One Health (una sola salut) o com assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el planeta
El concepte d'“Una sola salut” (en anglès, One health) va introduir-se entrat l'any 2000 per poder-nos referir a una noció ben coneguda des de fa més d'un segle: la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen.
La salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen
Més específicament, el concepte de One health es defineix com "els esforços de col·laboració de múltiples disciplines (personal mèdic, veterinari, investigador, etc.) que treballen de manera local, nacional i global per assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el nostre medi ambient".
La importància d'aquest concepte en els darrers anys és causada pels canvis que s'han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient.
Tres fets destacables d'aquests canvis són:
1. El creixement de la població humana i la seva expansió a noves àrees geogràfiques
A conseqüència d'això, moltes persones viuen en un contacte molt estret amb animals salvatges i domèstics. Encara que aquests animals tinguin un paper molt important en les nostres vides, aquest contacte més estret fa que augmentin les possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones. És el que coneixem com a zoonosi. Així, animals i humans compartim prop de 300 malalties. Ja fa temps que sabem que tenir en consideració la sanitat animal és fonamental per al manteniment de la salut pública. Així, segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d'origen animal (animals domèstics o salvatges). Passa el mateix amb el 75% dels agents patògens causants de malalties infeccioses emergents de l'ésser humà.
2. El planeta experimenta canvis climàtics i en l'ús que es fa de la terra que comporta desforestació i un augment de la ramaderia intensiva
Aquests canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir el pas de malalties dels animals a les persones. La ramaderia intensiva s'ha relacionat amb un impacte negatiu sobre el medi ambient i la seguretat humana global, ja que segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la ramaderia genera més gasos causants de l'efecte hivernacle que el sector del transport. Aquesta ramaderia intensiva comporta desforestació, un elevat consum d'aigua i contaminació del sòl per mitjà de la femta (expulsió d'antibiòtics i altres residus) i de l'amoníac provinent dels pinsos que es consumeixen. A més, l'abús d'antibiòtics en animals i l'aparició de zoonosi representen un greu problema per a la salut humana. La desforestació té molts efectes negatius per al medi ambient. Un dels impactes més notoris és la pèrdua de l'hàbitat de milions d'espècies. Així, aquestes espècies busquen nous nínxols cada vegada més a prop de les persones, entren en contacte amb ells i augmenten així el risc de zoonosi.
3. Moviment global de persones, animals i aliments
De resultes del creixement accelerat dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i els vectors de transmissió poden dispersar-se ràpidament a través de les fronteres a escala global. En un món cada vegada més interconnectat i interdependent, el brot d'una malaltia infecciosa en un país podria convertir-se de ple en una situació d'emergència sanitària alarmant per al món sencer (per exemple, la COVID-19).
Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que malalties d'animals passin a les persones. Els canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir-ho. D'altra banda, com a resultat del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.
Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones
En resum, tots aquests canvis han afavorit la transmissió de malalties entre animals i persones, ja que han aparegut noves oportunitats de contacte entre humans, animals i medi ambient.
Pok Rie / Pexels
Les àrees en les quals l'enfocament de "One health" és especialment necessari són la innocuïtat dels aliments, el control de zoonosi i la lluita contra la resistència als antibiòtics.
Una solució integral per a la resistència antimicrobiana
En el cas de la resistència antimicrobiana, se sap bé que, en la majoria dels casos, els antimicrobians usats en veterinària i en salut humana pertanyen a les mateixes famílies i comparteixen mecanismes d'acció similars, i això incrementa els riscos de transmissió de bacteris resistents entre l'ésser humà i els animals per mitjà de la cadena alimentària o altres vies de contacte (excrements, contacte directe, etc.). És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina, per als quals s'han detectat mecanismes de resistència transferibles en bacteris d'origen humà i animal disseminats per nombrosos països de diferents continents.
És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina
Una de les pràctiques que ha generat l'increment i la dispersió de la resistència als antimicrobians ha estat l'ús massiu d'aquests compostos des de mitjan segle XX com a "promotors del creixement" per optimitzar el guany de pes. De la mateixa manera, també s'han fet servir els antibiòtics en animals com a agents preventius de la malaltia. Tot això ha portat a la selecció de bacteris resistents en els animals que arriben a l'humà a través de la cadena alimentària.
En conclusió, cal urgentment promoure aquest enfocament transdisciplinari per millorar la salut de les persones, els animals i el medi ambient. Cal "una sola salut".
El
2021 es presenta com l’any de la recuperació, tot i que les
incerteses segueixen presents. Per això, molts inversors estan
buscant noves alternatives d’inversió i una de les més
interessants és la d’invertir en moneda digital, que són uns
actius que des de la seva creació han experimentat una gran
revaloració i, segons els experts van tenint una tendència alcista.
En aquest article us expliquem què és una moneda digital, com
funciona, com invertir, en quina moneda digital invertir i quines són
les millors en aquest 2021.
A més, ara hi ha cursos
organitzats per Estratègies d’Inversió per aprendre a invertir en
bitcoin i moneda digital.
Què
són les monedes digitals
Es
tracta d’una moneda digital, no física, que utilitza la
criptografia per assegurar i gestionar les transaccions, a més de
per crear noves divises.
Aquesta explicació del que és una
criptodivisa inclou les dues característiques més importants
d’aquestes monedes electròniques. La primera és que no compta amb
un suport físic. És a dir, no hi ha bitllets ni monedes com sí que
n’hi ha d’euros, dòlars o lliures. Les monedes digitals són
virtuals i encara que es poden emmagatzemar en dispositius físics
(moneders com discs durs o memòries USB) no tenen representació
física.
La segona és que es fa servir la criptografia per crear noves unitats, el que a efectes pràctics implica que no depèn de cap govern o país. Amb les monedes virtuals no hi ha un organisme o Govern central encarregat de crear noves divises i ficar més diners al mercat. A tall d’exemple, Bitcoin utilitza la tecnologia cadena de blocs per regular la creació de noves unitats. A més, en aquest cas, el nombre de monedes disponibles està limitat, cosa que no sempre es repeteix amb altres criptodivises.
Tipus de moneda digital
Dash, Ethereum, Ripple, Litecoin… Hi ha moltes monedes virtuals més enllà del famós bitcoin. De fet, avui en dia el nombre de monedes virtuals supera àmpliament les 8.000 a tot el món.
El que diferencia els tipus de moneda digital és la tecnologia que utilitzen d’una banda i la seva filosofia per un altre. Per entendre-ho millor, la majoria de monedes virtuals utilitzen la tecnologia blockchain, però amb certs canvis que les poden fer més ràpides en processar transaccions, per exemple. A més, també hi ha divises que fan servir fórmules totalment diferents.
Moneda
digital nova
El
món de les monedes virtuals mai s’atura i gairebé cada dia
sorgeixen noves propostes, conegudes com a altcoins o alternatives
coins en referència al fet que es tracta d’alternatives a bitcoins
En
què moneda digital invertir?
Guanyar
monedes amb moneda digital és possible, però cal saber per quina
apostar i com fer-ho. En aquest sentit hi ha diferents formes
d’invertir en criptodivises des del trading amb moneda digital fins
a la mineria de monedes virtuals. Triar bé l’actiu i la forma
d’explotació és clau, sobretot quan són tan volàtils i tenen
tant risc.
El sector de la tecnologia és un dels que més s’han impulsat. Tota aquesta situació ha fet que es disparin les vendes en línia, l’ús de plataformes de repartiment de menjar a domicili, per veure sèries i pel·lícules, etc. Això ha provocat que les grans tecnològiques hagin tingut un fort rebot en borsa situant-se la categoria RV Sector Tecnologia entre les que millor es comporten des de principi d'any.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Ja pots demanar el passaport Covid europeu: com es tramita i per a què serveix
Els ciutadans que ho desitgin ja poden demanar el passaport Covid europeu, anomenat oficialment Certificat Digital UE Covid. El ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a aquesta iniciativa i l'ha aprovat amb 546 vots a favor, 93 en contra i 51 abstencions. Entrarà en vigor l'1 de juliol, però ja funciona en fase de proves.
Catalunya s'ha afegit, des d'aquest dimarts, a la prova pilot per emetre aquest certificat que facilita la mobilitat dins de la Unió Europea. Una fase de proves en què hi participen, de moment, 9 països comunitaris: Espanya, Grècia, Alemanya, Dinamarca, Croàcia, República Txeca, Bulgària, Polònia i Lituània.
Com s'obté?
L'expedeixen les comunitats autònomes, en format digital o en paper, i té validesa a tota la UE durant un any (fins al juliol del 2022).
A Catalunya, es demana a través del web LamevaSalut.
Durant els primers dies el certificat estarà accessible en versió digital i s'obtindrà a través del web de La Meva Salut. Properament estarà també disponible a les aplicacions mòbils i en altres formats.
Cal acreditar-se amb el DNI o la targeta sanitària i entrar dins l'apartat "Informes i Resultats". Des d'allà es pot accedir a la pàgina "Certificat digital Covid UE" per demanar-lo, si es compleixen les condicions.
També es pot demanar a través del web del ministeri de Sanitat.
Què és el Certificat Digital UE Covid?
És una acreditació que facilita viatjar per la Unió Europea durant la pandèmia en condicions de seguretat i evitant tràmits. També se l'ha anomenat Certificat Verd o Passaport Covid
Què acredita?
Acredita que s'ha passat la Covid en els últims 6 mesos (i com a mínim fa més de 14 dies), s'ha rebut alguna de les vacunes homologades per l'EMA (la pauta completa) o s'ha donat negatiu en un test d'antígens en les últimes 48 hores o una PCR en les últimes 72 hores. Els països membres poden variar aquest marge de 48/72 hores en les proves.
De moment, les vacunes homologades per l'EMA són Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. Els països membres que ho vulguin també poden acceptar altres vacunes homologades per l'OMS.
És obligatori?
No, és voluntari. Permet agilitzar els tràmits de control sanitari durant viatges dins de l'espai Schengen (FAST CONTROL o control ràpid) i no haver de complir algunes mesures addicionals de prevenció (com les quarantenes o test suplementaris), però no es pot impedir la llibertat de moviments a la UE per no tenir-lo.
Els estats membres han acordat no imposar restriccions addicionals a qui el tingui "tret que sigui necessari i proporcionat per salvaguardar la salut pública".
En el cas d'Espanya, el que sí que és obligatori per viatjar o per entrar al país, si no es té el passaport Covid, és omplir un formulari de control sanitari a través de la web www.spth.gob.es o de l'aplicació Spain Travel Health SpTH.
A partir de quina edat cal una acreditació sanitària?
En principi, a partir dels 6 anys. La Comissió Europea ha proposat que els menors de 6 anys estiguin exempts, no només del certificat europeu, sinó també d'haver de fer-se PCR o test d'antígens.
En el cas de la resta de menors, caldrà que es facin una PCR o test d'antígens, però s'estalviaran la quarantena els fills de les persones que no estiguin obligades a fer-ne, per exemple perquè ja tinguin la pauta completa de la vacuna.
S'ha de pagar?
No, és gratuït. El que sí que s'ha de pagar cadascú és el test d'antígens o PCR, que no estan finançats amb fons públics.
Com funciona?
Es tracta d'un codi QR que acredita que s'està immunitzat contra la malaltia, que es tenen anticossos o que s'ha donat negatiu en un test o PCR. També conté un segell digital que en garanteix l'autenticitat.
La policia o les aerolínies poden comprovar la informació amb una aplicació mòbil de verificació. Les dades per obtenir-lo les facilita Salut (o Sanitat si és el cas) per garantir-ne la fiabilitat i no es poden conservar en cap base de dades. Es recomana portar-lo al mòbil, però també se'n pot demanar una còpia en paper.
En quina llengua s'emet?
En la llengua oficial de cada estat membre i en anglès. En el cas de les comunitats autònomes, també en la llengua oficial, és a dir, a Catalunya, en català.
Ja funciona?
Sí. Oficialment, el certificat entra en vigor l'1 de juliol però alguns estats membres (9 a dia d'avui) ja l'emeten i l'accepten en una prova pilot, des del dilluns 7 de juny.
A Espanya ja es pot obtenir al País Valencià, Navarra, Aragó, Extremadura, Andalusia i, des d'aquest 8 de juny, també a Catalunya.
Es pot viatjar a Espanya des de qualsevol país?
Sí, també des de països o zones de risc de SARS-CoV-2, sempre que s'aportin els documents sanitaris obligatoris que acreditin que no es té la malaltia i s'està immunitzat (certificat de vacunació, certificat d'haver passat la malaltia o test/PCR negatiu).
La UE proposa revisar el mapa de risc i canviar-ne els llindars, per adaptar-los a la millora general de la situació pandèmica gràcies a l'avenç de la vacunació.
Servirà per alguna cosa més que per viatjar?
Brussel·les ha obert la porta a la possibilitat que el certificat pugui servir per a alguna cosa més que per viatjar, com ara l'accés a concerts o altres esdeveniments, si les legislacions nacionals dels països membres ho autoritzen.
Quines són les condicions per viatjar ara?
El govern espanyol ha flexibilitzat, aquest dilluns, les condicions per viatjar a Espanya. S'hi pot venir des de qualsevol país, també des de les zones de risc de Covid, però en aquest cas s'ha d'acreditar que no es té la malaltia, ja s'ha passat o s'està vacunat.
A tots els passatgers que arribin per via aèria o marítima se'ls pren la temperatura i han de passar "un control visual sobre el seu estat". També hauran d'haver omplert un formulari de control sanitari abans del viatge, que els permetrà obtenir un codi QR que garanteix que no tenen la Covid o que estan immunitzats. El formulari es pot trobar al web www.spth.gob.es o a l'aplicació Spain Travel Health (SpTH) i també el necessiten aquells passatgers de vols internacionals en trànsit per Espanya.
Les persones que vinguin de l'Índia, Sud-àfrica o el Brasil han de passar una quarantena, en compliment de l'ordre SND/413/2021 de l'1 de maig publicada al BOE.
Els viatgers de la Unió Europea que tinguin el nou Certificat Digital UE Covid ja no els caldrà fer aquest tràmit i podran moure's lliurement presentant només el codi QR de l'anomenat passaport Covid europeu. També als ciutadans que venen d'Espanya i volen viatjar a qualsevol país comunitari.
Els menors de 6 anys no necessiten cap acreditació.
Per viatjar des d'Espanya a qualsevol altre país del món, cal consultar les condicions que imposa de la zona de destí als viatgers provinents de l'estat espanyol.