![CORRECTOR](https://www.softvalencia.org/wp-content/themes/wp-softvalencia/images/logo_sv.png" "softvalencià corrector"){kind=logo}
Les protestes d'Espanya del 2011, conegudes com Moviment 15-M, Spanish Revolution, Indignados o Indignats, són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat, ja que els manifestants consideren quei els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població.
Comparades amb la "Primavera Àrab" i el Maig del 68, es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Els seus portaveus han definit el moviment «no apolític, sinó apartidista».El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, gent gran i fins i tot famílies. Tots ells han destacat la naturalesa pacífica de les protestes, fet que també ha reflectit la premsa estrangera.
MANIFEST Democràcia Real ja!
Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:
Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE.
L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.
___________________________________________
Telèfons mòbils i salut
Nombroses evidències contradiuen la seua pretesa innocuïtat
Carlos M. Requejo
Mentre bona part dels informes oficials conclouen que la radiació que origina l'ús dels telèfons mòbils i les antenes associades no provoca danys a les persones —encara que recomanen més estudis i investigacions—, són nombrosos els treballs i les veus discordants amb aquests criteris. Al mateix temps, es critiquen els vincles d'alguns d'aquests organismes oficials amb les grans empreses de telecomunicacions.
Carlos M. Requejo és arquitecte interiorista,
especialista en Geobiologia i Qualitat
de l'Hàbitat. UPC
mrequejo@teleline.es
www.domobiotik.com
Aquest article, publicat en castellà en el núm. 24 de la revista "El ecologista", és una adaptació de l'informe elaborat per a GEA, Associació d'Estudis Geobiològics, en març de 2000.
La contaminació electromagnètica pren hui un dimensió inusitada amb l'ús intensiu del telèfon mòbil. Aquesta febre ha incorporat al nostre paisatge urbà milions de telèfons mòbils que ja no són esnobs, i es fan dia a dia més imprescindibles. Gràcies a l'invent del telèfon cel·lular som lliures de rebre una inoportuna telefonada en qualsevol lloc. A més, amb les tarifes telefòniques més cares d'Europa (més del 170%), correm el risc de ser atracats a mà armada a fi de mes. Però, el que és pitjor, al petit telèfon mòbil se l'acusa d'atemptar greument contra la nostra salut.
Antenes i telèfons
La radiació d'un telèfon mòbil supera 3 milions de vegades la radiació natural, i durant el seu ús l'antena emissora-receptora se situa literalment pegada al cervell. L'emissió de microones molt prop del nostre crani accelera les nostres ones cerebrals al límit de l'éstrés, i pot tenir molts altres efectes, com s'assenyala més endavant.
En absència de tota normativa i amb la complaença del govern, les companyies telefòniques aprofiten, molt de pressa, el buit legal existent i les antenes repetidores de la xàrxa mòbil proliferen com a fongs en les nostres teulades, moltes vegades sense molestar-se a demanar els més elementals permisos. Cada vegada més, podem disfrutar en el camp dels grups d'antenes repetidores, de diversos models segons cada companyia telefònica (Telefónica Móviles, Airtel, Amena), que a la caça de la cobertura total competeixen per conquistar l'edifici o el tossal més alt de la zona.
Hui la cobertura de la xarxa de telefonia mòbil és quasi total en tot el territori nacional —fins a el 90-95% segons companyies— i aquesta teranyina tecnològica crea una pol·lució de radiofreqüències que envaeixen tot l'espai radioelèctric, generant múltiples efectes ambientals i biològics.
Perills de la telefonia mòbil
Molts informes científics alerten dels riscos de la contaminació electromagnètica i especialment de les microones, utilitzades en emissions de televisió, radars i telefonia mòbil. A llarg termini, amb l'ús del mòbil o exposats a les antenes repetidores, molts científics troben danys en la membrana cel·lular (flux d'ions Ca, K, Na), efectes sobre el sistema immunitari amb pèrdua de defenses, i fins i tot alteració de l'ADN, amb dany a cromosomes, i ruptura d'enllaços simples i dobles. S'ha trobat increment de tumors en cobais; s'ha relacionat l'ús del mòbil amb el càncer de pell, i pot ser causa de tumors cerebrals; també s'ha vinculat amb el Parkinson i amb el risc de potenciar o accelerar l'aparició de la demència d'Alzheimer.
Els efectes biològics depenen del temps d'exposició a les microones, augmenten linealment amb la potència de la font d'emissió (mòbil o antena) i decreixen amb el quadrat de la distància entre el mòbil o antena repetidora i la persona exposada. Poden aparéixer amb dosis de radiació molt baixes, a partir de 0,1 µW/cm2 de potència de radiació. Els més recents estudis científics (Neil Sherry, Nova Zelanda, juny 2000) troben efectes biològics amb alteració de l'electroencefalograma a partir de només 0,01 µW/cm2.
Per la seua banda, els efectes neurofisiològics a curt termini mostren una clara correlació amb el major ús de mòbils o amb una major proximitat a les antenes. Alguns d'aquests efectes són: increment de l'estrés; alteració d'ones cerebrals i altres bioritmes; pèrdues de memòria, ment en blanc; mal de cap persistent; insomni i trastorns del son; sorolls i brunzits d'orelles, marejos i vertigen; palpitacions i alteracions del ritme cardíac; pujada de pressió sanguínia; calfament dels teixits pròxims a l'orella i a la còrnia de l'ull, amb augment del risc de sofrir cataractes; eritemes en les zones de pell exposades directament a les radiacions; a més de tota una sèrie de malestars difícils de definir, que la medicina qualifica com distonies neurovegetatives.
Tots som sensibles a les microones, però el perill potencial enfront dels camps electromagnètics és major per a la població d'alt risc, com les embarassades, bebés i xiquets, que presenten un perill estadístic molt major (fins a centenars de voltes).
El risc també s'incrementa en malalts, ancians i, més encara, en les persones ultrasensibles, el col·lectiu d'al·lèrgics a l'electricitat, que poden presentar respostes biològiques amb dosis de radiació fins a mil vegades menors.
Marc legal en electromagnetisme
Actualment la major part de la comunitat europea segueix la norma NEV 50166-2, segons els criteris de l'ICNIRP (International Comission on Non-Ionizing Radiation Protection), una institució al servei dels interessos de la indústria. Aquest organisme, dependent de l'Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana com a límits de densitat de flux de potència 450 µW/cm2 per a radiacions continuades de 900 MHz, i de 900 µW/cm2 per a la de 1.800 MHz. Però recentment Suïssa, seguint l'exemple d'Itàlia, Xina o Rússia, davant de les evidències científiques de risc sanitari per a la població, aplica de manera preventiva, i mentre progressen les investigacions, una normativa d'electromagnetisme més restrictiva, que redueix per 100 els valors acceptats per l'ICNIRP. L'Oficina Suïssa de Medi Ambient ha fixat provisionalment el límit d'exposició humana per a la xarxa de telefonia en 4 µW/cm2 (juliol 2000).
En la Resolució de Salzburg (Conferència Internacional sobre Emplaçament d'Emissores de Telefonia Mòbil, Ciència i Salut Pública, juny del 2000) es dóna un pas més recomanant un valor provisional màxim de 0,1 µW/cm2 per a les estacions base GSM (vore quadre sobre telefonia mòbil). L'OMS, a través d'ICNIRP, no obstant, no accepta aquests límits, que qualifica d'arbitraris, i es remet als resultats d'un estudi epidemiològic en curs, que estarà acabat en 2003.
De manera molt pragmàtica, com que no pot quantificar el risc econòmic, la companyia d'assegurances britànica Lloyds refusa assegurar els riscos sanitaris dels telèfons mòbils, com ja ho feren la majoria de companyies d'assegurances davant del risc dels camps electromagnètics de baixa freqüència ELF (xarxa alta tensió, etc.), que van quedar exclosos de la cobertura de les pòlisses d'assegurances (lletra xicoteta), al mateix nivell que els riscos inevitables del perill nuclear, huracans o terratrémols (Allianz 1993).
Recordem que l'Agència nord-americana per a la Protecció Ambiental en un informe de 1990 (mai publicat), va classificar els camps electromagnètics com a cancerigen B2 (açò és, probable carcinogen), semblant al tetraclorur de carboni, les dioxines, els PCB o el DDT, tots ells prohibits a hores d'ara. Després, davant de les pressions del lobby elèctric, va silenciar l'informe.
Davant del buit legal i normatiu existent a Espanya, diversos municipis ens han demanat a l'Associació d'Estudis Geobiològics (GEA) la realització d'un Mapa de Radiació de microones, o sol·licitat assessoria tècnica per a l'elaboració d'ordenances que limiten la proliferació de les antenes repetidores, seguint l'exemple d'Eibar, Cartagena o Santa Coloma de Gramenet, que han publicat bans o ordenances locals que limiten o exclouen les antenes repetidores en els seus municipis.
Conscients del perill d'un ús prolongat i habitual en l'entorn laboral, diversos sindicats britànics (març de 2000) han manifestat que cap afiliat pot ser obligat per l'empresa a portar damunt o utilitzar un telèfon mòbil durant la jornada laboral.
En els EUA és obligatori l'etiquetatge dels telèfons mòbils, de manera semblant al tabac. Des d'agost de 2000, cada nou model indica el nivell de radiació emesa, per a informar del risc de cada telèfon mòbil i eludir possibles reclamacions multimilionàries com en el cas de la indústria tabaquera.
Mentrestant, el govern espanyol s'està plantejant redactar un decret en què instarà —sense obligar— els fabricants de telèfons mòbils a incloure informació sobre les seues emissions, encara que es descarta incloure advertències de que pot ser perjudicial per a la salut com ja es fa, per exemple, al Regne Unit.
Consells per a reduir el risc sanitari
Davant de la disparitat de criteris existent, i amb l'experiència de múltiples substàncies o activitats pretesament innòcues, que després s'han mostrat nocives (amiant, nombrosos pesticides inicialment inofensius i després prohibits, alimentació de vaques amb pinsos carnis, medicaments que després han provocat greus malformacions...) l'única cosa raonable és un enfocament que prime la salut dels ciutadans abans que els interessos econòmics d'un grapat d'empreses poderoses.
Així concloïen els experts independents britànics quan van donar a conéixer el seu informe per al Ministeri de Sanitat de Regne Unit al maig de 2000: "recomanem que s'aplique el principi de prevenció en l'ús de les tecnologies de telefonia mòbil fins que es dispose de major i més fonamentada informació científica sobre els seus efectes sobre la salut".
Conseqüentment, donat el risc existent, hem d'usar el mòbil el menys possible, limitant el nombre de telefonades i la seua duració. Si no hi ha més remei que usar un mòbil, els analògics són més aconsellables que els digitals (GSM). Hem d'elegir un model de baixa radiació —les potències d'emissió solen oscil·lar entre 0,6 i 2 W— i considerar-lo un telèfon d'emergència. És aconsellable estendre l'antena i allunyar-lo tot el possible del cap quan parlem (accessori mans lliures), així com usar missatges escrits, per la seua breu emissió radioelèctrica i per la distància de lectura.
Quan no s'use (estand by), mantenir el telèfon allunyat del cos i evitar portar-lo permanentment prop dels genitals, renyons, cor, ulls o cervell. No usar-lo dins d'edificis, perquè augmenta la potència de radiació en haver de travessar estructures denses. Ha d'evitar-se el seu ús en llocs públics, per a evitar la irradiació involuntària a l'usuari passiu. És important impedir la venda i promoció del telèfon mòbil als jóvens, evitant el seu ús pels xiquets, per la seua major sensibilitat.
En el mateix sentit, hem d'evitar romandre prop de les antenes repetidores, per la gran potència i la llarga duració de l'exposició. Si residim prop d'una antena repetidora, cal mesurar amb precisió la radiació efectiva rebuda per les persones (densitat de potència), amb aparells homologats d'alta sensibilitat a càrrec d'un expert, que pot mesurar in situ la radiació de microones i suggerir les mesures necessàries. Davant de l'amenaça omnipresent de les antenes, podem instal·lar pantalles de protecció per a les microones, atés que la major part de la radiació de la xarxa de telefonia mòbil penetra per les finestres.
Davant de l'amenaça de la cobertura total, sorgix la demanda d'instal·lar pantalles de microones que impedisquen l'ús del mòbil. Aquest blindatge RF pot ser molt adequat en sales de concerts o en esglésies, ja que res és més molest i indiscret que sentir la timbrada d'un mòbil en un funeral, o durant un pianíssimo. Cada vegada més locals públics, hotels i restaurants de qualitat, eviten l'ús indiscriminat del telèfon mòbil i oferixen als seus clients un entorn de silenci, relax i confort ambiental.
Han d'evitar-se, no obstant, els sistemes d'interferència RF actius, perquè incrementen la radiació ambiental. Al contrari, les pantalles opaques a les microones —pel·lícules transparents o cortines opaques que poden blindar murs i finestres—, garantixen el silenci-ràdio i una reducció de la densitat de potència dins del local del 90 al 95%. D'altra banda, és possible obtenir cobertura de telefonia, però sense patir la radiació ambiental, col·locant una antena exterior al blindatge, semblant a la dels cel·lulars de cotxe, conduint el senyal per cable als llocs que ho necessiten, d'una manera selectiva.
Resulta de vital importància realitzar un Mapa de Radiació, que permeta planificar el desenrotllament de la xarxa de telefonia amb criteris sanitaris i, especialment, evitar les antenes repetidores prop de guarderies, escoles, hospitals i centres semblants, on es troba la població més sensible. És necessari establir distàncies de seguretat seguint les més avançades normatives internacionals: mentre la UE proposa una distància mínima de seguretat —sense presència humana— al voltant de les antenes de 58 m, en Toronto (Canadà) són 200 m, 300 m en Namur (Bèlgica) i 500 m a Austràlia. En aquest moment a Espanya s'autoritzen les antenes a 5 m de la nostra finestra, i la nova normativa en estudi, de la Generalitat de Catalunya, proposa augmentar-la a 10 m.
Finalment, la recent condemna judicial a Iberdrola, primera a Espanya per contaminació electromagnètica, com altres condemnes a Itàlia, Suïssa i Alemanya, obrin també un precedent legal per a les demandes de les plataformes ecologistes i ciutadanes que lluiten, com a Quixots, contra aquests moderns molins.
EQUIVALÈNCIES D'UNITATS DE MESURA I VALORS DE REFERÈNCIA PER A IMMISSIONS D'INSTAL.LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
_____________________________________________________________________
Revista Eroski Consumer
La creixent complexitat dels dispositius mòbils exigeix prendre's un temps per a reflexionar sobre les necessitats de cada usuari abans de decidir-se per un model concret
No hi ha cap dubte. El mercat ofereix tants telèfons mòbils com prestacions exigeixen els milions d'usuaris . Ara bé, encara que la majoria dels ciutadans es conformen amb un aparell que els permeti trucar, cada vegada són més els consumidors que reclamen funcions que abans s'atribuïen a l'ordinador. L'ús del mòbil es complica, i amb això també es complica la decisió que cal prendre en el moment d'adquirir-ne un de gamma alta, i no només perquè són cars, sinó perquè la seva contractació implica sovint compromisos de permanència amb un operador que arriben als divuit mesos. Una compra responsable i encertada exigeix pensar molt bé en els usos que es vol fer del nou aparell.
Blackberry, per als amants del text
Si la principal funció del telèfon és donar-li un ús comunicatiu, de caire professional, en què predomini l'enviament i la recepció de correus electrònics o la missatgeria instantània, els telèfons Blackberry són la millor opció. Els motius són dos: el seu teclat complet QWERTY està expandit i proporciona l'espai suficient per teclejar en un petit espai amb rapidesa i sense equivocacions. La segona raó és que l'empresa que els ven, la canadenca RIM (Research In Motion, o 'Recerca en Moviment'), no basa l'enviament de correus electrònics en els protocols de dades de les xarxes de telefonia comunes com a 3G, GSM o EDGE, sinó que compta amb els seus propis servidors. D'aquesta manera, els correus viatgen per les xarxes generals de telefonia mòbil però ho fan amb un xifratge especial i diferent de la resta que els protegeix millor de possibles intromissions. Una qüestió fonamental per a la protecció d'informació privada, sobretot en l'àmbit empresarial, fins a tal punt que alguns governs no ho veuen amb bons ulls i planegen prohibir aquests telèfons al seu territori si RIM no comparteix amb ells el codi d'accés als seus servidors.
En el terreny econòmic, les persones que prefereixin la comunicació per text abans que per veu també tenen molt a guanyar amb les Blackberry. Les tarifes de dades que ofereix no limiten l'ús de la xarxa i permeten el xat de manera senzilla i àgil, igual com l'enviament d'adjunts sense límit de pes. Encara que aquest últim punt varia segons l'empresa que proveeixi l'accés, sobretot en el cas d'imatges .
Pel que fa al preu, tot i que les Blackberry són cares, tots els operadors importants les ofereixen subvencionades, de vegades sense haver d'abonar una entrada inicial. Però convé estudiar el pla de dades que l'operador ofereixi per evitar que els costos de base superin l'acceptable i s'acabin pagant factures excessives.
Iphone i telèfons amb Android, per al lleure i la navegació web
Per al desenvolupament d'una activitat no professional o que no estigui basada en l'ús del teclat, hi ha opcions millors que la Blackberry. Són models que ofereixen una navegació web superior a la dels telèfons de RIM, malgrat que aquests milloren any rere any. En aquests casos, el telèfon que s'esculli varia segons el preu que s'estigui disposat a pagar. D'una banda, es troba el flamant iPhone d'Apple, amb la seva pantalla tàctil i la seva, fins avui, no superada experiència d'usuari en la navegació per Internet en un mòbil.
La seva pantalla multitàctil, que permet augmentar la mida de lletres i imatges al gust de l'usuari, el converteix en un bon candidat per a recórrer pàgines web, mirar mapes o seguir els contactes a les xarxes socials. També facilita la lectura de diaris, blocs i correus electrònics, encara que a l'hora d'escriure, el seu teclat tàctil no és comparable al de les Blackberry.
D'altra banda, Apple disposa d'una botiga amb centenars de milers d'aplicacions que enriqueixen les funcions de l'iPhone i fan que sigui molt més que un telèfon amb accés a Internet: el converteixen en un navegador GPS, una brúixola, una consola de videojocs, una agenda de tasques pendents... I en l'últim model llançat, l'iPhone 4, les seves dues càmeres el doten de capacitat per gravar vídeos en alta definició i fer fotografies de qualitat més que acceptable.
Davant d'aquest popular model es postulen tota una gamma de telèfons, estèticament no tan bonics però sí més barats i igual d'interessants quant a l'experiència d'usuari i a les aplicacions. Són els mòbils que funcionen amb el sistema operatiu Android, llançat per Google i adoptat per marques tan prestigioses com HTC.
L'avantatge és que l'oferta és més gran i, per tant, es poden trobar telèfons més barats que l'iPhone, i amb plans de preus més avantatjosos quan es contracta una línia i se subvenciona l'aparell . El desavantatge és que Android encara no és a l'altura del sistema operatiu d'iPhone, encara que en menys d'un any els experts consideren que tots dos sistemes poden igualar-se en prestacions. D'altra banda, Android també disposa d'una important botiga d'aplicacions que dota de nombroses prestacions els seus mòbils.
Nokia i telèfons amb Windows Mobile, millor esperar
Nokia és el líder mundial dels telèfons de les gammes mitjana i baixa. No obstant això, en la gamma alta la seva experiència no ha estat bona, ja que el sistema operatiu que fa servir, Symbian, s'ha mostrat incompetent per als aparells de complexitat creixent. De moment, i a l'espera que Megoo (la nova proposta de programari de l'empresa finlandesa) prosperi, no és del tot aconsellable adquirir un Nokia de gamma alta.
I el mateix passa amb els telèfons que funcionen amb el sistema operatiu Windows Mobile. Els propers mesos s'espera gaudir de la nova versió WM7. Mentrestant, és millor evitar les versions anteriors, ja que es van mostrar fallides i incapaces de fer funcionar cap model amb eficàcia. Un dels seus punts febles és l'excessiva potència que requereix aquest sistema, massa per als petits processadors dels mòbils. No obstant això, es preveu que amb nous xips de més potència WM7 respongui bé.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada