![CORRECTOR](https://www.softvalencia.org/wp-content/themes/wp-softvalencia/images/logo_sv.png" "softvalencià corrector"){kind=logo}
Immigrants i refugiats
Les persones que arriben buscant asil se sumen als immigrants per raons econòmiques. Per això, l'arribada d'estrangers serà un fenomen constant i creixent a la UE
Las diferències de nivell de vida entre els països de la UE i una
gran part dels països del nostre entorn sud i est són molt importants.
En alguns casos, abismals. La gran diferència d'expectatives en un
costat i a l'altre de les fronteres provoca un corrent important i
creixent d'immigració. D'altra banda, mentre a Europa la taxa de
fertilitat segueixi per sota de 2, amb perspectives de decreixement de
la població, i mentre que en alguns països del Magrib o del Sahel
segueixi sent de 4 o de 6, seguirà l'explosió demogràfica, i el fenomen
es convertirà en permanent. En bona part com a conseqüència de
l'anterior, els conflictes armats al nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà es
multiplicaran i tindran un gran efecte d'expulsió de les poblacions.
Les persones que busquen asil se sumen als immigrants (sovint, dues
coses difícils de distingir) i per això crec que l'arribada de persones
d'altres països serà un dels fenòmens que es convertirà en constant i
creixent a la UE. No és estrany que hi hagi interès i preocupació per
aquest tema. En paral·lel amb moltes altres convocatòries, amb l'ajuda
de CaixaForum, la Fundació Ernest Lluch va organitzar la setmana passada
un diàleg entre Anna Terrón, exsecretària d'Estat d'Immigració, i
l'ambaixador Ángel Losada, enviat especial al Sahel i a Líbia, dos bons
coneixedors del problema. Vull deixar constància d'algunes de les meves
conclusions, evidentment, personals.
1. Bombes de rellotgeria. A la UE vivim ara un moment de crisi a causa de les conseqüències de la guerra a Síria, un conflicte que serà llarg i difícil de solucionar. Però, al marge de Síria, hi ha altres bombes amagades que poden explotar en els pròxims temps a l'Orient Mitjà, i els països de la zona no estan en condicions d'absorbir els probables fluxos de població que això ocasionarà. A més, els nivells de pobresa i d'injustícia existent a diversos països del nord d'Àfrica provocaran probablement nous conflictes. La UE no pot seguir confiant que siguin els EUA els que intervinguin per evitar-los o per ajudar a solucionar-los. Sense una gran cohesió en les actuacions polítiques de la UE davant l'exterior, i sense una gran capacitat de cooperació financera amb els països del nostre entorn, seguirem sent un actor residual que defraudarà les expectatives existents, tant a dins com a fora. Necessitem més unió política i un pressupost comunitari més potent per a aquesta i per a altres finalitats.
2. La Primavera Àrab. Hem de fer una reflexió crítica sobre el que ha significat, i acceptar que, malgrat els entusiasmes i esperances que va suscitar a Europa, els avanços democràtics han estat molt pocs (només a Tunísia), i algunes de les seves conseqüències estan molt lluny del que s'esperava. És més, s'han creat noves dificultats per a la cooperació amb alguns dels països de la zona. El cas més clar és la gestió europea de la revolució a Líbia, que segurament ha contribuït a convertir aquest territori en un “Estat fallit”, amb dos governs i dos parlaments, i que ha deixat un buit polític que ha facilitat l'actuació de xarxes mafioses per al tràfic encreuat d'armes i de persones. Sembla que ara pot arribar-se a una solució, encara que inestable…
3. El dret d'asil. La UE hauria de revisar el principi que un refugiat ha de sol·licitar l'asil, i romandre al país de la Unió per on hi entra. Els "països d'entrada", sigui per terra o per mar, no són precisament els que estan en millors condicions per acollir-los, ni són els que els refugiats busquen com a destinació. Aquest principi crea problemes per a l'espai Schengen, contribueix a crear tràfics interiors de refugiats organitzats per màfies europees i a construir murs en algunes fronteres.
4. Immigrants i refugiats. No hi ha dubte que, d'acord amb les convencions internacionals, els “refugiats” (els que fugen d'una guerra) tenen una prioritat total respecte dels “immigrants” (els que busquen un futur millor), ja que els països tenen l'obligació de concedir-los l'asil. No sé fins a quin punt aquesta distinció no hauria de desenvolupar-se i matisar-se més, ja que les guerres maten, però la misèria i la gana també, encara que sense fer soroll…
Els productes d'alta eficiència representen una reducció considerable del consum d'energia, fet que beneficia tant el medi ambient com els consumidors. D'una banda, es disminueix la contaminació i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle implicades en el canvi climàtic i, de l'altra, s'aconsegueix un estalvi en la cada vegada més elevada factura de la llum o del gas.
En concret, els productes que hauran de portar el certificat són, en el cas de la calefacció, les calderes -de gas, elèctriques o de gasoil-, les bombes de calor, ja siguin de gas o elèctriques, i les unitats de microcogeneració, amb una potència elèctrica màxima inferior a 50 kW.
De la seva banda, els sistemes d'aigua calenta són els escalfadors, ja siguin els convencionals de gas, gasoil o elèctrics o els que fan servir energies renovables (energia solar o amb bomba de calor), així com els dipòsits d'aigua calenta amb capacitat igual o menor a 2.000 litres.
Els productors i venedors hauran de complir tots els requisits, si volen aconseguir la marca CE i arribar així de forma legal als consumidors del mercat europeu. Els aparells comercialitzats hauran de portar l'etiqueta de manera visible, perquè els ciutadans puguin conèixer de manera senzilla les seves característiques energètiques i comparar-les amb les diverses opcions del mercat.
La directiva només s'aplica als nous productes llançats al mercat a partir del 26 de setembre. Els adquirits amb anterioritat, o que ja es trobin als punts de venda o als magatzems dels distribuïdors, es podran vendre i instal.lar fins a esgotar-ne les existències. Entre el 2017 i el 2019, s'actualitzaran les etiquetes amb noves classes energètiques i nous límits quant a eficiència i emissions.
Al mercat es podran trobar diverses classes d'etiquetes en funció del tipus de producte i del servei que proporcioni. La icona d'un radiador assenyala la classificació per als productes de calefacció, i el d'una aixeta, per als d'aigua calenta.
En tots els casos, a la part superior, sota el logo de la UE, s'indicarà el nom del proveïdor i el model.
Les classes A, A+ i A++, en diferents tonalitats de color verd, indiquen els productes de màxima eficiència. Com més baix és el rendiment, les lletres descendeixen de la B fins a la G i es pinten en tonalitats diferents que van des del groc fins al vermell, simulant les indicacions dels semàfors de circulació viària.
Hi ha dues classificacions diferents per al servei de calefacció i per a la producció d'aigua calenta. En els productes que ofereixen tots dos serveis, les etiquetes han d'indicar les dues classificacions.
Així mateix, l'etiquetatge ofereix en la part inferior una altra informació interessant per als consumidors en forma d'icones: la primera a l'esquerra assenyala el nivell de soroll; la segona, la potència tèrmica nominal; i, la tercera, l'estalvi en aigua calenta sanitària (ACS).
D'altra banda, les instal.lacions modernes només aconseguirien un nivell màxim de rendiment energètic si es combinessin amb altres accessoris capaços d'aprofitar les fonts renovables, respondre a les variacions climàtiques i adaptar-se a les rutines dels seus usuaris. Es tracta, per exemple, de generadors suplementaris de calor, dispositius de termoregulació, col.lectors solars, etc.
A més de l'etiqueta "de producte", aquest tipus d'accessoris n'han de portar una altra anomenada "de sistema". Igual que la primera, aquesta ha de portar el nom del proveïdor i el model, la icona d'un radiador o d'una aixeta en funció del producte que sigui i la classificació energètica. A més, disposa d'altres elements pictòrics informatius sobre col.lectors solars, dipòsit d'aigua calenta, dispositiu per a controlar la temperatura i unitat per a calefacció suplementària.
La UE ha aprovat els darrers anys diverses directives, com l'ErP, amb l'objectiu de reduir el consum energètic i fer front a reptes ambientals i econòmics de primer ordre, com són el canvi climàtic, la contaminació o el proveïment energètic.
Cal tenir en compte que els consumidors utilitzen diversos productes que gasten una gran quantitat d'energia. En concret, els sistemes domèstics de calefacció i producció d'aigua calenta representen aproximadament el 30% del consum d'energia a Europa, segons un estudi de la Comissió Europea (CE). A més, es calcula que si es fabriquessin productes amb els requisits mínims d'eficiència, el 2020 es podria aconseguir una reducció d'emissions de 136 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) i un estalvi energètic anual total equivalent a 56 milions de tones de petroli.
1. Bombes de rellotgeria. A la UE vivim ara un moment de crisi a causa de les conseqüències de la guerra a Síria, un conflicte que serà llarg i difícil de solucionar. Però, al marge de Síria, hi ha altres bombes amagades que poden explotar en els pròxims temps a l'Orient Mitjà, i els països de la zona no estan en condicions d'absorbir els probables fluxos de població que això ocasionarà. A més, els nivells de pobresa i d'injustícia existent a diversos països del nord d'Àfrica provocaran probablement nous conflictes. La UE no pot seguir confiant que siguin els EUA els que intervinguin per evitar-los o per ajudar a solucionar-los. Sense una gran cohesió en les actuacions polítiques de la UE davant l'exterior, i sense una gran capacitat de cooperació financera amb els països del nostre entorn, seguirem sent un actor residual que defraudarà les expectatives existents, tant a dins com a fora. Necessitem més unió política i un pressupost comunitari més potent per a aquesta i per a altres finalitats.
2. La Primavera Àrab. Hem de fer una reflexió crítica sobre el que ha significat, i acceptar que, malgrat els entusiasmes i esperances que va suscitar a Europa, els avanços democràtics han estat molt pocs (només a Tunísia), i algunes de les seves conseqüències estan molt lluny del que s'esperava. És més, s'han creat noves dificultats per a la cooperació amb alguns dels països de la zona. El cas més clar és la gestió europea de la revolució a Líbia, que segurament ha contribuït a convertir aquest territori en un “Estat fallit”, amb dos governs i dos parlaments, i que ha deixat un buit polític que ha facilitat l'actuació de xarxes mafioses per al tràfic encreuat d'armes i de persones. Sembla que ara pot arribar-se a una solució, encara que inestable…
3. El dret d'asil. La UE hauria de revisar el principi que un refugiat ha de sol·licitar l'asil, i romandre al país de la Unió per on hi entra. Els "països d'entrada", sigui per terra o per mar, no són precisament els que estan en millors condicions per acollir-los, ni són els que els refugiats busquen com a destinació. Aquest principi crea problemes per a l'espai Schengen, contribueix a crear tràfics interiors de refugiats organitzats per màfies europees i a construir murs en algunes fronteres.
4. Immigrants i refugiats. No hi ha dubte que, d'acord amb les convencions internacionals, els “refugiats” (els que fugen d'una guerra) tenen una prioritat total respecte dels “immigrants” (els que busquen un futur millor), ja que els països tenen l'obligació de concedir-los l'asil. No sé fins a quin punt aquesta distinció no hauria de desenvolupar-se i matisar-se més, ja que les guerres maten, però la misèria i la gana també, encara que sense fer soroll…
Joan Majó és enginyer i exministre.
A més a més podeu consultar:
La crisi dels refugiats esquerda la Unió
Les contradiccions de la UE afloren en vista de la reunió de ministres que abordarà el futur dels refugiats que arriben al continent
__________________________________________
__________________________________________
El monopatí volador ja és una realitat
Lexus prova amb èxit la seva planxa Slide, inspirada en 'Retorn al futur', a Barcelona
JOSEP M. BERENGUERAS / BARCELONA
Dijous, 6 d'agost del 2015 - 11.06 h
El somni de molts 'skaters' per fi és una realitat. La companyia automobilística Lexus ha demostrat que crear una planxa de 'skate' sense rodes és possible, gràcies a la levitació magnètica. I no és un experiment de laboratori, sinó que la primera prova mundial del Lexus Slide ha sigut a Barcelona, de la mà de l''skater' Ross McGouran.
Lexus ha convertit en real el monopatí volador que surt a Retorn al futur 2 gràcies a una tecnologia ja existent: la de la levitació magnètica. La companyia ha aplicat la mateixa tecnologia que fa possible els trens maglev per crear una planxa que levita i que, tenint en compte les imatges i els vídeos que ha publicat la firma, funciona de veritat.
Però la planxa té truc. I és que per funcionar necessita una pista especial, magnètica, que repel·leixi l''skate'. La Slide, equipada amb superconductors refrigerats per nitrogen líquid (per això emet una mica de fum), és repel·lida per la pista (no fricciona), i llisca sense entrar en contacte amb aquesta.
De fet, en les proves el patí llisca fins i tot per sobre de l'aigua.
Per presentar la planxa, la firma va crear a Cubelles una pista expressament per a l'ocasió, de 200 metres, on es va demostrar que l'invent funciona. Sense ningú a sobre, la planxa s'aixeca al voltant de 8 centímetres sobre terra, mentre que quan l''skater' hi puja la distància es redueix a uns 5 centímetres. Els patinadors es desplacen per tota la pista, i la planxa respon. Fins i tot es desplaça per sobre de l'aigua i l''skater' aconsegueix saltar per sobre d'un cotxe (Lexus, evidentment). Això sí: sembla més difícil de controlar que un monopatí normal.
"Embarcant-nos en aquest projecte ens vam disposar a forçar els límits de la tecnologia, el disseny i la innovació per fer possible l'impossible", va destacar Mark Templin, vicepresident executiu de Lexus. La companyia, que ha estat treballant en el projecte durant 18 mesos, ha deixat clar que no pretén comercialitzar el producte.
El somni de molts 'skaters' per fi és una realitat. La companyia automobilística Lexus ha demostrat que crear una planxa de 'skate' sense rodes és possible, gràcies a la levitació magnètica. I no és un experiment de laboratori, sinó que la primera prova mundial del Lexus Slide ha sigut a Barcelona, de la mà de l''skater' Ross McGouran.
Lexus ha convertit en real el monopatí volador que surt a Retorn al futur 2 gràcies a una tecnologia ja existent: la de la levitació magnètica. La companyia ha aplicat la mateixa tecnologia que fa possible els trens maglev per crear una planxa que levita i que, tenint en compte les imatges i els vídeos que ha publicat la firma, funciona de veritat.
Però la planxa té truc. I és que per funcionar necessita una pista especial, magnètica, que repel·leixi l''skate'. La Slide, equipada amb superconductors refrigerats per nitrogen líquid (per això emet una mica de fum), és repel·lida per la pista (no fricciona), i llisca sense entrar en contacte amb aquesta.
De fet, en les proves el patí llisca fins i tot per sobre de l'aigua.
Per presentar la planxa, la firma va crear a Cubelles una pista expressament per a l'ocasió, de 200 metres, on es va demostrar que l'invent funciona. Sense ningú a sobre, la planxa s'aixeca al voltant de 8 centímetres sobre terra, mentre que quan l''skater' hi puja la distància es redueix a uns 5 centímetres. Els patinadors es desplacen per tota la pista, i la planxa respon. Fins i tot es desplaça per sobre de l'aigua i l''skater' aconsegueix saltar per sobre d'un cotxe (Lexus, evidentment). Això sí: sembla més difícil de controlar que un monopatí normal.
"Embarcant-nos en aquest projecte ens vam disposar a forçar els límits de la tecnologia, el disseny i la innovació per fer possible l'impossible", va destacar Mark Templin, vicepresident executiu de Lexus. La companyia, que ha estat treballant en el projecte durant 18 mesos, ha deixat clar que no pretén comercialitzar el producte.
________________________________________________
________________________________________________
La UE exigeix als fabricants comercialitzar els nous sistemes de calefacció i aigua calenta amb un certificat d'eficiència energètica per a reduir el consum d'energia.
La nova Directiva d'Ecodisseny (ErP) de la Unió Europea (UE) va entrar en vigor el 26 de setembre de 2015 passat. Amb aquesta directiva s'obliga a comercialitzar els sistemes de calefacció i aigua calenta amb un certificat d'eficiència energètica. Aquest etiquetatge ja s'utilitza des de fa anys en altres productes de consum comuns, com ara electrodomèstics, bombetes o pneumàtics.
Els productes d'alta eficiència representen una reducció considerable del consum d'energia, fet que beneficia tant el medi ambient com els consumidors. D'una banda, es disminueix la contaminació i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle implicades en el canvi climàtic i, de l'altra, s'aconsegueix un estalvi en la cada vegada més elevada factura de la llum o del gas.
En concret, els productes que hauran de portar el certificat són, en el cas de la calefacció, les calderes -de gas, elèctriques o de gasoil-, les bombes de calor, ja siguin de gas o elèctriques, i les unitats de microcogeneració, amb una potència elèctrica màxima inferior a 50 kW.
De la seva banda, els sistemes d'aigua calenta són els escalfadors, ja siguin els convencionals de gas, gasoil o elèctrics o els que fan servir energies renovables (energia solar o amb bomba de calor), així com els dipòsits d'aigua calenta amb capacitat igual o menor a 2.000 litres.
Mínim rendiment
Amb aquest nou certificat, la UE estableix uns requisits mínims de rendiment per a tots els dispositius esmentats i augmenta, d'aquesta manera, les exigències del mercat quant a l'eficiència en el consum d'energia.Els productors i venedors hauran de complir tots els requisits, si volen aconseguir la marca CE i arribar així de forma legal als consumidors del mercat europeu. Els aparells comercialitzats hauran de portar l'etiqueta de manera visible, perquè els ciutadans puguin conèixer de manera senzilla les seves característiques energètiques i comparar-les amb les diverses opcions del mercat.
La directiva només s'aplica als nous productes llançats al mercat a partir del 26 de setembre. Els adquirits amb anterioritat, o que ja es trobin als punts de venda o als magatzems dels distribuïdors, es podran vendre i instal.lar fins a esgotar-ne les existències. Entre el 2017 i el 2019, s'actualitzaran les etiquetes amb noves classes energètiques i nous límits quant a eficiència i emissions.
Etiqueta de producte
Al mercat es podran trobar diverses classes d'etiquetes en funció del tipus de producte i del servei que proporcioni. La icona d'un radiador assenyala la classificació per als productes de calefacció, i el d'una aixeta, per als d'aigua calenta.
En tots els casos, a la part superior, sota el logo de la UE, s'indicarà el nom del proveïdor i el model.
Les classes A, A+ i A++, en diferents tonalitats de color verd, indiquen els productes de màxima eficiència. Com més baix és el rendiment, les lletres descendeixen de la B fins a la G i es pinten en tonalitats diferents que van des del groc fins al vermell, simulant les indicacions dels semàfors de circulació viària.
Hi ha dues classificacions diferents per al servei de calefacció i per a la producció d'aigua calenta. En els productes que ofereixen tots dos serveis, les etiquetes han d'indicar les dues classificacions.
Així mateix, l'etiquetatge ofereix en la part inferior una altra informació interessant per als consumidors en forma d'icones: la primera a l'esquerra assenyala el nivell de soroll; la segona, la potència tèrmica nominal; i, la tercera, l'estalvi en aigua calenta sanitària (ACS).
Etiqueta de sistema
D'altra banda, les instal.lacions modernes només aconseguirien un nivell màxim de rendiment energètic si es combinessin amb altres accessoris capaços d'aprofitar les fonts renovables, respondre a les variacions climàtiques i adaptar-se a les rutines dels seus usuaris. Es tracta, per exemple, de generadors suplementaris de calor, dispositius de termoregulació, col.lectors solars, etc.
A més de l'etiqueta "de producte", aquest tipus d'accessoris n'han de portar una altra anomenada "de sistema". Igual que la primera, aquesta ha de portar el nom del proveïdor i el model, la icona d'un radiador o d'una aixeta en funció del producte que sigui i la classificació energètica. A més, disposa d'altres elements pictòrics informatius sobre col.lectors solars, dipòsit d'aigua calenta, dispositiu per a controlar la temperatura i unitat per a calefacció suplementària.
Per què una nova etiqueta d'eficiència energètica?
La UE ha aprovat els darrers anys diverses directives, com l'ErP, amb l'objectiu de reduir el consum energètic i fer front a reptes ambientals i econòmics de primer ordre, com són el canvi climàtic, la contaminació o el proveïment energètic.
Cal tenir en compte que els consumidors utilitzen diversos productes que gasten una gran quantitat d'energia. En concret, els sistemes domèstics de calefacció i producció d'aigua calenta representen aproximadament el 30% del consum d'energia a Europa, segons un estudi de la Comissió Europea (CE). A més, es calcula que si es fabriquessin productes amb els requisits mínims d'eficiència, el 2020 es podria aconseguir una reducció d'emissions de 136 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) i un estalvi energètic anual total equivalent a 56 milions de tones de petroli.
