Vocabularis: Salut

Us hi penge un seguit de vocabularis i diccionaris sobre el tema de la salut en general i l'àmbit professional: oftalmologia, fàrmacs,... Us poden servir com a referència i com a eina de consulta si utilitzeu aquests termes en esl vostres quefers diàris. Com alguns estan encriptats i Scribd no permet aquests documents us els penjaré també en 4shared (Finestra de descàrregues) perquè pugueu utilitzar-los.

DICC IMMUNOLOGIA TERMCAT

Wordpress

DICC. OTORINOLARINGOLORIA TERMCAT

Wordpress

Finestra de descàrregues
















Exercicis de valencià en línia

A banda dels altres cursos que teniu al bloc i dels quals us inclouré un enllaç a sota d'aquest missatge, també podeu accedir a aquest recull d'exercicis en línia del superior que he trobat a la Diputació. No són descarregables sinó que són autocorrectius en línia, però si us interessa conservar el resultat o la pregunta, podeu fer una captura de pantalla (normalment dalt a la dreta del vostre teclat hi ha una tecla "Impr pant") i després enganxar-la a un document o a un arxiu d'imatge del Gimp o del Paint. Us hi deixe l'enllaç en la imatge i a sota els enllaços als exercicis.

EXERCICIS PER CONTINGUTS














Vocabularis: Arts

Nous vocabularis, ara sobre les arts. Si teniu cap vocabulari professional que creieu interessant compartir en aquest apartat, envieu-me'l i el penjarem.

1 ARGENTER                                                            

2 CERAMISTA                                                            



Proves de la JQCV


Una companya vostra em recomanà la pàgina del Gabinet de Valencià de l'Ajuntament d'Alcoi i una vegada hi he fet una ullada, he vist que pot resultar-vos interessant.

En aquesta pàgina trobareu recursos, enllaços i informacions interessants tant pel que fa a l'estudi del valencià com a l'aprofundiment i la millora del coneixement de la nostra cultura.


En aquests enllaços teniu els recursos que hi ha actualment (2010) sobre les diferents proves de la JQCV: Oral, Elemental, Mitjà, Superior. Correcció de Textos, Llenguatge Administratiu i Llenguatge als Mitjans de Comunicació.



En tot cas, us penjaré els documents a la Finestra de Descàrregues del bloc i us crearé un enllaç amb totes les proves de tots els nivells perquè amb una descàrrega els tingueu tots a l'ordinador.

En aquesta carpeta teniu cadascuna de les proves i un arxiu comprimit que conté totes les que hi havia a la pàgina de l'Ajuntament d'Alcoi fins el mes de setembre.  Si entreu dins de cada carpeta trobareu els pdf que podeu descarregar. També teniu l'opció de descarregar-vos tots els arxius d'una carpeta: "Download all files", però només funciona si teniu un compte "premium" (de pagament).





Matrícula de les proves de la JQCV

Us vull recordar a tots que el dia 30 de setembre acaba el termini de matrícula per aquestes proves. Si ja us matriculareu per a les proves de juny no hi ha cap problema, però potser alguns de vosaltres encara no ho hageu fet.
Període
Instruccions

Concert

Molts coneixeu ja a Enric Casassús. És un cantautor del País Valencià que ens oferirà un recital a la Sala Girasol (c.\ Turia 52) el proper diumenge 25 de juliol, a les 20.00 h, acompanyat de Ricard Oliver a la guitarra. Ací teniu el cartell del concert i un vídeo. Segur que el coneixeu.


De CLASSES DE VALENCIÀ


Resultats de la JQCV

A hores d'ara ja ho sabeu tots però per si de cas algú no ho ha vist, ja teniu totes les notes de la JQCV. Consulteu-les abans d'anar de vacances per si heu de fer cap mena de reclamació. Si algú de vosaltres no ha tingut sort i vol reclamar la nota, heu de fer-ho al PROP mitjançant una instància (ells ja saben quina). En tot cas, mitjançant el 012 podeu informar-vos sobre què fer.
Normalment us ensenyen les correccions fetes a la redacció i les notes o errades de l'oral. Sabeu que pel que fa a la nota, la part de resposta múltiple, la corregeix una maquineta i excepte errades informàtiques, poca cosa es pot argüir. Tanmateix la redacció i l'oral (sí, també el dictat però menys) són àrees que poden variar la seua puntuació segons el corrector (hi ha puntuacions més objectives i d'altres més subjectives).
Però no espereu miracles.
Siga com siga, si heu aprovat o no, us he de felicitar per tot l'esforç que heu fet enguany. Hem treballat molt i heu estudiat encara més. No us escalfeu el cap si allò o açò. Tothom ha anat a la prova i ha fet tant com podia.
Ara es tracta de gaudir l'estiu i fer allò que us abellisca. La meua recomanació ja la coneixeu: agafeu llibres de lectura, mireu pel·lícules, en valencià millor, etc.
I ja em conteu com ha estat...
Salut!

JQCV Proves de juny de 2010

Ja teniu totes les respostes de les proves de juny (oral, elemental, mitjà i superior) penjades a la pàgina de la JQCV. Ací us deixe els enllaços i els pdfs perquè comproveu com heu quedat. Mireu-ho bé i  recordeu que encara estan corregint les parts de la redacció i el dictat. Si aquestes parts i l'oral us eixiren bé, segurament haureu aprovat.
Salut i bon estiu.
Recordeu que heu de llegir, escoltar música, parlar en valencià,...








Oral / Redacció 8

ARGUMENTS A FAVOR DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE PENSIONS
Jubilar-se als 67
Carles Boix / Catedràtic de política i afers públics de la Universitat de Princeton


La darrera proposta econòmica del govern espanyol ha agafat l'opinió pública per sorpresa. La mesura sembla sortida del no res i, de moment, no forma part de cap programa integral, racional i sistemàtic per reformar l'economia espanyola. L'oposició que ha concitat entre la classe política, inclosa una part del PSOE, i els sindicats fa improbable la seva aprovació. Tot i això, l'anunci d'endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys és una bona notícia per al país, per raons fiscals, d'eficiència econòmica i d'equitat social.

DES DE LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA, la política espanyola ha girat al voltant de dos eixos centrals. En primer lloc, el principi de la solidaritat, que, convertit en la idée-force de la democràcia entre els espanyols, juga el mateix paper que tenen el principi de fraternitat a França o el de la llibertat entre els nord-americans: cap polític s'atreveix a posar-lo en dubte i els guardians de les essències constitucionals l'invoquen per matar qualsevol reforma (econòmica o política) de pes. En segon lloc, la força dels sindicats, sostinguda, malgrat una afiliació més aviat esquifida, per una llei, l'Estatut dels Treballadors, que es pactà per preservar la pau social d'aquella transició: la realitat d'una vaga general acabà desarborant el govern González i la seva amenaça fou suficient per aigualir tot programa de reforma laboral del govern Aznar (si és que aquell govern va tenir algun propòsit flexibilitzador al cap, cosa que dubto, atesa l'autèntica naturalesa, estatista i gens liberal, de la dreta espanyola).

NAVEGANT ENTRE L'ESCIL·LA DE LA SOLIDARITAT i el Caribdis sindical, els governs dels anys vuitanta van acabar gestionant la crisi econòmica i la integració a la Unió Europea mitjançant la famosa estratègia de "reconversió industrial" que ha marcat l'economia espanyola des d'aleshores. Com que desmantellar el sistema de contractes permanents heretat del franquisme (i reforçat a l'Estatut dels Treballadors) era políticament inviable, els governs Calvo Sotelo i González van apostar per fer prejubilacions massives (i per avançar l'edat de jubilació), sobretot al món de les empreses públiques. Jubilar-se resulta psicològicament menys feridor que passar a l'atur. Des d'un punt de vista electoral, aquesta estratègia es pot vendre com un mecanisme efectiu per distribuir treball cap als més joves: sembla que no importi el fet que les empreses tanquin (cosa que converteix la idea d'un traspàs de feines en una ficció) i que els joves hagin de pagar les pensions dels retirats. Aquest impàs polític continua ben viu: la recent reconversió de TVE n'és un exemple. La impossibilitat d'acabar de reformar el mercat de vivenda de lloguer (la regulació del qual va ser un altre invent franquista) n'és un altre.

COM QUE EL PROGRAMA DE JUBILACIONS i prejubilacions sistemàtiques no va poder absorbir els nouvinguts, això és, joves i dones, el govern González optà per establir contractes de curta durada. Com és ben sabut, el mercat laboral espanyol prengué una estructura dual, amb un nucli dur de contractes permanents (justificats pel principi de la solidaritat) i una massa, creixent, de treballs flexibles. L'estructura dual del mercat espanyol caigué com una llosa sobre una bona part dels treballadors amb contractes a curt termini: per evitar els contractes permanents, força onerosos (sobretot pels costos de pactar l'acomiadament), les empreses van preferir fer rotar els treballadors a invertir en la seva formació. De fet, com que els contractes flexibles i la rotació constant són especialment apropiats per al turisme, la construcció i l'agricultura, bona part de la generació d'empreses i treball migrà cap aquells sectors (certament ajudada per una desregulació absurda i una explotació curtterminista del sòl), tot exacerbant el tipus d'economia de segon ordre que preval en bona part d'Espanya.

L'EDUCACIÓ DE LA POBLACIÓ HA MILLORAT extraordinàriament, almenys en quantitat: fa quaranta anys només el 8 per cent de la població entre 25 i 64 anys tenia estudis universitaris; ara és ja el 24 per cent. En la banda baixa de la població els resultats són, però, lamentables: la taxa de fracàs escolar és del 29 per cent, el doble que a Europa. Diuen que això es deu al funcionament de l'escola. Jo crec que es deriva del fet que, atès el tipus de mercat laboral i de feines que s'hi ofereixen, els incentius per estudiar són més aviat baixos entre un estrat important del país. Això reprodueix un nivell de qualificacions baixes i, tot plegat, un atur extraordinari quan el cicle econòmic canvia de signe. I, en definitiva, ens porta al punt clau de l'article: les línies mestres de la política econòmica espanyola (i aquí no diferencio entre esquerres i dretes espanyoles) han sostingut un sistema de transferències massives (i injustes) de les generacions més joves (i dels sectors més dinàmics) cap a les generacions més grans ( i els territoris menys competitius).

LA REFORMA DEL SISTEMA DE JUBILACIONS ÉS, per tant, bona per raons estructurals de pes. A més de revaloritzar el concepte del treball i reduir el dèficit públic, és un primer pas cap a un canvi del model fiscal espanyol: abaixa la pressió tributària sobre els joves, abarateix els costos de contractació i, necessàriament, dinamitza la creació de treball. A més, és un senyal positiu: ens indica que el govern aposta per deixar les polítiques d'estímul keynesià (potser útils a curt termini) i que abandona, per fi!, la socialdemocràcia clàssica, feta a base de gastar a tapar i destapar sots de carretera.

NATURALMENT, L'ANUNCI ÉS SOLAMENT un primer moviment cap al que hauria de ser un conjunt de reformes estructurals dirigides a crear més oportunitats i, al capdavall, ajudar els menys afavorits. I aquí és on jo demanaria als nostres polítics (catalans) que intervinguin liderant el canvi, recolzant l'endarreriment de la jubilació i, alhora, proposant quatre reformes: l'abolició dels contractes de curta durada conjuntament amb la reducció dels costos d'acomiadament dels permanents; un nou sistema de negociació salarial que faci possible una major flexibilitat (i, sí, desigualtat) salarial; una reforma educativa, que restableixi el concepte de formació professional i que insisteixi en l'esforç de l'alumne; i una reforma universitària que apugi les matrícules a preu de cost (i a canvi ofereixi un sistema de beques de primer nivell en funció de necessitats econòmiques i resultats individuals).

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dimarts, 2 de febrer del 2010

____________________________________________________________

El vessament de petroli de Louisiana, sense control
Els experts estimen que el pou obert vessa 4 milions de litres de cru · Podria superar en cinc vegades el d’Alaska del 1989 · Tanquen tres plataformes més al golf de Mèxic

La marea negra provocada per l’accident en una plataforma petroliera del golf de Mèxic podria ser molt més greu que l’originada per l’accident de l’Exxon Valdez el 1989 si les estimacions d’alguns experts es confirmen. Asseguren que el vessament de cru és cinc vegades més gran del que assegura la companyia British Petroleum (BP), i el que és pitjor, que se’n continua vessant.

Els geòlegs i oceanògrafs pronostiquen que no són 800.000 litres de petroli els que deixa escapar el pou d’extracció obert a alta mar, sinó que el vessament és de quatre milions diaris. Altres experts redueixen aquesta estimació que, no obstant, situen en els 2,5 milions.

De moment, cap pronòstic ha estat rebutjat per l’Agència Estatal de l’Oceà i l’Atmosfera. Això, juntament amb les paraules d’un directiu de BP que ha afirmat que la xifra dels 800.000 litres diaris amb la qual treballa la companyia és “altament imprecisa”, ha encès totes les alarmes.

Mentrestant, i malgrat que la meteorologia no acompanya, l’administració nord-americana i la companyia BP estan destinant tots els mitjans –molts dels quals excepcionals– per lluitar contra la taca de cru. Tot i que es projecta desplegar una cúpula per cobrir l’entrada del pou, la prioritat continua sent tancar la vàlvula de seguretat del pou amb l’ajuda de submarins robotitzats.

També s’estan abocant productes dispersants en alta mar i una flota de vaixells fa treballs de recuperació del petroli ja barrejat amb aigua de mar. A més, s’està desviant aigua del riu Mississipí per empènyer la taca de cru i que no arribi als aiguamolls, ja molt malmesos pels efectes devastadors de l’huracà Katrina.

Les mesures preventives també van afectar ahir tres plataformes situades en la zona de la catàstrofe. Dues van interrompre la seva activitat i una tercera va ser evacuada. Segons el servei de gestió de minerals del govern dels EUA, no es descarten més tancaments davant la important presència de cru en el golf de Mèxic.

De moment, la taca té ja l’extensió de l’illa de Puerto Rico i tothom està pendent de la seva evolució i creixement davant del temor que afecti a importants ecosistemes. De moment, els Estats de Louisiana, Florida i Alabama continuen en emergència.

La zona serà visitada avui de forma fugaç pel president Barack Obama. Segons la Casa Blanca, serà una visita ràpida perquè “no es vol destorbar els treballs per posar fi al vessament”.

A més de les conseqüències que la marea negra podria tenir sobre l’administració Obama, la companyia BP també centra tota l’atenció. Per això, el conseller delegat de la petroliera britànica, Tony Hayward, va viatjar ahir als Estats Units per supervisar personalment les mesures posades en marxa per solucionar el vessament. A més, Hayward va declarar al Financial Times que pagaran totes les reclamacions “legítimes” pels danys de la marea negra.

BP està en el punt de mira perquè la mateixa administració dels EUA considera que estan trigant molt a segellar el pou obert. A més, s’hi suma la circumstància que la companyia no té una assegurança internacional.

ARTICLES PUBLICATS AL DIARI AVUI 

___________________________________________________________________________

Us deixe també l'enllaç de la Viquipèdia sobre l'accident de l'Exxon Valdez, que ha estat considerat com un dels pitjors vessaments de cru de la història ja que afectà una zona quasi verge, Alaska. També us deixe un altre artícle que parla sobre Nigèria i com afecten els vessaments continus i incontrolats a una població i a un país.

Mig segle de vessaments de cru mantenen Nigèria en una catàstrofe ecològica permanent

La fuita de BP al golf de Mèxic té un gran ressò mundial per la catàstrofe mediambiental que provoca i els milers de famílies que afecta. Però hi ha altres parts del món oblidades que pateixen des de fa anys desastres similars. Un dels casos més flagrants: Nigèria. A l'àrea del delta del riu Níger, on hi ha els principals pous petroliers, són molt habituals els vessaments. Segons xifres del govern, n'hi ha hagut més de 7.000 entre el 1970 i el 2000. Els ecologistes asseguren que la xifra és molt superior i denuncien la impunitat amb la qual hi treballen les multinacionals estrangeres.

A Nigèria, el petroli és el primer generador de riquesa, però també de tragèdia. Més de 50 anys de vessaments de petroli al mar estan provocant una catàstrofe ecològica i han deixat sense subsistències més de 20 milions de persones. A l'àrea del delta del Níger hi ha vessament cada any, i investigacions independents estimen que les fuites anuals equivaldrien a un desastre com el de l'"Exxon Valdez", més de 13 milions de barrils.

Això perjudica els pescadors, que es lamenten que al riu ja no hi ha peixos. La població pesquera d'Ogoni en culpa la petroliera Shell i el govern del país. Asseguren que Shell no ha revisat l'oleoducte que recorre la zona des de fa temps i que s'ha rebentat. Els ecologistes denuncien que el govern del país no vol veure's implicat directament o políticament en el que fan les companyies petrolieres perquè el seu negoci és el que alimenta gran part de la població. "Hi ha una gran diferència entre Nigèria i els Estats Units; a Nigèria, si hi ha un vessament, s'aplica la llei del silenci, i si ho denuncies trobaran la manera de buscar-te problemes." Ja fa anys que Tom Akenke lidera una lluita contra el govern i les companyies petrolieres que operen a Nigèria.

La companyia es defensa perquè en part els vessaments són originats per factors externs a les empreses. Primer, els lladres de petroli, que foraden el conducte per robar combustible. I segon, els sabotatges dels militants a les instal·lacions petrolieres. És una manera de lluitar contra el govern i els seus aliats occidentals, que es queden amb el benefici que genera el petroli.

Nigèria és el primer productor de petroli de l'Àfrica però no es pot dir que la immensa majoria de la població se'n beneficiï, sinó al contrari, viuen en la pobresa. Aquests dies, al delta del Níger no poden evitar les comparacions amb el desastre del golf de Mèxic. Aquí, els afectats no han rebut cap compensació, les companyies continuen actuant amb total impunitat i de la seva tragèdia, diuen, ningú en parla.

Publicat al 3cat24.cat, el 13/06/2010

Oral / Redacció 7

Tsunamis, ciclons, inundacions, catàstrofes poc naturals...
A la mort li agrada la pobresa .



Gràcies a un gran impuls de generositat, les ajudes promeses a les víctimes del tsunami assoleixen els cims. Però els països rics han posat tot el seu pes per impedir qualsevol anul·lació del deute dels països afectats pel xoc. Com el 1995, després del pas del cicló Mitch a Nicaragua i a Hondures. I sempre esperem que se’n treguin lliçons per preveure i limitar aquest tipus de catàstrofes, per evitar-ne d’altres —sobretot les lligades al clima— i per reconstruir correctament.

Per Frédéric Durand* Article traduït per Rut jou



Els moviments de l’escorça terrestre i l’activitat volcànica sempre han causat destruccions. Moltes regions n’estan afectades, des de Califòrnia al Japó, passant per la Costa Blava. Però, en conjunció amb quatre plaques tectòniques, els països d’Àsia estan entre els més exposats. Entre el 1990 i el 2000, l’Àsia del Sud-est ha conegut més de cent terratrèmols d’una magnitud superior a 6,5 de l’escala Richter. El 1883, l’explosió de Krakatau, entre Sumatra i Java, va causar trenta-set mil morts, els seus efectes es van sentir en tot l’oceà Índic. Només a l’arxipèlag indonesi, encara es compten cent trenta volcans en activitat. Sense ser tan greus, les petites erupcions han suposat el desplaçament de cent cinquanta mil persones des de l’inici dels vuitanta (1).

El 26 de desembre del 2004, el desplaçament de més de vint metres de les plaques tectòniques al llarg de Sumatra, que va alliberar la potència de trenta mil bombes atòmiques, s’inscrivia en l’ordre de les realitats geològiques del planeta. Però, passada aquesta observació que incita a la humilitat, cal reflexionar sobre la dimensió humana del fenomen. El nombre especialment elevat de les víctimes no es deu completament a la fatalitat: els balanços tendeixen a intensificar-se amb la densificació dels establiments humans i la seva concentració a les costes. A l’Àsia de l’Est, en efecte, més d’un 70% de la població viu a les zones costeres, ja que depenen dels recursos del mar per a la seva alimentació, la seva feina i els seus ingressos. Per a les poblacions empobrides, el peix és relativament barat comparat amb altres fonts de proteïnes animals. Però una proporció gran de la urbanització configura un habitatge informal, especialment vulnerable, i la sobrexplotació dels recurs naturals provoca una degradació del medi ambient (2). Es podrà lamentar que allà on els manglars (3) fan de tap entre el mar i els humans, s’han multiplicat les seccions, sobretot per a la cria de gambes destinades als països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE). Els manglars protegeixen de l’erosió, les inundacions, els efectes dels ciclons, els sismes submarins, i contribueixen a la fixació del carboni, reduint el rescalfament del clima. Des dels anys cinquanta, s’han destruït dos terços d’aquests boscos a l’Àsia del Sud-est, sotmesos a la pressió del desenvolupament i les activitats comercials. Passa el mateix amb les formacions de corall asiàtiques que estan amenaçades en un 80% per la pesca explosiva, el condicionament incontrolat del litoral, la utilització de cianur per a la captura de peixos tropicals (4)... A tot això s’hi ha d’afegir els efectes del rescalfament climàtic, ja que el corall és més fràgil per culpa de l’elevació de la temperatura del mar. Evidentment, encara que estiguessin intactes, els coralls i manglars no haurien detingut el tsunami, però haurien pogut reduir el seu impacte. I tindrien un paper a tenir en compte en les catàstrofes de menor importància. Mentre els països del Pacífic, els Estats Units i el Japó al capdavant, han sabut dotar-se des del 1949 del Centre de Vigilància dels Tsunamis a Hawaii, no hi ha res de tot això a l’oceà Índic. Efectivament, el Centre de Hawaii va enregistrar la sacsejada del 26 de desembre i, sabent que l’onada necessitava gairebé dues hores per assolir Sri Lanka o l’Índia, va poder preveure el sisme submarí. Però no disposava de xarxes per difondre la informació. La fatalitat ha tingut un paper, sens dubte, ja que el sisme es va produir un diumenge al matí. La catàstrofe també mostra la manca d’anticipació de molts governs: altres països pobres, com Cuba, han sabut elaborar polítiques de prevenció. A més, a aquests errors s’hi ha afegit una manca de reactivitat. Així, el responsable del servei meteorològic de Tailàndia hauria estat destituït per no haver actuat per por de l’impacte sobre el turisme (5). Turisme que sovint ha vist com la panacea pel creixement de l’economia es caracteritza per un desenvolupament a curt termini, sense aproximació planificada, i amb un impacte ràpid, també ell, en el medi ambient. Les situacions econòmiques difícils, que expliquen en part la precarietat de les infraestructures locals i l’escassetat de l’aplicació de normes de construcció antisísmiques, compliquen la canalització de l’auxili i agreugen els balanços, però la dificultat per superar les tensions polítiques pertorba també l’acció. A Aceh, malgrat l’emergència humanitària i la treva unilateral demanada pel Moviment d’Alliberació d’Aceh (GAM, independentista), el responsable de l’exèrcit de terra indonesi va recordar a les seves tropes que la recerca dels rebels continués essent una de les seves missions. A Sri Lanka, es van aixecar veus contra la lentitud dels auxilis cap al nord, en possessió dels Tigres d’Alliberament de la Terra Tàmil (LTTE), i les mines antipersones (que, en alguns indrets, han estat desplaçades per l’onada) fan preocupar-se pels salvadors i la fase de reconstrucció. Pel que fa a Birmània, on la costa del Tenasserim ha estat fortament afectada, la manca d’informació fa pensar que el balanç oficial de noranta morts podria amagar una realitat més dura. Com a mínim, la catàstrofe ha permès tornar a parlar del deute i proposar la congelació de la seva part pública, per tal que els països afectats puguin ajudar la seva població abans de reemborsar els préstecs cada vegada més pesats: des dels anys noranta, el servei del deute dels països del Sud ha esdevingut superior a l’ajuda que reben dels del Nord. El 2003, reemborsaven 375 mil milions de dòlars quan rebien 68 mil milions d’ajuda. En aquest context, es pot esperar que el debat arribarà a reduir el conjunt d’aquesta qüestió, sabent que el país més endeutat continua essent els Estats Units, amb 7.600 mil milions de deutes públics, o sigui cinc vegades més que tots els països en desenvolupament units. També ens podem preguntar per les raons d’una mediatització d’aquest tipus. No es tracta de criticar aquest formidable impuls de generositat, sinó tot el contrari. Ha donat, per un moment, al conjunt del planeta una impressió de grandesa i de fraternitat en la compassió. Però també cal entendre per què l’opinió pública internacional s’ha entretingut en aquesta angoixa, molt més que en totes les altres. Hi ha tants desastres invisibles que mobilitzen molt poc: des de les inundacions recurrents a Bangladesh als refugiats de l’Àfrica Central o de Darfur, passant pel paludisme (2 milions de morts anuals) o la sida (2,3 milions), la sequera i la desertització, tots són problemes que, afectant en primer lloc els països en desenvolupament, són deixats de banda en la reflexió i l’acció. Què en quedarà d’aquí uns mesos, d’aquest moviment solidari? Potser aquesta catàstrofe serà l’ocasió de reflexionar sobre tots els altres sofriments, que els països rics sovint prefereixen no veure, i llançar, com alguns proposen, una taxa Tobin de solidaritat? Això seria posar en marxa un principi de precaució, sinó de responsabilitat, ja que molts escenaris de les conseqüències del rescalfament planetari, amb l’augment probable dels esdeveniments climàtics extrems, fan apuntar altres drames amb conseqüències no menys greus.

(1) Vegeu el capítol “Risques naturels et environnementaux en Asie du Sud-Est”. A: Foucher, Michel. Asies Nouvelles. París: Belin, 2002, pàgina 166.

(2) Vegeu “Conserving Our Coastal Environment”. Tòquio: United Nations University, 2002.

(3) Formació vegetal constituïda per boscos impenetrables de mangles, que fixen les seves arrels a les badies d’aigües tranquil·les, on es diposita fang i llot.

(4) Vegeu els treballs de l’International Coral Reef Initiative: http://www.icriforum.org

(5) Bangkok Post, 5 de gener de 2005.

* Mestre de conferències, Universitat Toulouse-Le Mirail, autor de La jungle, la nation et le marché. Chronique indonésienne. Nantes: L’Atalante, 2001. _____________________________________________________

Una reconstrucció destructora

Una vegada més es pot témer que una visió desenvolupamentista tecnocràtica i funcionalista, sota el pretext de l’emergència i l’eficàcia, no guanyi una visió culturalment pertinent de desenvolupament, en els projectes de rehabilitació d’infraestructures i habitatge. Al Iemen, després del terrible terratrèmol del 1985, l’ajuda internacional per a la reconstrucció va desembocar en una catàstrofe cultural i professional amb conseqüències incalculables: tots els països van enviar cases prefabricades, en equips, o plans amb imatge de la tipologia de l’habitatge dels donants; tot va ser implantat amb emergència al llarg de la carretera nacional, lluny de les ciutats tradicionals i els camps de cultiu de les poblacions. Així va aparèixer una mena de ciutat lineal eclèctica i d’una mediocritat terrible, en un país que recela, no obstant això, d’una de les tradicions urbanes i arquitectòniques més impressionants basades en la construcció amb terra crua. Així les ciutats com Sanna, per exemple, amb els seus immobles de terra crua de quatre a cinc plantes, són mundialment conegudes —reconegudes com a patrimoni de la Unesco. I resisteixen els sismes. Al Marroc, a Al-Hoceima, després del terratrèmol del 2004, en una regió rural on es construïa tradicionalment amb pedra i terra, una part de l’ajuda a les famílies per rehabilitar o reconstruir les seves cases s’ha fet sota forma d’abonaments per a la distribució de sacs de ciment i d’acer amb formigó. Això impulsa les poblacions a construir amb tecnologies i materials que no poden gestionar. El saber fer local es troba desvalorat. El que té greu conseqüències pel futur. Els antics habitatges tradicionals han mostrat, tot i així, en els dos casos —iemenita o marroquí— qualitats antisísmiques, els experts havien constatat que les cases antigues havien resistit molt millor que les més noves; les tècniques ancestrals de construcció que havien resultat eficaces s’han perdut. Tota reconstrucció hauria d’intentar consolidar o reintroduir aquestes tècniques, amb una formació de cossos d’ofici del bastiment; inscrivint-se en una durada, evidentment incompatible amb una visibilitat mediàtica que tendeix a l’efímer.Tanmateix, això permetria una concepció de l’habitatge respectuosa alhora amb els models de vida locals i els imperatius de la protecció sísmica. D’altra banda, caldria analitzar, amb seriositat, les causes humanes de les catàstrofes: el mal desenvolupament, l’absència d’una política de condicionament del territori respectuosa amb les obligacions mediambientals, el deixar fer dels poders públics davant l’habitatge il·legal i els petits comerços localitzats en zones inundables i amb risc... per evitar reproduir aquestes mancances. En efecte, les agències de cooperació, les ONG o les empreses que intervenen en la reconstrucció vehiculen els seus models culturals, les seves normes, les seves tipologies arquitectòniques, els seus mecanismes de decisió i d’acció. Quan les autoritats locals intenten jugar a imposar les regles locals, generalment ho fan seguint els mateixos mecanismes genèrics internacionals de normalització cultural, acceptant la seva pròpia alienació a l’ordre globalitzant del neoliberalisme humanitari. A causa dels seus mecanismes estandarditzats, el model d’emergència genera situacions de dependència econòmica, alienació política o cultural.

Marc Gossé Arquitecte i urbanista, professor a l’Institut d’Arquitectura de la Cambra, Brussel·les _____________________________________________________


Rosa Luxemburg i la Montagne peleé


Feres llagrimoses

El 8 de maig del 1902, a l’illa Martinica, la Montagne Pelée va conèixer una violenta erupció. Un riu de lava va destruir la ciutat de Saint-Pierre i va matar vint-i-nou mil persones en pocs minuts. Rosa Luxemburg, aleshores animadora, amb Karl Liebkecht, de l’ala esquerra del Partit Socialdemocràta Alemany (SPD), va comentar el 15 de maig aquesta tragèdia al Leipziger Volkszeitung. [...] Aleshores, a Martinica, sortia de les ruïnes de la ciutat anul·lada un nou hoste, desconegut, mai vist fins llavors: l’ésser humà. No patrons i servidors, negres i blancs, rics i pobres, propietaris de plantacions i esclaus —aquest són els éssers humans que van fer la seva aparició a la petita illa eliminada, els éssers humans que simplement senten el dolor i veuen la desgràcia, que només volen ajudar i salvar. La vella Montagne Pelée havia fet un miracle! Oblidats, els dies de Fachoda (1), el conflicte al voltant de Cuba, la Revenja —el francès i l’anglès, el tsar i el Senat de Washington, Alemanya i Holanda atorgaven diners, enviaven telegrames, tendien una mà caritativa. Una fraternització dels pobles contra la natura molesta, una resurrecció de la humanitat sobre les runes de la cultura humana. Aquest record de la seva humanitat, el van pagar car, la Montagne Pelée i el seu tro van saber fer sentir les seves veus. França plorava els quaranta mil morts en aquesta petita illa, i el món sencer s’afanyava allà baix, a assecar les llàgrimes de la mare República en dol. Però com podia passar d’una altra manera, fa segles, quan França estenia torrents de sang a les petites i grans Antilles. No lluny de la costa oriental d’Àfrica es troba, a l’oceà, una illa volcànica —Madagascar; fa quinze anys, hi havíem vist aquesta República avui profundament preocupada i plorava pels fills perduts imposant pel ferro i l’espasa el seu jou als indígenes rebels. Cap volcà no hi ha obert el seu cràter: van ser les goles dels canons francesos que van expandir la mort i l’anul·lació, el foc de l’artilleria francesa va degollar milers de vides joves en flor, eliminant les seves cares contra terra, fins que el poble lliure s’adormís sota el sol, fins que la reina negra dels salvatges fos lliurada, com si fos un trofeu, a la ciutat de la llum. Rosa Luxemburg evoca els perjudicis americans, anglesos i russos, i segueix: I nosaltres encara t’havíem vist, oh mare República, afectada per les llàgrimes, el 23 de maig de l’any 1871, a París il·luminat per un sol primaveral: tant als carrers com a les presons s’unien milers de treballadors, cos contra cos, cap contra cap; a través dels forats del mur, les metralletes passaven les seves goles ensangnades. No va ser ni l’erupció d’un volcà, ni la colada d’un riu de lava, sinó els teus canons, mare República, dirigits cap a la gentada densa; un crit de dolor esgarrapava l’aire —més de vint mil cadàvers recorrien l’asfalt de París. I tots vosaltres, francesos i anglesos, russos i alemanys, italians i americans, que ja ens havíeu vist una vegada fraternalment lligats, units en una gran aliança de nacions, guiant i ajudant-se mútuament —va ser a la Xina. Allà també havíeu oblidat totes les discòrdies entre vosaltres, també allà havíeu conclòs una pau de pobles —per a la mort general i la devastació [...]. I allà els teniu tots Martinica, de nou un sol cor i una sola ànima: ajuden, salven, assequen les llàgrimes i maleeixen el volcà portador de desgràcia. Montagne Pelée, tu, el gegant bondadós, tu pots riure i contemplar des de dalt, no sense nàusees, aquests assassins caritatius, aquestes feres llagrimoses, aquestes bèsties vestides de bons samaritans.

(1) Enfrontament francoanglès al Sudan, el 1898. _____________________________________________________ Mapes: Emmanuelle Bournay, Philippe Rekacewicz Fonts Per als mapes: “Els que el mar amenaça”. A: Climate Research, vol. 12, núm. 2–3. Alemanya: Inter-Research, Oldedorf/Luhe, 1999; Universitat de Dacca; World Resources Institute (WRI), Washington D.C; Groupement intergouvernemental per l’étude du climat (GIEC), Ginebra; Oppenheimer, Michael. Polar Ice Sheets, Melting and Sea Level Change. Universitat de Princetown; Organització Meteorològica Mundial (OMM), Ginebra; base de dades cartogràfiques del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (UNEP) i el seu centre associat GRID-Arendal (Noruega). La modelització pel delta del Nil ha estat realitzada per Otto Simonett (PNUE/GRID, Arendal) a la primeria dels anys noranta. Els altres mapes i gràfics s’han extret del diari Environment and Poverty Times, núm. 3, publicat pel PNUE/GRID, en ocasió de la Conferència Mundial sobre la Prevenció de Catàstrofes Naturals de Kobe (el Japó) (gener del 2005), i han estat adaptats pel Monde diplomatique.

___________________________________________

A banda d'aquesta notícia, també podeu consultar l'entrada de la Viquipèdia sobre les catàstrofes naturals per tal de tenir una visió més esquemàtica sobre aquests fenòmens:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catàstrofe_natural

___________________________________________

Generació «ni-ni»?

És massa fàcil acusar la joventut de ser indolent i no tenir valors o carregar totes les culpes a l'escola. Cal abordar el fenomen, però sense magnificar-lo ni perdre de vista de quines xifres estem parlant

07/02/10 02:00 -Eugeni Villalbí Godes Eugeni Villalbí GodesEugeni Villalbí Godes email protegit

Sembla que la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva màxima difusió quan s'associa a situacions conflictives o problemàtiques. I a còpia d'insistir a vendre imatges en clau negativa, es va estenent la desconfiança envers la gent jove

Els joves que es desentenen dels estudis i el treball representen un sector minoritari de població juvenil que en els darrers temps ha anat augmentant. Segons dades de l'enquesta a la població activa, a Catalunya hi ha 105.500 joves de 15 a 29 anys inactius (no treballen ni busquen feina) i que tampoc no cursen estudis. Són els que els sociòlegs han batejat com a joves ni–ni. Tant el fenomen com la seva tendència a l'alça ens han de preocupar ja que denoten un fracàs social col·lectiu, amb responsabilitats que comencen pels mateixos joves però que inclouen molts altres agents: les administracions, el sistema educatiu, les famílies i l'entorn d'aquests joves... I quan parlo d'entorn també em refereixo als mitjans de comunicació. Aquí tothom ha d'assumir la part que li correspon. És massa fàcil acusar la joventut de ser indolent i no tenir valors o carregar totes les culpes a l'escola. Cal abordar el fenomen, però sense magnificar-lo ni perdre de vista de quines xifres estem parlant. Per això no s'hi val a posar tothom al mateix sac i utilitzar tan a la lleugera etiquetes com generació ni–ni. I, d'altra banda, no s'hauria de frivolitzar aquest fenomen, com està fent La Sexta amb el programa Generación ni-ni, un reality show que converteix aquest problema social en un espectacle televisiu emès en prime time. Els seus participants són joves amb trajectòries de fracàs escolar i laboral, que es troben en situació de risc d'exclusió i que en alguns casos provenen d'entorns familiars desestructurats.

Insult a la intel·ligència

Resulta un insult a la intel·ligència que La Sexta vulgui vendre el seu programa com «un procés d'acompanyament i monitoratge terapèutic». Recorda aquell intent fallit de disfressar d'experiment sociològic la primera edició de Gran Hermano. La Sexta vol fer-nos creure que el seu programa contribuirà a transmetre valors i aptituds socials a aquests joves i que servirà per motivar-los i aconseguir que es responsabilitzin del seu futur. Però a ningú no se li escapa que l'únic paràmetre que té en compte són els índexs d'audiència. I per aconseguir la màxim quota cal espectacle. Això és incompatible amb cap mena de procés socioeducatiu d'acompanyament. La Sexta simplement utilitza aquests joves i, en el millor dels casos, aconseguirà dur-los a la fama (efímera). Però què té a veure això amb el desenvolupament del sentit de la responsabilitat o amb la transmissió de valors com l'esforç o la disciplina de treball? Que no ens prenguin el pèl! És vergonyós que un mitjà de comunicació, encara que sigui privat, caigui en la frivolitat (i la irresponsabilitat) de fer de tot això un depriment producte televisiu. A més, no perdem de vista que la televisió crea imatges i influeix en l'imaginari social. Generación ni-ni pot contribuir a distorsionar la ja prou deformada percepció social sobre la joventut. Perquè, lamentablement, sembla ser que la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva màxima difusió quan s'associa a situacions conflictives o problemàtiques. I a còpia d'insistir a vendre imatges en clau negativa, es va estenent la desconfiança envers la gent jove. Massa sovint s'equipara joventut a irresponsabilitat, immaduresa, falta de valors, incivisme... D'altra banda, la televisió crea tendències i programes com aquest poden popularitzar el fenomen ni–ni ja que, segons com, en venen una imatge simpàtica, desenfadada i guai. Vull confiar en el sentit crític de la gent jove i no tinc cap dubte que la immensa majoria són prou madurs i tenen prou sentit comú com per no deixar-se condicionar per un determinat programa o icona mediàtics. Però no podem negar que la televisió té incidència, especialment entre els adolescents. I en persones vulnerables i influïbles, els ni–ni podrien representar un model a emular. Naturalment, també es pot donar la volta a aquest argument i utilitzar la influència de la televisió per crear referents juvenils en clau positiva. Emplaço La Sexta i la resta de mitjans de comunicació a fer-ho. D'exemples de joves que s'esforcen dia a dia per donar el màxim d'ells mateixos no els en faltaran. Sigui en el camp dels estudis, a la feina o en el món del voluntariat. O potser tot això no és digne de ser emès en prime time?

Darrera actualització ( Diumenge, 7 de febrer del 2010 02:00 )

Publicat a

El Punt Comarques Gironines 07-02-2010 Pàgina

Màgia i tecnologia

Al diari Pica'm he llegit un article interessant que parla d'un mag que utilitza la tecnologia d'una manera ben curiosa. Aquest vídeo on utilitza la projecció d'imatges d'una manera especial i la interacció de l'animació amb el mag és molt natural. La part més "màgica" és el moment que un objecte o el mateix mag passen d'una dimensió a a l'altra i es transformen d'objectes a imatges a l'inrevés. En el mateix article trobeu un enllaç a la pàgina d'aquest mag, Marco Tempest.


Magic Projection Live @ TEDxTokyo 2010 from Marco Tempest on Vimeo.

Material de Tabarca

Alguns de vosaltres teniu els llibres de Tabarca, Nou d'ací i d'allà (dels diferents nivells de la JQCV: oral, elemental, mitjà i superior). Hem comentat que teniu a la seua pàgina unes correccions per als llibres d'aquesta editorial i a més a més hi ha una addenda per al mitjà amb nou continguts com locucions, frases fetes, precisió lèxica, estrangerismes, neologismes, barbarismes... i una prova de mitjà com la de la JQCV.
Ací teniu els enllaços al seu material i a sota uns altres per a descarregar-los des de la Finestra de descàrregues del bloc.


Addenda (nous continguts)





Finestra de descàrregues




Noves proves de la JQCV (maig 2010)

Aquests són els temaris del les proves de la JQCV amb un model d'examen. Han inclòs els canvis en la durada de les proves. Ací teniu l'enllaç a la JQCV i a sota teniu els enllaços de descàrrega dels documents.

CONEIXEMENTS GENERALS

CAPACITACIÓ TÈCNICA








Ho teniu també a la carpeta JQCV de la Finestra de descàrregues:


Pàgina web sobre Raimon

  A Pàgina 26 hi ha una notícia interessant sobre Raimon que teniu a continuació:

La Politècnica crea un web i una bitàcola sobre Raimon

Correu electrònic Imprimeix PDF
La UPV, segons ha explicat Joan B. Peiró, vicerector de Cultura, pretén d'aquesta forma concloure l'homenatge que va retre al músic l'any passat i que es va materialitzar amb un concert, una exposició i un disc arran dels cinquanta anys de la cançó «Al vent». El cantant ha destacat la importància d'aquesta setmana per a ell gràcies a l'acte de la Universitat Politècnica de València i als dos concerts que ha d'efectuar a Xàtiva. Els recitals tindran lloc dissabte i diumenge i s'han esgotat totes les entrades. El cantautor, que ha destacat la resposta del públic, també s'ha referit a les relacions no massa fluides amb l'equip de govern de la capital de la Costera. Raimon ha valorat de forma positiva la informació que es pot trobar en la plana que la UPV li ha dedicat, ja que es poden consultar les lletres de les cançons i diversos vídeos. El web inclou una biografia de l'artista i també continguts relacionats amb l'exposició que la Politècnica va dedicar a Raimon.
El catàleg d'aquella mostra pot consultar en format pdf i inclou texts de Joan Fuster, Manuel Vicent i Manuel Vázquez Montalbán. El bloc «Gràcies, Raimon», permet que les persones puguen efectuar comentaris. Sobre els concerts a Xàtiva, el cantautor ha informat que hi haurà un tercer ja que TV3 el vol enregistrar i no és possible fer-ho en les actuacions d'aquest cap de setmana perquè s'han venut totes les entrades i no hi ha espai per desplegar l'equip tècnic.

Criteris de correcció de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV)

Com ja us he comentat aquestes setmanes passades, la JQCV ha canviat els criteris de correcció de les proves. Trobareu que les errades no descompten tant com abans, i en el cas del dictat, les errades repetides no descompten. Tot açò us beneficia encara que no podeu confiar-vos. Fixeu-vos en els criteris del vostre nivell, teniu primer els enllaços a les pàgines de la JQCV:
 Criteris correcció
 

I ací teniu directament els documents. Així evitem els enllaços caiguts:

JQCV Criteris Correcció Orals                                                            
JQCV Criteris Correcció Elemental                                                            
JQCV Criteris Correcció Mitjà                                                              

JQCV Criteris Correcció Superior                                                                     

Proves de la JQCV

Us recorde que hui acaba el termini de matriculació per a les proves de la JQCV. Si us matriculeu ara teniu l'opció de fer les dues proves de la Junta. Primer heu de pagar al banc i després lliurar el justificant en un registre

Nova pàgina de programari en valencià: Softvalencià

Ja hem parlat altres vegades de l'Escola Valenciana, de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) i de la pàgina de programari Softcatalà (teniu un enllaç a sota de la pàgina). Entre tots tres han llançat el projecte de Softvalencià. Aquesta plataforma contindrà programari traduït o adaptat a la varietat occidental del català ( el valencià) i serà ben útil per a poder tindre el Windows o l'Ubuntu amb els menús, finestres, etc. en valencià. També podeu descarregar programes com per exemple els navegadors (Firefox per exemple) en valencià.
Aquesta és una passa més en el camí de la normalització: tindre els programes del teu ordinador en la llengua que tu tries, en el nostre cas el valencià.
"Tota pedra fa paret". És més fàcil recordar substantius com "paperera" o "formatar" si tots els dies els veiem a l'ordinardor (compte amb formatar-lo!!!)




Què és Softvalencià?

Softvalencià és un lloc web on trobareu guies i programari per posar el vostre ordinador en valencià.

Qui hi ha al darrere?

Softvalencià és una iniciativa dels membres valencians de Softcatalà i d'Escola Valenciana per tal de promoure l'ús del programari en valencià. Softvalencià té el reconeixement dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Què vol dir «en valencià»?

Des de 2005 s'han fet adaptacions a la variant valenciana des de les traduccions en variant general. Ací es fa un recull de tot el programari traduït fins ara i vos proposem una manera de tindre tot el vostre ordinador en valencià.

Recordatori de cursos

En AQUEST ENLLAÇ teniu accés a cursos en línia i exàmens. Ara a la JQCV han inclòs proves de nivell superior en el curs INTERVAL. Us hi deixe els enllaços actualitzats. En l'altra entrada s'havien perdut perquè en canviar-los la JQCV ja no corresponien a les entrades de la seua pàgina. Ara els he actualitzat en aquest missatge i en el que teniu de Cursos de valencià.
Si hi ha cap modificació de l'enllaç, feu-m'ho saber i actualitzaré l'entrada.
Salut a tothom







  


 

blogger templates | Make Money Online