ORAL / REDACCIÓ 50

One Health (una sola salut) o com assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el planeta

El concepte d'“Una sola salut” (en anglès, One health) va introduir-se entrat l'any 2000 per poder-nos referir a una noció ben coneguda des de fa més d'un segle: la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen.

La salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen

Més específicament, el concepte de One health es defineix com "els esforços de col·laboració de múltiples disciplines (personal mèdic, veterinari, investigador, etc.) que treballen de manera local, nacional i global per assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el nostre medi ambient".

La importància d'aquest concepte en els darrers anys és causada pels canvis que s'han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient.

Tres fets destacables d'aquests canvis són:

1. El creixement de la població humana i la seva expansió a noves àrees geogràfiques

A conseqüència d'això, moltes persones viuen en un contacte molt estret amb animals salvatges i domèstics. Encara que aquests animals tinguin un paper molt important en les nostres vides, aquest contacte més estret fa que augmentin les possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones. És el que coneixem com a zoonosi. Així, animals i humans compartim prop de 300 malalties. Ja fa temps que sabem que tenir en consideració la sanitat animal és fonamental per al manteniment de la salut pública. Així, segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d'origen animal (animals domèstics o salvatges). Passa el mateix amb el 75% dels agents patògens causants de malalties infeccioses emergents de l'ésser humà.

2. El planeta experimenta canvis climàtics i en l'ús que es fa de la terra que comporta desforestació i un augment de la ramaderia intensiva

Aquests canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir el pas de malalties dels animals a les persones. La ramaderia intensiva s'ha relacionat amb un impacte negatiu sobre el medi ambient i la seguretat humana global, ja que segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la ramaderia genera més gasos causants de l'efecte hivernacle que el sector del transport. Aquesta ramaderia intensiva comporta desforestació, un elevat consum d'aigua i contaminació del sòl per mitjà de la femta (expulsió d'antibiòtics i altres residus) i de l'amoníac provinent dels pinsos que es consumeixen. A més, l'abús d'antibiòtics en animals i l'aparició de zoonosi representen un greu problema per a la salut humana. La desforestació té molts efectes negatius per al medi ambient. Un dels impactes més notoris és la pèrdua de l'hàbitat de milions d'espècies. Així, aquestes espècies busquen nous nínxols cada vegada més a prop de les persones, entren en contacte amb ells i augmenten així el risc de zoonosi.

3. Moviment global de persones, animals i aliments

De resultes del creixement accelerat dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i els vectors de transmissió poden dispersar-se ràpidament a través de les fronteres a escala global. En un món cada vegada més interconnectat i interdependent, el brot d'una malaltia infecciosa en un país podria convertir-se de ple en una situació d'emergència sanitària alarmant per al món sencer (per exemple, la COVID-19).

Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que malalties d'animals passin a les persones. Els canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir-ho. D'altra banda, com a resultat del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.

Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones

En resum, tots aquests canvis han afavorit la transmissió de malalties entre animals i persones, ja que han aparegut noves oportunitats de contacte entre humans, animals i medi ambient.

Pok Rie / Pexels

Les àrees en les quals l'enfocament de "One health" és especialment necessari són la innocuïtat dels aliments, el control de zoonosi i la lluita contra la resistència als antibiòtics.

Una solució integral per a la resistència antimicrobiana

En el cas de la resistència antimicrobiana, se sap bé que, en la majoria dels casos, els antimicrobians usats en veterinària i en salut humana pertanyen a les mateixes famílies i comparteixen mecanismes d'acció similars, i això incrementa els riscos de transmissió de bacteris resistents entre l'ésser humà i els animals per mitjà de la cadena alimentària o altres vies de contacte (excrements, contacte directe, etc.). És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina, per als quals s'han detectat mecanismes de resistència transferibles en bacteris d'origen humà i animal disseminats per nombrosos països de diferents continents.

És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina

Una de les pràctiques que ha generat l'increment i la dispersió de la resistència als antimicrobians ha estat l'ús massiu d'aquests compostos des de mitjan segle XX com a "promotors del creixement" per optimitzar el guany de pes. De la mateixa manera, també s'han fet servir els antibiòtics en animals com a agents preventius de la malaltia. Tot això ha portat a la selecció de bacteris resistents en els animals que arriben a l'humà a través de la cadena alimentària.

En conclusió, cal urgentment promoure aquest enfocament transdisciplinari per millorar la salut de les persones, els animals i el medi ambient. Cal "una sola salut". 

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

MONEDA DIGITAL I QUINES SÓN LES MÉS RENDIBLES EL 2021

El 2021 es presenta com l’any de la recuperació, tot i que les incerteses segueixen presents. Per això, molts inversors estan buscant noves alternatives d’inversió i una de les més interessants és la d’invertir en moneda digital, que són uns actius que des de la seva creació han experimentat una gran revaloració i, segons els experts van tenint una tendència alcista. En aquest article us expliquem què és una moneda digital, com funciona, com invertir, en quina moneda digital invertir i quines són les millors en aquest 2021.
A més, ara hi ha cursos organitzats per Estratègies d’Inversió per aprendre a invertir en bitcoin i moneda digital.

Què són les monedes digitals
Es tracta d’una moneda digital, no física, que utilitza la criptografia per assegurar i gestionar les transaccions, a més de per crear noves divises.
Aquesta explicació del que és una criptodivisa inclou les dues característiques més importants d’aquestes monedes electròniques. La primera és que no compta amb un suport físic. És a dir, no hi ha bitllets ni monedes com sí que n’hi ha d’euros, dòlars o lliures. Les monedes digitals són virtuals i encara que es poden emmagatzemar en dispositius físics (moneders com discs durs o memòries USB) no tenen representació física.

La segona és que es fa servir la criptografia per crear noves unitats, el que a efectes pràctics implica que no depèn de cap govern o país. Amb les monedes virtuals no hi ha un organisme o Govern central encarregat de crear noves divises i ficar més diners al mercat. A tall d’exemple, Bitcoin utilitza la tecnologia cadena de blocs per regular la creació de noves unitats. A més, en aquest cas, el nombre de monedes disponibles està limitat, cosa que no sempre es repeteix amb altres criptodivises.

Tipus de moneda digital

Dash, Ethereum, Ripple, Litecoin… Hi ha moltes monedes virtuals més enllà del famós bitcoin. De fet, avui en dia el nombre de monedes virtuals supera àmpliament les 8.000 a tot el món.
El que diferencia els tipus de moneda digital és la tecnologia que utilitzen d’una banda i la seva filosofia per un altre. Per entendre-ho millor, la majoria de monedes virtuals utilitzen la tecnologia blockchain, però amb certs canvis que les poden fer més ràpides en processar transaccions, per exemple. A més, també hi ha divises que fan servir fórmules totalment diferents.

Moneda digital nova
El món de les monedes virtuals mai s’atura i gairebé cada dia sorgeixen noves propostes, conegudes com a altcoins o alternatives coins en referència al fet que es tracta d’alternatives a bitcoins

En què moneda digital invertir?
Guanyar monedes amb moneda digital és possible, però cal saber per quina apostar i com fer-ho. En aquest sentit hi ha diferents formes d’invertir en criptodivises des del trading amb moneda digital fins a la mineria de monedes virtuals. Triar bé l’actiu i la forma d’explotació és clau, sobretot quan són tan volàtils i tenen tant risc.

El sector de la tecnologia és un dels que més s’han impulsat. Tota aquesta situació ha fet que es disparin les vendes en línia, l’ús de plataformes de repartiment de menjar a domicili, per veure sèries i pel·lícules, etc. Això ha provocat que les grans tecnològiques hagin tingut un fort rebot en borsa situant-se la categoria RV Sector Tecnologia entre les que millor es comporten des de principi d'any.

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

Ja pots demanar el passaport Covid europeu: com es tramita i per a què serveix

Els ciutadans que ho desitgin ja poden demanar el passaport Covid europeu, anomenat oficialment Certificat Digital UE Covid. El ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a aquesta iniciativa i l'ha aprovat amb 546 vots a favor, 93 en contra i 51 abstencions. Entrarà en vigor l'1 de juliol, però ja funciona en fase de proves.

Catalunya s'ha afegit, des d'aquest dimarts, a la prova pilot per emetre aquest certificat que facilita la mobilitat dins de la Unió Europea. Una fase de proves en què hi participen, de moment, 9 països comunitaris: Espanya, Grècia, Alemanya, Dinamarca, Croàcia, República Txeca, Bulgària, Polònia i Lituània.

Com s'obté?

L'expedeixen les comunitats autònomes, en format digital o en paper, i té validesa a tota la UE durant un any (fins al juliol del 2022).

A Catalunya, es demana a través del web LamevaSalut.

Durant els primers dies el certificat estarà accessible en versió digital i s'obtindrà a través del web de La Meva Salut. Properament estarà també disponible a les aplicacions mòbils i en altres formats.

Cal acreditar-se amb el DNI o la targeta sanitària i entrar dins l'apartat "Informes i Resultats". Des d'allà es pot accedir a la pàgina "Certificat digital Covid UE" per demanar-lo, si es compleixen les condicions.

També es pot demanar a través del web del ministeri de Sanitat.

Què és el Certificat Digital UE Covid?

És una acreditació que facilita viatjar per la Unió Europea durant la pandèmia en condicions de seguretat i evitant tràmits. També se l'ha anomenat Certificat Verd o Passaport Covid

Certificat europeu Covid expedit a Suïssa (REUTERS/ DENIS BALIBOUSE)

Què acredita?

Acredita que s'ha passat la Covid en els últims 6 mesos (i com a mínim fa més de 14 dies), s'ha rebut alguna de les vacunes homologades per l'EMA (la pauta completa) o s'ha donat negatiu en un test d'antígens en les últimes 48 hores o una PCR en les últimes 72 hores. Els països membres poden variar aquest marge de 48/72 hores en les proves.

De moment, les vacunes homologades per l'EMA són Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. Els països membres que ho vulguin també poden acceptar altres vacunes homologades per l'OMS.

Cues per vacunar-se a la Fira de Barcelona, aquest dilluns (ACN/Laura Fíguls)

És obligatori?

No, és voluntari. Permet agilitzar els tràmits de control sanitari durant viatges dins de l'espai Schengen (FAST CONTROL o control ràpid) i no haver de complir algunes mesures addicionals de prevenció (com les quarantenes o test suplementaris), però no es pot impedir la llibertat de moviments a la UE per no tenir-lo.

Els estats membres han acordat no imposar restriccions addicionals a qui el tingui "tret que sigui necessari i proporcionat per salvaguardar la salut pública".

En el cas d'Espanya, el que sí que és obligatori per viatjar o per entrar al país, si no es té el passaport Covid, és omplir un formulari de control sanitari a través de la web www.spth.gob.es o de l'aplicació Spain Travel Health –SpTH–.

A partir de quina edat cal una acreditació sanitària?

En principi, a partir dels 6 anys. La Comissió Europea ha proposat que els menors de 6 anys estiguin exempts, no només del certificat europeu, sinó també d'haver de fer-se PCR o test d'antígens.

En el cas de la resta de menors, caldrà que es facin una PCR o test d'antígens, però s'estalviaran la quarantena els fills de les persones que no estiguin obligades a fer-ne, per exemple perquè ja tinguin la pauta completa de la vacuna.

Amb el certificat europeu es podran evitar cues en el control sanitari (ACN/Aleix Freixas)

S'ha de pagar?

No, és gratuït. El que sí que s'ha de pagar cadascú és el test d'antígens o PCR, que no estan finançats amb fons públics.

Com funciona?

Es tracta d'un codi QR que acredita que s'està immunitzat contra la malaltia, que es tenen anticossos o que s'ha donat negatiu en un test o PCR. També conté un segell digital que en garanteix l'autenticitat.

La policia o les aerolínies poden comprovar la informació amb una aplicació mòbil de verificació. Les dades per obtenir-lo les facilita Salut (o Sanitat si és el cas) per garantir-ne la fiabilitat i no es poden conservar en cap base de dades. Es recomana portar-lo al mòbil, però també se'n pot demanar una còpia en paper.

(ACN/Comissió Europea)

En quina llengua s'emet?

En la llengua oficial de cada estat membre i en anglès. En el cas de les comunitats autònomes, també en la llengua oficial, és a dir, a Catalunya, en català.

Ja funciona?

Sí. Oficialment, el certificat entra en vigor l'1 de juliol però alguns estats membres (9 a dia d'avui) ja l'emeten i l'accepten en una prova pilot, des del dilluns 7 de juny.

A Espanya ja es pot obtenir al País Valencià, Navarra, Aragó, Extremadura, Andalusia i, des d'aquest 8 de juny, també a Catalunya.

Es pot viatjar a Espanya des de qualsevol país?

Sí, també des de països o zones de risc de SARS-CoV-2, sempre que s'aportin els documents sanitaris obligatoris que acreditin que no es té la malaltia i s'està immunitzat (certificat de vacunació, certificat d'haver passat la malaltia o test/PCR negatiu).

La UE proposa revisar el mapa de risc i canviar-ne els llindars, per adaptar-los a la millora general de la situació pandèmica gràcies a l'avenç de la vacunació.

Servirà per alguna cosa més que per viatjar?

Brussel·les ha obert la porta a la possibilitat que el certificat pugui servir per a alguna cosa més que per viatjar, com ara l'accés a concerts o altres esdeveniments, si les legislacions nacionals dels països membres ho autoritzen.

Quines són les condicions per viatjar ara?

El govern espanyol ha flexibilitzat, aquest dilluns, les condicions per viatjar a Espanya. S'hi pot venir des de qualsevol país, també des de les zones de risc de Covid, però en aquest cas s'ha d'acreditar que no es té la malaltia, ja s'ha passat o s'està vacunat.

A tots els passatgers que arribin per via aèria o marítima se'ls pren la temperatura i han de passar "un control visual sobre el seu estat". També hauran d'haver omplert un formulari de control sanitari abans del viatge, que els permetrà obtenir un codi QR que garanteix que no tenen la Covid o que estan immunitzats. El formulari es pot trobar al web  www.spth.gob.es o a l'aplicació Spain Travel Health (SpTH) i també el necessiten aquells passatgers de vols internacionals en trànsit per Espanya.

Les persones que vinguin de l'Índia, Sud-àfrica o el Brasil han de passar una quarantena, en compliment de l'ordre SND/413/2021 de l'1 de maig publicada al BOE.

Els viatgers de la Unió Europea que tinguin el nou Certificat Digital UE Covid ja no els caldrà fer aquest tràmit i podran moure's lliurement presentant només el codi QR de l'anomenat passaport Covid europeu. També als ciutadans que venen d'Espanya i volen viatjar a qualsevol país comunitari.

Els menors de 6 anys no necessiten cap acreditació.

Per viatjar des d'Espanya a qualsevol altre país del món, cal consultar les condicions que imposa de la zona de destí als viatgers provinents de l'estat espanyol.

Oral / Redacció 49

Entra en vigor la nova Ordenança de Mobilitat: prohibida la circulació de bicis i patinets per la vorera

Dissabte que ve, 8 de juny, entra en vigor la nova Ordenança de Mobilitat de València

A la fi del mes d’abril, el ple municipal donava via lliure a la nova Ordenança de Mobilitat que, en els seus 55 articles, recull les propostes presentades per la ciutadania, entitats socials i empresarials, i que regula, entre altres aspectes, l’ús de la bici i d’altres vehicles de mobilitat personal, com els patinets, posant límits de velocitat i prioritats de pas, però també marcant per on poden circular i de quina manera.

Sens dubte, una “normativa de futur”, com la definia el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de València en funcions, Giuseppe Grezzi, que “segueix les directrius de la Direcció General de Trànsit, i que continua en la línia de la reducció d’accidents”.

Ara, la nova Ordenança de Mobilitat de València està a punt d’entrar en vigor. Concretament, dissabte que ve, 8 de juny, comencen a aplicar-se les regulacions establides en aquesta nova normativa que, entre altres mesures, prohibeix la circulació per la vorera dels patinets i les bicicletes, excepte als menors de huit anys que vagen acompanyats d’una persona adulta a peu.

En aquest sentit, s’especifica que quan la persona usuària d’aquests vehicles, durant el seu trajecte, haja d’accedir a la vorera, haurà de fer-ho baixant de la bicicleta, el patinet o altres vehicles de mobilitat personal a motor. Així mateix, estableix altres prohibicions com l’ús del mòbil o de qualsevol altre sistema de comunicació que implique l’ús manual, així com la utilització de cascos o auriculars connectats a reproductors de so.

No obstant això, un dels punts més destacats d’aquesta ordenança són les zones de circulació permeses i els límits de velocitat establits. Així, en el cas dels patinets, dividits en tipus A i B en funció de la seua grandària, hauran de circular, preferentment i per aquest ordre, pels carrils bici situats a cota de calçada sense superar els 20 km/h; pels carrils bici sobre les voreres sense superar els 15 km/h; pels ciclocarrers o vies de sentit únic limitades a 30 km/h; per carrers residencials o zones 30; i pels carrers per a vianants sempre sense superar els 10 km/h, a excepció dels patinets tipus B que no podran circular per aquest tipus de carrers. A més, es marca una edat mínima de circulació que es fixa en els 16 anys.

Per l’altra banda, els usuaris de bicicletes hauran de circular, preferentment, pels carrils bici segregats de la calçada sense superar els 20 km/h, de la mateixa manera que es permet la seua circulació pels carrils bici marcats sobre les voreres sense superar els 15 km/h. Quant a la circulació de les bicicletes per la calçada, la nova ordenança no ho prohibeix, sempre que no ho facen a una velocitat extremadament reduïda o es tracte de túnels que no compten amb un carril bici segregat.

Així mateix, també estableix una sèrie de prioritats a tindre en compte. I és que si s’especifica que les bicicletes hauran de respectar la prioritat dels vianants en els itineraris d’accés a les parades d’autobús, encreuaments de calçada i en els passos per a vianants senyalitzats, les bicicletes tindran prioritat sobre els vianants quan circulen pels carrils bici, a excepció dels casos anteriorment descrits.

______________________________________________________________

45.000 valencians es beneficiaran aquest any de la renda d'inclusió

Els centres de serveis socials seran els encarregats de tramitar la nova renda d'inclusió, regulada en una llei que entra en vigor aquest dilluns. Esta norma de la Generalitat Valenciana garantirà el dret de tindre cobertes les necessitats bàsiques a aquelles persones i unitats de convivència que no disposen dels recursos suficients per fer-ho. A més, els beneficiaris tindran l'opció d'inserir-se en un pla d'inclusió sociolaboral amb la fi de no perpetuar la seua situació. Entre les novetats d'esta prestació econòmica, que substituirà la renda garantida de ciutadania amb diferents modalitats, destaca el fet que reconeix als municipis l'autoritat a l'hora d'atendre les persones en situació de vulnerabilitat i d'exclusió social. Aquest és un model pioner que enguany aspira a protegir ja uns 45000 titulars arribant a 94.000 el 2020.

Aquesta és una de les iniciatives estrela de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mònica Oltra. La llei empara que les persones puguen allunyar-se de situacions d'exclusió cròniques que semblen que passen de generació a generació. I en principi, si tenim en compte l'últim estudi encarregat a la universitat per tindre un diagnòstic sociodemogràfic, per exemple,  de la ciutat de València, són susceptibles de demanar ja aquesta renda unes  15.000 persones. L'entrada en vigor d'esta norma suposa un gran avanç pel que respecta a l'atenció a l'exclusió, segons fons de l’administració autonòmica.

La llei és d’àmbit autonòmic; però pel que fa al cas de la ciutat de València, l’ajuntament, en un principi, a més de tramitar les sol·licituds, també desenvoluparà tasques per detectar famílies i unitats de convivència que estan en situació de vulnerabilitat i residien habitualment en el municipi, amb independència del lloc on pernocten. Així mateix, els tècnics municipals s'encarregaran de fer seguiments dels casos i dels diferents programes d'inclusió, "i per dur a terme esta atenció de proximitat, hem dotat de més personal els centres de servicis socials". El termini màxim de tramitació dels expedients, serà de sis mesos, a excepció d'aquells relacionats amb col·lectius de major vulnerabilitat, com ara les víctimes de violència de gènere o de tracta, que s'agilitarà per resoldre en menys de tres mesos.

Quatre tipus de prestacions

Des de la direcció general d'Inclusió Social de la Generalitat, s’insisteix que  “a esta renda pot accedir qualsevol persona o unitat de convivència que no té solvència econòmica i ha destacat que la llei també contempla la situació d'aquelles famílies que en un moment determinat van adquirir una hipoteca i després arrosseguen el seu pagament i, en conseqüència, malviuen".

La llei compta amb quatre tipus de prestacions, segons les necessitats que tinguen els diferents sectors de la població amb pocs recursos. Les modalitats que començaran a aplicar-se enguany, que seran les d'inclusió social, el titular del qual subscriu voluntàriament un acord d'inclusió social, i la d'ingressos mínims, el beneficiari de la qual no subscriu este compromís, podran incloure en tots dos casos increments de fins al 25% per fer front al pagament de l'habitatge o a situacions de pobresa energètica.

A partir de 2019 començarà a tramitar-se la renda complementària d'ingressos al treball, i una altra ajuda que té l'objectiu de completar els diners que reben els ciutadans i ciutadanes via prestacions socials bàsiques com les pensions o el segur de desocupació.

_____________________________________________

Food Tech i Nova Meat: impressió 3D de bistecs vegetals 

https://ycom.cat/

Durant aquests últims anys hem estat testimonis de diverses empreses disposades a començar una veggie revolution. Des d’Heura, l’aliment vegà desenvolupat el 2017 per la companyia catalana Foods For Tomorrow, fins a la californiana Impossible Foods, que arrasava en el passat CES de Las Vegas amb la seva Impossible Burger.

Entre aquestes opcions també podem trobar Nova Meat. Una start-up focalitzada en food tech i desenvolupada per l’investigador Giuseppe Scionti, que ha arribat al #FYFN amb un mètode per a crear filets a través d’una impressora de reproducció 3D. Filets sintètics, que s’assemblen als tradicionals, que imiten gairebé a la perfecció la textura de la carn de pollastre o de vaca.

Cuinant amb impressora 3D

Així ho ha demostrat al seu expositor, on l’italià ha cuinat filets 3D davant totes aquelles persones que s’han interessat per un producte que ha causat sensació. Un expositor des del qual ens ha revelat que el projecte va sorgir després que un dels seus companys li assegurés que el prototip d’implant d’orella humana que havia desenvolupat era molt similar a un real. Un comentari que li va portar a pensar que podria fer el mateix amb teixits animals per a crear aquests filets vegans, amb els quals ha triomfat al 4YFN.

Des d’aleshores, l’italià va començar a desenvolupar un mètode que acabaria convertint-se en start-up. Durant la presentació del producte, l’italià els explica que els seus filets estan a mig camí entre la carn de laboratori i la carn vegetal. Uns filets que no només destaquen per la seva textura fibrosa, sinó per un sabor que emula al del pollastre o la vaca.

El procés de creació dels filets

Una vegada creada la mescla, l’investigador bolca el resultant sobre la impressora 3D. Després d’ajustar diferents paràmetres a la màquina, aquesta comença a a moure els seus braços de tal manera que comença a crear el famós veggie steak…

Durant la presentació, Scionti ens explica que la màquina es desplaça a uns tres centímetres per segon i que necessita entre 30 i 50 minuts a crear una peça de 100 grams. Malgrat tractar-se d’un procés llarg, cap dels presents durant el show cooking ha marxat fins a veure el resultat final.

Un producte que no està dirigit únicament a restaurants innovadors, sinó que també obre les seves portes a hospitals, agències especials i totes aquelles plataformes que necessitin propietats nutricionals personalitzades. De cara al futur, l’investigador ens explica que li agradaria crear nous sabors:

“Ens agradaria crear càpsules, estil Nespresso, perquè la màquina pogués recrear sabors com el filet de vedella, el pit de pollastre i fins i tot la tonyina”.

Després de completar el procés d’elaboració del filet, Scionti prepara la planxa, aboca una mica d’oli sobre la mateixa i posteriorment el tros de carn vegetal. Volta i volta davant l’atenta mirada de l’espectador, una mica d’orenga, i cap dins! 

Un projecte que sembla extret de qualsevol pel·lícula de ciència-ficció però que ha demostrat ser una realitat.

Oral / Redacció 48

Millennials contra generació X

Als anys seixanta, el 77% de les dones i el 65% dels homes que en aquell moment tenia trenta anys havia acabat els estudis, estava casat, tenia un fill, era independent econòmicament i vivia fora de casa. L’any 2010, només el 13% de les dones i el 10% dels homes de 30 anys havia aconseguit aquests cinc objectius. Els temps canvien i les generacions també; ara, els millennials o generació Y, nascuts entre el 1980 i el 2000, són capdavanters en influència social, en formació acadèmica i tenen un major poder adquisitiu en comparació dels seus antecessors. Suposen una revolució en tots els àmbits i nivells, però són escèptics respecte a tot el que està encotillat en el passat, a tot el que, fins ara, la generació X (1960-1980) ha tirat endavant.

Dues generacions que viuen i conviuen. A l'Estat, els que pertanyen a la generació X representen una població de dotze milions de persones, i els mil·lennistes ja superen els nou milions de persones. Es calcula que la potència productiva i de consum d'aquesta generació és, només als Estats Units, de 33.000 milions d'euros. I segons alguns estudis, l'any 2020 representaran el 50% de la força laboral del món i hauran arribat a la maduresa professional. Però qui són els millennials i quines són les diferències que els separen de la generació X?

El gran repte: entendre el comprador millennials

Saber com consumeixen els milllennials és la clau de l'èxit. «Consumeixen més per l'experiència que els ofereix el producte que per l'estatus», afirma Eleni Papaoikonomou, psicosociòloga del consum i professora col·laboradora de la UOC. Són la generació amb més poder adquisitiu —des d'una òptica històrica— en comparació de totes les altres generacions. Per això, les empreses que vulguin arribar als millennials, afirma Gemma Segura, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, n'hauran de despertar el compromís amb «campanyes per a dispositius mòbils i processos de compra fàcils». Hauran de tenir en compte que «el preu i la multifuncionalitat del que adquireixen és tan important com l'experiència de compra, l'atenció al client o la usabilitat web».

Curiosament, amb els millennials, el procés de compra és fa més llarg. «S'inicia en un canal, per exemple per mitjà del mòbil, i continua en d'altres, com la tauleta o l'ordinador», exemplifica Segura. Aquest comportament exigeix que les empreses «alineïn els seus canals i conservin informació perquè els clients no es vegin obligats a repetir passos». La generació X, per la seva banda, «confia més en el contacte personal que en la tecnologia, són immigrants digitals, els agrada comparar preus entre marques i prefereixen pagar al comptat, encara que agraeixen les facilitats de crèdit», afegeix Segura, que conclou: «Són grans estalviadors».

La importància de creure en el venedor

«El 32% dels millennials es basen en opinions i ressenyes d'internet abans de fer una compra», són «prosumidors», és a dir, productors i alhora consumidors, «cocreen productes amb les empreses i participen en la creació del valor», mitjançant les xarxes socials, per exemple, explica Papaoikonomou. Actualment, la generació X amb un nivell de consum més alt «confia en aquests prescriptors, encara que ells no ho són»; només un 8% d'aquest grup d'edat deixa comentaris sobre els productes, comenta Segura.

Els millennials «són optimistes i creuen en la responsabilitat social de les empreses», explica Papaoikonomou. Segons un estudi de PwC (2015), més d'un terç dels mil·lennistes compren a la seva botiga preferida per l'afinitat amb la marca. Tot i això, «els missatges de les marques els creen desconfiança», explica Segura. «Odien la publicitat —l'entenen com un element més de l'establishment—, però adoren les marques». Si un anunci els agrada, «serà percebut com un contingut més, independentment del seu missatge persuasiu», afirma Sònia Valiente, experta en publicitat i professora col·laboradora de la UOC. De fet, ja són moltes les marques que fan servir l'humor friqui com a recurs per a millorar el compromís (engagement) amb el seu públic jove: Fanta, Self Bank, Just Eat, Mixta, etc.

Una visió completament diferent per a la generació X, que «aprecia molt les marques, però busca un altre tipus de missatge». Un màrqueting eficient per a aquest col·lectiu s'ha de basar a «enviar missatges autèntics i rellevants, adreçats a la identitat, l'èxit, la família i la llibertat», afirma Segura. Són, segons Papaoikonomou, «una generació força ignorada en les investigacions de mercat».

Els «arrogants» i sobreeducats arriben a l'empresa

Els mil·lennistes són la generació més formada des d'una òptica històrica i, segons Deloitte, en menys d'una dècada representaran el 75% de la força laboral del món. Són «nadius digitals, pensen en clau digital i estan "sobreeducats"», explica Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. En l'àmbit professional «són exigents, impacients i ambiciosos i, per a alguns, arrogants». A diferència de la generació X, no busquen la seguretat laboral ni la reputació, «ni tenen estructures jeràrquiques verticals; són individus que treballen d'una manera transversal». La generació X és més corporativista; el 30% dels adults són membres actius d'organitzacions professionals, de negocis o sindicals i se'ls caracteritza com a «cínics, liberals i autosuficients».

Aran indica que els millennials practiquen la cerca constant de feina (job shopping): canvien de feina cada tres anys, aproximadament. El 43% dels joves que actualment treballen declaren que estan oberts a altres ofertes i «quan aparegui una empresa que els sedueixi més, no dubtaran a fer el salt», afirma l'experta en recursos humans. Una tendència disruptiva en comparació de les generacions anteriors, la generació baby boomer o la generació X, que en general tenen «extenses experiències laborals en una sola empresa», explica Aran.

La conciliació com a prioritat laboral, i acceleradors de la transformació digital

«Poder conciliar la vida laboral i la personal» és una de les prioritats principals de la generació Y o millennials, i també ho és «la claredat en les expectatives laborals i una ràpida progressió en la carrera professional». Si les empreses no s'adapten, «estan condemnades», afirma Aran. «L'organització ha de ser conscient que ven a mil·lennistes i que els contracta»; l'entrada de la generació Y a l'empresa és «un impuls cap a la transformació digital i la innovació tecnològica».

Aquesta transformació digital també ha empès la banca tradicional. L'arribada dels mil·lennistes al mercat de treball els converteix en clients interessants per a qualsevol sector, però sobretot per al sector financer. Amb tot, són un segment de població difícil de captar: el 71% dels mil·lennistes prefereix anar al dentista abans que escoltar un banc. «El seu escepticisme envers les institucions també s'estén al món de la banca», afirma Josep Lladós, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. I la reputació dels bancs és baixa entre la gent d'aquest grup d'edat: «En els últims anys, moltes entitats financeres han evidenciat valors i comportaments allunyats dels que busca aquesta generació: transparència, integritat i compromís social».

Alguns estudis confirmen que el 80% dels millennials no trepitjarà mai una oficina bancària, res estrany, segons Papaoikonomou, «el 87% dels joves d'aquesta edat fa servir entre dos i tres dispositius tecnològics al dia». La relació amb la banca es farà per mitjà del mòbil, però «el repte va més enllà d'oferir serveis de banca mòbil o m-banking», indica Lladós: cerquen «simplicitat, transparència, qualitat en la provisió de serveis i estàndards de seguretat elevats». En cas que no es compleixin aquests factors, «canviaran ràpidament d'entitat financera». A diferència d'altres generacions anteriors, tenen «més responsabilitat en les finances personals, però menys dependència de les entitats», afirma Lladós.

Els millennials voten la "nova política", els X als "vells" partits

Segons un sondeig del CIS sobre les últimes eleccions a Espanya, els millennials tendeixen a un vot que mira clarament cap a la «nova política» i s'allunya de la vella. De la franja que inclou els joves de 18 a 35 anys, només el 7,7% va optar per votar el PP o el PSOE, mentre que gairebé el 49% dels joves es va decantar per la «nova política»: Podem i Ciutadans. Una conducta política que difereix del comportament de la generació X, en què el 32,15% de les persones que tenen entre 36 i 55 anys va votar el PP o el PSOE i només el 28,2% es va decantar per la «nova política».

Internet explica part d'aquesta diferència en el comportament polític: «L'exposició a la xarxa fa el votant més crític i, en conseqüència, tendeix a votar partits més minoritaris o més confrontats amb l'establishment». Aquesta diferència generacional s'explica, segons Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, «perquè l'ús d'internet a Espanya és, encara, decreixent amb l'edat».

Menys tabús, més debat polític

Fa uns quants anys, la resposta a la pregunta «A qui votes?» era una revelació secreta i fins i tot incòmoda. Ara, els millennials «tenen més necessitat de fer-ho saber o menys tabús per a expressar les seves opinions polítiques». Aquesta generació, afirma Peña, «va néixer en democràcia i no veuen tabús o riscos a l'hora de parlar sobre política, a diferència de la generació X o els baby boomers». Afegeix que, a més, «no senten tan seva la Transició (o la Constitució), perquè no hi van participar directament», fet que els permet prendre una certa distància crítica.

Són individus que «s'alimenten de les xarxes socials per tal d'arribar a moltes més opinions i més diferents», a diferència del «limitat ecosistema informatiu (un diari, una emissora de ràdio, un canal de televisió) que va viure la generació X, per exemple». Així, doncs, se sumen les dues tendències: «Parlem més de política, però també ens arriba més i millor el debat polític», conclou Peña.

Si us interessa, podeu consultar la informació sobre la següent generació (la generació Z) en aquest enllaç:

Generació Z: publico a Internet, llavors existeixo

______________________________________________

El teleespectador infidel

Espanya és el país d'Europa on més s'evita la parella per veure sèries, segons un informe mundial de Netflix

¿Ha sigut infidel a la seva parella amb… una sèrie de televisió? Aquesta és la peculiar pregunta que ha fet la plataforma Netflix als seus abonats per saber quina passió desperten les seves produccions. I el resultat és que sí, que solen ser infidels i, a més, que els espanyols, amb un 55% del total d’enquestats, són els més infidels de tot Europa. A més, els abonats espanyols són els més -reincidents: el 42% afirma haver sigut infidel a la seva parella en quatre ocasions o més. I una vegada comesa la infidelitat, el 41% no té remordiments i el 61% seria infidel més vegades si sabés que no serà descobert. Segons l’original estudi, l’'infide és incapaç de resistir-se a veure com més aviat millor la seva sèrie favorita i no espera a ningú.

A partir del seu informe, Netflix ha elaborat quatre nivells d’infidelitat audiovisual: l’infidel noctàmbul (el que veu episodis quan la seva parella dorm), l’infidel viatger (aprofita viatges en solitari), l’infidel irredempt (té assumit que veurà sèries sense la seva parella) i l’infidel seriat (el que repeteix més d’una vegada al mes). Les sèries que més infidelitat provoquen són: 'The walking dead', 'American horror story', 'Narcos' i 'Breaking bad'.

A l’altre extrem també hi ha el denominat «company fidel de 'streaming'», que «compleix amb el compromís de veure tots els capítols junts». Els holandesos (el 73%), els alemanys (65%) i els polonesos (60%) són els que més encaixen en aquesta figura. La comèdia ('The Big Bang...', 'Modern Family') és el gènere preferit per compartir en parella.

_____________________________________________

El poder incert de la lluna

Diversos experts expliquen la influència real de la lluna en el nostre comportament, l'agricultura, els parts i els tractaments de bellesa

La lluna protagonitza una gran quantitat d'expressions populars. Algunes asseguren que la lluna plena ens fa més agressius, mentre que d'altres recomanen sembrar la collita en lluna creixent i collir-la en minvant. A més, entre les dones embarassades, matrones i personal sanitari també es pot sentir dir que la lluna afecta els parts i alguns experts en bellesa defensen l'efectivitat de seguir el calendari lunar per a estar més guapos.
Tantes són les creences sobre la lluna, que diversos experts expliquen tot seguit la vertadera influència de la lluna en els éssers humans, l'agricultura o la bellesa.

Comportament
Homes llop, persones "llunàtiques"... Molt s'ha parlat al llarg de la història i en països i cultures molt diferents sobre la influència de la lluna en el comportament dels éssers humans. Articles en revistes científiques com el Brititsh Journal o l'American Journal de Psiquiatria han assenyalat casos de persones amb episodis psicòtics coincidint amb les fases lunars, i fins i tot durant el segle XX es podien trobar asils per a "llunàtics".
Jesús de la Gándara, cap del servei de psiquiatria de l'Hospital Universitari de Burgos i expert en la influència dels fenòmens meteorològics i el clima en la salut, assegura que no es pot atribuir a la lluna aquesta influència: "L'explicació és mig biològica, mig sociològica. És cert que aquestes persones són malalts mentals greus, que es comporten de manera agressiva o estranya i la seva forma més alterada coincidint amb les fases lunars. Però, en realitat, són persones amb trastorns mentals que els relacionen a la lluna, no perquè la lluna canvia alguna cosa en el cervell de les persones".
José Miguel Viñas, meteoròleg, divulgador científic i consultor de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), explica que antigament, en un món eminentment rural, les persones estaven al corrent de la fase lunar i la seva influència era molt més gran. Avui només ens recordem de la lluna quan algun dia ens sorprèn veure-la ben gran (l'anomenada il·lusió lunar).

Agricultura
Molts agricultors segueixen les fases de la lluna en les seves activitats i fins i tot la denominada "agricultura biodinàmica" l'inclou en els seus principis. De fet, una de les pràctiques més esteses és sembrar en lluna creixent i collir en minvant.
Però la lluna no afecta el comportament de les plantes, com assenyala José Miguel Mulet, professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV), on dirigeix una línia de recerca en l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes per a desenvolupar plantes tolerants a la sequera o al fred.
L'expert assegura que per a aconseguir aquesta influència, les plantes haurien de tenir algun receptor capaç d'activar-se per la llum de la lluna, com el tenen per a les diferents longituds d'ona de la llum solar. Però no disposen d'aquest mecanisme. La llum de la lluna (llum del sol reflectida) no té prou intensitat per a desencadenar una resposta en les plantes. Si això fos cert, implicaria que una nit ennuvolada l'efecte de la lluna plena es perdria. I tampoc s'espera que es descobreixi en un futur, ja que ja s'ha seqüenciat tot el genoma de moltes plantes.
Com que la lluna sí que té un efecte real en el moviment de les marees, s'ha arribat a pensar que també podria influir en les plantes. Mulet indica que aquesta argumentació tampoc se sosté de manera científica, ja que la lluna influeix en les marees per l'atracció gravitatòria que depèn de la massa dels cossos implicats (el sol, la lluna, la terra i l'aigua).
Per tant, l'única atracció que influeix en la planta és la terra, per mitjà del gravitropisme, un procés que fa que l'arrel vagi cap avall i la tija cap amunt (si els girs es reorienten). A nivell gravitatori, influeix més en la planta la vaca que pastura al costat o el cos de l'agricultor. La lluna no importa per a sembrar, recollir o podar.

Parts
Un altre dels efectes més populars que s'han atribuït a la lluna és el d'influir en els parts. Tanmateix, els estudis més seriosos sobre la qüestió, basant-se en dades estadístiques, no hi han trobat resultats concloents. Com explica José Miguel Viñas, "per sobre de qualsevol possible influència lunar en el bebè en néixer, actuen molts més factors físics, com el ginecòleg o la matrona".
També s'ha escrit molt sobre la regla de la dona i el cicle lunar, ja que semblava haver-hi una correlació. En aquest cas tampoc hi ha base científica. "La suposada influència es desmunta amb facilitat quan s'analitza la freqüència del període fèrtil en les femelles d'altres mamífers, ja que en la majoria dels casos no és de 27 dies", explica.

Tractaments de bellesaAlguns suposats experts en bellesa, diversos llibres i pàgines web en Internet defensen l'efectivitat dels tractaments basats en el calendari lunar. Tanmateix, tampoc no tenen una base científica. Es troba en la mateixa línia que el tema dels cultius, però aplicat als éssers humans. "El més segur és que tot es comencés a plantejar en l'antiguitat. La lluna exercia una influència tan gran en els nostres ancestres, que es van establir tota mena de relacions sobre els seus efectes, tant benefactors com de signe contrari", conclou Viñas.