per això, la indústria del mòbil que aquests dies es reuneix a Barcelona al Mobile World Congress ja fa temps que treballa en solucions molt més còmodes que faran passar a la història aquests aparells tan valorats que portem a les nostres butxaques. En lloc seu s'obren les portes a una nova categoria anomenada portables -wearables en anglès, que significa «que es porten posats», com fem amb la roba.

És d'esperar que, en un futur no gaire llunyà, el telèfon mòbil serà substituït per una xarxa de gadgets que durem posats a sobre i que es comunicaran a través d'una PAN (xarxa d'àrea personal, per les seves sigles en anglès) connectada amb tecnologia bluetooth o wi-fi. L'exemple més evident és el del rellotge, la diminuta pantalla del qual serà més que suficient per a funcions habituals com alertar-nos de l'arribada d'un nou missatge i altres de menys comunes com mesurar-nos les pulsacions, les passes o les hores de son. El rellotge intel·ligent Galaxy Gear de Samsung, el Pebble o el rumorejat iWatch d'Apple són els primers noms d'una nova categoria, amb una mida que s'espera que es tripliqui al llarg d'aquest any.

Però el verdader repte està en la presentació de la informació gràfica. En aquest cas, ens trobem amb un bon exemple de pensament lateral: tot sembla indicar que les pantalles mòbils del futur no seran les més grans, tal com es podria deduir de l'actual tendència cap als phablets (barreja de les paraules telèfon i tauleta en anglès), sinó tot al contrari. La millor experiència la viurem a través de diminutes pantalles incloses en ulleres com les Google Glass o les Moverio d'Epson, que projectaran imatges i informació de manera que aprofitin tot el nostre espai visual sense envair cap espai físic.
Més enllà dels rellotges i les ulleres, també podem trobar una infinitat d'altres dispositius d'èxit més dubtós, com ara els rellotges d'ungla de Timex, els anells amb funcionalitats de ratolí de Genius o la roba amb plaques solars per carregar bateries que ja es pot comprar a Chinavasion.com. La imaginació d'enginyers i emprenedors no té límit, però al final la dictadura del consumidor decidirà quins accessoris digitals acaben complementant la nostra forma de vestir i quins vénen i van com una moda passatgera.

Per això, el que és verdaderament revolucionari d'aquesta nova tendència no resideix solament en l'estètica o la comoditat amb què gestionarem informació a nivell personal, sinó en algunes de les seves aplicacions professionals més revolucionàries. Tres mereixen ser destacades:

1. En un extrem es troben les aplicacions relacionades amb la salut. Des de la visita mèdica fins a la cirurgia assistida, alliberar les mans del metge de dispositius electrònics i augmentar la informació al seu abast pot representar un veritable avanç. Per aquest motiu, empreses com AugMedix, a Stanford (Califòrnia), ja estan concentrant tots els seus esforços en aquesta direcció.

2. A l'altre extrem dels possibles usos de la tecnologia que podem portar posada hi ha les aplicacions bèl·liques. L'exèrcit dels EUA fa anys que desenvolupa un programa anomenat Land Warrior amb l'objectiu de dotar la seva infanteria de tecnologia capaç d'integrar al màxim l'armament disponible amb el seu usuari, de la forma més precisa i menys intrusiva possible.

3. En tercer lloc, no hem d'oblidar les aplicacions que van més enllà de l'ésser humà. Els wearables o portables també poden ser duts pels animals. Com a exemple, el cas de Dairymaster, a Irlanda, que ha desenvolupat un equip per monitoritzar els mugits de cada vaca i així poder identificar el moment ideal per impregnar-la.


Igual que tot avenç tecnològic, els wearables o portables tenen dues cares molt diferents. Com hem vist, poden servir tant per curar com per matar. Poden augmentar la nostra productivitat o les nostres distraccions. Poden ajudar a connectar-nos o a aïllar-nos. Però una cosa està clara: per bé o per mal, alguns d'aquests portables vénen per quedar-se. Per això, aquest mòbil que portes a la butxaca té els dies comptats.


_________________________________________________________


Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l'escola

L'ús que fan els pares dels grups escolars de WhatsApp pot perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels fills

Hi ha ningú que em pugui dir quins són els deures de matemàtiques? En Pau no sap quins exercicis s'han de fer.' Una conversa d'un grup de WhatsApp de pares i mares d'una escola pot començar així. Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d'arts i humanitats de la UOC, diu que en un cas com aquest la responsabilitat dels fills queda relegada.

D'aquesta manera, els nens resolen el dubte i els pares esdevenen una mena d'agenda escolar i assumeixen, totalment o parcial, les responsabilitats dels infants. 'El procés educatiu i maduratiu l'han de fer els nens i els pares han d'acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina', explica Nati Cabrera, professora d'educació i psicologia de la UOC.

Els pares poden pensar que ajuden els nens perquè els faciliten el camí, però en realitat els impedeixen que assumeixen les responsabilitats que els pertoquen. 'Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia s'equivoquen, l'endemà estaran més atents. Tot allò que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa', diu Cabrera.

Entendre els usos de WhatsApp
Els pares, segons Núñez, han d'entendre bé els usos i pràctiques del WhatsApp. Aquests nous espais de comunicació són 'persistents', és a dir, no s'hi esborra allò que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar veient. Són eines molt útils per a comunicar-se, organitzar-se i mantenir-se al dia, però també poden ser una via per a expressar la indignació, la crítica irreflexiva contra professors o bé discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.
Núñez proposa un decàleg perquè els pares facin un bon ús dels grups de WhatsApp de l'escola:

1) Ser respectuós: no fer comentaris ofensius de cap mena.

2) No fer comentaris precipitats: deixar passar un temps prudencial abans de respondre; no respondre missatges a cop calent.

3) Posar en dubte la credibilitat dels continguts: escatir-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.

4) Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no ha d'afectar necessàriament tothom.

5) Vigilar amb les etiquetes: no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).

6) Tenir present la descontextualització: donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.

7) No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o 'mems' que a nosaltres ens semblen divertits).

8) Evitar discussions personalitzades.

9) Tenir present 'l'efecte grandària': un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que fuig del nostre control.

10) Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.


Nati Cabrera ho resumeix així: 'El problema no és l'instrument sinó l'ús que se'n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l'esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats.


Els llibres han arribat a La Plaça!

Us convidem a La Plaça del Llibre que es fa a l'Octubre



Des del 19.11.2015 fins al 22.11.2015

3a Plaça del Llibre



Des del dijous, 19 de novembre fins el diumenge 22 de novembre, torna "La Plaça del Llibre", jornades de visibilització del llibre en valencià. 

Podeu consultar el programa d’actes complet en aquest enllaç

Una iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià, l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibrers de València.

Presentació del llibre 'La cara B', d’Esperança Camps

Dissabte 21 de novembre - 12:30h Sala d’actes

A càrrec de l'autora, Maria Josep Poquet i Empar Marco
Convoca: Llibres del delicte

La cara B és l'última novel·la de l'escriptora Esperança Camps, i la seua primera novel·la negra. En el llibre es reflecteix l'actualitat valenciana amb tota la seua cruesa: un conseller fugit de la justícia que viu dels diners furtats. I que encara des de fora, intenta moure els fils de la política.



DISSABTE 21

11:30h  Plaça del Llibre
Vine a conèixer la Rateta Marieta

12:30h. Sala de la Muralla 
Presentació-contacontes de La cançó de les balances, àlbum inspirat en la cançó de Josep Maria Carandell popularitzada per Ovidi Montllor

18:00h  Sala Muralla
Contacontes amb Almudena Francés: Una maleta, 3 històries sorprenents

DIUMENGE 22

11:30h  Plaça del Llibre

________________________________________________________________

Dissabte 21 de novembre

11:00h. carrers del centre de la ciutat
Cercavilla de La Xarranga Mecànica
Invitació als ciutadans a assistir a la Plaça del Llibre
Convoca: Plaça del Llibre

11:00h. Aula 1
Presentació de Gabinet de curiositats d’Anna Moner
Hi intervindran l’autora, Moisès Vizcaino i Josep Martínez
Convoca: Pruna Llibres

11:00h. Aula Terrat
Presentació de la col·lecció «Història i Memòria»
A intervindran Rosa Monlleó, directora de la col·lecció i diversos autors
Convoca: Publicacions de la Universitat Jaume I

11:30h  Plaça del Llibre
Vine a conèixer la Rateta Marieta
Convoca: Tàndem Edicions

12:30h. Saló d’actes
Presentació del llibre La cara B, d’Esperança Camps
A càrrec de l’autora, Maria Josep Poquet i Empar Marco
Convoca: Llibres del delicte

12:30h. Sala de la Muralla 
Presentació-contacontes de La cançó de les balances, àlbum inspirat en la cançó de Josep Maria Carandell popularitzada per Ovidi Montllor
Hi participaran Alba Salvador Llopis, autora de l'adaptació, Ignasi Blanch, l'il·lustrador i Borja Penalba, músic, que interpretarà la cançó en directe
Convoca: Takatuka

12:30h. Cafeteria Centre Octubre
Xerrada amb Caràcters
Hi intervindran Begonya Pozo; Francesc Calafat; Gustau Muñoz, Pau Sanchis; Francesco Ardolino i Mercè Picornell
Convoca: Revista Caràcters

12:30h. Aula 1
Presentació del llibre Rai, es trenca un braç i del projecte Una altra infància en aquest món,
Hi participen Oti Margarit i Dolors Pedrós
Convoca: Edicions 96 i Fundació Pau i Solidaritat

12:30h Terrat
Presentació dels llibres El retorn de l'Hongarès, d’Anna Moner i de Les veus i la boira, de Vicent Usó.
A càrrec dels autors
Convoca: Edicions Bromera

18:00h. Saló d’Actes
Presentació del llibre Com un record d’infantesa de Feliu Ventura
A càrrec de l’autor i Xavi Sarrià
Convoca: Sembra Llibres

18:00h  Sala Muralla
Contacontes amb Almudena Francés: Una maleta, 3 històries sorprenents
Una història que gira al voltant dels llibres La muntanya de llibres més alta del món, De quin color són els besos? i Feliu, rei de les ovelles.
Convoca: Grup Bromera

18:00h. Aula 1
Presentació del llibre Dotze campanades, de Joan Besalduch
A càrrec de l’autor
Convoca: Onada Edicions

19:30h. Aula 1
#VersEnVena.  Presentació dels llibres de poemes Ortigues de Lucia Pietrelli i Pluja d'Antoni Clapés
Participen: Els autors i Pau Vadell, editor
Convoca: AdiA Edicions

19:30h Saló d’Actes
Taula redona El finançament valencià. Ha arribat el moment del canvi necessari?
Hi intervenen Vicent Cucarella, autor d'El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari; Vicent Soler, conseller d'Hisenda; José Vicente González, president de Cierval; Violeta Tena, periodista i moderadora de l'acte.
Convoca: Edicions Bromera

19:30h  Aula 1
Presentació dels llibres Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana i Tota la terra és de vidre, de Joanjo Garcia.
A càrrec dels autors i (moderador per confirmar)
Convoca: Edicions Bromera

19:30h. Aula 2
Taula redona al voltant del llibre Ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps, de Xavier Duran
Hi intervindran l’autor, Juli Peretó, Anna Moner i Martí Domínguez
Convoca: Edicions UB i Institut d’Estudis Catalans

19:30h. Terrat
Presentació dels llibres La promesa del gal·lés i La paciència del minotaure, d’Ivan Carbonell
A càrrec d’Ana Valls i l’autor
Convoca: Onada Edicions

Diumenge 22 de novembre

11:00h. carrers del centre de la ciutat
Cercavilla de La Xarranga Mecànica
Invitació als ciutadans a assistir a la Plaça del Llibre
Convoca: Plaça del Llibre

11:00h.  Aula 1
Presentació del llibre Matí de mort, de Jordi Llavina
A càrrec de l’autor i Laia Climent
Convoca: Edicions 3i4

11:30h  Plaça del Llibre
Vine a conèixer al Micalet Galàctic. Amb taller de manualitats.
Convoca: Edicions Bromera

12:00h Sala Muralla
Animació infantil sobre la col·lecció «Anem de festa»
A càrrec de Murta Animació
Convoca: Tàndem Edicions

12:30h. Saló d’actes
Presentació-recital del poemari infantil Som molt bèsties, de Mar Benegas.
A càrrec de l’autora, Juan Romero i Begoña Pozo (Poeta i Professora de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV)
Convoca: Litera Libros

12:30h Aula 1
Recital musicat Marc Granell recitable
A càrrec de Vicent Camps, rapsode i Miquel Pérez Perelló, guitarra. Amb la presència de l'autor.
Convoca: Edicions 96

12:30h Terrat
Presentació dels llibres de teatre Déus, dies i treballs, de Manuel Molins i Trio, de Rodolf Sirera.
A càrrec dels autors i (moderador per confirmar)
Convoca: Edicions Bromera

18:00h Saló d’actes
Teatre infantill 'Això era una volta...', de Jordi Raül Verdú.
A càrrec de La Dependent
Convoca: Plaça del Llibre

18:00h Aula 1
Presentació del llibre Alcohol de romer, de Toni Espí.
A càrrec de l’autor.
Convoca: Edicions 96

18:00h.  Terrat
Xerrada Memòria de dones
Hi intervindran Carme Manuel i Raquel Ricart
Convoca: Edicions 3i4

Oral / Redacció 38


Què vol dir carn “processada”?

Arran de l'advertiment de l'OMS sobre els perills de la carn processada difós aquesta setmana, hem volgut preguntar-nos què vol dir exactament carn processada i en què es diferencia de la carn vermella.

Variety of sausage products.
Sí, se’ns ha escapat de la mà. Després dels informes de l’OMS i la manipulació posterior de la informació a la recerca de titulars alarmants, bona part de la població considera ara que la carn vermella provoca càncer, punt i final. El primer punt que hem d’aclarir és que a l’informe s’emeten graus de carcinogenicitat diferents per a la carn vermella i per a la carn processada. A la primera se la considera probablement carcinògena per a humans mentre que a la carn processada se la considera carcinògena per a humans. Vegem amb més detall què significa tot això.

La carn vermella

Diuen que la carn vermella és probablement carcinògena, què hem de fer? Doncs exactament el mateix que fèiem i el que us haguéssim aconsellat de fer abans de conèixer aquests informes.
La carn vermella és un aliments amb unes qualitats nutricionals extraordinàries, que podem optar per consumir o no, però que ningú pot negar
És clar que en general hi ha un abús d’aliments d’origen animal i que s’hauria de reduir, encara que només fos per l’impacte mediambiental que això suposa. Però dir que la carn vermella és dolenta o probablement carcinògena sense anar més enllà en l’explicació és, com a mínim, massa simplista. Es tracta d’un aliment amb unes qualitats nutricionals extraordinàries, que podem optar per consumir o no, però que ningú pot negar. Ara bé, la qualitat i seguretat de la carn vermella varia extraordinàriament en funció de la seva procedència, del tracte que hagi tingut l’animal, de com s’hagi alimentat (farratge contra pinso de cereals i llegums), de si s’ha pogut moure o ha estat estabulat, de si se n’han respectat els ritmes de creixement o s’han accelerat intencionadament, de si s’ha evitat l’ús de fàrmacs o més aviat s’ha promogut. Com que segur que ja tenim clar que pel fet de parlar de carn vermella no podem emetre un judici sobre la seva carcinogenicitat, us deixem que seguiu gaudint del consum de carn vermella amb sentit comú, és a dir, apostant sempre per carns de qualitat: procedents de granges en què els animals mengen allò que han consumit al llarg de la seva existència, en què s’assegurin que la pastura o el farratge està lliure de pesticides, herbicides, fungicides, etc., on els animals poden moure’s lliurement pel camp, on s’eviti l’ús de fàrmacs massius. I per evitar la formació de nitrosamines i, a més, aportar nutrients valuosos, consumiu-ne sempre amb hortalisses abundants.

La carn processada

D’acord, tenim clar que la resposta a la pregunta: la carn vermella és bona o dolenta? És: depèn. Però, i la carn processada, és bona o dolenta? Doncs no us ho creureu però de nou: depèn. Vegem què és això de la carn processada i si titllar-la de carcinògena és un generalització errònia.
És evident que no tenen res a veure uns frankfurts amb un pernil serrà, i la diferència és abismal si es compara amb un pernil ibèric de gla ecològic
L’OMS considera carn processada la “carn que s’ha transformat a través de la salaó, el curat, la fermentació, el fumat o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació”. “Exemples de carns processades: frankfurts, pernil, salsitxes, carn en conserva i cecina o carn seca, així com carn en llauna i les preparacions i salses a força de carn”. Però… tots aquests productes són iguals? És evident que no tenen res a veure uns frankfurts amb un pernil serrà, i la diferència és abismal si es compara amb un pernil ibèric de gla ecològic. Tanmateix, és cert que la major part de la població consumeix carn processada de baixa qualitat, és per això que aquesta alarma generada ara per l’OMS podria ajudar a reduir-ne el consum.

Quins són els compostos que hi ha a la carn processada que són tan perillosos?

Quan mengem pernil dolç, estem menjant una mica (poca) de carn amb una mica (molt) de greix (amb glifosat, dioxines, furans, PCB i d’altres), midons, sal, sucres, colorants, conservants (com els nitrits), potenciadors del sabor i altres additius. I estareu pensant, però si jo volia menjar pernil! I si, a més, quan aquesta imitació de pernil la utilitzeu per cuinar, apareixen compostos d’una toxicitat important, com nitrosamines i amines heterocícliques. Com us podeu imaginar, és difícil apuntar un sol compost com a responsable de l’efecte carcinogen observat a la carn processada. Segurament és fruit del batibull de substàncies potencialment tòxiques que hi ha en aquest grup d’aliments (ultra)processats.
No, no hem anomenat els greixos saturats com a compost potencialment perillós. Si bé és cert que són els més abundants a la carn processada i, malgrat la mala premsa que han tingut durant anys, actualment s’ha demostrat que no augmenten la malaltia cardiovascular com es pensava. En realitat el problema està en els “acompanyants” del greix. La criança dels animals, la seva alimentació antifisiològica, el sedentarisme que pateixen i els tractaments farmacològics als quals se’ls sotmet; tots aquests són factors que finalment donen lloc a un tipus de greix animal que passa de ser un aliment a un autèntic còctel de tòxics: glifosat, dioxines, furans, PCB i segurament altres compostos que ni tan sols coneixem.
Però això no és tot. Per fer carn processada, ja siguin frankfurts o embotits, s’utilitza una carn que sovint no podríem assegurar que sigui “pura”. De fet, els consumidors ja en som conscients, d’això, perquè hi ha hagut casos de presència d’animals en preparats carnis que no constaven a l’etiqueta, com quan l’OCU va trobar carn de cavall en algunes hamburgueses ara fa dos anys o la carn de porc en kebabs en lloc de carn de vaca. És més difícil controlar quins ingredients hi ha en aquell aliment en forma de salsitxa o en forma de broqueta que en el bistec de vedella, que veus com te’l tallen a la carnisseria i que prové de la part que sigui de l’animal. I el problema no rau en si es tracta de carn de cavall (que per cert, és molt sana), o de porc o de vaca; sinó que no tenim un bon control de la qualitat de les carns i els tòxics que poden contenir. Però la indústria agroalimentària, a vegades, mira d’abaratir costos, encara que això repercuteixi en la salut dels Consumidors.
vedella ecològica pasturant

Què podem fer?

  1. Comprar carn ecològica o de confiança sense manipular (o manipulada davant teu).
  2. Reduir el consum de carn processada i prendre’n només puntualment, especialment si són productes no ecològics i dels quals en desconeixes la procedència i la forma de processament.
  3. Quan us vingui de gust menjar embotit, opteu per un bon pernil o un embotit ecològic i de confiança. No caiguem en l’error de ficar-ho tot al mateix sac. El pernil dolç sense sense sense i el pernil serrà ecològic l’única cosa que tenen en comú és el nom. El primer és un producte processat que cal evitar (com tots els seus congèneres), el segon és un aliment de qualitat.
  4. Menjar carn acompanyada sempre d’una bona quantitat d’hortalisses i no de pa, pasta o patates fregides. La formació de nitrosamines disminueix quan ingerim, en un mateix àpat, antioxidants presents a les verdures.
I com a reflexió final, amb quin tipus de carn vermella i amb quin tipus de carn processada s’han dut a terme els estudis que han servit de font per establir aquests informes? Han fet algun d’aquests estudis amb carn vermella de qualitat? Han utilitzat un bon pernil ibèric o una bona cecina de Lleó o un bon llom embotit o botifarrons d’un bon carnisser…? O hauran utilitzat les carns vermelles i les carns processades que inunden, juntament amb un altre arsenal de productes processats, les prestatgeries dels súpers i hipermercats de tota societat industrialitzada com cal? Aliments que, digui el que digui l’OMS, la FAO, la FDA, l’EFSA o la AECOSAN, nosaltres desaconsellem.





______________________________________________
______________________________________________

Guia per saber comprar al Black Friday 2015

Del 27 al 30 novembre els comerciants esperen fer una caixa de 1.172 milions d'euros, un 10,6% més que l'any passat

DIMECRES, 11 DE NOVEMBRE DEL 2015 - 13.21 H
El compte enrere del Black Friday acaba de començar i una gran quantitat de gent es prepara per a aquest esdeveniment. Una celebració que té origen als Estats Units però que amb la globalització s'ha estès a altres països com és el cas d'Espanya, on l'any passat ja es va viure la seva edició més massiva.
Aquesta cita, que es portarà a terme del 27 al 30 de novembre, ja compta amb adeptes i cada vegada més gent hi sucumbeix. En concret, es preveu que aquest anys les vendes arribaran als 1.172 milions d'euros a Espanya, un 10,6% més que al Black Friday anterior.

No obstant, abans de portar a terme cap compra és convenient que t'informes de qualsevol imprevist. L'Associació Espanyola de l'Economia Digital (Adigita) en col·laboració amb Confiança Online i Beruby ha elaborat un informe en què pots consultar dubtes que et sorgeixin sobre la crida a les compres.

1/ ¿QUANT DURA EL BLACK FRIDAY?

La durada del Black Friday depèn de cada comerç. Pot ser un dia, un cap de setmana o més dies. En qualsevol cas les botigues han d'informar sobre el termini de vigència de les promocions que realitzin.

¿QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE BLACK FRIDAY I CYBER MONDAY?

Mentre que el Black Friday es va concebre per comprar en botigues físiques, mentre que en el Cyber Monday les ofertes i promocions només són per a productes de web.
A més, com els seus propis noms indiquen, un té lloc en divendres i un altre el dilluns posterior. En concret, se celebraran el 27 i el 30 de novembre, respectivament.
En el cas d'aquells establiments que comptin tant amb botiga física com 'on line' no estan obligades a estendre les mateixes promocions al contingut 'on line'. De la mateixa manera les botigues que només realitzen transaccions via web no estan obligades a fer descomptes durant el Black Friday.


¿QUINA INFORMACIÓ ESTÀ OBLIGADA A OFERIR UNA BOTIGA 'ON LINE'?

A més de la informació sobre el termini de durada de les ofertes, les botigues 'on line' han d'informar sobre el preu dels productes oferts abans i després d'aplicar-los el descompte o bé sobre el percentatge de descompte aplicable a cada producte.

A més de la informació sobre el termini de durada de les ofertes, en l'establiment 'on line' també han d'informar-te sobre el preu dels productes oferts abans i després d'aplicar-los el descompte o sobre el percentatge de descompte aplicable en cada producte.

¿QUÈ HE DE COMPROVAR ABANS DE COMPRAR SOBRE LA BOTIGA 'ON LINE'?

Malgrat que les estafes a la web cada vegada són més sofisticades, existeixen una sèrie d'elements a,b què pots evitar caure en una estafa. Des del nom complet fins a l'adreça 'e-mail' i el número de telèfon, com més dades hi trobis molt més fiables serà la pàgina.

¿PUC TORNAR UN PRODUCTE COMPRAT EL BLACK FRIDAY?

Malgrat que aquesta campanya està dirigida a productes descomptats, al ser una compra 'on line' podràs tornar-la en un termini mínim de 14 dies i fins i tot un termini superior si la botiga ho ofereix.

Adigital recomana que abans de realitzar qualsevol compra t'informis sobre les condicions de devolució així com del procediment que s'ha de portar a terme. Pot ser que les despeses de devolució et corresponguin pagar-les.

Existeixen productes que per raons d'higiene o per qualsevol altre motiu la botiga no té l'obligació d'admetre la seva devolució una vegada adquirits, utilitzat o descarregat. Si no ho tens clar, abans de comprar assegura't de les condicions d'ús.

¿QUANT TEMPS DISPOSES PER TORNAR UN PRODUCTE?

Des de l'associació asseguren que l'usuari disposa de 14 dies naturals des del dia que es rep el producte o des de la data que realitzes la comanda per comunicar que vols tornar-lo, així com dues setmanes més des que la botiga ha rebut la teva notificació d'anul·lació de la compra.

¿EN QUIN TERMINI M'HAN DE TORNAR ELS DINERS?

En el cas que l'establiment hagi de tornar-te l'import de la devolució, el temps varia en funció dels requisits que estipula cada comerç.


JA HAS REALITZAT LA COMANDA PERÒ S'HAN QUEDAT SENSE EXISTÈNCIES

Malgrat que aquest fet no es té gaire en compte en ocasions pot passar i més aquell dia. En aquest cas l'empresa 'on line' t'ha d'informar com abans millor de la falta d'existències, permetre's cancel·lar la comanda i tornar-te els diners.
També existeix la possibilitat que puguin oferir-te un altre bé en substitució del que vas comprar si compta amb característiques similars o la seva qualitat és superior. En qualsevol cas pots denegar la proposta o demanar la devolució dels diners.

EL PRODUCTE PRESENTA DESPERFECTES O NO S'AJUSTA AL QUE VAIG DEMANAR

Si al rebre el producte aquest presenta un desperfecte com una esgarrinxada o s'espatlla al poc temps d'adquirir-lo, has d'avisar la botiga amb la brevetat possible. Quan entaulis contacte amb ells, ja t'indicaran si has d'anar a portar-lo o, per contra, són ells els que s'acostaran a recollir-lo. El mateix passa si la teva comanda no s'ajusta al que vas demanar.
Si la botiga 'on line' no té un producte idèntic es veurà en l'obligació d'oferir-te un altre producte de característiques similars que podràs acceptar si t'interessa. En cas negatiu pot oferir-te una rebaixa del preu del producte o la devolució dels diners.

Aquest article també resulta interessant:

Giving Tuesday, el Black Friday de la solidaritat

Un moviment de desenes d'entitats socials vol convertir el primer dimarts de desembre en un dia per donar als que més ho necessiten. La iniciativa arriba a Espanya i Alemanya després d'una experiència de quatre anys als EUA i al Regne Unit


__________________________________________________
__________________________________________________



Sis claus que expliquen l'escàndol de Volkswagen

La companyia alemanya es troba en l'ull de l'huracà per falsejar les emissions contaminants en motors dièsel

23.09.2015 | 17:39
Sis claus que expliquen l´escàndol de Volkswagen
Sis claus que expliquen l´escàndol de Volkswagen
El fabricant automobilístic alemany Volkswagen s'ha vist embolicat en un escàndol de grans dimensions, després de que les autoritats dels Estats Units descobrissin que alguns dels seus vehicles falsejaven les emissions contaminants reals mitjançant un software instal·lat per la companyia per esquivar els controls.
Volkswagen ja ha baixat el seu objectiu de benefici per al 2015 pel cas, pendent de la investigació als EUA i a altres països.
Però, què ha passat realment amb Volkswagen?
Divendres passat, l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA, per les sigles en anglès) dels Estats Units va revelar que Volkswagen va utilitzar un software per falsejar les emissions contaminants dels models dièsel de Jetta (2009-2015), Beetle (2009-2015), Audi A3 (2009-2015), Golf (2009-2015) i Passat (2014-2015).
Aquest programa s'activava automàticament quan els vehicles Volkswagen detectaven que eren sotmesos a revisions d'emissió de gasos i aplicava mesures per reduir-les. Posteriorment, els cotxes tornaven a funcionar com prèviament, amb una contaminació superior als nivells permesos, fins a 40 vegades més en el cas de la legislació dels Estats Units.
Com es va detectar el problema?
El frau anunciat per l'Agència de Protecció Mediambiental dels EUA va ser descobert per investigadors de la Universitat de Virginia Occidental, que van informar l'any passat que els vehicles dièsel de Volkswagen emeten fins a 40 vegades més òxid de nitrogen que el permès per la normativa.
A més, l'any passat l'associació italiana de consumidors Altroconsumo va detectar anomalies en practicar proves sobre el Volkswagen Golf, encara que les seves conclusions no van tenir repercussions legals.
Les dades van mostrar una diferència del 50% entre les xifres de consum de carburant i emissions de CO2 ofertes oficialment per Volkswagen i les contrastades en les proves, el que en la seva opinió pot portar el consumidor a pagar 502 euros més del previst a l'any en combustible que el que anuncia la companyia.
Quants vehicles Vokswagen han estat venuts amb aquest software?
El nombre de vehicles afectats ascendeix a onze milions a tot el món. Es tracta dels que tenen un motor del tipus EA 189.
Els nous vehicles del grup Volkswagen amb motors dièsel EU 6 disponibles a la Unió Europea compleixen els requeriments i estàndards mediambientals, segons la companyia alemanya.
A quines sancions s'enfronta Volkswagen?
Volkswagen s'enfronta a una possible multa per frau a l'administració nord-americana de 37.500 dòlars per vehicle, la reparació dels 482.000 vehicles venuts sota aquestes especificacions des de 2009, possibles demandes dels consumidors i el cost d'imatge per a la companyia.
La sanció als EUA podria suposar per al fabricant alemany una factura de 16.000 milions d'euros, per sobre dels beneficis de la companyia l'any passat, quan van arribar als 11.000 milions.
Aquesta quantitat podria però ser rebaixada, a la vista de les multes rebudes en els últims mesos per altres fabricants d'automòbils que com ara Volkswagen van enganyar a les autoritats nord-americanes i van defraudar als consumidors. Per això la companyia haurà de col·laborar en la investigació.
A més, Alemanya, Itàlia i França ja han iniciat les seves pròpies investigacions i l'escàndol de Volkswagen ha arribat a les autoritats de la Unió Europea. Si aquestes iniciatives derivessin en noves multes, el cost per a la companyia Volkswagen podria multiplicar-se.
Què diu la companyia?
El president de Volkswagen, l'alemany Martin Winterkorn, es va disculpar en un vídeo per la manipulació de les emissions de gasos contaminants en els vehicles dièsel.
Davant les creixents peticions perquè dimiteixi per l'escàndol a Volkswagen, Winterkorn finalment ha dimitit avui, després de prometre una investigació transparent.
Més explícit va ser el cap de Volkswagen a Estats Units, Michael Horn, que va resumir l'escàndol amb un eloqüent "L'hem cagat completament".
Hi ha hagut casos similars?
Sí, en els últims anys s'han produït altres escàndols similars al de Volkswagen relatius a grans companyies automobilístiques.
L'any passat, Toyota, el segon major fabricant mundial d'automòbils, va pagar la multa rècord de 1.200 milions de dòlars després que el Departament de Justícia dels EUA determinés que, durant anys, la companyia sabia que alguns dels seus models patien acceleracions involuntàries però va ocultar el defecte.
El problema, en uns casos causats per una estoreta defectuosa i en altres pels sistemes de control electrònic, va provocar centenars d'accidents als Estats Units amb almenys 89 morts i 52 ferits.
La setmana passada, General Motors (GM), el major fabricant d'automòbils dels Estats Units, va acceptar pagar una multa de 900 milions de dòlars per ocultar durant anys el defecte del sistema d'ignició que afecta milions dels seus vehicles.
El defecte, corresponent a models produïts per les marques de GM abans de la creació de la nova General Motors el 2009, permet la desactivació involuntària i sobtada del motor del vehicle, el que desconnecta els seus airbags, deixant als seus ocupants sense protecció en cas de impacte.
El problema hauria causat almenys 124 morts i 275 ferits, segons el fons de compensació independent creat per General Motors a 2014.



També podeu llegir: 

La ciència estudia si la pol·lució del trànsit contribueix a l'obesitat

 

blogger templates | Make Money Online