Oral / Redacció 36

LA PRIVACITAT A INTERNET

Facebook rastreja els gustos dels que no usen aquesta plataforma

Un estudi revela que la xarxa social vulnera la legislació de privacitat europea

13 milions de webs llegeixen 'cookies' per informar l'empresa de Zuckerberg

CARMEN JANÉ / BARCELONA

DIMECRES, 1 D'ABRIL DEL 2015



Facebook no només rastreja els gustos, preferències i perfils dels seus usuaris registrats per oferir-los anuncis a mida. Segons una investigació encarregada per la Comissió per a la Protecció de la Privacitat belga, equivalent a l'Agència de Protecció de Dades espanyola, la xarxa social nord-americana també analitza i cataloga la navegació de la resta dels internautes, fins i tot els que no tenen compte a Facebook i sense avisar-los, cosa que és contrari a la legislació europea en matèria de protecció de dades.
L'informe, fet per dos departaments de la Universitat de Lovaina i un de la Universitat Lliure de Brussel·les, revela que Facebook omet si un usuari té compte o no a la seva xarxa, o si n'està desconnectat, per analitzar-lo. Per rastrejar, l'empresa de Mark Zuckerberg utilitza cookies que difon a través de webs associades i del botó que permet a qualsevol pàgina web posar un enllaç a Facebook per compartir contingut a través del seu compte. «Hi ha més de 13 milions de webs que llegeixen la cookie de Facebook. Qualsevol pàgina de Facebook et posa una cookie quan la visites, però si no, també, i altres webs com MySpace», expliquen Claudia Díaz i Günes Acar, dos dels investigadors de la facultat d'enginyeria de Lovaina que han realitzat la part més tècnica de l'estudi i que han confirmat altres professors de la Universitat de Princeton (EUA).
Només passant per una d'aquestes pàgines, Facebook deixa una cookie a l'ordinador de l'usuari i va recollint les seves dades de navegació. Òbviament, no el vincularà amb el seu compte de Facebook, perquè se suposa que no en té, però sí que deduirà les seves característiques sociodemogràfiques (sexe, edat, població, idioma, dispositiu de connexió i navegador) i els seus gustos i interessos, a partir de les pàgines que visiti elabora perfils d'interessats per una o una altra matèria. «En el mòbil arriba a deduir les coordenades GPS», assenyala Díaz.
El pitjor, segons els investigadors, és que a sobre no serveix de res sortir del compte a la xarxa social o esborrar-ne les dades. La cookie de Facebook continua rastrejant, encara que en aquest cas només identifica l'ordinador i el navegador que utilitza.
Segons l'informe, Facebook ofereix un «considerable control» per als usuaris dins de la xarxa però no així quan es tracta d'altres webs o aplicacions que hi tenen accés, cosa que «dóna una falsa sensació de control» perquè no permet, per exemple, evitar la localització o no figurar en històries patrocinades, un tipus d'anunci que ve «recomanat» per persones de la teva xarxa de contactes. En aquest cas l'usuari va, literalment, venut.
REUNIÓ EL 14 D'ABRIL / La investigació belga forma part de les diferents investigacions que porten a terme diversos països del Grup 29 de Treball, un grup consultiu sobre protecció de dades de la Unió Europea en què participen diversos països, entre els quals hi ha Espanya, i que serà el tema els dies 14 i 15 d'abril, segons l'oficina del supervisor europeu de protecció de dades. L'autoritat de protecció de dades holandesa, que ha encarregat una investigació pròpia, portarà el tema.
Facebook, per la seva part, va respondre a l'informe acusant l'estudi belga d'«inexactituds sobre els fets» i lamentant no haver sigut consultat pels autors abans de fer-lo públic i després del primer esborrany, però van declinar l'oferta», que mantenen oberta.




____________________________________
____________________________________

Les 36 preguntes que poden fer que t'enamoris d'un desconegut

El formulari el va elaborar el psicòleg Arthur Aron


El diari "The New York Times" va publicar un article on la periodista Mandy Len Catron explica com es va enamorar d'un noi a qui gairebé no coneixia a través de 36 pregunteselaborades pel psicòleg Arthur Aron.


L'autora de l'escrit va voler experimentar en primera persona el que van sentir els participants de la investigació portada a terme el científic. Dos d'ells, per cert, es van acabar casant sis mesos després d'haver contestat el formulari.



El psicòleg plantejava que es pot crear un context de proximitat en què les persones se sentin cada vegada més còmodes i es vagin obrint a l'altre de manera gradual. Per demostrar aquesta premissa va dur a la pràctica un experiment amb diverses persones, a qui va agrupar per parelles. Cada un d'ells havia de llegir en veu alta les preguntes i contestar-les en un temps aproximat de 45 minuts.



Doncs bé, això és més o menys el que va fer Mandy Len Catron, tot i que es va saltar algunes "normes". El noi amb qui va quedar no era un complet desconegut -tot i que no havien estat mai a soles- i van tardar molta més estona de la marcada en respondre la bateria de preguntes d'Aron.



La periodista explica que, després de sotmetre's al qüestionari, ella i el seu acompanyant van decidir aventurar-se en la prova més incòmode que proposava el científic: mirar-se als ulls en silenci durant quatre minuts. Una tempativa que recentment ha estat protagonista a la xarxa, on van penjar un vídeo en què diferents parelles posaven a la pràctica l'expriment descrit.

Al final de l'article Mandy Len Catron confessa que l'assaig va acabar amb enamorament. No obstant això, assenyala que les preguntes només li van oferir a ella i al seu company un camí cap una relació que van sentir com una cosa "voluntària i deliberada". "L'amor no ens va passar. Estem enamorats perquè vam prendre la decisió d'estar-ho", diu.


Aquestes són les 36 preguntes: 



1. Si poguessis triar qualsevol persona, qui convidaries a sopar?

2. T'agradaria ser famós? De quina forma?

3. Abans de fer una trucada telefònica, assages el que diràs? Per què?

4. Per tu, com seria un dia perfecte?
5. Quina va ser l'última vegada que vas cantar a soles? I per una altra persona?
6. Què triaries: viure fins al 90 anys o tenir el cos i la ment d'algú de 30 durant els últims 60 anys de la teva vida?
7. Tens algun pressentiment concret de com moriràs?
8. Digues tres coses que creus que tinguis en comú amb el teu interlocutor.
9. Per quin aspecte de la teva vida et sents més agraït?
10. Si poguessin canviar alguna cosa relacionada amb la manera en com et van educar, què seria?
11. Pren-te quatre minuts per explicar al teu company la història de la teva vida amb el màxim de detall possible
12. Si poguessis tenir una habilitat o virtut nova, quina seria?
13. Si una bola de cristall et pogués dir la veritat sobre tu mateix, la teva vida, el teu futur o qualsevol altra cosa, que li preguntaries?
14. Hi ha alguna cosa que hagis desitjat des de fa molt temps? Per què no ho has fet encara?
15. Quina és la fita més gran que has aconseguit?
16. Què valores en un amic?
17. Quin és el teu record més valuós?
18. I el teu record més dolorós?
19. Si sabessis que d'aquí un any et moriries, canviaries alguna cosa de la teva manera de viure? Per què?
20. Què significa l'amistat per tu?
21. Quina importància té l'amor i l'afecte en la teva vida?
22. Compartiu d'una forma alterna cinc característiques que considereu positives del vostre interlocutor.
23. La teva família és propera i afectuosa? Creus que la teva infància va ser més feliç que la dels altres?
24. Com et sents respecte a la relació amb la teva mare?
25. Digues tres frases utilitzant "nosaltres". Per exemple: "Nosaltres estem en aquesta habitació sentint..."
26. Completa aquesta frase: "Tant de bo tingués algú amb qui compartir..."
27. Si et fessis amic íntim del teu interlocutor, comparteix amb ell alguna cosa que seria important que sabés
28. Digue-li al teu company què és el que més t'ha agradat d'ell o ella. Sigués honest i digues coses que no diries a algú a qui acabessis de conèixer.
29. Comparteix amb el teu interlocutor un moment vergonyós de la teva vida.
30. Quina va ser l'última vegada que vas plorar davant d'algú? I a soles?
31. Explica-li al teu interlocutor alguna cosa que ja t'agradi d'ell
32. Hi ha alguna cosa que et sembli massa seria com per fer broma?
33. Si morissis aquesta nit sense la possibilitat de parlar amb ningú, què et penediries de no haver dit a algú? Per què no li has dit?
34. La teva casa s'incendia. Després de salvar a les persones que estimes i a les teves mascotes tens temps de tornar a entrar i salvar un objecte. Quin seria? Per què?
35. De totes les persones que formen la teva família, quina mort et semblaria més dolorosa? Per què?
36. Comparteix un problema personal i demana-li al teu interlocutor que t'expliqui com hagués actuat ell per solucionar-lo. Pregunta-li també com creu que et sents pel que fa al problema que li has explicat.



_________________________________________
_________________________________________

Netflix arribarà a Espanya a l'octubre

'Daredevil', 'Sense8' i 'Bloodline' són algunes de les sèries que oferirà per uns 8 euros al mes

DIJOUS, 4 DE JUNY DEL 2015 - 09.53 H
El gegant nord-americà de la televisió per internet Netflixaterrarà a Espanya l'octubre d'aquest any, i oferirà entre els seus serveis sèries i pel·lícules originals pagant una quota mensual, ha informat avui la companyia en un comunicat.
Tot i que encara no s'ha fixat el preu definitiu, serà semblant al de països de l'entorn com França o Alemanya, amb la qual cosa seria d'uns 8 euros mensuals. El primer mes de prova serà gratuït.
"Aquesta tardor, els usuaris d'internet a Espanya es podran subscriure a Netflix i immediatament tenir accés a una àmplia selecció de sèries de televisió i pel·lícules en alta definició o fins i tot en Ultra HD 4K en gairebé qualsevol pantalla connectada a internet", ha indicat la companyia.
En el moment del seu llançament, Netflix oferirà sèries originals com'Daredevil', 'Sense8' (creada pels germans Wachowski i en quèapareix Miguel Ángel Silvestre), 'Bloodline', 'Grace and Frankie', 'Unbreakable Kimmy Schmidt' i 'Marco Polo', així com els documentals 'Virunga', 'Mission Blue' i la sèrie documental 'Chef's Table'.
Als EUA, Netflix ha llançat sèries tan populars com 'House of cards' 'Orange is the new black'.

DOBLAT I EN VERSIÓ ORIGINAL

Els continguts que oferirà Netflix estaran disponibles tant en la seva versió doblada al castellà com en la seva versió original amb subtítols.
L'empresa també va avançar els projectes de futur, entre els quals hi ha una sèrie sobre el càrtel de la droga de Pablo Escobar i una comèdia sobre els embolics d'una família després de la mort del propietari d'un club de futbol professional.
Netflix estarà disponible per a televisors intel·ligents, tauletes, telèfons mòbils, ordinadors i videoconsoles, i la companyia oferirà un mes de prova gratuït per intentar obrir-se mercat.

EL PROBLEMA DE LA PIRATERIA

Fins ara, l'arribada a Espanya de Netflix s'havia vist frenada pels alts índexs de pirateria (descàrregues il·legals) i els elevats preus dels drets d'autor en el mercat audiovisual espanyol.
No obstant, segons l'Informe Anual de l'Observatori Audiovisual Europeu corresponent a l'any 2013, el desenvolupament del visionat de contingut audiovisual a internet de manera legal ha crescut a Espanya i a Europa.
L'estudi compara les dades des del 2009, any en què els espanyols amb prou feines es gastaven 800.000 euros en aquest tipus de serveis, amb els més recents del 2013, quan els beneficis van créixer en un 78,5 %, passant de 12,4 milions a 22,2 respecte a l'any anterior, una pujada per sobre de l'europea.



Oral / Redacció 35

L'impacte social de les noves tecnologies  
La invasió dels 'drones' 
 La proliferació de càmeres volants força a preparar una norma que garanteixi la seguretat i la privacitat
 Foment recorda que mentrestant està prohibit usar-les amb qualsevol fi civil 11 abril 2014

CRISTINA BUESA / CARMEN JANÉ BARCELONA
 Divendres, 11 d'abril del 2014

 Arriba Setmana Santa. Arriba el bon temps. I amb el bon temps, la proliferació d'activitats a l'aire lliure. Un moment ideal per donar ales als drones o artefactes volants no pilotats, normalment dotats de minicàmeres, que s'han anat multiplicant en nombre sense parar en aquests últims mesos. Aquesta proliferació va més ràpida del que les autoritats aeronàutiques voldrien: ja es poden comprar, a més de per internet, en grans superfícies comercials. També s'han multiplicat els tutorials on line per fabricar drones casolans. Espantada pel que li cau a sobre i amb una allau de consultes sobre la seva utilització, l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha optat per recordar que aquests aparells estan prohibits per a ús civil. De moment. AESA depèn del Ministeri de Foment. Vol «evitar malentesos i possibles incidents». O sigui, abans que un quadricòpter, més gran o més petit, més o menys professional, acabi provocant un accident al precipitar-se sobre el cap d'algú, ha decidit curar-se en salut. «No n'està permès l'ús i no ho ha estat mai», observa l'AESA en un document publicat a la seva web, tal com confirma una portaveu de l'entitat. O sigui, que els que fins ara volaven ho feien de forma alegal.
 FOTOGRAFIA AÈRIA / Aquest és el cas de nombroses empreses de fotografia aèria o de companyies de serveis que inspeccionen amb drones les seves línies d'alta tensió o ferroviàries. Tots aquests pioners hauran de deixar l'artefacte en terra ferma. Encara que es tracti de finalitats professionals. Aturats fins que s'elabori la normativa que els reguli, cosa que l'AESA està fent d'acord amb la indústria del sector amb l'objectiu que no quedi obsoleta en poc temps. Mentrestant, l'AESA recorda que l'activitat d'aeromodelisme està regulada per la Reial Federació d'Aeronàutica i que es limita a zones que hi estiguin especialment habilitades. L'agència convida els particulars que tinguin dubtes sobre on poden fer volar els seus ginys, que s'adrecin a aquesta federació. No obstant, poca cosa tenen a veure els interessos d'un aficionat a l'aeromodelisme amb els del propietari, sigui empresa o individu, d'un drone equipat amb càmera.
 ALERTA EUROPEA / Un assumpte que genera gran inquietud és l'amenaça que aquests aparells suposen per a la privacitat. Com que els drones tenen capacitat per portar càmeres, micròfons o ultrasensors, es dispara el perill d'intromissió en l'esfera privada. Això està generant nombroses consultes davant les autoritats de protecció de dades de tot Europa. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ja està estudiant els riscos que comporta per als ciutadans. I la Comissió Europea ha demanat aquesta mateixa setmana als estats que adoptin una normativa comuna per regular la utilització civil dels drones per garantir la seva seguretat, protegir la privacitat dels ciutadans i obligar a subscriure assegurances als seus usuaris. A diferència de les càmeres de videovigilància tradicionals, el drone permet una altíssima maniobrabilitat i la seva adquisició i maneig està a l'abast de moltíssimes butxaques. «Hi ha espais oberts que són privats, com ara els terrats, el jardí d'una casa, els patis interiors… I aquí no es pot gravar res. La frontera de la privacitat comença quan s'acaba la via pública», recorda Ricard Martínez, president de l'Associació Professional Espanyola de Privacitat.
 PERMISOS ALS CASAMENTS / Martínez considera que la llei de seguretat ciutadana permetrà utilitzar un drone «com a instrument de vigilància si en el mateix espai està autoritzada una càmera fixa, si es preveu un problema de seguretat i es demana autorització, o en cas d'una urgència màxima». Encara que alguns pagesos de Tarragona havien contemplat la possibilitat d'utilitzar drones per vigilar les seves propietats, el dirigent d'Unió de Pagesos Josep Carles Vicente considera que si això s'autoritzés finalment, «hauria de ser amb mitjans públics, no privats». L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) s'ha pronunciat ja en tres ocasions a requeriment d'altres organismes públics: «La utilització d'un drone no hauria de comportar una violació de la privacitat si no pot captar imatges que permetin identificar persones», apunta Santiago Farré, cap de l'assessoria jurídica de l'ACPD. Tot depèn de l'ús que se'n faci. «Si la llei empara l'acció, es podran utilitzar».



La Universitat de Delft presenta un 'drone ambulància'

 

 ______________________________________________________
_______________________________________________________

Canvi de vida a cop de tecnologia




Si s'apliquessin alguns projectes concebuts en l'àmbit de la tecnologia, el futur del consumidor digital seria molt més còmode i eficient
Malgrat la recessió econòmica, l'era digital continua amb el seu avanç accelerat. Molts països continuen donant suport als seus investigadors i hi ha grans empreses tecnològiques mundials que inverteixen part del seu pressupost en innovació i desenvolupament tecnològic.
Gràcies a aquesta aposta decidida, cada dia sorgeixen nous descobriments i projectes. Alguns ni tan sols aconsegueixen passar a una fase d'aplicació, però els que ho aconsegueixen permeten que el futur immediat dels consumidors digitals i tecnològics variï de forma constant.

6K

La definició de pantalla 4K o Ultra HD quadruplica els estàndards actuals. De fet, ja existeixen televisors que la incorporen i alguns programes i pel.lícules s'estan filmant en aquesta resolució. A més, hi ha mòbils capaços de gravar vídeo en 4K, com l'HTC One M9.
Ara, arriba el 6K, un nivell de resolució molt superior i gairebé igual al que percep l'ull humà: 6.144 x 3.160 píxels per cada fotograma, uns 19.415.040 píxels. Això significa que, en un futur no gaire llunyà, es podrien veure pel.lícules, sèries o fins i tot òperes i concerts televisats com si s'estiguessin presenciant des del plató de gravació o la llotja d'un teatre. Es tracta de la internacionalització de molts espectacles a través del televisor i en emissió en directe, ja que encara que uns pocs tinguin el privilegi d'anar a l'espectacle en directe, pràcticament no percebran diferències amb els qui el gaudeixin des de casa seva, potser a milers de quilòmetres de distància.

Cristalls intel.ligents

Es basen en el descobriment d'un científic de la Universitat de Ginebra (Suïssa), que ha determinat la manera en què els camaleons canvien de color. Aquesta variació és deguda a uns cristalls situats en les cèl.lules superficials. Són prismes orgànics que modifiquen l'orientació en funció de la longitud d'ona que volen polaritzar per a reflectir un color o un altre.
Aquests cristalls es formen amb guanina, una de les quatre bases nitrogenades que conformen l'ADN; és a dir, són compostos orgànics degradables. Així i tot, ja s'especula que es puguin crear pantalles basades en el funcionament d'aquests cristalls o uns altres de similars en què la resposta a un impuls electromagnètic pugui ser el canvi d'orientació del prisma per a oferir un color o un altre, de manera que es puguin aconseguir matisos més reals.

USB 3.1

Una de les novetats de l'última conferència d'Apple va ser el nou MacBook de 13.1 mil.límetres de gruix i 900 grams de pes, l'ordinador més lleuger que s'hagi dissenyat fins avui. Aquest èxit es deu a la incorporació del nou estàndard de connexió, transmissió de dades i carrega USB 3.1. Apple és pionera en la inclusió d'aquest port, que és molt més petit que l'anterior USB, però alhora més potent i ràpid en la transmissió d'energia i dades.
L'aposta d'Apple per aquest sistema condicionarà la indústria d'aquest tipus de producte. També la d'altres fabricants, ja que la seva mida permetrà fabricar equips fins com una tauleta i lleugers com una carta, de manera que seran molt més portàtils.

Xarxes 5G

Si les xarxes 4G o LTE estan revolucionant el sector de la telefonia mòbil amb velocitats de descàrrega de dades en el mòbil, moltes vegades, superiors a les que s'ofereixen en routers fixos i xarxes Wi-Fi, l'esperada arribada de les xarxes 5G podria suposar l'aposta definitiva per a les xarxes de dades mòbils, en lloc de la internet fixa o sense fil. Aquest fet podria resumir-se en una xarxa ubiqua que permeti als consumidors estar sempre connectats entre ells i amb tots els seus aparells i electrodomèstics. Així, es podria activar l'alarma, apagar la rentadora, programar l'enregistrament d'una sèrie o encendre l'aire condicionat o la calefacció des del mòbil.

Xarxes Li-Fi

Són l'aposta d'una empresa escocesa per un sistema de transmissió de dades basat en bombetes. D'aquesta manera, quan s'encengui un llum, hi haurà llum i connectivitat amb el router. Seria una aplicació semblant al PLC que ja es comercialitza, però d'abast més local. Amb aquest sistema, es podrien evitar les xarxes Wi-Fi a casa, amb tota la seva inseguretat i les seves interferències, i modificar-les per petits focus sense fils unipersonals als quals seria molt difícil que pogués accedir un ciberdelinqüent, ja que la tecnologia Li-Fi funciona en un radi màxim de deu metres. S'impedirien així els atacs MitM (Man in the middle), en què l'atacant pot llegir, inserir i modificar els missatges entre dues parts sense que cap de les dues sàpiga que l'enllaç entre ells ha estat violat.

Ulleres VR

Des que Facebook va comprar l'any passat les ulleres de realitat virtual (ulleres VR) Oculus Rift, la fabricació d'aquesta mena de dispositius amb pinta d'ulleres de bussejar s'ha disparat. Són nombroses les marques que les fan, si bé el seu públic encara és residual i estan enfocades als videojocs i al visionat de pel.lícules.

Pagaments HCE

Impliquen que els abonaments per mòbil no depenguin de la targeta SIM i, per tant, d'un operador o d'un altre, sinó que el dispositiu actuï com una targeta de crèdit sense fil per la qual es transmeti el pagament al comerciant en una botiga física només polsant un botó. Possiblement, en un futur, ni tan sols caldrà passar per caixa per a emportar-se un producte, n'hi haurà prou de llegir un codi i validar que està abonat a través del telèfon.



______________________________________________________
______________________________________________________


Wiens i la seva empresa iFixit, amb seu a Saint Louis (Califòrnia). Per arribar a una fita d’ambicions colossals, aquest californià ha començat per la base: recuperar la reparació de productes d’ús habitual, una solució que abans era el pa de cada dia i en els últims anys s’ha convertit en una possibilitat que els consumidors hem oblidat i els dissenyadors de producte, en moltes ocasions, han intentat eliminar. La seva companyia es dedica a ensenyar a la gent a reparar tot tipus de coses, des d’electrodomèstics casolans fins a telèfons mòbils, joguines o motos, i a vendre les eines i les peces de recanvi que ho fan possible.
La història d’iFixit va començar fa deu anys, després que Wiens s’adonés que no podia arreglar el seu ordinador portàtil d’Apple perquè no trobava cap manual d’aquest aparell enlloc. De fet, dimarts en una conferència amb motiu de l’Ecodesign Day, en el marc de la Barcelona Design Week, Wiens va explicar que aquesta companyia tecnològica va denunciar tots els webs que havien publicat els seus manuals perquè els retiressin dels seus portals.
Descobrir que les empreses dissenyen sovint perquè els productes no puguin ser reparats, i a vegades ni tan sols reciclats, perquè els diferents materials no es poden separar, el va portar a defensar que cal empoderar els consumidors perquè puguin capgirar el destí de milers de productes. La seva empresa ofereix més de 14.000 manuals gratuïts per reparar més de 4.000 articles. “Ens considerem els Robin Hood de la reparació, volem que els manuals siguin de consulta lliure”, diu Wiens.

Kyle Wiens, director d'iFixit, explica que els manuals per reparar mòbils són els més buscats. / Jose BallerZosa
D’entrada, la reparació pot espantar les generacions que s’han acostumat a llençar qualsevol cosa a la mínima que no funciona, rendits a l’estratègia de l’obsolescència programada. Wiens reconeix que “la primera vegada que entres en un producte sempre és difícil, però el segon cop ja costa menys”, apunta. De fet, per mostrar els obstacles que les empreses posen als consumidors perquè no fiquin el nas a l'interior dels productes i, per tant, no els puguin arreglar, durant la conferència va tenir un voluntari, el dissenyador Xavier Majoral, intentant desmuntar una cafetera espresso, en un intent fallit de desmembrar l’electrodomèstic.

Al·legat de l’economia circular

Per això, davant d’un públic ple de dissenyadors industrials, el creador d’iFixit va animar els assistents a dissenyar productes que siguin totalment desmuntables perquè es puguin reparar i perquè la seva vida útil es perllongui, a mans del primer usuari, però també del segon i del tercer, va afegir. A més, va apuntar que els consumidors estan disposats a pagar més diners per un producte amb aquesta durabilitat. En aquest sentit, va fer un al·legat en favor de l’economia circular, aquella que dissenya i produeix minimitzant els impactes ambientals dels productes en tota la seva vida útil i té en compte també el final de vida, convertint els residus en nous recursos.
Com a alternativa a l’economia lineal, imperant fins ara, l’economia circular suposa un canvi de paradigma que parteix de la limitació dels recursos naturals i vol posar fi a la generació de deixalles. Wiens posa el seu granet de sorra en aquest canvi de model en què el moviment dels fixers (reparadors) hi juguen un paper important. De fet, també va recordar als consumidors la seva “gran part de responsabilitat” a l'hora d'allargar la vida útil dels productes. La seva companyia, amb seu a Califòrnia, té 50 treballadors i ja ha aterrat a Alemanya, però distribueixen els seus serveis i productes per tot el món. El seu web rep més de 10 milions de visites al mes.

El moviment dels reparadors

A Europa, el moviment dels reparadors també ha aparegut. El primer Repair Café es va crear a Holanda, i aquests espais on pots compartir lliçons i aprenentatges sobre els secrets de la reparació de tot tipus de coses ja s’ha estès a altres països. Aquí encara no n’hi ha cap, però han sorgit iniciatives com Millor que nou, una plataforma on podeu trobar un llistat d’establiments de reparació i que ofereix assessorament i cursos per aprendre a arreglar nosaltres mateixos els objectes espatllats.


Oral / Redacció 34



Una de cada 4 adolescents pateix assetjament psicològic del nòvio

El Govern reconeix la seva inquietud per l'elevada tolerància social a aquest tipus de violència masclista

Segons els experts, el mite de l'amor romàntic i les xarxes socials, entre altres, nodreixen el fenomen

IOLANDA MÁRMOL / MADRID
Dimarts, 31 de març del 2015
 
Són els nòvios mordassa. Adolescents, hipercontroladors i desconfiats. Exerceixen d'inspectors de les seves noies, rastregen les seves empremtes en les xarxes socials, els inspeccionen el mòbil, sospiten infidelitats, s'enfaden si les veuen parlant amb un altre i després les tracten amb indiferència. Elles han de demanar permís per poder anar soles i s'organitzen per complaure'ls. Els experts ho denominen «violència psicològica de control» i a Espanya ja afecta el 25% de les adolescents, segons conclou la Macroenquesta Violència contra la Dona 2015, que ahir es va presentar a Madrid. Es tracta d'una prevalença elevada, que duplica àmpliament la taxa mitjana d'aquest tipus d'assetjament, situada en el 9,6%. Les xifres poden semblar alarmants, però per als experts no constitueixen cap sorpresa, ja que fa temps que s'està detectant l'agudització d'aquesta tendència. «Fins i tot em sembla poc, podríem dir que és gairebé el doble, perquè la combinació de l'adolescència, el mite de l'amor romàntic i l'ús de les xarxes socials afavoreix que hi hagi molts joves susceptibles de comportar-se d'aquesta manera», explica Edurne García Corres, terapeuta familiar, que subratlla que aquesta tendència és més freqüent en persones que pateixen dèficits d'autoestima i problemes d'inseguretat.

REFERENTS ADULTS / ¿És probable que un nòvio assetjador es transformi en un maltractador físic? Els psicòlegs consideren que depèn de com es gestioni l'hàbit. «Si aquest noi té un referent adult que li faci veure que no és normal, que la confiança en la parella ha d'estar per sobre del control, no té per què ser un antecedent de maltractador. Però si el seu entorn ho afavoreix, pot arribar més enllà i començar amb violència sobre els objectes, que és un precursor de la violència sobre altres persones», assegura García Corres.
Els especialistes analitzen l'evolució del fenomen, alertats sobretot per la condescendència amb què la societat sembla acceptar-ho, com si l'abús de control no suposés un episodi de violència masclista. Des del Govern reconeixen el perill. El ministre de Sanitat, que va assistir a la presentació de l'estudi, admet que hi ha «més tolerància i menys alerta» envers els nòvios mordassa. La magnitud del problema es va posar en relleu en un altre estudi de percepció de la violència masclista, publicat al gener, en què el 33% de les dones entre 15 i 29 anys admetien que els semblava inevitable o acceptable la violència de control.
Les dades de l'estudi són un avanç de resultats, però entre les xifres que s'han fet públiques sorprèn la comparativa de casos de maltractament que s'estableix amb la UE. Atenent a l'estudi, les dones espanyoles que al llarg de la vida han patit violència física o sexual és del 12,5%, mentre que a la UE aquest índex arriba al 22%. El Govern va atribuir ahir aquest avantatge comparatiu a la feina feta per l'administració, just el dia en què es van conèixer dues noves morts per violència masclista. «A Espanya la prevalença és més baixa i això demostra que les polítiques públiques funcionen», va dir el ministre. En la mateixa línia, la delegada del Govern per a la violència de gènere, Blanca Hernández, va presumir del fet que Noruega hagi sol·licitat assessoria a l'Executiu de Mariano Rajoy per legislar sobre violència masclista.

ELS NENS DAVANT / Una de les dades més dures que constata l'estudi és que el 63,3% dels nens estan presents en els episodis de maltractament o els senten, i d'aquest percentatge, la immensa majoria són menors d'edat -el 92,5%-. A més, l'anàlisi reflecteix que en 6 de cada 10 casos l'home que exerceix violència contra la dona ho fa també contra els seus fills.
Pel Ministeri de Sanitat, la dada positiva que dóna l'estudi és l'increment de dones que ha «sortit de la violència». Aquest concepte engloba les víctimes que admeten haver patit maltractament al llarg de la seva vida però no en els últims 12 mesos, percentatge que puja del 72,48% el 2011 al 77,6% el 2015.
Tot i així, la majoria de les dones no denuncien. Malgrat les campanyes de sensibilització, el 67,7% de les víctimes segueixen sense presentar accions legals contra el seu agressor, generalment perquè tendeixen a infravalorar el maltractament, per por de represàlies i per vergonya que el seu entorn ho sàpiga.


______________________________________________________
______________________________________________________


Consum col·laboratiu: entre l'estalvi i l'aventura

Creixen les plataformes i les empreses per compartir en comunitat productes i serveis, amb la premissa de tenir menys i compartir més amb més gent, i basades en una confiança a prova de males experiències

De posseir més a compartir més i amb més gent. Aquest és el viratge que proposa el consum col·laboratiu, una nova filosofia i economia basades a compartir casa, cotxe, oficina, serveis i productes. Una filosofia que està de moda i que té en la tecnologia i internet els màxims aliats. L'estalvi econòmic en temps de crisi anima les persones a col·laborar, però el que les fa reincidir és l'experiència humana que hi troben. Com va néixer aquest nou tipus de consum? Quins beneficis aporta? Quins problemes amenacen de frenar-lo?
La idea de compartir casa o intercanviar roba no és nova, però internet hi dóna una dimensió diferent: si abans es feia amb amics, ara també amb desconeguts. "És com una col·laboració veïnal però globalitzada". Així defineix el consum col·laboratiu Quique Macías, un còmic de Paramount Comedy de 33 anys que, en els viatges que fa entre Madrid i Barcelona, utilitza plataformes per compartir cotxe o viatge (agrupar quatre seients surt més barat) en l'AVE. Aquest any ha fet 120 viatges compartint cotxe amb Blablacar. Tot a partir d'uns clics.
La tecnologia hi aporta la infraestructura, però què esperona aquest consum que a França, segons una enquesta de TNS Sofres, ja practica un de cada dos ciutadans? La crisi econòmica. De fet, moltes iniciatives com Blablacar o Airbnb, per compartir casa, neixen en plena recessió. "És important que la gent comenci a activar altres recursos que no siguin la feina com a font d'ingressos", explica a l'ARA Albert Cañigueral, enginyer, impulsor del blog Consumocolaborativo.com i connector d'Ouishare a Barcelona. A més de la crisi, per Cañigueral la cultura de la xarxa també hi ha influït: "Fa una dècada que estem aprenent a compartir, a fer coses de franc, a confiar en la gent a través d'internet". La crisi només ha fet vessar el got.
Aprenent a confiar
Airbnb ja ha allotjat més de nou milions d'hostes i Blablacar suma més de cinc milions d'usuaris. Quins són els principals beneficis per a tots ells? Cañigueral ho defineix en anglès amb tres P: people, planet i profit ; és a dir, beneficis socials, ambientals i econòmics. Elsa de la Haza, responsable de comunicació a Espanya de Blablacar, explica que compartir cotxe és també una aventura: "Coneixes gent diferent que al teu entorn potser no et trobaries mai i això té certa màgia". Quique Macías ho corrobora: "M'ha valgut per obtenir material, però també networking ". Els viatges en cotxe compartit li han servit per aconseguir feina, com un esdeveniment per a una empresa de reparació de calderes. Desconeguts units a l'atzar s'adonen que poden ajudar-se.
Per a Cañigueral, tenir experiències permet reduir la desconfiança entre la gent i estàrovocant un "canvi cultural": "Comencem a veure que la gent desconeguda, de la qual tenim prou referències positives, és bona gent en general. I això comença a canviar la percepció que puguem tenir de la societat". Amb aquesta intenció d'unir persones, Airbnb impulsa un projecte a Barcelona per al Mobile World Congress, que se celebra al febrer: que emprenedors d'arreu del món dormin a casa d'emprenedors catalans per fomentar la col·laboració entre ells.
Tot i les precaucions i la confiança que aporten els comentaris positius d'altra gent, els fraus també existeixen. "Els mateixos usuaris ens alerten quan hi ha algun conductor que intenta fer negoci", explica De la Haza. Admet que hi ha hagut problemes com ara plantades o malentesos amb l'hora o el destí i conductors que intenten aprofitar-se'n. Però aquests usuaris, diu De la Haza, reben males opinions i s'autoexpulsen de la comunitat.
Diversos fòrums a internet expliquen algunes males experiències amb serveis com Airbnb, tant en els pagaments com en els acords. La lletra petita esdevé imprescindible per evitar tràngols. Cal revisar les condicions de reemborsament i tenir clares les comissions: en el cas d'Airbnb guanyen un 3% del que cobri l'amfitrió i entre el 6% i el 12% del que paga cada hoste. Les plataformes, però, intenten blindar-se amb assegurances per a imprevistos perquè saben que la confiança és la base del seu negoci.
Pressions en contra
La nova economia també té detractors, sobretot empreses hoteleres i de transport que veuen perillar el seu negoci i que pressionen en contra. Cañigueral puntualitza que la nova economia és un "complement" i s'adreça a públic diferent: "S'està agafant un tros del pastís, sí, però s'està fent créixer el pastís a la vegada". Entre pressions i usuaris que s'autoregulen, les noves plataformes busquen un model, però també una regulació, legal i fiscal. "Estem en un moment Napster -descriu Cañigueral-; és a dir, la gent comença a fer alguna cosa que ningú pensava que la gent faria". Per això, demana una "regulació de mínims".
Davant d'aquestes pressions, també arriben mostres de suport, com la declaració a favor del consum col·laboratiu firmada al juny per alcaldes de 15 ciutats dels EUA, entre les quals Nova York i San Francisco. A Barcelona, fa unes setmanes, 26 empreses demanaven a la Generalitat i l'Ajuntament obrir les portes a aquest nou tipus d'economia. Cañigueral considera que pot "contribuir als objectius de govern d'una administració" i aposta per uns poders públics que adoptin estructures "d'estat soci", és a dir, que estimulin l'intercanvi d'aquests béns i serveis, com ja fa la ciutat de Seül. La capital de Corea del Sud va encetar el setembre del 2012 un projecte de "ciutat compartidora", i promou que els seus ciutadans comparteixin cotxe, aparcament, llibres i roba infantil, entre d'altres.
Cañigueral adverteix que hi ha també certa "bombolla" i que cal examinar el fenomen amb "perspectiva crítica" per discriminar els aspectes positius dels negatius. No és l'únic que vaticina que la tendència seguirà, però encara s'ha de veure en quins sectors i amb quines normes. Nascuda amb els al·licients de l'estalvi econòmic i l'aventura, la nova economia de compartir guanya adeptes, però busca encara un model per consolidar-se. Disposa, en bona mesura, de la confiança dels usuaris. Ara intenta guanyar el vist-iplau del sistema.
El perfil típic del consumidor col·laboratiu
El 40% dels usuaris de Blablacar tenen entre 18 i 25 anys. El perfil del consumidor col·laboratiu és sobretot jove i busca aventura i estalvi econòmic, ja que un trajecte entre Barcelona i Madrid pot costar entre 30 i 40 euros amb Blablacar, mentre que el preu de l'AVE (usat individualment) oscil·la entre els 50 i més de 100. Macías explica que la majoria de gent amb què ha compartit cotxe són persones "amb un nivell cultural alt i motivacions" i que s'ha trobat molts "emprenedors joves". També ha compartit viatge amb perfils com el d'una magistrada jubilada de Lleida que trobava abusiu el preu de l'AVE.
Roba, cotxe o casa: més d'un centenar d'opcions
Lauren Anderson, directora del Collaborative Innovation Lab, explicava a l'ARA que eBay és l'avi del consum col·laboratiu, Zipcar el pare i Airbnb l'adolescent de la família. Tant compartir productes com el cotxe o la casa són algunes de les moltes opcions d'aquesta nova economia que s'estén a activitats i productes com ara la roba de nens, l'artesania i els horts urbans. En el blog sobre consum col·laboratiu que administra Cañigueral s'hi pot trobar un exhaustiu directori que inclou plataformes com ara YesWePark per compartir aparcament, ComparteTren per a la tarifa a quatre de l'AVE, Foxize per a l'educació o Grownies per intercanviar roba de nens.


_______________________________________
_______________________________________


Perill: vianants i conductors enganxats al mòbil

El RACC alerta del risc de ‘whatsappejar’ al volant, i un altre estudi certifica que la meitat dels usuaris de ‘smartphone’ han xocat alguna vegada caminant 
 

Sucumbir a la temptació dels bip, bip dels telèfons intel·ligents és fàcil, fins i tot quan estem conduint o travessant un pas de vianants. De vegades, la fal·lera per aquestes petites pantalles acaba amb situacions hilarants, com ara persones que es fiquen dins d’una font o xoquen contra un fanal. Però en altres ocasions les conseqüències poden ser tràgiques. Aquest va ser el cas d’una noia californiana que va morir en xocar contra un camió després de fer-se un selfie mentre conduïa. Un estudi del RACC alertava ja el 2008 que circular parlant o escrivint missatges pel mòbil incrementava entre quatre i sis vegades el risc d’accident, i que manipular dispositius mòbils al volant era la distracció que més s’havia incrementat en l’última dècada.
Des de llavors, la situació ha empitjorat, segons explica a l’ARA el director tècnic de la Fundació RACC, Lluís Puerto: “El 2008 els telèfons intel·ligents i les aplicacions mòbils anaven en bolquers. Ara tothom en té. Abans, escriure un text es feia molt poc perquè era tremendament difícil amb les tecles dels mòbils tradicionals. Ara és fàcil i la gent s’hi atreveix”. Conduir utilitzant un dispositiu mòbil pot comportar una sanció econòmica i la retirada de tres punts del carnet. Però aquestes sancions no desincentiven l’ús dels telèfons a la carretera. Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), l’any passat es van sancionar 9.840 conductors que feien servir el telèfon al volant, una dada que contrasta amb els 5.283 multats l’any 2012. El 2011 la xifra era tres vegades superior, 15.912. Segons fonts coneixedores, aquesta disparitat en les dades es podria explicar per una intensificació dels controls en un any determinat, però el SCT no ho ha volgut confirmar les xifres ni aportar-hi cap interpretació.

Conscients dels riscos
“Sancionar els comportaments de risc funciona perquè la gent no vol que la castiguin ni pagar multes, però no serveix per modelar el comportament”, explica Francesc Núñez, sociòleg i director del màster en humanitats de la UOC. Llavors, per què conduïm i whatsappegem al mateix temps si sabem que és perillós i sancionable? “Hi ha gent que viu molt de pressa i gent que arriba tard a un lloc i no vol deixar passar l’oportunitat de comunicar-ho encara que li suposi un risc. Això, quan no hi havia el mòbil, no es feia, però ara que hi ha l’oportunitat apareix la necessitat”, afegeix el director de la Fundació RACC.
Lluís Puerto aposta per sofisticar la tecnologia i conscienciar els conductors dels riscos de les noves tecnologies. Avui dia el WhatsApp permet enviar un missatge de veu i, de fet, molts conductors utilitzen aquesta opció de l’aplicació mentre són al volant. Però Puerto reclama millorar i popularitzar les aplicacions que permetin transformar en text la veu. Núñez, per contra, sosté que els conductors són conscients del perill, però que malgrat això se senten empesos a respondre a una trucada o un whatsapp en plena ruta: “Sabem que és un risc, però en un moment donat som irresponsables. Les circumstàncies -les necessitats, els desitjos, la preocupació, les emocions- són molt fortes. La racionalitat no guia sempre el nostre comportament”.
El RACC assegura que la durada mitjana d’una trucada al volant és d’un minut i mig. Què pot passar en aquest lapse de temps? “Si una conversa telefònica t’absorbeix pots estar mirant una cosa i no veure-la. El teu temps de reacció davant un problema augmenta”, explica Puerto. El club automobilístic català subratlla que les distraccions provocades pels mòbils són de les més complexes: visuals, auditives, biomecàniques i cognitives. A més d’apartar les mans del volant i la mirada de la carretera i de no sentir l’ambient de la via, Puerto explica que en una trucada o whatsappejant “el cervell pot viatjar cognitivament a un altre lloc”.
A més dels conductors de cotxe i de moto, tampoc els ciclistes i els vianants són immunes al magnetisme i el perill dels dispositius mòbils. Segons un estudi del centre de recerca Pew, el 53% dels usuaris de telèfons intel·ligents han tingut alguna topada: han xocat contra una persona o un objecte a la via o bé una altra persona amb mòbil ha xocat contra ells. La xifra puja al 70% per a la franja d’edat d’entre 18 i 24 anys. Per evitar aquests problemes, fa unes setmanes la ciutat xinesa de Chongqing va inaugurar un carril mòbil, és a dir, una mena de carril bici destinat als absorbits per la pantalla del telèfon. No és el primer lloc on passa. A Washington DC, National Geographic va voler fer un experiment sociològic i, amb el vistiplau de les autoritats, va pintar a terra un carril on s’hi llegia: “Passegeu amb el mòbil per aquest carril sota la vostra responsabilitat”.
Núñez descarta que aquests carrils mòbil arribin a casa nostra perquè assegura que no hi ha la mateixa densitat demogràfica que a la Xina i a més es tolera millor el fet de caminar badant. Però el cert és que el fet de passejar amb l’atenció segrestada pel mòbil resulta un fenomen cada vegada més freqüent. I ja hi ha qui li ha posat nom: es coneix com a dumbwalking o zombiewalking. La universitat de Queensland n’ha estudiat les repercussions. Els acadèmics han constatat que la posició i el moviment mentre caminem i teclegem canvia, i també que anem més a poc a poc.
Si abans ens podíem passar la parada del metro estant a la lluna de València, ara les distraccions les polaritza el mòbil. Però el sociòleg de la UOC pronostica que ens hi acostumarem i serem capaços de repartir la nostra atenció entre la pantalla i el semàfor, les papereres o altres elements del carrer que trobem caminant. “Les tecnologies també modifiquen els nostres hàbits biològics i canvien les nostres maneres d’atendre, d’escoltar, de moure’ns i de mirar”, rebla Núñez.

Aplicacions per a la multiactivitat 
Quan algú xoca contra un fanal mentre camina escrivint whatsapps, pot pensar que la solució és guardar el dispositiu a la butxaca. Però n’hi ha que no es poden resistir al magnetisme de les petites pantalles i troben a les botigues d’aplicacions el desllorigador per a aquest tipus de situacions. Eines com ara Walk and Text, Type N Walk o Safe Walk produeixen un efecte translúcid a la pantalla; l’usuari pot veure el que passa al carrer a través de la seva càmera i al mateix temps escriure missatges. Des del RACC, Lluís Puerto reclama que aquest grau de sofisticació s’apliqui també per fer la vida més fàcil als conductors i demana a la indústria aplicacions de qualitat que permetin traslladar a text el que la persona que està al volant digui en veu alta.

Distraccions i modes: còctel de risc
La memòria col·lectiva i YouTube comencen a estar farcida de fets còmics i tràgics que impliquen modes, distraccions i mòbils. Aquest estiu dues noies iranianes van acabar a l’hospital després d’intentar gravar amb el seu dispositiu un vídeo en què cantaven mentre conduïen. A Pennsilvània, una dona va caure a la font d’un centre comercial mentre caminava amb el mòbil, i a Austràlia, la policia va haver de rescatar una turista d’un moll a Melbourne. La noia s’havia precipitat a l’aigua revisant el seu mur de Facebook. Puerto i Núñez coincideixen a subratllar el poder de les modes amb el mòbil i també que el fet de buscar reconeixement davant d’altres porta sobretot els més joves a inclinar-se per comportaments de risc.

Oral / Redacció 33


Anàlisi documental per a conèixer el panorama internacional i nacional sobre l'obesitat infantil 

Obesitat infantil: retrospectiva d'un problema de pes


42 milions de nens en edat preescolar pateixen de sobrepès o obesitat al món i, a Espanya, dos de cada cinc nens d'entre 7 i 8 anys sofreix excés de pes

Fa temps que l'OMS parla d'epidèmia global de sobrepès i d'obesitat, o més aviat de "globesity", un terme que en anglès combina els conceptes de global i d'obesitat. Els experts assenyalen que l'excés de pes entre els nens és un dels problemes de salut pública més importants del segle XXI. Aquesta situació resulta paradoxal mentre coexisteix amb un altre dels grans problemes de salut totalment oposat, la desnutrició. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer de primera mà quines són les dades estadístiques que dibuixen el panorama de l'obesitat infantil i que permeten fer una retrospectiva del problema. Per fer-ho, s'ha acostat als estudis publicats per diverses entitats internacionals i també nacionals, com són l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat), l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l'Agència de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), entre d'altres. La conclusió principal és que l'obesitat infantil ha esdevingut un problema greu que tindrà conseqüències en la salut dels adults del futur si no es prenen les mesures oportunes de manera urgent. Des de fa dècades, les xifres de nens amb excés de pes han anat engreixant a poc a poc sense que cap de les iniciatives engegades per a lluitar contra l'epidèmia de l'obesitat i el sobrepès hagi donat resultat. El futur es presenta poc prometedor si aquesta tendència a l'obesitat continua creixent.

Dues dècades d'excessos al món

42 milions de lactants i nens en edat preescolar (entre 0 a 5 anys) van patir sobrepès o obesitat al món en 2013. Segons Census Bureau, el centre estadístic nord-americà, la població infantil amb aquesta edat representava fa dos anys gairebé 760 milions de persones. Per tant, gairebé el 6% dels nens que el 2013 tenien entre 0 i 5 anys tenien sobrepès o obesitat. En poc més de dues dècades, l'OMS ha detectat un fort increment de l'obesitat entre els més petits. En concret, des de 1990 i fins al 2013, la xifra ha augmentat en 32 milions de nens i lactants amb excés de pes, una pujada del 290% gens menyspreable. Un dels exemples més destacables es troba a la regió d'Àfrica de l'OMS (una de les sis regions amb què l'organització divideix els seus estats membres), on el nombre de nens amb sobrepès o obesitat va augmentar de 4 a 9 milions entre el 1990 i el 2013; és a dir, un 125%. En aquesta radiografia sobre l'impacte de l'obesitat al món, l'economia també hi intervé. Segons l'OMS, als països en desenvolupament amb economies emergents (classificats pel Banc Mundial com a països d'ingressos baixos i mitjans), la prevalença de sobrepès i d'obesitat infantil entre els nens en edat preescolar supera el 30%.

CONTINUA ...
 http://revista.consumer.es/web/ca/

______________________________________________________________
______________________________________________________________

Pere Puigdomènech
Investigador

¿Cal vacunar els nostres fills?

Malgrat els que exigeixen llibertat per decidir, la vacunació és una de les eines sanitàries més eficaces


Dissabte, 14 de març del 2015
La pregunta potser sembla innecessària per a molta gent, però sorprenentment no ho és. Mentre es fan esforços perquè les vacunes més importants arribin a ­tothom i es treballa per trobar-ne de noves enfront de malalties importants, en alguns llocs el nombre de vacunacions baixa. Això passa en dues circumstàncies. Països amb conflictes armats i països desen­volupats on hi ha gent benestant que decideix de forma individual que no cal vacunar. Els efectes d'aquestes decisions no tarden a sentir-se.
El xarampió semblava una malaltia del passat, però aquest any n'hi hagut un brot als Estats Units. Una cinquantena de joves que havien visitat Disneyland a Florida han desenvolupat la malaltia i les autoritats han hagut de prendre mesures de quarantena per evitar que la malaltia s'estengui. No fa gaire havia passat una cosa semblant a Suïssa. La majoria dels infectats no havien estat vacunats. En l'altre extrem, a Síria, està tornant la poliomielitis. En aquest cas no hi ha campanyes sinó una guerra que està desfent l'estructura social del país i amb ella la seva estructura sanitària. La gent jove no es vacuna i la polio retorna.
Que això passi és xocant per l'èxit demostrat de l'aplicació sistemàtica de les vacunes. La verola, una malaltia infecciosa que havia causat històricament milions de morts, ha estat declarada eradicada del món gràcies a una vacuna eficaç administrada a tota la població. Malalties con la diftèria o el tètanus han estat controlades gràcies a bones vacunes. I si es viatja a alguns països es recomana la vacuna de la febre groga. Degut a tot això en molts països la vacunació està estesa i sovint és obligatòria.
En altres casos les vacunes s'apliquen de forma menys massiva. Per exemple, la que es produeix contra la grip té una eficàcia relativa perquè el virus canvia de forma constant i cal refer-la any rere any. La grip és sobretot perillosa per a certs grups de risc i són aquests als quals es recomana la vacunació anual. Una de les darreres vacunes a ser aprovades està dirigida contra el ­virus del papil·loma. És un virus que produeix berrugues als òrgans sexuals i càncer de coll de matriu en les dones. La seva eficàcia és ­també parcial i, malgrat que redueix el nombre d'aquest tipus de tumors, ha estat discutit si la seva aplicació massiva compensa la despesa.
El cost econòmic és un dels arguments que han estat posats sobre la taula per aquells que s'oposen a la implantació generalitzada de les vacunes o d'algunes d'elles, però se n'han proposat d'altres. Un d'ells és el risc a què es podria exposar els qui es vacunen. Fa uns anys es va publicar un article en què es relacionava la vacunació amb l'autisme. L'article es va retirar després que es demostrés que les conclusions eren incorrectes, però es continua fent servir per part d'alguns grups d'opositors. En alguns casos es produeixen molèsties després de la vacunació i podria haver-hi casos d'al·lèrgies, però en qualsevol actuació de salut pública cal fer un balanç entre beneficis i riscs i aquest sembla ben positiu en el seu conjunt.
També hi ha gent que defensa que les vacunes beneficien sobretot les grans companyies que les produeixen. Hi ha hagut certament un procés de concentració en les empreses del sector de la salut i és possible que hàgim de controlar algunes de les activitats d'aquestes companyies, vigilar com s'aproven els medicaments i com es decideixen els preus, però els seus productes són essencials per a la nostra salut. A més les regulacions que hem imposat per assegurar-nos de la seguretat i eficàcia dels medicaments imposen uns costos que només poden fer unes poques companyies i ens interessa que algú faci aquestes inversions.
La situació en què ens trobem dóna lloc a un conjunt de paradoxes. Tenim una eina de ­prevenció de malalties infeccioses, la vacunació, que, al costat de la higiene i els antibiòtics, ha fet disminuir d'una forma espectacular el nombre de gent que sofreix, i mor, de malalties infeccioses. Molts pensem que hauríem de treballar per tenir un dia una vacuna contra la malària, el virus de l'Ebola o la sida. Però en alguns entorns es proposa que cadascú ha de poder decidir si vacunar o no els seus fills. Es pot pensar que és part de la llibertat dels individus, però d'una banda s'està exposant una gent jove a un risc i d'altra banda es planteja un problema de salut pública. Per sota d'una certa proporció de vacunats el perill d'una epidèmia augmenta i és el que estem veient en aquests moments. Per totes aquestes raons res no justifica crear un estat d'opinió que, més aviat o més tard acaba tenint conseqüències per a la salut de la nostra gent. La vacunació és una de les nostres eines més eficaces per mantenir un bon estat de salut pública i, de forma reflexiva, cal continuar aplicant-la.


______________________________________________________________
______________________________________________________________

De professió, bloguera de moda

Un grapat de noies (i algun noi) sense formació en el món de la moda s’han convertit en prescriptores d’estil i viuen dels seus blogs 

Si 50 blogueres de moda es fan una foto amb el mateix vestit, l’endemà s’esgotarà. No és una suposició, és un experiment que la marca nord-americana Lord & Taylor va posar en pràctica fa un mes amb uns resultats econòmics molt positius perquè cada vestit costava 80 euros i, com ja hem dit, no en va quedar ni un. Així que poca broma amb les blogueres de moda, perquè la seva influència en les masses és insospitada i tant poden fer que el teu negoci s’ensorri com que es converteixi en un imperi.
¿Però d’on surt aquest poder màgic que tenen les blogueres sobre la gent si moltes vegades ni tenen coneixements professionals de moda i estilisme? “Són pròximes, i això agrada. La gent veu les blogueres com a amigues que et fan recomanacions i et donen consells, molt més accessibles que les models i les actrius”, explica Elisenda Estanyol, professora de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coautora amb Gemma Segura d’un estudi publicat recentment que analitza la influència de les blogueres de moda.
Carmen Grandes, directora de l’agència catalana The Rocking House, que es dedica a assessorar i representar blogueres i influïdors, coincideix a destacar aquesta valuosa sensació de proximitat: “La gent es refia de la seva opinió perquè parlen de tu a tu i mostren el seu cantó més humà”. A més de ser al capdavant de The Rocking House, Grandes és directora del primer congrés de blogueres de l’Estat, anomenat BCN Bloggers Meet Up, que es va celebrar el 8 i 9 d’abril a l’Hotel Melià Barcelona Sky. Els 45 bloguers de moda, bellesa, estil, tecnologia i esport que van participar-hi reuneixen entre tots 8 milions de seguidors a les xarxes socials. Són els comunicadors de tendències del present, però no tot l’èxit consisteix a tractar amb naturalitat els seguidors.
Les claus de l’èxit
Ara fa uns quatre anys que va esclatar el boom de les blogueres de moda, però n’hi ha moltes que s’han quedat pel camí i d’altres, com la barcelonina Dulceida i la gallega Gala González, que viuen dels seus blogs. Segons Grandes, tenir un moment de reflexió abans d’engegar el blog és crucial perquè surti bé. “És important crear la teva pròpia imatge de marca”, i per això cal que l’aspirant a bloguera de moda “sàpiga molt bé qui és, cap a on vol anar, quin és el seu estil i com es posiciona” dins el gran i atapeït ventall de blogs de moda i tendències.
Al principi, moltes abandonen perquè no tenen prou “constància, paciència i sort”, segons assegura Grandes, però entre les que treballen molt tampoc totes triomfen. La diferència entre quedar-se a la cuneta o pujar com una carbassera és “ser pròxima però també tenir un estil propi, fer bons textos i si pot ser en dos idiomes, treballar-se les fotos i els vídeos, tenir constància, donar resposta en un màxim de 24 hores als missatges dels seguidors i crear diàleg amb ells, interaccionar i fer que segueixin interessant en tu”, diu Estanyol, que, just després d’enumerar des de l’altra banda del telèfon totes aquestes condicions sine qua non per despuntar entre el munt d’aspirants a blogueres professionals, afegeix: “Pot semblar que la feina de bloguera és molt glamurosa però requereix molta feina i constància per combatre la competència, fer-te autònoma, tenir gent que et faci fotos i vídeos i arribar aviat a les noves xarxes socials”, ja que, si tens molts seguidors a Facebook però ara es porta Snapchat i no hi ets, ets invisible.
Objectiu: 20.000 seguidors
Les marques de roba, complements i cosmètics han trobat en les blogueres uns altaveus de llarga distància, fidels i barats. Les que tenen més de 10.000 seguidors ja interessen a les marques, comunicativament parlant, i començaran a posar bàners als seus blogs i a obsequiar-les amb objectes perquè els promocionin. Les que tenen més de 20.000 seguidors ja s’hi poden dedicar professionalment, perquè “són tants com exemplars mensuals publiquen algunes revistes de moda”, destaca Estanyol.
Com que és una professió nova “està als llimbs” i no tenen un codi deontològic ni res de similar, “però en tindran”, segons opina Estanyol, que destaca que ja tenen una associació nacional (Asociación Española de Blogs de Moda, AEBDM). Per tant, troba que “és lícit” que promocionin productes a canvi de diners o simplement de seguir rebent objectes, tot i que avisa que han de fer-ho de manera “mesurada, seleccionant el que li encaixa a cadascuna” perquè convertir un blog en un plafó d’anuncis és condemnar-lo al fracàs.
Els blogs no substituiran les revistes en paper sinó que “hi conviuran” perquè els blogs són “immediats i gratuïts” i les revistes “un niu d’experts”, segons diu Estanyol. De fet, moltes revistes femenines promouen blogs a les seves webs per guanyar trànsit, ja que si no pots amb l’enemic és millor aliar-s’hi.
De cara al futur immediat, tant Estanyol com Grandes coincideixen a erigir el vídeo com la peça clau per diferenciar-se de la resta i seguir sumant seguidors. “Les blogueres s’aniran menjant les unes a les altres i el vídeo marcarà la diferència”, diu Estanyol sense gaires miraments. “Les noves plataformes audiovisuals, com Snapchat, tenen molt d’èxit i faran molta neteja” entre les blogueres, conclou Grandes.
Els cinc trets definitoris
Elisenda Estanyol, professora d’estudis de comunicació de la UOC, experta en comunicació 2.0 i coautora d’un estudi sobre la consolidació professional de les blogueres de moda, desgrana els cinc detalls que caracteritzen el bloguer de moda.
  • Són sobretot noies. El dels blogs de moda és un fenomen femení i 98 de cada 100 bloguers de moda són dones.
  • L’edat de les blogueres està entre 20 i 30 anys. Moltes encara són estudiants universitàries i comencen a fer un blog com a hobby i en cert punt s’han de plantejar si volen dedicar-s’hi a temps complet perquè s’adonen que poden fer diners amb el blog.
  • El fenomen és eminentment urbà. Les blogueres de moda viuen a les principals ciutats (com Barcelona, València, Madrid...) i a l’Estat hi ha més blogs que en altres països europeus.
  • Només 1 de cada 5 és professional de la moda. La majoria de les blogueres de moda (4 de cada 5) són tan joves que no vénen encara de cap àmbit professional, encara van a l’institut o a la universitat.
  • Tenen constància i són treballadores. Actualitzen el seu blog cada 2 o 3 dies de mitjana per generar informació i interès i no perdre el pols dels seus seguidors.
Diccionari per entendre un món nou i glamurós
No són periodistes, ni estilistes, ni assessors de moda... Són una altra cosa i, com que ja són una legió, la terminologia cada cop és més rica per diferenciar-los. Hi ha diversos termes per referir-se a aquests nous professionals de la moda i ni són sinònims absoluts ni s’exclouen entre ells. És a dir: bloguer i influïdor no són el mateix però una mateixa persona pot ser les dues coses. Vegem-ne les diferències.
Bloguer/a
Persona que té un blog i que escriu de manera periòdica i sovint amb un pseudònim. Els seus escrits, fotografies i vídeos es mostren de manera cronològica i els seguidors poden fer-li comentaris i preguntes.
Influïdor/a
És un terme molt global que aplicat en el cas concret de la moda fa referència a algú que té la capacitat d’influir en un grup de persones amb la seva opinió. Una bloguera de moda ho és per als seus seguidors.
‘It girl’
Són noies que per la manera com vesteixen es fan famoses i es converteixen en exemples d’estil, referents de tendències de moda. Ocupen un espai que abans era de domini exclusiu de models i famoses. Les marques fins i tot dissenyen peces només per a elles. Dos exemples d’ it girls són Olivia Palermo i Alexa Chung.
‘Instagramer’
Un usuari d’aquesta xarxa social absolutament visual que publica constantment sobre moda, bellesa i estil de vida. Les it girls i blogueres que tenen més seguidors a Instagram poden arribar a cobrar 450 euros per penjar una foto promocionant un producte.


 

blogger templates | Make Money Online