Oral / Redacció 20


Tres estats dels EUA votaran si despenalitzen la marihuana


RICARDO MIR DE FRANCIA
DENVER

La fulla de marihuana és des de fa anys una presència familiar als carrers de Colorado, un dels 17 estats dels EUA, a més del Districte de Colúmbia, que han legalitzat la marihuana mèdica. Envasada en pots de vidre o comercialitzada en pastissos i caramels, la marihuana es ven en botigues amb una creu verda de farmàcia a l'aparador. Aquests dispensaris semblen més boutiques o estancs de disseny. També despatxen roba o bijuteria, amb l'aparent intenció de fugir de tota reminiscència d'antre clandestí.
Dispensari de marihuana amb finalitats terapèutiques a Seattle (Washington). AP / TED S. WARREN

I això podria ser només el principi, perquè tant Colorado com Oregon i Washington celebraran el 6 de novembre, dia de les eleccions, referèndums per legalitzar la marihuana d'ús lúdic. La reforma s'ha batejat com a Amendment 64 i, si prosperés, autoritzaria la venda a les botigues i despenalitzaria tant la tinença de fins a 28 grams per a consum personal entre els més grans de 21 anys com el cultiu de fins a sis plantes a casa. El que no es planteja és que es pugui consumir en públic o en coffee shops, com fan els holandesos. Els seus partidaris busquen essencialment que s'hi apliqui la mateixa regulació que s'aplica a l'alcohol.
«¿Quin sentit té mantenir la prohibició si tots els estudis independents, inclosos els del Govern federal, conclouen que és menys perjudicial que l'alcohol per a l'usuari i la societat?», diu Mason Tvart, portaveu de la campanya Regulate Marijuana Like Alcohol. «Cada any moren als Estats Units 35.000 persones per malalties derivades de la beguda, mentre que la marihuana no ha matat mai a ningú», afegeix.
DIVISIÓ SOCIAL
  Al carrer, el debat va en augment. «Hi ha divisió social, però la discussió és bastant civilitzada. Al capdavall, a la gent la preocupen més les presidencials que el referèndum», diu John Engold, reporter del Denver Post que cobreix el tema. L'última enquesta del seu diari atorga als partidaris de la legalització un lleuger avantatge de cinc punts.
Com en el debat de Rasquera, els beneficis econòmics de la despenalització són un dels grans arguments dels seus partidaris. Especialment quan estats com Colorado estan aplicant importants retallades socials per complir la llei que els obliga a equilibrar el dèficit. No prometen només llocs de treball i nous ingressos per a l'estat en forma d'impostos, sinó també un estalvi significatiu en el que es gasta perseguint traficants i consumidors o confinant-los en unes presons on no sobra l'espai.
Les anàlisis oficials estimen que la legalització podria suposar entre 5 i 20 milions de dòlars (entre 3,8 i 15,4 milions d'euros) anuals per a les arques estatals, una xifra que els partidaris de la moció eleven a 60 milions. La campanya de Colorado promet destinar més de dos terços dels ingressos a construir escoles públiques, mentre que l'esmena de Washington preveu destinar la meitat de la recaptació a la sanitat, la prevenció de l'abús de les drogues i la investigació. «No té sentit que aquests diners es quedin en el mercat negre i acabin en mans de les màfies, perquè està demostrat que és impossible eradicar l'ús de les drogues», diu Tvart.
ELS OBSTACLES
  Però no a tothom li surten els números o està disposat a acceptar la normalització de la marihuana. Els que s'oposen a la mesura sostenen que facilitaria l'accés dels joves a la marihuana, els obriria la via a altres estupefaents més perjudicials i augmentaria el risc a les carreteres. I també discuteixen els números perquè asseguren que la legalització implicaria costoses regulacions burocràtiques i permanents batalles legals.
I és que encara que el referèndum triomfés en algun dels tres estats, hi ha bastantes possibilitats que el Govern federal acabés obviant el resultat. Al capdavall, és l'autoritat última pel que fa a la regulació de les drogues. «Quan Califòrnia va plantejar [sense èxit] un referèndum similar el 2010, Washington ja va amenaçar d'arrestar els que venguessin marihuana i perseguir-los amb la llei federal», recorda Sam Kamis, professor de Dret de la Universitat de Denver.


_____________________________________________________________________________

El finançament per petites aportacions porta a l'èxit

El model de contribucions sorgit com l'alternativa per la falta de crèdit és vàlid en diversos projectes

El moviment punk de la dècada dels setanta del segle passat que va tenir tant d'impacte va adoptar el lema “No future”, que els Sex Pistols bramaven a God save the queen. El punk, les crestes i les cadenes han passat de moda però trenta anys més tard sembla que aquella poca esperança en el futur que Sid Vicious clamava tant torna a fer forrolla. En una època en què la crisi econòmica amenaça d'escapçar i portar al fracàs qualsevol iniciativa de negoci, la dificultat per trobar finançament s'acusa més que de costum. La teoria parla dels àngels inversors i de mecenes milionaris que, quan detecten que una idea és bona, obren la cartera i fan dringar els euros perquè el creador rebi la primera empenta però la realitat és que, per si cas, mentre s'espera l'arribada del salvador, valdrà més buscar-hi alternatives. Una d'aquestes és el micromecenatge (crowdfunding), un sistema de finançament a base de petites aportacions i que il·lustra la dita del “de mica en mica s'omple la pica”. No és res més que modernitzar el sistema recaptatori a còpia de guardioles i de voluntaris que, durant tants anys, entitats amb fins més o menys solidaris han usat per aconseguir donacions.
Les noves tecnologies i la forta penetració de les xarxes socials han ajudat a sobredimensionar la xarxa d'aportadors potencials ja que s'arriba a més gent a través d'internet que no pas passant un matí en un semàfor.
Ha estat en l'àmbit de la cultura en què, originalment, el micromecenatge s'ha usat més però com que funciona i no suposa gaire esforç ni cap inversió prèvia, hi ha sectors ben diversos que proven sort fent aquest pràctica.
Un exemple és la Intermon Oxfam Trailwalker, una cursa a peu de 100 quilòmetres de distància i que exigeix que cada equip participant aporti 1.500 euros d'inscripció. Els equips estan formats per quatre corredors que se les han d'empescar per aconseguir el finançament i els diners van destinats a la construcció de pous d'aigua a Etiòpia.
El periodista Xavier Bonastre és un dels participants en la prova i explica que, pel preu de la inscripció, els corredors han d'idear fórmules per aconseguir els diners que donen dret a participar-hi. “És cert que hi ha gent que s'hi inscriu i que ho fa en nom d'empreses i que aquestes empreses ja abonen els diners” però diu que molts d'altres s'han d'espavilar per trobar-ne els recursos. La web de la cursa ja dóna una guia per ajudar els participants a recaptar fons i obre una pàgina a cada equip per fer possible que, qui ho vulgui, hi pugui fer aportacions. “Això ja genera una primera competició entre els participants” explica Bonastre i afegeix que “hi ha qui és molt actiu per internet i en les xarxes socials però també qui munta xocolatades i dinars per recaptar els diners”. La Trailwalker 2012 ha aconseguit 561.000 euros.
anuari media.cat.
Una altra iniciativa filla del micromecenatge és l'Anuari Mèdia.cat, un projecte basat en el periodisme d'investigació amb què es busca analitzar a fons casos que han estat tractats de manera més o menys superficial en els mitjans d'informació convencionals.El periodista Sergi Picazo és un dels coordinadors del projecte –que es va presentar en societat dijous passat– i diu que la resposta ha estat excepcional ja que “calien 3.200 euros per finançar els 12 reportatges que ens vam proposar tractar i els diners els vam recaptar en 12 hores”. De fet, la quantitat que finalment es va recollir a base de petites aportacions (més de 2.600 mecenes) ha estat el doble i ha permès ampliar fins a 15 els temes investigats i portar la presentació de l'anuari a més ciutats dels Països Catalans de les que estaven previstes en un principi.
Sergi Picazo explica que “la nostra visió era pessimista perquè pensàvem que això del periodisme ja no interessa ningú i que cada vegada costa més que la gent pagui per la informació rigorosa” i tot i que destaca que la tasca de difusió feta per molta gent (per exemple el Grup Barnils, el Col·legi de Periodistes i la Universitat Autònoma) ha convertit l'anuari en un èxit, “no crec que el microfinançament sigui la solució per al futur del periodisme”.

Oral / Redacció 19

CARMANYOLA ... SALUDABLE

No és un sistema nou, no resulta sofisticat i ni tan sols requereix de tecnologies revolucionàries. Però, tot i que l'origen cal buscar-lo fa unes dècades enrere, cada dia està més de moda. "Menjar de tupperware", la versió evolucionada de la tradicional carmanyola, és una opció que es troba lluny de passar a l'oblit. Malgrat els variats menús del dia que ofereixen els restaurants i els menjadors d'empreses i universitats, emergeix amb inusitada força al nostre país, sobretot entre els treballadors joves i estudiants. Potser perquè portar el menjar de casa és millor i lliga menys a horaris i espais, potser simplement perquè ens el fa la mare i té molt bon gust, potser perquè en una conjuntura econòmica com l'actual cal reduir despeses, la carmanyola guanya adeptes. El millor és que aquesta fórmula d'alimentar-se tan socorreguda i parca en despeses no està renyida amb el manteniment d'una dieta saludable. Això sí, sempre que les presses, la incultura culinària, els mals hàbits i l'avorriment no condueixin a l'abús de fregits, conserves, precuinats, aliments rics en greixos saturats o guisats massa calòrics. En l'altre extrem, menjar de carmanyola tampoc no ha d'equivaler a la monotonia de les eternes amanides i pastes, per molt que se'n variï la composició. Els experts en nutrició d'EROSKI CONSUMER asseguren que el més convenient seria recuperar aquelles entranyables receptes tradicionals que tots coneixem: llenties, mongetes, cigrons, verdures cuites, arrossos... La clau resideix a cuinar plats saborosos i saludables que permetin mantenir l'equilibri nutricional.

Menjar rescalfat, saborós i nutritiu

Un àpat equilibrat es compon de quatre puntals bàsics: verdures i hortalisses, fècules, aliments proteics i lactis o fruites de postres. Així de fàcil, junts o separats, tots aquests aliments són capaços d'aportar l'energia i els nutrients bàsics que -com en un puzle- encaixen a la perfecció en el còmput nutricional diari. El resultat és l'elaboració d'un menú "per a emportar-se" que permeti aconseguir el 30-35% de l'energia diària, proporció que s'estima convenient per a l'àpat del migdia. És aquí on entra en joc la capacitat del recipient. Es recomana l'ús d'envasos mitjans, perquè s'ajusten a la ració d'aliments que s'associa a un àpat equilibrat: 125 grams de carn o 150 grams de peix; 150 grams de llegums, arròs o pasta cuites; 200-250 grams de patates; i 150-200 grams de verdures o amanida.
Però no només és important fer un seguiment dels menús en el dia a dia. També convé pensar en cadascun d'aquests com una part de la previsió nutricional de tota la setmana. Perquè la varietat en la freqüència de consum dels diversos aliments és essencial per a nodrir-se adequadament i per a mantenir un pes corporal correcte.
r un pes corporal correcte.

Plat únic

La majoria dels qui mengen de carmanyola consumeixen un plat únic. La proteïna de la carn o el peix, guarnida amb les vitamines, els minerals i la fibra dels vegetals, amb el complement energètic dels carbohidrats -pa, arròs, pasta, patates o llegums- garanteixen tots els nutrients en un únic plat. Una minestra de verdures, un plat de patates amb peix, una fideuada de pollastre i bolets o una amanida d'arròs i carn o peix, són plats únics saludables i prou equilibrats. Només si es pretén consumir aquests aliments com a plats únics s'han de guardar en un mateix recipient. En cas contrari, convé conservar-los en carmanyola diferents: s'evitarà la barreja d'olors i sabors.

CONTINUA...



__________________________________________________________


LA GOTA FREDA
 
Al setembre i l'octubre algunes de les zones de la península Ibèrica veuen el seu cel cobert de ruixats i tempestes d'una violència extraordinària i de poca durada. Es tracta de la gota freda, resultat de la suma de tres factors habituals en aquesta època de l'any, especialment en la zona mediterrània: mar calent, atmosfera inestable en la superfície i aire fred en l'altura. Catàstrofes com les inundacions de Bilbao a finals d'agost de 1983 o el trencament de la presa de Tous (València) a l'octubre de 1982 han passat a la memòria col·lectiva d'un país que, tant per les condicions climatològiques com orogràfiques, està destinat a viure de bracet amb la gota freda estacional.

Com es genera la gota freda

  • El mar es troba a temperatures altes. El Mediterrani, per exemple, pot arribar al final de l'estiu als trenta graus en zones pròximes a la costa.
  • Es desprèn molt de vapor d'aigua, com l'aigua calenta d'un bany o una dutxa.
  • Si en aquestes condicions climàtiques arriba una borrasca o un front fred i hi ha una bossa d'aire fred en altura, es produeix una situació d'inestabilitat.
  • El vapor d'aigua, que el mar allibera en grans quantitats, puja arrossegat per la inestabilitat i es condensa en trobar-se amb la zona freda, i com a resultat es forma un núvol.
  • Aquest núvol pot anar engrandint-se a gran velocitat perquè el vapor ascendent troba molta facilitat per a pujar en trobar-se amb zones més fredes, i amb aquest fred va condensant-se cada vegada més aigua.
Així, en molt poques hores es poden formar grans núvols tempestuosos que encara que no tinguin una gran extensió horitzontal poden fer més de deu quilòmetres d'altura. Aquests núvols descarreguen una forta pluja, normalment acompanyada d'un gran aparell elèctric i de pedra. No obstant això, alguns meteoròlegs afirmen que la gota freda no sempre va associada a pluges intenses o catastròfiques.

Danys i la importància del sòl

Alguns especialistes prefereixen utilitzar les sigles DANA (Depressió Asilada de Nivells Alts) per a referir-se a aquest fenomen meteorològic, ja que el terme de gota freda el consideren imprecís. La veritat és que al marge de la denominació que s'utilitzi, els danys que poden ocasionar aquest tipus de pluges torrencials no depenen únicament de la seva intensitat, sinó també de l'estat del sòl.
En vessants amb molta pendent i desproveïts de vegetació, l'aigua corre molt ràpidament i arrossega amb força la terra, fet que provoca una gran erosió. Si, a més, els vessants acaben en una vall encaixada, pot formar-se una gran riuada que empeny amb força tot el que troba. En la zona mediterrània espanyola és freqüent que els llits dels rius es mantinguin secs molts mesos a l'any i que siguin ocupats per cultius o edificacions. Això motiva que en les grans crescudes els danys siguin majors: d'una banda, perquè es destrueix el que hi havia construït; d'una altra, perquè s'impedeix la sortida lliure de l'aigua i es fa més gran la crescuda.
En canvi, en vessants suaus i coberts de vegetació, l'aigua que cau és frenada per les plantes i absorbida amb més facilitat pel sòl, amb la qual cosa baixa pel vessant menys aigua i a una velocitat menor. L'erosió resulta així també molt menor. D'aquí ve la importància de mantenir els boscs i la coberta vegetal del terreny per a prevenir els danys que produeixen els fenòmens climatològics violents.

Què cal fer si ens sorprèn en la carretera

  • Cal atendre les informacions de les emissores de ràdio locals o informar-se de la situació meteorològica en les zones on ens hem de desplaçar.
  • Hem d'evitar viatjar de nit, i si ens veiem obligats a fer-ho, conduirem amb prudència comprovant el funcionament dels frens periòdicament.
  • No hem de creuar en cotxe, encara que coneguem perfectament el traçat, les carreteres inundades o els ponts ocults per les aigües.
  • Si hem de conduir per una zona inundada, ho farem molt lentament i en primera marxa, per a evitar que el motor es mulli i arribi a parar-se. Tindrem en compte que els frens funcionen malament amb les rodes encara xopes després de travessar un terreny inundat.
  • Quan l'aigua arribi a l'eix del vehicle o se situi per damunt dels genolls, n'haurem de sortir i dirigir-nos a zones més altes. Si trobem dificultats per a obrir les portes, caldrà evacuar-lo per les finestres sense perdre el temps.
  • Prestarem atenció als moviments de terra, clots, fils de conducció elèctrica i, en general, a tots els objectes caiguts.
  • Si el motor s'ha aturat i no és possible tornar-lo a arrancar, caldrà encendre els llums d'emergència (doble intermitent) i empènyer el cotxe cap a la cuneta, si les condicions permeten fer-ho, per a tractar de treure el vehicle tot el que puguem de la calçada. Les ràfegues de llum llarga poden servir també per a demanar auxili de nit. No oblidi el codi Morse de socors: tres ràfegues curtes, tres llargues i tres curtes (SOS). Potser algú entendrà el que signifiquen aquestes llumades.

Consells per a minimitzar els danys de la gota freda

  • Convé revisar la teulada i els baixants d'aigua, així com la cuneta o sèquia pròxima a la casa, evitant tota acumulació de runes, fulles, terra, etc.
  • Cal estar proveït d'una llanterna amb piles de recanvi, una ràdio de piles, una petita farmaciola de primers auxilis i els medicaments que s'usen habitualment, sense oblidar aliments i roba d'abric.
  • S'han de retirar de l'exterior de la casa mobles i objectes que puguin ser arrossegats per les aigües i col·locar tots els productes tòxics (herbicides, insecticides, etc.) fora de l'abast de l'aigua.
  • És important sintonitzar les emissores de ràdio locals per a estar informat i seguir les normes sanitàries d'higiene (sobre neteja, alimentació...) que dicten les autoritats.
  • Si s'observa alguna possibilitat d'inundació sobtada en la zona, cal marxar immediatament a un lloc més segur, no esperar instruccions i notificar a les autoritats el perill.
  • S'han de localitzar els punts més alts de la zona en què ens trobem, per a pujar-hi en cas de riuada.
  • S'han de desconnectar els aparells o equips elèctrics, però només els tocarem si no estem mullats o trepitjant aigua.
  • Passat el perill i abans de tornar definitivament a la casa, cal efectuar una inspecció per si hi hagués risc d'enfonsament o haguessin apareguts clevills, deformacions en els murs, etc.


______________________________________________________________________



El Consell pendent de la seguretat per autoritzar una macrofesta de música electrònica aquest cap de setmana

Els organitzadors garanteixen la seguretat de la cita i de les instal·lacions

 El govern valencià esperarà fins rebre tota la informació per concedir l'autorització a la macrofesta de música electrònica Black Lotus Festival, prevista per aquest cap de setmana a Fira València amb aforament per12.400 persones. Així ho ha indicat el conseller de Governació, Serafín Castellano, aquest dimarts als mitjans després de la reunió de la comissió d'espectacles públics i activitats recreatives. Castellano ha assenyalat que després de la tragèdia de la festa al Madrid Arena, on varen morir quatre persones, hi ha una “major sensibilitat” cap a aquest tipus d'espectacles. El conseller ha dit que queda per revisar el pla de muntatge de l'escenari i els grups electrògens abans d'autoritzar.
Castellano ha dit que la comissió tècnica està estudiant si aquests elements compleixen els requisits i que l'autorització del festival pot arribar fins i tot el dia anterior a la celebració del mateix. El responsable de la conselleria de Governació ha afegit que és un procediment similar a tots els grans espectacles i que la conselleria vetllarà perquè “es complisca la normativa i s'apliquen rigorosament cadascun dels requisits establerts”.
Organitzadors
Davant la polèmica encetada per la tragèdia al Madrid Arena, l'organització del festival Black Lotus ha emés un comunicat on garanteix la seguretat de la cita i de les seues instal·lacions. Al mateix, informen de les mesures de seguretat que es duran a terme i remarquen que són mesures estudiades i aprovades pel govern valencià i la Diputació de València.
La festa tindrà una superfície total de 10.000 metres quadrats, amb 10 portes d'evacuació que tenen 9 metres d'ample cadascuna. Aquestes portes estaran obertes durant tot el festival i permeten desallotjar 1.800 persones per minut, segons l'organització. El Black Lotus assenyala a més que a la festa no hi haurà ni passadissos ni escales i que el pavelló de Fira València compleix amb totes les mesures de seguretat en extracció de fums, mesures contra incendis i instal·lacions elèctriques. L'aforament és de 12.400 persones. L'organització també posa de manifest que tots els controladors tenen la documentació en regla per l'empresa de seguretat i estan donats d'alta. A més a més, el festival informa que comptarà amb tres ambulàncies, tres auxiliars i tres metges, policia local i policia espanyola per vetllar la salut i seguretat dels assistents.

EL PUNT AVUI+

_______________________________________________________

Incendi de la discoteca Alcalá 20

L'incendi de la discoteca Alcalá 20 va ser un succés tràgic esdevingut la matinada del 17 de desembre de 1983 en la discoteca Alcalá 20 de Madrid, Espanya, en el qual van morir 81 persones.
Aquest incident va causar en el seu moment un escàndol nacional que va portar a replantejar-se la seguretat dels locals públics ja que no tenia sortides directes al carrer, les vies d'evacuació tenien recorreguts massa llargs, totes les escales presentaven deficiències, les portes i els tancaments no eren reglamentaris, no existia sortida de fums...
Onze anys després del succés, en 1994 l'Audiència nacional va condemnar els quatre propietaris a dos anys de presó per imprudència temerària, absolent els responsables polítics.



 

blogger templates | Make Money Online