Oral / Redacció 27

La invasió dels drones

Portada en el número 181 de la revista prestigiosa THEKNOS promoguda pel Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. (Març 2014)

de JOSEP M. BERENGUERAS l berengueras.net

La majoria de la gent no sabia que existien fins que una campanya de promoció d’Amazon els va introduir en les converses de gairebé tothom. Els drones (i no drons, com la majoria de gent es pensa) són petits o grans aparells voladors no tripulats que circulen pel cel des de fa dècades sense que la gent se n’hagi adonat, però tot just ara comencen a tenir una repercussió directa en la vida de les persones. I en el futur pròxim se’n parlarà molt. Gran part de les tasques que realitzen els drones estan relacionades amb el manteniment correctiu, predictiu i preventiu d’infraestructures i instal·lacions industrials, com la inspecció de generadors eòlics o de línies d’alta tensió.

Que és realment un drone?

Els drones o UAV (vehicle aeri no tripulat, de les sigles en anglès) són aparells que tenen la capacitat de volar d’una manera autònoma, sense conductor, i que poden anar d’un punt a un altre mitjançant els seus recursos. Es diferen- cien d’uns altres aparells voladors que necessiten un control manual, com els radiocontrolats, en el fet que els drones incorporen un sistema d’intel·ligència gràcies a la programació de la seva electrònica, cosa que els permet volar autònomament.

Pot semblar un invent recent o quasi ciència-ficció, però els drones, com tants altres invents, tenen un origen militar llunyà. Des de la Primera Guerra Mundial que s’ha intentat de produir aquesta classe d’aparell, que podia fer missions arriscades sense posar en perill cap vida, però fins a la Segona Guerra Mundial no es van aconseguir avenços per aconseguir-ho. Si la societat actual coneixia els drones era pel vessant militar, perquè països com els Estats Units els utilitzaven per fer atacs (“morts selectives”) en conflictes com el de l’Afganistan o el Pakistan. Però des de fa dos anys això ha canviat radicalment: els drones han passat del camp militar al civil i han esdevingut protagonistes d’empreses de sectors diversos i de particulars, i poden ser pilotats fins i tot mitjançant un mòbil o una tauleta. 

Una indústria a Catalunya

L’oci particular, però, no és l’únic que s’ha beneficiat de la generalització dels drones. La indústria elèctrica, l’agricultura, la prevenció d’incendis, la protecció civil i l’ordenació territorial, entre molts altres, són sectors que han vist els drones com a aliats per a certes tasques i per estalviar costos, sense oblidar una altra indústria important, l’audiovisual, que ha trobat en aquests aparells la manera perfecta d’aconseguir un altre punt de vista per a les càmeres fotogràfiques i de vídeo. 

També s’ha creat indústria de drones a Catalunya. És el cas d’Hemav. Fa dos anys, set joves estudiants d’enginyeria van decidir portar a la pràctica una de les seves aficions: fer volar alguna cosa. Així, van crear, amb èxit, el seu primer prototip de drone en forma d’avió. A partir d’aquí van formar una empresa i s’hi van dedicar en cos i ànima. “Uns altres compren la plataforma, el drone i el sistema operatiu de comandament, i operen. Nosaltres creem els artefactes des de zero i tenim el nostre sistema de comandament, de manera que podem modificar el drone segons les necessitats del client”, afirma el responsable de desenvolupament de negoci d’Hemav, Àlex Gomar. Treballen en el sector audiovisual — són proveïdors d’imatges, per exemple, de RTVE—, en la detecció agrícola aèria —per saber si un terreny és fèrtil, si té massa aigua…— i en altres indústries com la inspecció de túnels o de línies elèctriques. “

Legislació Inexistent

Els drones ja s’utilitzen en molts projectes arreu del món: elaboració de mapes a Mèxic, cerca de restes arqueològiques al Perú, control de fronteres al Brasil, cerca de caçadors furtius a l’Àfrica (un projecte de l’ONG WWF) o fins i tot vigilància d’estudiants que fan exàmens a Bèlgica. A Espanya, els investigadors de l’estació biològica de Doñana-CSIC també van creure en les aplicacions que podien tenir i, així, van crear els seus drones, que utilitzen per estudiar el comportament d’animals com les oques salvatges.

Tot i els avantatges que, aparentment, tenen, també hi ha, de moment, una part fosca: la legislació. Com tota tecnologia nova, l’aparició i l’extensió ràpida de l’ús d’aquests aparells s’han donat sense que hi hagi cap llei que en reguli l’ús, cosa que pot provocar problemes. Per exemple, l’any passat un drone va sobrevolar l’aeroport JFK de Nova York i aquest mateix any l’aeroport de Bremen ha hagut de cancel·lar i redirigir diversos vols per la presència d’un objecte volador no identificat. Tant la Comissió Europea com molts estats del continent (l’Estat espanyol, per exemple) han començat el procés de redactar una normativa que reguli aquests aparells. El sector reconeix que la legislació haurà de ser dura per evitar que hi hagi cap mena d’accidents. Per això, es treballa en l’opció d’establir certes categories de grandària i potència dels drones i només permetre el pilotatge dels aparells més potents a professionals formats. També s’haurà de limitar l’espai on podran volar i establir certs deures i obligacions dels pilots. Es creu que la legislació no s’aprovarà fins l’any vinent, com a mínim. Als Estats Units també es treballa en una nova llei del sector; de moment, però, els drones amb finalitats comercials no poden volar més enllà del camp visual sense un permís especial. 

Link de la versió complerta online de la revista Theknos on es publica el reportatge sobre drones, de Josep M. Berengeras. La invasió dels drones.

Edició digital de la revista, pàgina 20

____________________________________________________________________

Europa obliga Google a respectar el dret a l'oblit

Un ciutadà podrà exigir que no se'l vinculi a dades lesives però no rellevants

La UE força els cercadors a cenyir-se a la norma europea sobre protecció de dades

Els ciutadans europeus segurament no poden prescindir de Google, però des d'ahir tenen reconegut el dret que el cercador més utilitzat d'internet s'oblidi d'ells quan la informació a què apunta no sigui rellevant i resulti lesiva per als seus interessos. Així ho va reconèixer ahir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència d'aplicació comunitària que respon a una consulta de l'Audiència Nacional espanyola a partir del cas d'un ciutadà gallec, Mario Costeja, representat per l'A-gència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que reclamava que Google deixés d'indexar una pàgina en què apareixia un antic avís de la subhasta d'un pis embargat que havia compartit amb la seva exdona. L'a-nunci apareixia en les primeres posicions cada cop que algú buscava el seu nom, fet que, afirmava, lesionava els seus interessos professionals.

El cas va arribar al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg, després que Google es negués a desvincular el contingut dels seus resultats de recerca perquè considerava que es tractava d'una informació fiable que el propietari de la web, en aquest cas el diari La Vanguardia, s'havia negat a retirar.

TRACTAMENT DE DADES / L'AEPD, encara que va acceptar que el diari no tenia per què eliminar l'anunci oficial perquè era «rellevant i veraç», sí que va considerar que Google havia de deixar de vincular el nom de Costeja al de l'anunci, i va decidir emparar el pèrit gallec en el seu tràmit judicial. Els advocats d'aquest organisme públic han aconseguit ara que l'alt tribunal hagi considerat les seves tesis i no les de l'advocat general de la Unió Europea, Niilo Jäaskinen, que, en un dictamen publicat el juny del 2013, considerava que el cercador no tenia responsabilitat en la vinculació perquè es devia a mecanismes automàtics i no «tenia mitjans per modificar la informació dels servidors d'allotjament [la web]».

La sentència d'ahir contravé diversos punts del dictamen de l'any passat, com el de la responsabilitat del cercador. El tribunal considera que si Google té oficines i part del seu negoci publicitari en territoris de la Unió Europea, i a més «es dirigeix a ciutadans d'aquests territoris amb dominis específics», està obligat a acatar les seves normes, incloses les referents a la protecció de les dades personals. També rebutja que l'automatització de la informació no suposi «tractament de dades», i a més a més, com va recordar el Govern grec, personat també en el cas, «existeix una memòria intermèdia» que guarda dades per un temps sense precisar.

El tribunal, la sentència del qual s'aplica també a altres buscadors com Bing o Yahoo, insta Google a posar els mitjans perquè qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret a la cancel·lació de vincles, no només de la seva informació personal, fins i tot en el cas que aquesta informació segueixi publicada per la web d'origen.

Google, que ahir va qualificar la decisió judicial de «decebedora per als motors de recerca i editors on line en general», defensa «la neutralitat del buscador». «No som qui per decidir el que s'enllaça i el que no; això és responsabilitat de les webs», va explicar aquest dilluns María González, directora d'assumptes legals de Google España.

CAS PER CAS / L'advocada del buscador recordava que Google ha eliminat continguts quan violaven la legalitat, com casos de promoció de la pederàstia, la violència, el racisme o el nazisme, sempre a instàncies judicials, no per les agències estatals. No obstant, insistia que el seu paper no era «decidir si un contingut és lícit o no, sinó que això és responsabilitat dels editors. No volem anar cas per cas», assegurava, i exigia l'aplicació d'un principi de «proporcionalitat».

Aquest anar cas per cas és justament allò a què obliga la sentència europea, que marca una clara excepció: que els continguts que un particular sol·liciti desvincular xoquin amb el dret a la informació i l'interès públic. És a dir, com ja passa fora d'internet.

La mateixa AEPD, que té més de 200 peticions similars a la de Mario Costeja acceptades a tràmit, totes elles rebutjades per Google, ha negat empara a sol·licituds de ciutadans que volien veure la seva informació desindexada del cercador. Entre elles, casos de traficants de drogues o delictes relacionats amb el terrorisme.