Oral / Redacció 25

Tornem a proposar possibles temes per a preparar-vos les redaccions i els orals de les proves. Ara hi ha moltes notícies interessants als mitjans de comunicació. A les classes n'hem parlat d'algunes i hem aclarit algunes coses ^_^


Primer front mèdic per frenar la moda de la cigarreta electrònica

Les cigarretes alternatives estaran vetades als centres sanitaris a partir de setembre

El nou producte és menys tòxic que el convencional, malgrat que encara no se sap amb detall quins són els components que té

La moda de les cigarretes electròniques ha topat amb els primers detractors qualificats a Catalunya. La Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum i la Xarxa d'Atenció Primària sense Fum van recomanar ahir la prohibició d'aquesta nova variant del tabac als centres sanitaris, i van demanar que es reguli amb la mateixa llei que el tabac normal.
Ambdues organitzacions, amb el suport de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, sostenen que es desconeixen les conseqüències de les cigarretes electròniques, tant per als que les consumeixen com per als que inhalen el vapor que emeten. Per aquest motiu, a partir del setembre el seu ús es prohibirà a tots els hospitals catalans.
“L'aplicació serà la mateixa que amb el tabac convencional. Es prohibirà la seva utilització tant dins com fora dels centres”, va dir ahir el cap de la Unitat de Tabaquisme de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i coordinador de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum, Esteve Fernández.
Fernández va explicar que encara no hi ha estudis científics que hagin demostrat que el seu ús sigui una estratègia que contribueixi a deixar de fumar o que redueixi els riscos del consum del tabac. Sí que hi ha indicacions, però, sobre el fet que són menys nocives, però no se sap amb detall quins són els components que contenen. El que sí que se sap és que el líquid que s'encarrega de crear el vapor que reprodueix el fum té “propietats irritants i tòxiques”.
Per tot això, el membre de la comissió tècnica de la Xarxa d'Atenció Primària sense Fum, Joan Lozano, va instar els legisladors que les cigarretes electròniques rebin “la mateixa consideració” que les convencionals i siguin regulades, també, per la llei antitabac, amb l'objectiu de no malmetre la feina feta en l'última dècada, que ha permès anar reduint el consum de tabac. En aquest sentit, va alertar que aquests dispositius “estan fora del control sanitari o alimentari”, i que s'estan comercialitzant des de botigues electròniques assegurant que “aquest producte ajuda a deixar de fumar, quan encara no hi ha estudis que ho demostrin”.
L'auge d'aquests aparells s'està estenent a Catalunya, seguint el mateix camí que en altres països, com ara el Regne Unit, Grècia, França o Itàlia. De fet, als EUA en només sis mesos s'ha duplicat el seu consum. En tractar-se d'un fenomen incipient a Catalunya encara no es disposa de xifres exactes del nombre de consumidors. De totes maneres, se sap que la venda d'aquest tipus de cigarretes s'ha incrementat en els últims mesos, tant per la venda a través d'internet com als comerços, alguns dels quals s'han especialitzat en aquest producte.


______________________________________________________________________________

Com podem descobrir nova música a Internet?
Els programes relacionals permeten conèixer nous grups i artistes a través de serveis com Last.fm, Bandcamp i Hitlantis, entre d'altres

La música reproduïda en temps real (streaming) facilita que es puguin escoltar els temes de les bandes i els artistes preferits des de qualsevol lloc, sempre que es disposi de connexió. Serveis com Spotify, iTunes Match o Google Music Play permeten accedir a un immens catàleg musical a un preu molt competitiu. Tot i això, es presenta un problema creixent: a la xarxa, la promoció dels nous artistes passa més desapercebuda i resulta més difícil conèixer nous valors que estimulin la curiositat musical. A continuació es mostren algunes plataformes i aplicacions idònies per a descobrir nous músics gràcies a les tecnologies de relació i recomanació.
  • Bandcamp va néixer el 2008 com un servei pioner en la promoció de nous valors musicals independents. En aquest moment conté un catàleg de més de cinc milions de cançons, amb més de 600.000 àlbums procedents de gairebé 200 països. Es va fer molt famós perquè diversos artistes de renom, com ara Amanda Palmer o Clem Snide, van trencar amb les seves discogràfiques per vendre des de Bandcamp.
  • El principal sistema de recomanació que utilitzen és el gust del seuequip d'experts, que aconsellen el seguiment de nous grups o d'artistes que acaben de descobrir, per tant funciona com una revista musical digital. Ara bé, per ser descobert pel conjunt de crítics, l'artista ha de pujar la seva música al servei, on pot crear la seva pròpia pàgina. De cada venda Bandcamp s'emporta un 15%, però si els ingressos superen els 5.000 dòlars, es queda només el 10%.
  • Music Bloodline -que es pot traduir com 'línia sanguínia musical'- estableix relacions d'influència entre els diversos artistes, tant els qui els han influït com els qui han influït ells. Aquest servei està associat a Amazon per comprar les cançons i a Spotify per poder escoltar-les en temps real.
  • S'utilitza d'una manera visual i intuïtiva: n'hi ha prou d'introduir el nom d'un artista en la caixa de cerca i, al centre, apareix una fotografia del músic. Al costat esquerre es veuran les seves influències, i al dret, els seus seguidors. Si es clica sobre algun d'aquests artistes, aquest passa al lloc central i es repeteix el repartiment de pantalla entre influències i influenciats.
  • One Track Mind és interessant per a descobrir grups de rock independent. Es basa en l'escolta d'una cançó, la seva valoració i l'oferta de grups semblants. El servei proporciona la possibilitat de sentir un tema escollit de forma aleatòria, valorar-lo i després escoltar grups relacionats. Les cançons es poden descarregar a l'ordinador o sentir també a Spotify si hi són. A més, es poden compartir a les xarxes socials.
  • D'altra banda, l'aplicació Song Z App per a dispositius amb el sistema operatiu iOS (iPod Touch, iPhone i iPad) permet descobrir nous artistes de rock independent. Es basa a recórrer una sèrie de pàgines i fotos especialitzades en nous talents i detectar els noms dels artistes i bandes més comentats. Després, les ofereix en l'aplicació i permet escoltar-ne un tema.
Aplicacions per a descobrir música en Spotify
  • Last.fm que va ser la ràdio intel.ligent més popular al seu moment, fa temps que ha deixat d'emetre música per problemes de llicències, però conserva tot el potencial dels programes de recomanació que la va fer famosa. Ara és al servei de Spotify com a aplicació interna i recomana artistes similars als que escoltem.
  • Filtr genera llistes de reproducció a partir dels artistes que hem indicat abans. A diferència de Last.fm, cal introduir-hi dades sobre el tipus d'artista que ens agrada i el seu estil. També es poden crear llistes a partir del que escolten els nostres contactes a Facebook, i una vegada creada una llista, es pot afegir als nostres favorits o compartir-la a la xarxa social.
  • Sounddrop funciona com els antics xats, on es creaven sales temàtiques de discussió. En aquest cas, les sales estan referides a un estil musical o un artista, i en aquestes els usuaris poden anar afegint temes que creuen relacionats, de manera que quan entrem en una sala nova, ens trobem amb les recomanacions dels usuaris que han participat en la seva elaboració.






____________________________________________________________________________

...
Són molts els internautes que, atemorits per un símptoma o una malaltia, aguaiten la xarxa per buscar una solució per al seu problema, ja sigui un tractament o un professional mèdic. El 65% de les persones que visiten el metge naveguen per Internet, abans o després, per entendre què volia dir-los el metge o per investigar si hi ha segones alternatives, segons un estudi de Red.es de 2012, de l'Observatori Nacional de Telecomunicacions (ONTSI). Un clic amb el ratolí sembla un remei còmode, ràpid, senzill i barat per fer callar l'angoixa o el malestar interior que provoca un problema de salut.
Però qualsevol cerca a Internet que afecti la salut s'ha de contrastar amb el metge i la fàcil accessibilitat que ofereix la xarxa no ha de substituir la relació metge-pacient. Cal tenir en compte que els motors de cercadors potents, com ara Google, no són capaços de discriminar la informació de qualitat d'aquella que no ho és, per la qual cosa, en la pràctica, Internet és un enorme calaix de sastre, un món paral.lel que conté informació sense classificar i en abundància, i en què els usuaris sense coneixements en salut poden ensopegar amb informació poc fiable, inadequada per al seu problema, confusa o, simplement, incompleta. Es tracta d'un error que pot sumir l'agosarat internauta en un estrès i una angúnia profunds per l'anomenada infoxicació (o intoxicació per un excés d'informació) i conduir-lo a la cibercòndria (o por excessiva o injustificada de patir una malaltia després d'informar-se'n per Internet), que són algunes de les conseqüències negatives del mal ús de la xarxa, és a dir, sense passar pel filtre de la consulta d'un metge. Com podem saber, per tant, on hem de buscar informació de salut i identificar les pàgines web amb garanties de seguretat?

Webs segurs: els seus senyals d'identitat

El Col.legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) recomana als internautes que es regeixin per certs criteris, a manera de filtres, per decidir si un web de salut és segur o no ho és. Aquests són alguns per a aprendre a desenvolupar aquest "ull clínic":
  • Buscar si té un segell, com el de Web Mèdica Acreditada (WMA), que acredita o certifica que el web de salut consultat ofereix garanties, que hi ha metges que hi estan vinculats i que aquest web ha estat reacreditat anualment. Tot i això, cal tenir en compte que pot haver-hi webs mèdics de qualitat no acreditats, simplement per desconeixement dels seus responsables o per altres causes. Per aquesta raó, també és convenient aplicar els criteris següents:
    • Desconfiar dels llocs web on s'anunciïn cures miraculoses, remeis antics, ingredients secrets, promocions especials, obsequis i rebaixes en tractaments, ja que s'hi han identificat informacions poc precises i, de vegades, fraus referents a àrees molt sensibles com el càncer o la dieta.
    • Ser capaç de respondre a una bateria de preguntes quan es visita un web sanitari, com ara qui són els seus responsables i com es pot contactar amb ells, qui és el seu finançador, quina és la font original d'informació, si està actualitzada, si els professionals estan ben identificats i si els continguts publicitaris estan clarament diferenciats.
  • Tenir en compte que la compra de medicaments de prescripció per Internet està prohibida pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i, si es compra algun medicament sense recepta, cal fer-ho amb molta precaució.

Triar metge per Internet

Buscar informació sobre salut ja no és l'única opció que la xarxa permet als seus usuaris. Ara també és possible anar més enllà, gràcies a la interacció que permeten les web 2.0, i reservar cita mèdica en línia. Aquesta lliure elecció d'especialista mèdic ja és possible tant en l'àmbit privat, a través de diverses plataformes que han aparegut els últims anys, com Doctoralia, capdavanter en el sector, i en l'àmbit de la sanitat pública en comunitats autònomes com Madrid o Andalusia. Per assegurar-se que se'n fa una bona elecció, es poden aplicar a més dels filtres ja assenyalats per a les pàgines web de salut , els que es descriuen tot seguit:
  • Si hi ha dubtes sobre la identitat d'un professional, es pot fer una comprovació mínima, ja que els col.legis de metges i l'Organització Mèdica Col.legial (OMC) que els agrupa disposen de sistemes de cerca per Internet on es pot comprovar que les seves dades (nom, cognoms, número de col.legiat i especialitat) siguin correctes.
  • No confiar cegament ni en els pacients que donen opinions molt crítiques o aduladores sobre un professional en fòrums i xarxes socials, sobretot si aquests pacients no s'identifiquen bé amb nom i cognoms i algun telèfon o correu electrònic de contacte (a falta de l'expansió de certificats digitals, que identifiquin cada usuari i que serà el futur), perquè poden faltar a la veritat de la praxi i el tracte proporcionats pel metge en qüestió.
  • Si es vol conèixer més sobre la seva carrera i reputació, no s'ha de conformar amb un sol web, sinó buscar en diversos llocs: disposa d'algun blog? Compta amb articles publicats en revistes científiques?








Oral / Redacció 24

Aigües turbulentes

Els detractors del 'fracking' insisteixen que aquest sistema d'extracció és un perill per als aqüífers pròxims als pous

L'explotació de jaciments d'hidrocarburs mitjançant el sistema de fractura hidràulica horitzontal (fracking) està immersa en la polèmica a causa dels efectes nocius que pot provocar en el medi ambient, especialment als aqüífers que estan situats a l'entorn dels pous. Aquesta tècnica consisteix en la realització d'una perforació vertical que pot arribar a una profunditat de milers de metres, fins que troba el substrat en el qual hi ha retingut el gas en petites bombolles disseminades en argiles o en pissarres bituminoses.
Un cop s'ha arribat a aquesta profunditat, es procedeix a fer perforacions més o menys horitzontals per fracturar el substrat mitjançant la utilització d'explosius i la injecció a grans pressions d'un fluid de fractura compost per aigua, sorra i productes químics. Amb això s'aconsegueix l'extracció del gas, que a l'alliberar la pressió flueix amb l'aigua injectada fins que arriba a la superfície. La tècnica està sent molt contestada als Estats Units, país que n'és el principal impulsor, i ha estat prohibida a França, Holanda, Romania i alguns länder (estats federats) alemanys.
Associacions com Ecologistes en Acció afirmen que el fracking pot provocar alteracions físiques en els aqüífers i recorden que les perforacions a gran profunditat «es fan les 24 hores del dia i durant uns quants mesos». Adverteixen que es poden produir interrupcions en el flux d'aigua, comunicacions amb substrats més profunds i que els aqüífers «es poden destruir totalment». El principal risc que comporta és que es contaminin les capes freàtiques, ja que en la fractura hidràulica horitzontal s'utilitza aigua a pressió barrejada amb sorra i productes químics «altament tòxics» que suposen el 2% del fluid total utilitzat.
Efectes irreversibles
Ecologistes en Acció insisteix en l'informe Efectes de la fractura hidràulica sobre l'aigua a Espanya que si es generalitza l'extracció de gas mitjançant fractura hidràulica «molt probablement es produirà la contaminació química dels aqüífers de la zona. Una contaminació que resultaria irreversible, de manera que els aqüífers poden quedar inutilitzats de forma permanent per al consum humà». Els conservacionistes també recorden que aquesta tècnica requereix un gran consum d'aigua per injectar-la a pressió i que els camions i la maquinària pesant que s'utilitza en els pous fan imprescindible que s'habilitin grans pistes forestals per poder-hi accedir.
El president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Escuer, també opina que el fracking és un sistema d'extracció «polèmic», per la qual cosa considera que és convenient aclarir moltes «incògnites» sobre les «conseqüències» d'aquest sistema abans de posar-lo en pràctica en cap jaciment.

 Font:

Ací teni un altre article:

Revolta contra el 'fracking'

 

 

_____________________________________

 

Sexting: un dels riscos de la xarxa

El sexting, paraula anglesa provinent de les paraules “sex” i “texting” (sexe i text), és un dels riscos a Internet més abundants i que més repercussions negatives ha tingut entre joves i adolescents durant l’últim lustre. Consisteix en la publicació o enviament de fotos amb la persona nua a través d’Internet, ja sigui mitjançant un sistema de missatgeria mòbil, una xarxa social o un xat.
El sexting però, no és un fenomen que hagi aparegut ara plenament, sinó que ha tingut antecedents, ja que la mostra de fotografies i vídeos de vessant sexual ja es feien en  formats analògics i normalment es quedaven en l’àmbit privat. El que dona rellevància a aquest fenomen és la capacitat de difondre més ràpid i a moltes més persones aquests continguts, dels quals s’acaba perdent el control i que poden arribar fins i tot a webs pornogràfiques.

La vessant conflictiva del sexting , doncs, rau en el possible xantatge posterior que els receptors de les imatges poden fer als emissors originals. Hi ha diverses maneres i diferents contextos per a que el sexting pugui arribar a ser conflictiu.
Un d’ells és a partir de la proximitat. Un company de classe o conegut de la persona emissora, es dedica a parlar amb ella virtualment i a fer-li veure o creure que sent una certa atracció. La persona afalagada agafa confiança amb el seu interlocutor i comença un enviament d’imatges sensuals o eròtiques responent a la sol·licitud de l’altra persona. Un cop les imatges ja estan enviades, el receptor, del cercle social proper a la víctima (posem per cas un company de classe) amenaça a la persona d’esbombar les imatges entre els companys de classe i fer-les públiques al centre educatiu on tots dos estudien. D’aquesta manera una persona té el poder per fer xantatge a l’altra i a través de l’amenaça de la humiliació, pot fer que es subjugui a les seves peticions.

Un altre context ben diferent per al sexting és quan la persona que exerceix el xantatge no pertany a cap cercle social de la víctima. Quan el xantatgista és un desconegut, el seu objectiu serà aconseguir cada cop més fotos de la persona afectada i cada cop amb menys roba i amb més exigències. Les amenaces en cas d’incompliment poden anar des de la violència fins a la publicació d’imatges a la xarxa, creant un cercle viciós del qual la víctima té dificultats per sortir.
Les primeres referències al sexting tenen origen el 2005 a la revista del Regne Unit Sunday Telegraph,i des d’aleshores s’ha constatat la seva existència als mitjans de comunicació de molts països del món, amb major incidència inicial als països de parla anglesa, com el mateix Regna Unit, Austràlia, Estats Units o Nova Zelanda.
Una enquesta realitzada als Estats Units l’any 2008 dins el marc d’una campanya americana per a la prevenció de l’embaràs juvenil va revelar que el 22% de noies enquestades (i l’11% de les que tenien entre 13 i 16 anys) havien enviat o publicat per la xarxa fotografies seves despullades o semi despullades. El 33% dels nois afirmaven haver rebut imatges d’aquest tipus. Segons aquesta enquesta, finançada per l’empresa CosmoGirl, els missatges sexuals eren més comuns que les imatges, amb un total del 50% dels joves que afirmava haver-los rebut algun cop. Un dels casos més impactants fins ara, és el de la jove canadenca, Amanda Todd, que va acabar optant pel suïcidi degut a les pressions, pallisses i burles que rebia a l’ institut.
Els últims dos anys també s’ha donat el fenomen del sexting a través de la pirateria mòbil, on a traves d’aplicacions falses que aparenten ser programes reals, introdueixen un virus informàtic a la placa base de l’aparell mòbil. El pirata també pot accedir a través de xarxes públiques com el Wi-fi a un escenari de grans aglomeracions. La pirateria no contacta directament amb l’usuari, però si roba els arxius o fotografies guardades a la memòria de l’aparell.
L’objectiu és més aviat econòmic, ja que accedeixen a xantatges a l’usuari per no propagar la foto, o simplement es limiten a entrar dins el mòbil per poder introduir informació maliciosa i estafar-lo de qualsevol manera. Per evitar això, és important tenir actualitzat el sistema operatiu de l’aparell, així com les aplicacions instal·lades. La pirateria mòbil és més freqüent als smartphones, amb sistema Android, que no pas a l’Iphone de Apple, ja que presenta moltes més dificultats per accedir-hi. L’últim cas de sexting al nostre país va ser la propagació de fotografies (de caràcter pornogràfic), procedents dels operatius d’estudiants del campus universitari de Deusto, Biscaia.  La Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibertsitateko) va ser trending topic a Twitter, i va esdevenir com una mostra més, dels perills que guarden les noves tecnologies.

Els experts

 El sexting, a més de guanyar presència en la vida de molts joves i d’associacions, també cada cop s’està obrint més pas en la vida d’experts, que es comencen a dedicar al seu estudi i tractament. Yolanda Rodríguez Castro, Doctora en Psicopedagogia i professora de la Universitat d’Ourense i centrada en el estudi del sexisme, estereotips, educació sexual i violència de gènere, ha  comentat una mica alguns aspectes per entendre i analitzar millor el sexting.
En quant al perfil del practicant de sexting, Yolanda Rodríguez ens destaca que el jove sol ser una persona insegura amb poca autoestima, amb ganes de ser acceptada per un grup d’iguals  i que es vol auto reafirmar. A més, també s’utilitza el sexting en relació amb la conquista, ja que igual que molts animals, el jove mostra el seu físic per impressionar la possible parella. En relació amb això, destaca que majoritàriament els joves cerquen la diversió i la morbositat. “En aquesta etapa de la pubertat i  l’adolescència s’evoluciona des d’una conducta sexual amb una clara finalitat auto exploratòria i lúdica durant la infància, cap a una sexualitat caracteritzada per una major especialització del desig sexual amb una tendència més relacional, és a dir, passen de tindre una visió sexual plenament centrada en ells mateixos a veure que hi ha altres amb els que poden i es volen relacionar, és per això que qualsevol contingut relacionat amb la sexualitat els resulta cridaner, novedós i els interessa” .
Però, segons la psicopedagoga, “el pitjor és que per ells l’enviament és un joc, una experiència nova i poden no donar-li importància a què es farà amb la imatge i les conseqüències que això tindrà però possiblement en la seva vida adulta els afectarà el fet de trobar una imatge seva amb connotació sexual – ja que Internet té memòria- i que pot afectar en molts àmbits de la seva vida com el treball o les relacions”.

L’educació sexual com a via per a disminuir el sexting
El sexting, però, no ha de ser un problema en sí mateix. L’inconvenient està quan el sexting es converteix en ciberbullying.
Encara que encara hi ha poca literatura científica sobre el tema,per a que disminueixin el casos de sexting, afirma Yolanda Rodríguez, és imprescindible que els joves rebin informació en educació sexual a casa i a l’escola, ja que aquesta constitueix un instrument de transformació social. “S’ha de promoure l’educació sexual, especialment a l’escola, com a principal agent educatiu formal i a la família com a primer i més influent agent d’educació informal”. Les escoles haurien de fer xarrades informatives i els pares ser conscients dels perills que pot amagar la xarxa amb l’objectiu d’inculcar als joves valors de privacitat i protecció de dades.
La psicopedagoga explica que l’educació sexual hauria de ser un dret i un deure a la nostra societat. Un deure dels diferents agents de socialització com l’escola i un dret de totes les persones, sobretot dels joves i adolescents perquè es troben a una època crucial del seu desenvolupament psicosexual, a ser formades en la seva dimensió sexual. Només amb l’educació sexual adequada es podran prevenir casos d’assetjament sexual, sexting o dating violence.
I parlant de comportament sexual i l’actitud davant el sexe, la doctora Rodríguez destaca el component sexista del sexting -podríem definir una actitud sexista com una actitud de discriminació envers un determinat sexe biològic-.
 
Segons la doctora, tot i que la pràctica delsexting és un risc personal tant per a nois com per a noies, el sexting incorpora una clara tendència sexista que afecta molt més a les noies. “Les noies poden tendir al exhibicionisme,els agrada que les mirin, i els nois al voyeurisme”, i afegeix que els mitjans de comunicació i la publicitat juguen un paper molt important en la transmissió dels estereotips de gènere – que prevalen i defensen l’heterosexualitat, la masculinitat i la joventut per sobre de l’homosexualitat  i el sexe femení- encara pensat com el sexe sumís-. D’aquesta manera, el sexisme influeix clarament en les conseqüències d’enviar fotografies de contingut eròtic a través d’alguna plataforma digital.
La  societat discrimina molt més a les noies que tenen aquest tipus de comportament, en diferència dels nois que ho practiquen – amb qui s’és molt més tolerant- pel fet que el rol que la  dona assumeix és diferent l’esperat per la societat i inculcat per la tradició.

El paper de les Institucions

Encara que moltes de les víctimes no saben a qui acudir per denunciar la seva situació i ignoren si fer-ho els servirà d’alguna situació, el cert es que actualment el panorama d’associacions centrades en riscos a Internet està en expansió. L’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i la pàgina web Pantallasamigas.net  en son dos de les institucions més destacades. Aquestes,van realitzar fa aproximadament un any i mig una guia (podeu descarregar-la aquí) especialitzada en els efectes negatius que produeix el sexting. Des d’aquestes institucions, s’ha intentat oferir recomanacions i consells per tal de minimitzar els riscos i aportar una sèrie de pautes de procediment a l’hora de fer front a una incidència.
L’objectiu principal de la guia és donar a conèixer què és el sexting. Llavors, podem observar que per aquestes associacions és molt important conscienciar a la societat d’un problema que és molt present, sobretot, en els adolescents. Per les institucions interessades en el fenomen, és primordial que menors i adults estiguin al corrent del que pot comportar i així estar més preparats a l’hora d’enfrontar el problema.
Una altra de les institucions que es dedica a la prevenció del sexting és la Unitat Central de Delictes Informàtics del cos de Mossos d’Esquadra. La policia catalana té un grup de treball especialitzat en Delinqüència Infantil, on les víctimes són els menors d’edat.

Des del Pla Internet Segura els Mossos d’Esquadra elaboren una guia de bons usos destinada als menors i als seus pares, amb consells, qüestions legals o què fer en cas de ser víctima de sexting.  A més, demanen col·laboració ciutadana en casos com haver trobat portals de pornografia infantil, o conèixer algun cas específic d’assetjament.
Per últim, trobem – també a Internet – la plana web www.protegeles.com , una associació sense ànim de lucre que busca facilitar la feina als cossos de policia de l’estat (Policia Nacional i Guardia Civil) amb informacions verificables. L’objectiu de Protegelesés l’eliminació de pàgines web que condueixin a la pornografia infantil, o al sexting, i sobretot, a la detecció dels seus autors. Per això, desenvolupen campanyes de denúncia, estudis i material didàctic per evitar nous casos entre els joves i adolescents. A més de tractar el sexting, en aquesta pàgina web tracten tots els tipus d’assetjament que es poden donar a través de la xarxa, com el ciberbullying.
Hem parlat amb un agent de la Unitat de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil perquè ens expliqui el procediment que segueixen i a les situacions a les que s’enfronten.
Segons l’agent, en un mes, el nombre de denúncies que reben es baix- parlem de 4 o 5 casos- ja que encara els joves no saben que han de fer. En el cas del procediment que segueixen, ens declara que en el cas de que hi hagi problemes entre menors no poden fer cap procediment penal en el cas de que sigui falta lleu,fan mediació a l’escola i prou. També, a part de la mediació fan xerrades preventives i de conscienciació que es basen en instruir en Internet i a ensenyar quines proteccions hi ha.
Sens dubte, la feina de les institucions contra el sexting és desenvolupa també a través de la xarxa, deixant clar que el problema no és exclusivament del mitjà. Si tens qualsevol problema, o ets víctima d’un delicte o falta, no dubtis a contactar amb:
-       Mossos d’Esquadra, 112, internetsegura@gencat.cat
-       Protegeles.com, 91 740 00 19, contacto@protegeles.com

Les víctimes

“De vegades ens sentim desprotegides, sabem que va ser un error nostre, però també sabem que aquests casos queden impunes”. Aquestes són declaracions d’una noia que amb 17 anys va patir un cas de sexting i, encara quedant-se en l’anonimat, vol explicar la seva història. “No sabia ni que estava fent. Simplement m’agradava un noi i vaig fer el que ell em va demanar. Vaig ser massa innocent”. La nostra protagonista va patir l’assetjament del seu entorn social quan la seva ex-parella, un noi dos anys més gran que ella, va difondre un vídeo seu en postures eròtiques. Des d’aquest instant, ha patit un autèntic infern.
Alhora, també ha volgut contar la seva història per denunciar la poca ajuda que li han proporcionat les associacions destinades a protegir als menors i que tenen l’objectiu de defensar-los davant d’aquests delictes. “No vull entrar en polèmiques, però hi ha associacions a les que he enviat un correu explicant el meu cas i ni tan sols m’han respost. Estic bastant decebuda, la veritat”.
Només cal navegar una mica per la xarxa per adonar-se que els casos de sexting estan molt desprotegits, gràcies en part a l’aparició de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A falta d’institucions especialitzades exclusivament en sexting, son altres com ACASI (Associació Contra els Abusos Sexuals a la Infància) les que reben els casos.
Igual de greu és el cas d’una altra noia, que també s’ha volgut mantenir a l’anonimat. Amb 14 anys va ser víctima del sexting després que es gravés fent-se tocaments davant el noi que li agradava  i que aquest  li passés a gran part dels seus companys de classe. “Va ser a partir d’aquest moment que el meu món va canviar completament. Les classes es van tornar un infern i eren insuportables degut a les burles dels meus companys. El temps que allò va durar se’m va fer molt llarg perquè tot l’institut coneixia el meu cas i cada cop que passava pel costat dels companys més grans podia escoltar els seus comentaris despectius. Per sort els professors em van donar tot el seu suport, en especial la meva professora de música, i això va parar després d’unes quantes xerrades per part del director del centre. Tot i que l’assetjament va parar, fins que vaig sortir de l’institut vaig estar etiquetada, és una cosa que em perseguirà tota la vida”. La noia ens explica que no va acudir a cap associació perquè per la seva zona no va trobar-ne cap.
Aquests són simplement dos casos de tots els que es viuen. Experiències com les que es relaten demostren com la vida d’una persona pot canviar d’una forma tan brusca per una acció equivocada.

Font : 
________________________________________________________________________

Desconfiança i inseguretat entre al·lèrgics i intolerants alimentaris


Menjar és un acte plaent. En canvi, per a algunes persones pot arribar a convertir-se en un acte desagradable i fins i tot perillós. Són els al·lèrgics i els intolerants als aliments. Encara que és difícil concretar el nombre exacte de persones que pateixen aquestes malalties, els experts asseguren que en els últims 15 anys els casos s'han duplicat.
De fet, avui dia es reconeix que les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són una qüestió fonamental en la seguretat i la indústria alimentària. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quines són les dificultats que troba aquest col·lectiu en la seva rutina diària a l'hora de fer la compra i quan surten a menjar fora de casa. Per dur-ho a terme, la revista va entrevistar entre el final de març i la primeria d'abril més de 1.100 persones que tenien una de les dues malalties o que tenien al seu càrrec familiars que les patien. Tots procedien de 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Múrcia, Navarra i País Basc. Un 88% d'ells patia alguna al.lèrgia o intolerància alimentària (o les dues), mentre que la resta tenia alguna persona al seu càrrec amb alguna de les dues malalties.

Retrat d'una malaltia

Tres de cada quatre persones entrevistades eren dones i tenien una edat mitjana de 36 anys. Per grups d'edat, la proporció més gran d'enquestats tenia entre 40 i 49 anys (un 27%), 30 i 39 anys (un 25%), i 50 anys o més (un 20%). Només un 11% eren menors de 10 anys, un 5% tenia entre 10 i 19 anys i un altre 12%, de 20 a 29 anys. La meitat dels enquestats eren intolerants a algun aliment (al.·ludeixen especialment a la lactosa, al gluten o a la fructosa), el 31% hi eren al·lèrgics (generalment esmenten la llet i els seus derivats, les fruites fresques o seques o bé l'ou) i la resta compartien les dues malalties.
Es va comprovar que les al·lèrgies i les intoleràncies afecten de forma diferent segons l'edat. Un 68% dels menors de 10 anys es declaraven al·lèrgics, igual que el 47% dels entrevistats amb edats compreses entre els 10 i els 19 anys. Aquesta proporció disminueix amb l'edat, a diferència de les intoleràncies, que augmenten: un 62% de les persones enquestades de 20 a 29 anys eren intolerants a algun aliment, així com més de la meitat dels majors de 30 anys entrevistats.

Desconfiança i inseguretat

En l'enquesta queda clara la desconfiança i la inseguretat dels participants a l'hora de comprar i sortir a menjar fora de casa.
En primer lloc, un de cada cinc entrevistats sent que habitualment no pot fer la compra amb total seguretat en qualsevol establiment, i un 37% només de vegades. Encara més, un de cada quatre pensa que els productes no s'etiqueten mai de forma adequada. Comprar resulta tediós i difícil i reclamen una informació tan detallada i llegible com sigui possible.
Així mateix, per a tres de cada cinc enquestats sortir a menjar a fora suposa un risc per a la seva salut. I és que quan demanen el menú, més de la meitat dels enquestats opina que en hostaleria mai es prenen les precaucions necessàries: avisar sobre la possible presència d'al·lergògens en els plats, detallar al màxim els ingredients en les cartes i els menús, evitar la contaminació encreuada en l'emmagatzemament i la manipulació dels productes, i disposar d'estris de treball exclusius per als menús infantils. Per aquest motiu exigeixen més formació en l'àmbit de l'hostaleria en matèria d'al.lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Bones pràctiques

La Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (Elika) proporciona recomanacions per fer més fàcil el dia a dia d'un al·lèrgic o intolerant alimentari:
  • En la compra...
    • Cal llegir l'etiqueta, tenint a prop la llista d'aliments als quals s'és al·lèrgic o intolerant.
    • En cas de dubte, s'ha d'evitar la compra del producte.
    • Si és celíac, cal buscar aquells aliments en l'etiqueta dels quals figuri la llegenda "sense gluten" o "apte per a celíacs".
  • Durant la cocció i la manipulació d'aliments...
    • S'ha de cuinar abans el menjar de l'al.lèrgic/intolerant per evitar contaminacions encreuades.
    • Cal manipular amb cura els estris i millor si són exclusius per a l'al.lèrgic o intolerant.
    • No s'ha de fer servir oli usat per fregir altres aliments que puguin contenir l'aliment o ingredient al qual s'és al.lèrgic o intolerant.
    • Cal higienitzar totes les superfícies de treball.
    • Cal emmagatzemar hermèticament els aliments especials a la nevera i als armaris.
  • Fora de casa...
    • S'ha d'eliminar totalment l'aliment de la dieta, tant l'aliment en si com els diferents productes que el puguin portar com a ingredient.
    • No es pot prendre l'aliment si no es coneix amb certesa si inclou l'al·lergogen o l'ingredient que provoca la intolerància.
    • Alerta amb els aliments elaborats (masses, beixamel, brous per a sopes, pa ratllat, etc.), que poden contenir el que produeix al.lèrgies i intoleràncies.
     
L'article continua a: 

 

Oral / Redacció 23


Alerta per l'addicció a les apostes "online" entre els joves

Augment alarmant dels joves addictes a les apostes "online" tan esportives com d'altres tipus com el pòquer. La Unitat del Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge va registrar el passat 2012 un increment de consultes per problemes amb les noves tecnologies, que representen ja el 26,5% del total. Un 10,56% té a veure amb l'addicció a noves tecnologies, videojocs i xarxes socials i un 12% a apostes per Internet. La cap de la Unitat, la doctora Susana Jiménez, ha explicat que el perfil d'aquests pacients és el d'un home d'entre 30 i 35 anys i amb estudis universitaris. Habitualment aquestes persones no havien tingut problemes anteriors amb el joc.

Cada cop són més els joves que fan apostes per Internet ja sigui en l'àmbit esportiu com en jocs com el pòquer. En un principi aquesta és una activitat merament lúdica però en alguns casos això esdevé un problema. Això passa quan la persona "està constantment preocupada en com aconseguir diners per continuar jugant i tapar els deutes", quan aquesta activitat li provoca un impacte en la família i l'afectat intenta amagar-ho. "Quan el joc deixar de ser un entreteniment i passar a ser una necessitat", resumeix la doctora.

Segons l'experta, les persones joves tenen un ampli coneixement sobre les noves tecnologies, que "tenen un atractiu i produeixen una gratificació i estimulació molt important". Aquest element facilita posar en contacte amb el joc a persones que fins ara no havien fet aquest tipus d'activitats. Jiménez afirma que fins ara el 80% de les consultes que tenien eren per pacients amb problemes amb les màquines escurabutxaques, bingos o casinos, ara en canvi s'ha produït un "canvi de perfil força significatiu" cap a pacients addictes al joc a través de l'ordinador.

"Les noves tecnologies posen en contacte amb el joc amb aposta perquè són més atraients i estimulants per aquest sector de la població més jove i amb estudis universitaris, que segurament no s'haguessin sentit atrets per les escurabutxaques o altres jocs presencials", ha declarat.

Hi ha determinats factors de risc que poden predisposar una persona a acabar tenint problemes de ludopatia. Jiménez els cataloga en tres tipologies: psicològics, socials i biològics. Entre els primers per exemple se situen tenir una alta impulsivitat, la necessitat de cercar sensacions fortes, tenir dificultats per afrontar conflictes i baixa autoestima. Entre els socials, viure en un entorn que hagi afavorit el joc des d'edats molt precoces o haver passat per situacions estressants o traumàtiques també esdevenen un risc.

El primer pas per aconseguir sortir d'aquesta addicció és ser conscients del problema. La doctora explica que fa anys la majoria dels pacients anaven a la seva consulta per "pressió familiar" però no acceptaven que tenien un problema. Assegura que això ha canviat en els últims anys i actualment "la majoria ve convençut" i sap que la seva relació amb el joc no és l'adequada.

La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos i que té per objectiu principal aconseguir l'abstinència. Si s'aconsegueix, es passa a una segona fase de control que consisteix en visites al mes i després als tres, sis, un any i dos anys per constatar que no hi ha recaigudes.

Actualment gairebé un 75% dels pacients acaba el tractament amb bons resultats.

A partir del 2010 però la manca d'accés al crèdit va provocar l'efecte invers: una disminució de les consultes per addicció al joc. Jiménez detalla que això no vol dir que hi hagi menys gent amb problemes o que aquests s'hagin solucionat sinó que el fet que els familiars ja no puguin facilitar diner a la persona addicta o que aquesta no pugui demanar un crèdit ràpid "complica que puguin continuar jugant".
Font:

___________________________________________________________________



La FAO aconsella menjar insectes per combatre la fam al món

Més de 2.000 milions de persones en consumeixen i són tradicionals a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica Llatina

L'Organització Mundial de l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, en les seves sigles angleses) aconsella cultivar i consumir insectes per lluitar contra la fam al món. La FAO sosté que és un mitjà "rendible i ecològic" i que ja utilitzen 2.000 milions de persones al món i que tenen un alt contingut en "proteïnes, matèries grasses i minerals".
A favor seu, segons l'organització de l'ONU, està que els insectes es reprodueixen ràpidament i tenen un impacte feble sobre el medi ambient durant la seva vida. Per produir un quilo d'insectes es necessiten dos quilos d'aliments, mentre que per produir un quilo de carn animal se'n necessiten vuit, a més de necessitar menys aigua i produir menys gas d'efecte hivernacle, assegura un informe presentat per Eduardo Rojas Briales, director general adjunt per als boscos de la FAO.
Rojas Briales proposa consumir-los sencers o en pols, o en pastes incorporades a altres aliments. El consum d'insectes és tradicional en zones d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
La FAO proposa també que es vegi el bosc com un lloc de producció. "Els boscos contribueixen a alimentar més de mil milions de persones, incloent moltes de les més necessitades del món. Els boscos proporcionen aliments, combustible per cuinar, farratge per als animals i ingressos per comprar menjar", va explicar el director, José Graziano da Silva.

Protegir boscos

"Els animals silvestres i els insectes --va dir-- són sovint la principal font de proteïnes per a la població a les zones forestals, mentre que fulles, llavors, bolets, mel i fruites proporcionen minerals i vitamines, per garantir una dieta nutritiva". La recol·lecció i cria d'insectes poden generar llocs de treball i ingressos en efectiu, fins ara sobretot a nivell familiar, però també potencialment a nivell industrial.
Els éssers humans consumeixen al món més de 1.900 espècies d'insectes de gairebé el milió d'espècies conegudes. A nivell mundial, els més consumits són: escarabats (31%), erugues (18%), abelles, vespes i formigues (14%), i llagosta, llagostes i grills (13%). Molts insectes són rics en proteïnes i greixos bons i tenen un elevat contingut en calci, ferro i zinc. La carn de boví té un contingut de ferro de 6 mg per 100 grams de pes en sec, mentre que el contingut en ferro de les llagostes varia entre 8 i 20 mg per 100 g de pes en sec, depenent de l'espècie i el tipus d'aliments que els mateixos insectes consumeixen.
"No estem dient que la gent ha de menjar insectes", va subratllar Eva Muller, directora de la Divisió d'Economia, Polítiques i Productes Forestals de la FAO, i coautora de l'informe "Insectes comestibles: perspectives de futur per a la seguretat alimentària i alimentació per al bestiar''. "El que diem és que els insectes són només un dels recursos que brinden els boscos, i que es troba pràcticament per explotar el seu potencial com a aliment, i sobretot, com a pinso", va explicar Muller.

Rebaixar costos

Criar insectes de forma sostenible pot ajudar a evitar la sobreexplotació forestal. Algunes espècies, com el cuc de la farina, ja es produeixen a nivell comercial, ja que s'utilitzen com a aliments per a mascotes, als zoològics i en la pesca recreativa. Si la producció estigués més automatitzada, es podrien reduir els costos a un nivell en què la indústria es beneficiaria de la substitució de farina de peix, per exemple, amb farina d'insectes en l'alimentació del bestiar. L'avantatge seria un augment del subministrament de peix per al consum humà.
Igual que amb altres tipus d'aliments, la producció higiènica, el processament i la producció d'aliments seran importants per evitar el creixement de bacteris i altres microorganismes que podrien afectar la salut humana. L'informe de la FAO assenyala que "el sector privat està disposat a invertir en la cria d'insectes, però exigeixen claredat en l'àmbit jurídic".
Font: 

________________________________________________________________________

Un jutge empara l''escrache'

Per fi, la Justícia ha respost positivament davant l''escrache'. I es tractava, ni més ni menys, que del practicat davant del domicili a Madrid de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Va ser realitzat el 5 d'abril d'aquest any per membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que exhibien pancartes en què es deia “Sí que es pot, però no volen” i “Soraya, Soraya, qui et paga el pis, no són suïcidis són assassinats”.
Iniciat un procés penal contra els assistents a aquesta concentració, el jutjat d'instrucció número 4 de Madrid per decisió del 10 de maig ha acordat l'arxivament de les actuacions. I ho ha fet molt enraonadament, aplicant criteris democràtics en la interpretació de les lleis reguladores del dret de reunió i manifestació i, sobretot, del Codi Penal. És, sens dubte, un senyal més que és possible que els tribunals assumeixin plenament els valors democràtics que condueixen a emparar i protegir els drets dels ciutadans. Afegint-se així a la ciutadania que està fent front a les polítiques neoliberals i autoritàries dels Governs conservadors d'Espanya i, entre altres autonomies, de Catalunya.
La resolució parteix de diversos pressupostos fonamentals que són presents en la jurisprudència constitucional. El punt de partida és el reconeixement del paper central de la llibertat d'expressió en una societat democràtica que obliga a acceptar com a lícites aquelles expressions que “ofenen, xoquen o pertorben” els seus destinataris perquè són conseqüència del “pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura” propis d'aquella societat.
D'aquí es deriven exigències per als dipositaris de poders públics. Primer, una “contenció més gran en l'ús de la via penal” per garantir l'ordre públic. Consideració que haurien de tenir present els ministres Fernández Díaz i Gallardón. Per tant, els 'escraches' “davant dels domicilis de determinats polítics en actiu” s'han d'interpretar, com a expressió del dret de reunió, de manera que les limitacions a què aquest dret està subjecte s'han d'analitzar de forma “raonable i proporcionada”, de tal manera que no n'hi ha prou de crear “un clima de tensió” per generar un retret penal.
Des d'aquests pressupostos, exclou que la conducta dels concentrats mereixi un retret penal ni com a delicte de coaccions ni com a delicte d'amenaces, i rebutja així mateix que la manifestació pogués ser delictiva. Per a això, pressuposa, de conformitat amb el Tribunal Europeu de Drets Humans, que per a “un polític en exercici" els límits de la crítica són més amplis que respecte a qualsevol ciutadà en la mesura en què el polític “s'exposa inevitablement i conscientment a un control permanent dels seus fets i gestos” i està obligat davant de la crítica a “mostrar més tolerància”.

Sense rellevància penal

Per aquesta raó, l''escrache' és legítim i no té rellevància penal. Ho resumeix així el jutge. No troba "en la conducta dels denunciats un greu atemptat contra la llibertat, intimitat i seguretat de la vicepresidenta i la seva família ja que la finalitat de la concentració o 'escrache' no era trencar per la força la voluntat política de la senyora Sáenz de Santamaría com a membre del Govern i integrant del Partit Popular, sinó expressar a la via pública la informació i les idees del col·lectiu concentrat sobre el problema de l'execució hipotecària i la crítica a la per ells considerada inactivitat dels polítics governants".
Recalca a més que s'ha produït “sense que s'hagi violat el dret a la intimitat de la vicepresidenta, donat que, pel seu caràcter de persona de rellevància pública dedicada a la gestió política, aquest dret cedeix davant dels abans expressats drets col·lectius”. I dóna per suposat que no hi va haver en cap moment violència física ni força en les coses ni restricció a la llibertat d'obrar de la vicepresidenta i de la seva família, encara que resultés impossible “treure al fill de la senyora Sáenz de Santamaría a passejar durant els poc més de 20 minuts que va durar la manifestació”. El jutge admet que la concentració va ocasionar “certes molèsties” al càrrec públic i als seus veïns i fins i tot al trànsit, però són “pertorbacions” admissibles que estan molt lluny de tenir transcendència penal.
Estem, doncs, davant d'una resolució judicial que, d'ara endavant, ha de marcar una pauta de valoració dels 'escraches' presidida per la tolerància i el respecte.


Font:

Oral / Redacció 22

Google prepara unes ulleres que connecten a internet

La companyia del buscador respon al Siri d'Apple amb un dispositiu portàtil que llegeix correus i els respon

Google prepara unes ulleres que permetran a l'usuari accedir a internet, reproduir informació sobre l'entorn, gravar, fotografiar o mantenir videoconferències, segons anuncia al seu compte de Google+. És a dir, apliquen el que es coneix com a realitat augmentada gràcies a una connexió permanent a internet.
El dispositiu, anomenat Google Glass, podria sortir a la venda a finals d'any o principis del pròxim i compta amb una petitíssima càmera instal·lada a la barnilla dreta de l'ullera capaç d'anar recollint localitzacions exteriors i interiors i relacionar-les amb posició, respondre a missatges, generar mapes i executar accions simples com reproduir música, funcionar com a telèfon, enviar fotos a xarxes socials, afegir una localització als teus favorits.
Les ulleres són un dispositiu autònom, que funcionarà amb el sistema operatiu Android, i es controlaran amb la veu i simples moviments de cap.
En un vídeo de l'anomenat Project Glass, Google mostra imatges en què un usuari utilitza les ulleres per consultar la seva agenda i rep informació sobre l'hora i l'estat del temps i sobre la ruta que ha de seguir per trobar-se amb un amic amb qui s'ha citat a través del dispositiu. En resum, una resposta al majordom virtual Siri, que inclou Apple al seu iPhone 4S i que executa ordres de l'usuari com realitzar reserves, usar calendaris, respondre correus i fer recerques per internet.
L'usuari fins i tot dóna instruccions perquè li recordin que compri entrades per a un concert després de veure'l anunciat en un cartell mentre passeja per la ciutat, li dicta un correu i es connecta per videoconferència amb una altra persona. El dispositiu executa ordres simples a través del reconeixement de veu però no interpreta ordres complexes de llenguatge natural com fa Sir

Font:

Hi ha més informació interessant en aquest altre article del mateix mitjà

Els gerents de l'establiment de Seattle temen que l'enginy de realitat augmentada violi el dret a la intimitat dels seus clients


__________________________________________________________

Colònies en la Lluna, ciutats a Mart



Un dels somnis incomplerts de la ciència-ficció era l’establiment de colònies permanents en altres mons. Encara que en els inicis de la carrera espacial es va especular molt sobre el tema, cap intent seriós en aquest sentit s’ha realitzat, llevat que considerem així les estacions espacials com la MIR o la ISS (International Space Station), a uns misèrrims 300 km d’altura. I és que són molts els problemes que ha d’afrontar una base en un altre món (a més de l’obvi problema pressupostari). Per començar, ha d’estar ben segellada i protegida de l’exterior, per impedir pèrdues d’aire o aigua, i evitar la radiació o els micrometeorits. Però sobretot, ha de ser autosuficient, perquè, al contrari que les estacions espacials, on s’envien ben sovint aliments i aire, una base en un altre món no disposarà d’aquest servei. Haurà de ser capaç de reciclar les seues deixalles i generar aliments, aigua, oxigen i energia. És a dir, ser un ecosistema tancat funcional. És això possible?
Una de les primeres proves que demostren que, en principi, aquesta mena d’ecosistemes són possibles són les «ecosferes» de Clair Folsome, un microbiòleg nord-americà que en els anys vuitanta va ficar en un matràs amb aigua i graveta una comunitat de bacteris, algues, gorgònies i gambetes, i va descobrir que el sistema podia mantenir l’equilibri indefinidament sense haver d’aportar nutrients des de l’exterior, això sí, sempre que rebera llum de sol (per cert, a hores d’ara es comercialitzen ecosferes, a manera de peixeres sense manteniment, per uns cent euros). 
A escala humana, el primer intent va ser l’experiment soviètic dels setanta, Bios-3, un laboratori de 300 m2 que acollia tres voluntaris durant períodes de fins a sis mesos. Centrat en els sistemes de reciclatge d’aigües i generació d’oxigen mitjançant algues (i en tots dos aspectes l’experiment va ser reeixit), el sistema era parcialment autònom, no reciclava les deixalles (les emmagatzemava), l’energia provenia de l’exterior i comptava amb un nodrit magatzem d’aliments en iniciar-se cada experiment (complementat amb hortalisses cultivades en el mateix Bios-3). 
La «resposta» americana va ser el fallit i ambiciós experiment Biosfera 2, una hectàrea hermèticament tancada de jardins, horts, selves, sabanes i fins i tot un estany amb esculls de coral, on van viure durant dos anys en total aïllament vuit persones. L’experiment es pot resumir en dos punts: fam i mal rotllo. Les collites constituïen un pobre subministrament proteic per als voluntaris, que sempre tenien fam (es va denunciar a més que va haver-hi trampa i que d’amagat se’ls subministraven aliments més satisfactoris) i els participants es van dividir en dues faccions rivals des del principi. Vaja, que si ho hagueren televisat, hauria estat com L’illa dels famosos. Va haver-hi més problemes, com la constant i inexplicable caiguda del nivell d’oxigen, que va fer necessari dues vegades injectar aire al complex, i la mort dels insectes pol·linitzadors. Finalment un sabotatge intern va obrir totes les portes del complex, desbaratant l’experiment. Amb tot, hi hagué èxits: l’estructura era una meravella de l’enginyeria que es dilatava o contreia amb els canvis de temperatura, mantenint constant la pressió atmosfèrica, i el sistema de segellat va funcionar a la perfecció.
Però si una cosa va demostrar Biosfera 2 va ser que potser l’anella més dèbil per a establir una base en un altre món és la convivència (com també ho han demostrat dècades de bases en l’Antàrtida). Per això un bon perfil psicològic a l’hora de triar el teu personal sembla indispensable (i ni tan sols açò és garantia; la selecció d’astronautes de la NASA passa per unes proves psicològiques molt restrictives on es prima l’estabilitat mental, i no obstant això el 2007 l’astronauta Lisa Nowak va segrestar i va intentar assassinar la seua companya Colleen Shipman per considerar-la una rival per l’amor de l’astronauta William Oefelein). Avui dia els experiments d’aïllament prolongat fan més insistència en les relacions que en l’autosostenibilitat.

Aquest és el cas de Mars500, un experiment de l’Acadèmia de Ciències russa (amb la col·laboració de l’ESA) actualment en marxa a Moscou que recrea totes les etapes d’un possible viatge a Mart per prevenir els problemes de convivència que pogueren sorgir. Allí, sis voluntaris triats entre 6.000 candidats (com en unes oposicions estatals, vaja) viuen en condicions d’aïllament com si estigueren en una nau espacial. Tota comunicació es fa per ràdio i com més lluny són de la Terra, el retard de les comunicacions és major. La missió, que es va enlairar al juny de 2010 i va aterrar a Mart el passat febrer, està ja tornant i no ha tingut problemes seriosos de convivència (o almenys no han transcendit).
Encara que la seua utilitat és indubtable, Mars500 ha rebut diverses crítiques: una missió real hauria d’afrontar el problema de la ingravitació (amb els trastorns ossis i musculars associats) així com l’amenaça de l’exposició a la radiació. Mars500 tampoc és continguda pel que fa al subministrament d’aire i energia (com sí que ha de ser una nau espacial). I sobretot, els voluntaris saben que si alguna cosa va realment malament poden eixir fora en qualsevol moment. I aquesta és una diferència psicològica important.
Amb tot, tal vegada la major font de problemes per a una futura base espacial podria venir d’una direcció totalment inesperada: l’administració! Des de fa anys els astronautes de la ISS es queixen dels problemes que la burocràcia de les distintes organitzacions involucrades suposen per a la seua vida a bord. Hi ha fermes regulacions que eviten que tot es puga compartir, fins al punt que cada astronauta ha de menjar només el menjar que envia la seua corresponent agència. Fins i tot els excusats són font de conflicte, perquè cada agència en té un de propi i no es permet que, per exemple, un astronauta rus puga usar-ne un de la NASA ni viceversa.
I això no és una ajuda per a la convivència

Font:
______________________________________________________________________________



Ciència: trasplantaments, medicina regenerativa i impressores 3D.

De fa cert temps hi ha un gran ressò amb l’aparició cada cop més destacada de les impressores 3D. El seu potencial és innegable, i un dels camps on es pot aplicar és en la biomedicina i en el nostre cas, ens centrarem en els trasplantaments i els òrgans artificials.
Els trasplantaments d’òrgans permeten substituir o restaurar un òrgan o teixit que ha deixat de ser funcional mitjançant l’aportació d’un donant. No només es poden trasplantar òrgans com el cor, ronyons o fetge, sinó també teixits com la còrnia, ossos, tendons, pell, vàlvules cardíaques o la medul·la òssia, que en aquest cas es poden emmagatzemar en bancs.
Quines són les principals limitacions dels trasplantaments? Hi ha una demanda excessiva d’òrgans i teixits que mitjançant el sistema de donants, no es pot satisfer. A part, referent a la part clínica, cal abordar el rebuig que es pot donar a l’òrgan trasplantat, una resposta del nostre organisme contra aquest ‘cos’ forani a partir del sistema immunitari. Per aquesta raó, els trasplantaments requereixen l’ús de fàrmacs immunosupressors, que tot i augmentar la taxa d’èxit dels trasplantaments, poden facilitar l’aparició d’infeccions, complicacions metabòliques o poden donar una major predisposició al càncer. A part, el trasplantament d’òrgans ens ha plantejat una sèrie de qüestions bioètiques: com i quan s’ha d’obtenir el consentiment per la donació dels òrgans? Com es pot frenar el mercat negre d’òrgans? etc…
Una alternativa que es va proposar van ser els xenotransplantaments, que consisteix en obtenir els òrgans o texits a partir d’una altra espècie. Un dels casos més rellevants és l’obtenció de vàlvules cardíaques de porc. Tanmateix, la problemàtica del rebuig, com també l’aparició de zoonosis (infeccions de virus endògens del porc, que se’ls hi podria facilitar el pas a l’espècie humana), van paral·lilitzar aquesta opció.
Bioprinting-OrganovoL’aparició de la medicina regenerativa, impulsat per l’avanç en la investigació en cèl·lules mare, va significar un nou paradigma en l’àmbit dels trasplantaments d’òrgans. Aquesta disciplina combina l’enginyeria i la biologia molecular per obtenir un substitut biològic que restauri o millori la funció d’un òrgan o teixit humà deteriorat. Un dels principals avantatges de la medicina regenerativa és que podria utilitzar les mateixes cèl·lules del pacient per evitar qualsevol reacció de rebuig i permetria en un futur, acabar amb la demanda d’òrgans i teixits amb un a producció contínua. La seva aplicació es pot donar directament utilitzant un cultiu cel·lular per regenerar l’òrgan en qüestió o construir artificialment un òrgan que pugui ser transplantat.
Un dels pioners de la medicina regenerativa ha estat el Dr. Atala de la Wake Forest University, el qual va obtenir les primeres bufetes artificials a partir d’un cultiu basat en les cèl·lules de bufeta del mateix pacient i utilitzant un motlle o esquelet artificial, el qual va repoblar o ‘pintar’ amb el cultiu de les cèl·lules extretes. A més, va presentar un dels primers intents de conversió de les típiques impressores en bioimpressores, on el típic cartutx de tinta HP ara estaria ple de cèl·lules. Us recomanem escoltar atentament la xerrada que va oferir a les conferències TED el Dr. Atala:
Tanmateix, no cal anar tan lluny per veure la creativitat i l’enginy en la biomedicina. L’any 2008, l’equip liderat pel Dr. Macchiarini de l’hospital Clínic va aconseguir el primer trasplant sense l’ús d’immunosupressors, per una tràquea. Un cop van haver netejat la tràquea del donant, la van repoblar amb cèl·lules de la mateixa pacient, de manera que aquest híbrid no va ser rebutjat. Les imatges del següent vídeo són espectaculars:
Macchiarini ha estat molt actiu en el camp de la medicina regenerativa i també va liderar l’obtenció al 2011 de la primera tràquea sintètica trasplantada a un pacient amb càncer de 36 anys.
Finalment, per concloure, l’aparició de les impressores 3D, com us hem ensenyat amb l’exemple del Dr. Atala, va significar una revolució per l’organogènesi. Us imagineu construir el vostre ronyó, totxana a totxana, però en aquest cas, utilitzant cèl·lules com a peces i biogel com a ciment? Aquesta és la idea bàsica d’Organovo, la primera empresa que va comercialitzar les bioimpressores, i ja han obtingut seguint aquesta estratègia vasos sanguinis, teixits i han recreat tumors. Sols una menció, la revista Time els va distingir com una de les invencions del 201o amb el seu ‘bioprinting’ i la MIT Technology Review la va incloure en una de les 50 empreses més innovadores del 2012. Us deixem, per finalitzar, amb un dels vídeo d’Organovo!


De tot plegat en parlarem al programa 155.

Si uns interessa el tema, us penge els enllaços al podcasst d'aquest programa:


mossegalapoma en vídeo a iTunes mossegalapoma àudio RSS

Font:


Oral / Redacció 21

Ací teniu més temes per a preparar els orals i les redaccions de la prova pràctica, a part dels que hem estat comentant a classe.

Recordeu que podeu accedir a la resta dels articles en les etiquetes Orals i Redaccions.

Alguns articles continuen en el mitjà del qual he tret la notícia, així que si us interessa (que sí que us interessa ^_^),  us recomane que en llegiu la resta.

Salut

.........................

Un de cada cinc enquestats no es protegeix mai quan s'exposa al sol en les vacances d'estiu

Un 12% no compra cremes solars i tres de cada deu no llegeixen mai la informació de l'etiquetatge

El sol té dues cares. D'una banda, proporciona color, calor i per a molts és motiu d'alegria. És essencial en la producció de vitamina D i la seva exposició, sempre amb moderació i vigilància mèdica, forma part del tractament de malalties dermatològiques com la psoriasi o l'èczema... Però l'astre rei té un costat fosc: provoca cremades solars que augmenten el risc de patir càncer de pell en l'edat adulta.
Cada any, es diagnostiquen al món més de 160.000 casos de melanoma. La disminució de la capa d'ozó i la moda del bronzejat són els dos factors que més hi influeixen, per la qual cosa el sol s'ha de prendre amb totes les precaucions. Per conèixer els hàbits d'exposició al sol de la població, EROSKI CONSUMER ha efectuat durant el mes d'abril una enquesta a 1.000 persones de 9 comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc. A més, es va investigar quina era la seva percepció de risc al sol i els seus costums a l'hora d'adquirir una crema solar. El 52% dels enquestats eren dones i tenien una mitjana d'edat de 46 anys.
Ningú no és igual davant dels rajos solars. La pigmentació de la pell, el color dels ulls, el cabell i la capacitat per bronzejar-se de cadascú determinen a quin fototip es pertany, és a dir, quina capacitat té la seva pell d'absorbir la radiació solar.
Entre els enquestats, un de cada cinc entrevistats se situa en el primer: pell, ulls i cabells molt clars que sempre es cremen i amb un bronzejat imperceptible; un 46%, en el segon: també amb la pell, els ulls i els cabell clars, però aconsegueix un bronzejat moderat, tot i que sovint es crema; un altre 21%, en el tercer: té una pell més fosca, igual com els cabells i els ulls, però es crema de vegades i aconsegueix un bronzejat mitjà; i el 12%, en el quart: té la pell, els ulls i el cabell morens, rarament es crema i sempre es bronzeja.

Poca protecció, massa confiança

Les vacances i els dies festius de l'estiu són els moments en què els entrevistats s'exposen més al sol. No obstant això, un 19% no es protegeix mai de les radiacions solars i un 21% només ho fa de vegades (sobretot els homes). A més, fora del període estival es protegeixen encara menys: només un de cada quatre ho fa habitualment. Això sí, els qui ho fan utilitzen generalment cremes solars i ulleres de sol.
A més, un de cada dos enquestats té un nivell mitjà en la percepció de risc del sol. I és que probablement en alguns aspectes encara som massa confiats: dos de cada cinc pensen que en la primera exposició solar es pot utilitzar un factor de protecció solar inferior a 15, un de cada cinc no sap que cada tipus de pell absorbeix la radiació solar de forma diferent i que això influeix en la forma de protegir-se, i un 12% dels enquestats no compra habitualment cremes solars.

La informació continua a  :



____________________________________________________________________


Dieta, un factor de protecció per a la pell


Aquesta època de l'any convida a elaborar menús estiuencs senzills amb una alta presència d'aliments rics en nutrients amb efecte fotoprotector, antioxidant i afavoridor per a mostrar una pell jove

La pell és un reflex fidel del nostre propi estat de salut i del mateix envelliment de l'organisme. La nutrició i l'efecte dels nutrients en la pell sempre ha estat un tema rellevant per a científics, metges i nutricionistes. Vitamines, antioxidants, àcids grassos essencials i certs extractes de plantes tenen atributs potencials per a la cura i la protecció de la pell. Els reconeguts efectes antiinflamatoris, antioxidants, regenerants o revitalitzants dels diversos components s'utilitzen en la indústria farmacològica, mèdica i alimentària per traslladar el missatge de la cura de la pell, bé com a agents aplicats per via tòpica o com a complements orals en un intent de prolongar l'aparença d'una pell jove. A l'estiu, la cura de la pell és més important per l'efecte nociu de l'exposició al sol i al clor de les aigües.

Una mala nutrició envelleix la pell i l'asseca

L'envelliment de la pell es deu a dos processos independents clínicament i biològicament. El primer, l'envelliment cutani intrínsec, el propi de l'edat, afecta la pell en el mateix patró que tots els òrgans. El segon procés és degut a factors externs que fan que es vegi la pell envellida com el resultat de la influència del medi ambient (contaminació, exposició intensa i prolongada al sol i els rajos ultraviolats...), el tabac, la falta de son i una mala nutrició (excés de calories i de greixos i dèficit de nutrients dermoprotectors).
Les recerques en nutrició proposen l'aportació per mitjà d'aliments d'antioxidants (carotenoides, flavonoides, resveratrol), vitamines (A, C), àcids grassos Omega-3 i lactobacils com a agents capaços de promoure la salut de la pell i la bellesa, des de l'interior.

Vitamina C

La vitamina C és un cofactor per als enzims que fixen l'estructura del col.lagen, component que dóna estabilitat i finor a la pell. La deficiència d'aquesta vitamina es reflecteix en la pell per mitjà de fragilitat i lesions cutànies, queratosi o grans o protuberàncies en la pell, facilitat d'hematomes o lenta cicatrització de les ferides. El mètode segur de garantir-ne l'aportació és menjar més fruites i verdures fresques en les quals abunda aquesta vitamina: cítrics, fruites vermelles (groselles, móres, nabius, gerds, maduixes...), guaiabes, pebrots... i amanir els menjars amb julivert fresc. Per contra, l'ús de la vitamina C en els productes cosmètics d'ús tòpic no garanteix amb seguretat i eficàcia l'efecte fotoprotector que se li adjudica, ja que aquesta vitamina és molt inestable i es degrada sota la presència d'oxigen, fins i tot abans de l'aplicació tòpica a la pell. A més, moltes d'aquestes preparacions ni tan sols tenen el derivat actiu de la vitamina C, l'àcid L-ascòrbic.

Àcids grassos Omega-3

Aquests àcids grassos essencials regulen la immunitat i inhibeixen la producció de components inflamatoris, que en la pell es reflecteix amb més tendència a problemes de la pell de tipus dermatitis, èczemes, vermellors, etc., per la seva incorporació a l'epidermis (la capa més externa de la pell). A més, a l'estiu són més comunes les reaccions al.lèrgiques o d'hipersensibilitat per exposició al sol que cursen amb processos inflamatoris i la pell queda marcada. Per això interessa el consum de peixos blaus de temporada (anxoves, sardines, tonyina, bonítol...) i de marisc ben fresc com a font d'Omega-3. Altres compostos, com els polifenols presents en fruites de color (raïms, magrana, prunes...) també bloquegen la síntesi de mediadors inflamatoris, i haurien de tenir un lloc en els menús estiuencs.

Carotenoides i vitamina A

El betacarotè, el licopè, la luteïna i la zeaxantina són nutrients amb una activitat fotoprotectora demostrada. Segons expliquen els doctors Honeyman, Gaete i Arias en un informe sobre el "Rol dermoprotector de la nutrició", "el betacarotè és present en la dermis i l'epidermis (les capes més superficials de la pell), i l'exposició solar disminueix els seus valors plasmàtics." Per a aconseguir aquest efecte s'ha de menjar fruites i hortalisses de colors ataronjats, vermellosos o grocs intensos: pastanaga, carabassa, moniato, mango, préssec, albercoc, meló de polpa groga-taronja, a més de verdures verdes com el bròquil, els espinacs, les endívies o l'enciam.

Lactobacils

Dins dels probiòtics, es destaquen els lactobacils, que segons l'OMS són "un tipus de microorganismes que administrats vius en quantitat suficient exerceixen un efecte fisiològic beneficiós en l'hoste". La seva acció es reflecteix en la pell de manera indirecta: tenen un efecte modulador de la immunitat en la mucosa intestinal i regulen la resposta al.lèrgica en pacients atòpics (dermatitis atòpica, èczema, alguns tipus de psoriasi...). Malgrat això, l'efecte protector depèn de la soca i de la dosi utilitzada, per la qual cosa la recomanació de consum per a aconseguir aquesta efecte l'ha de fer l'especialista.

Antioxidants per a la pell, amb mesura

El consum de fruites i verdures fresques com una font natural d'antioxidants excel.lent i incomparable és, de moment, el mètode més segur i saludable per mantenir una pell jove, fina i hidratada. A aquesta conclusió han arribat uns investigadors alemanys en la revisió més recent sobre la relació entre la nutrició i l'envelliment de la pell publicada en la revista "Dermato Endocrinology" al juliol de 2012. Segons els autors, els resultats dels diferents assajos apunten que "una estratègia prometedora per millorar la protecció de la pell contra l'estrès oxidatiu és ajudar la producció endògena d'antioxidants amb productes que contenen antioxidants i que normalment estan presents en la pell". Amb tot, els autors adverteixen que no s'ha de caure en un consum permanent d'altes dosis d'antioxidants aïllats sinó que això ha de ser complementari a una dieta sana, ja que, en dosis elevades, els antioxidants ingerits poden provocar l'efecte contrari a l'esperat i comportar-se com a prooxidants, accelerar l'envelliment de la pell i predisposar a trastorns o malalties dermatològiques

Font:



_____________________________________________________________


El saló més tecnològic

El Saló Internacional de l'Automòbil mostra els vehicles més intel·ligents i sostenibles del mercat, amb la mirada posada en el futur dels híbrids i els elèctrics

Les grans marques investiguen la conducció automàtica plena

“L'avenç en la mecànica ens va portar als cotxes, després va ocupar el lloc l'electrònica i ara s'ha incorporat la tecnologia. L'electrònica sumada a la informàtica, base dels cotxes híbrids, permet el diàleg entre els sistemes del vehicle, una autèntica revolució.” Rafael Boronat, president de la Societat de Tècnics d'Automoció (STA), no té cap dubte a l'hora d'afirmar que la 37a edició del Saló Internacional de l'Automòbil, que va començar ahir per als professionals i que el pròxim cap de setmana obrirà les seves portes al gran públic, és el de la tecnologia.
“A hores d'ara, la tecnologia és clau per al sector, fins al punt que ja no es compra un cotxe pensant en una marca sinó pel contingut tecnològic que ofereix el vehicle”, comenta el president de la STA. Les grans marques automobilístiques mostren a Barcelona els seus vehicles més intel·ligents, més sostenibles i més autònoms, a l'espera que el mercat permeti l'esclat dels híbrids i elèctrics. En aquest sentit, Volkswagen va presentar ahir el seu model E-up, el seu primer cotxe totalment elèctric, que contribuirà al repte de la marca: ser líder mundials en mobilitat sostenible, el 2018.
La detecció de canvi de carril involuntari o de moviment exterior, les càmeres de 360 graus o la tecnologia lligada a l'entreteniment ja són innovacions incorporades de sèrie a molts dels models que ja es troben en el mercat. Ara, a més, el saló mostra els nous motors de combustió considerats ja d'energia neta, amb emissions per sota dels 100 grams per quilòmetre, com és el cas del Mii Ecomotive de Seat; o el software Google Send-To-Car, incorporat al Nissan Juke N-Tech, que permet al propietari planificar la ruta d'un viatge en el seu ordinador personal a casa i transmetre-la al navegador del cotxe, o la de l'escut de protecció intel·ligent del nou Nissan Note. També Volvo va anunciar que incorporarà aquest juliol, a la seva gamma de productes a l'Estat, el detector de ciclistes, que evitarà topades davant d'un moviment brusc d'aquests.
“Els cotxes intel·ligents ja els tenim al mercat”, diu el president de la STA, que assegura que “el pas següent és la conducció automàtica plena”. Boronat explica que les investigacions actuals de les grans marques del sector, encara en un nivell experimental, se centren en un “rail que anirà integrat a la carretera i que permetrà la comunicació entre el cotxe i la pista. Això ho començarem a veure a partir del 2020”. Ara sembla ciència-ficció.

Font :

 

blogger templates | Make Money Online