Oral / Redacció 29

El sector cultural capeja la crisi amb alternatives assequibles




Ariadna Cortés


 El tancament d’un teatre, la transformació d’un festival de música anual en biennal, la davallada dels ingressos de les sales de cinema... Des que va començar la crisi, les notícies com aquestes se succeeixen, i és que la mala situació econòmica del país està afectant el sector cultural amb especial virulència i per partida doble. D’una banda, la inversió pública en cultura ha patit importants retallades i l’IVA del sector ha passat del 8 al 21%. De l’altra, l’elevada taxa d’atur, que actualment ronda el 26%, i la baixada salarial que han experimentat molts treballadors en els últims anys, han fet que el poder adquisitiu dels ciutadans disminueixi notablement.
Aquest desgast ha comportat un descens dels espectadors i també una davallada en la facturació de les empreses i entitats del sector cultural. Així, segons dades de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), els teatres catalans van perdre un 21% dels espectadors de pagament el 2012-2013 respecte a la temporada anterior. Una dada que va acompanyada d’una caiguda del 25% en la facturació, que es va situar a nivells de fa cinc temporades. A la indústria del cinema, les coses no van millor: el 2013 la taquilla va caure un 16% respecte l’any anterior i el nombre d’espectadors va descendir un 15%. Des del 2004, de fet, les sales de cinema han perdut la meitat del públic.
Ha deixat d’interessar-nos la cultura? És clar que amb l’actual situació no ocupa les primeres posicions en l’escala de prioritats, però no es pot dir pas que no interessi. Com tot i tots en les èpoques de crisi, la cultura s’ha vist obligada a buscar alternatives per sobreviure. Allò del “reinventar-se o morir”. Així, han anat apareixent alternatives diverses que ofereixen cultura a uns preus més assequibles o fins i tot de manera gratuïta i que gaudeixen d’una bona acollida.
Cinema a preus reduïts
L’èxit de l’última Fiesta del cine, que va aconseguir multiplicar per 7 el nombre d’espectadors durant tres dies amb entrades a 2,90 euros, indica que el principal motiu del descens de públic és el preu. El sector ha reaccionat i 306 cinemes de tot l’estat s’han apuntat als Miércoles al cine, una campanya que deixa el preu de l’entrada entre els 3,90 i els 5 euros –cada sala pot escollir dins d’aquesta forquilla– tots els dimecres entre el 15 de gener i el 15 d’abril. A la comarca, s’hi han sumat cinemes privats, com el Cinesa Parc Vallès de Terrassa o els Yelmo Cines de Sant Cugat, i també el Cinema Catalunya de Terrassa, de titularitat municipal. Tots tres han optat per posar les entrades a 3,90 euros, el preu més baix.
Encara més assequible, de fet és gratuïta, és la proposta del Cineclub Matadepera, que arrencarà el proper 2 de febrer sumant-se així a tots els altres cineclubs del Vallès Occidental, com per exemple el de l’Alliance Française de Sabadell, que cada dilluns ofereix de manera gratuïta una pel·lícula en versió original subtitulada. El de Matadepera tindrà lloc a l’Hotel, un espai municipal, cada diumenge a les 19 hores i s’hi projectarà cinema d’autor també en versió original subtitulada. “A Matadepera, tot i que hi ha molta vida cultural, sovint es troben a faltar activitats per a joves, i tampoc hi ha gaire oferta relacionada amb el cinema malgrat haver-hi molta gent aficionada”, explica Toni Amén, membre del col·lectiu Cine Jove de Matadepera, els impulsors de la iniciativa.
En els últims anys, el col·lectiu ha organitzat diversos cicles de cinema amb una resposta “irregular” del públic. Per això, amb aquest nou projecte, volen “mantenir l’esperit de fer propostes originals, trencadores i fora de l’abast convencional, però alhora obrir-lo a un públic més ampli”, diu Amén. Així, la programació inclourà des de grans clàssics fins a propostes més arriscades i “potenciarem la idea de ‘club’ de les nostres sessions: volem que esdevinguin un punt de trobada per cinèfils i aficionats, on apart de mirar pel·lícules es pugui reflexionar i generar debat”. La primera projecció serà Spring Breakers, un film de Harmony Korine sobre les vacances de primavera d’un grup de joves que aparentment viuen el somni americà.
Taquilla inversa
Igual o més original és la programació que ofereix el Videodrome, un cineclub que cada mes estrena cicle –el febrer serà de cinema documental– i que té lloc els dimecres al vespre a l’Ateneu Candela de Terrassa, un centre social amb una àmplia oferta cultural.
La companyia Kaòtic Teatre és l’encarregada des del 2012 d’organitzar-hi la programació teatral, que inclou espectacles de diferents disciplines sempre de petit format. L’última temporada de ‘Teatre al Candela’, que va acabar el passat desembre, va incorporar una novetat destacable: la taquilla inversa, que consisteix en el fet que l’espectador decideix, una vegada finalitzat l’espectacle, pagar la quantitat que consideri justa. “Hem optat per la taquilla inversa perquè no podíem pagar el caixet dels artistes”, explica Pau Gómez, actor i programador cultural de Kaòtic Teatre. “Al públic li agrada poder decidir i d’aquesta manera s’acosten més a l’espectacle”, afegeix. Gómez diu que estan satisfets amb l’acollida de la iniciativa: “ha funcionat bé, repetirem”.
També estan contents amb els resultats de la taquilla inversa els fundadors de la sala sabadellenca L’Alternativa Teatre, que es va inaugurar fa tot just un parell de mesos. Programen de dijous a diumenge i només apliquen la taquilla inversa els dijous. “Ha funcionat força bé, hi ha més afluència els dijous que els divendres, tot i que els dissabtes recaptem més”, detalla Jordi Silvestre, un dels fundadors de la sala. La resta de dies, el preu de les entrades oscil·la entre els 8 i els 15 euros. “Volem apropar el teatre a Sabadell”, explica Silvestre, que afegeix que “ens estem trobant gent que solia anar a veure teatre a Barcelona i pagava 20 o 25 euros per entrada, i ara busquen alternatives”. I això és el que ells els ofereixen a la seva sala. Des d’ahir i fins al 2 de febrer a L’Alternativa Teatre es pot veureConsuélame, Consuelo, una obra a càrrec de la companyia Viéndolas Venir.
L’administració reacciona
A més de les propostes d’iniciativa privada, les administracions públiques també s’han posat les piles per pal·liar els efectes de la crisi al sector cultural. Des de l’Ajuntament de Sabadell, per exemple, reconeixen que “quan el 2012 van apujar l’IVA hi va haver una alarma general en el sector”, en paraules de Quim Carné, regidor de Cultura. La reacció a aquesta situació del consistori i de la ciutat en general ha estat “mantenir preus, intentar fidelitzar el públic, promoure l’ús i el gust per la cultura i, en definitiva, treballar per eliminar les barreres”, afirma Carné.
Aquestes intencions s’han materialitzat, entre altres accions, en noves modalitats de descompte incorporades en la darrera temporada als teatres la Faràndula, Principal i Estruch, que se sumen als ja existents. Així, per exemple, s’ha incorporat el TINKODI, un codi que s’obté en comprar una entrada i que proporciona un descompte del 20% en la compra de la propera, o un descompte del 15% amb el Carnet XBM de la Xarxa de Biblioteques, un carnet del que disposa un terç de la població del municipi.  
Segons dades del consistori, durant els primers sis mesos del 2012 i del 2013, és a dir, abans i després de la pujada de l’IVA, els teatres sabadellencs van registrar un volum d’assistents similars. Les iniciatives impulsades des de l’Ajuntament amb l’objectiu de “premiar la fidelitat i incorporar nous públics al teatre”, doncs, estan donant resultats.
Moure’s per sortejar la crisi
La bona acollida de la majoria de propostes culturals assequibles o gratuïtes és una prova que la crisi no ha pogut amb les inquietuds culturals. Potser, com apunten alguns, la cultura és una de els claus per sortir d’aquesta situació. O potser no. El que sembla clar és que el sector s’ha de moure -i ja ho està fent- si vol sobreviure a les estocades de la crisi.
___________________________________________________________________________


Entra en vigor la Llei de Trànsit que obliga els menors de 16 anys a portar casc quan vagin en bici

La reforma de la normativa aplica sancions més dures per a les conductes més perilloses, amb multes de 1.000 euros per als reincidents en consum d'alcohol

Es prohibeixen els detectors de radars

La reforma de la Llei de Trànsit i Seguretat Viària entra en vigor aquest divendres, amb un enduriment de les sancions per a les conductes més perilloses, com multes de 1.000 euros per als conductors reincidents en el consum d'alcohol. També entra en vigor que els menors de 16 anys han de portar casc quan vagin amb bicicleta .
Alguns dels preceptes de la llei, però, encara han de ser desenvolupats i, per tant, no entraran en vigor fins que la normativa reglamentària ho especifiqui. Aquest és el cas dels canvis dels límits màxims i mínims de velocitat per a conductors, vehicles i vies.
La reforma de la Llei de Trànsit i Seguretat Viària endureix els càstigs d'aquelles conductes més perilloses. Si bé es mantenen els 500 euros de sanció i la detracció de 4 a 6 punts per a la infracció de conduir amb taxes d'alcohol superiors a les establertes, la multa s'eleva a 1.000 euros en cas de reincidència, és a dir, els conductors sancionats pel mateix motiu en l'any anterior. També hauran de pagar 1.000 euros els conductors que circulin amb una taxa d'alcoholèmia que sigui el doble de la màxima permesa.
A partir d'aquest divendres, també serà obligatori, no només per als conductors, sinó per a tots els usuaris de la via, sotmetre's a les proves de detecció d'alcohol i de drogues, quan es trobin implicats en un accident de trànsit o hagin comès una infracció.
La llei prohibeix conduir després d'haver ingerit drogues, si bé en queden excloses aquelles substàncies que s'utilitzin sota prescripció facultativa i amb una finalitat terapèutica. Aquesta infracció administrativa serà castigada amb una sanció de 1.000 euros i la detracció de sis punts. No canvia, però, el procediment penal per conduir sota els efectes de les drogues, acció que tipifica l'article 379.2 del Codi Penal.
A la bici, amb cascc
Els menors de 16 anys, tant conductors com ocupants de bicicleta, hauran de portar sempre el casc posat, independentment de la via per la qual circulin. Per als majors de 16 anys, la llei no canvia: el casc és obligatori en vies interurbanes, si bé se'n recomana l'ús en les urbanes. També s'amplien els casos d'immobilització de vehicles, com quan un automòbil no porti el dispositiu de retenció infantil.
Obligatori mantenir una distància d'1,5 metres en l'avançament de ciclistes
Tot i que ja ho recollia el Reglament de Circulació, s'eleva a rang normatiu l'avançament de ciclistes; per tant, un vehicle que avanci un ciclista haurà de mantenir una separació lateral mínima d'1,5 metres i podrà ocupar part o la totalitat del carril contigu o contrari. Queda prohibit avançar si la maniobra pot ser perillosa per als ciclistes que circulin tant en el mateix sentit com en el sentit contrari.
Prohibits els detectors de radars, però permesos els avisadors
Queden expressament prohibits els detectors de radar i els dispositius i aparells que en rastregin la localització a través d'ones. El seu ús serà tipificat com a infracció greu i suposarà una sanció de 200 euros i la detracció de 3 punts. Es manté la prohibició dels inhibidors, que poden anul·lar o modificar el funcionament dels radars. En canvi, sí que estaran permesos els avisadors, aparells que compten amb una base de dades amb la possible ubicació dels radars.
Responsabilitat del conductor per atropellar un animal
En els accidents de trànsits produïts per atropellar animals de caça, la responsabilitat serà del conductor del vehicle, encara que no hagi incomplert cap norma de circulació, com passava fins ara. Si l'atropellament de l'animal és conseqüència d'una acció de caça major, el responsable serà el propietari del terreny i, si és per falta de reparació del tancat o de la senyalització, el responsable en serà el titular de la via on es produeixi l'accident.
Més infraccions
La reforma també amplia les infraccions de trànsit. Passen a ser-ho la caiguda de la càrrega d'un vehicle quan creï perill per a la seguretat viària; la realització d'obres en la via sense la comunicació prèvia a l'autoritat responsable del trànsit; incomplir les condicions de circulació d'una autorització; impedir les tasques de control dels centres d'ensenyament i de reconeixement de conductors i causar danys a les infraestructures per excés de massa o dimensions del vehicle.
Més temps per pagar multes amb descompte
El termini d'al·legacions de les denuncies i del pagaments de les sancions amb descompte s'amplia de 15 a 20 dies naturals.


____________________________________________________________________________



L'ONU augura més sequeres, inundacions i incendis forestals a Europa

L'augment de les onades de calor tindrà repercussions sobre la seguretat alimentària i augmentarà els conflictes a tot el món

"Ja no hi ha cap dubte que el clima està canviant", alerten 500 experts reunits a Japó



DILLUNS, 31 DE MARÇ DEL 2014 - 10.38 H
L'impacte del canvi climàtic en el planeta és "aclaparador" i tindrà un important efecte sobre els éssers humans de tot el planeta. És la contundent conclusió d'un ampli informe de l'ONU presentat aquest dilluns a Yokohama (Japó) i que augura més sequeres,inundacions i incendis forestals tant a curt com a mitjà termini. L'escassetat alimentària, l'augment de la mortalitat per les onades de calor i el creixement del risc de conflictes internacionals són altres perills.
El document del Panel Intergovernamental de l'ONU sobre Canvi Climàtic (IPCC), que ha estat acordat després d'una setmana de discussions, és el segon d'un grup d'informes que es presentarà aquest any i que apunten a les causes, efectes i solucions per al canvi climàtic. Elaborat per uns 500 experts científics i representants polítics, es tracta d'"un dels informes científics més amplis de la història", que inclou "sòlides evidències de totes les disciplines", segons ha destacat el secretari de l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM), Michel Jarraud.
L'IPCC ha subratllat que la quantitat de proves científiques que recolzen l'existència del fenomen del canvi climàtic i dels seus perills és indiscutible, i ha detallat que s'ha duplicat des del 2007, quan va presentar el seu últim informe. "L'increment de les magnituds de calor fa que augmenti la possibilitat d'impactes severs, penetrants i irreversibles", recull el text. Des de les glaceres al 'permafrost', l'impacte ha estat consistent en tots els continents i oceans. "Abans d'això pensàvem que sabíem què estava passant, però ara tenim proves indiscutibles que està passant i que és real", ha dit el doctor Saleemil Huq, un dels autors del document.

"El clima està canviant"

"Ja no hi ha cap dubte que el clima està canviant", ha assenyalat per la seva part Jarraud, abans d'assegurar que "el 95% d'aquest canvi es deu a l'activitat humana". "Abans d'aquest informe, la gent podia citar 'ignorància' respecte al canvi climàtic. Ara, la ignorància ha deixat de ser una bona excusa", ha insistit.
L'informe analitza els efectes del canvi climàtic en l'actualitat, a mitjà termini --entre el 2030 i 2040-- i a llarg termini (2080-2100), i per a això té en compte un augment de l'escalfament global d'entre 2 i 4 graus centígrads basat en projeccions actuals.

Restriccions d'aigua

En el cas de Europa, el canvi climàtic provocarà un increment de les restriccions d'aigua a causa de la "significativa reducció de l'extracció dels rius i d'aqüífers subterranis" combinada amb l'augment de la demanda per a irrigació, energia i indústria i ús domèstic. Aquest procés s'intensificarà en determinades àrees del continent a causa d'una pèrdua d'aigua més gran a través de l'evaporació natural, "particularment al sud d'Europa".
Un altre risc assenyalat per a Europa és l'augment de les onades de calor, que podrien tenir un impacte negatiu en la salut i el benestar públics, la productivitat laboral, la producció agrícola i la qualitat de l'aire, així com elevar el risc d'incendis forestals "al sud d'Europa i a la regió boreal de Rússia".
L'informe alerta a més sobre la probabilitat més alta d'inundacions a les zones costaneres i conques de rius a causa de la urbanització creixent, l'augment del nivell del mar i l'erosió de la costa.
A nivell mundial, l'informe alerta sobre les amenaces a sistemes únics com el gel de l'Àrtic i les barreres de coral, l'impacte sobre el mar i els sistemes d'aigua dolça. En aquest sentit, afirma que els oceans veuran incrementada la seva acidesa, i això amenaçarà els corals i les espècies que hi viuen i provocarà que animals, plantes i altres espècies es moguin cap als pols amb l'increment de les temperatures.

Escassetat alimentària i més conflictes

Respecte a l'impacte més directe del canvi climàtic sobre els éssers humans, l'IPCC ha alertat que la seguretat alimentària és un aspecte que provoca especial preocupació. Les previsions contemplen pèrdues de fins al 25% en les collites de blat de moro, arròs i blat en el període que s'estén fins al 2050.
A més, múltiples espècies de peixos, font d'aliments per a una important part de la població, es desplaçaran a causa de l'escalfament de les aigües, cosa que podria provocar una disminució de la pesca als tròpics i l'Antàrtida de fins al 50% en aquest període de temps.
El document ressalta també que la població mundial es veurà a més afectada per inundacions i un increment de la taxa de mortalitat a causa de la calor, i adverteix de l'increment de les migracions vinculades a les condicions climàtiques, així com els conflictes i les amenaces a la seguretat nacional derivades d'aquestes.

Responsabilitat política

Per pal·liar aquests riscos, l'IPCC insta els líders polítics a prendre mesures per reforçar els sistemes de vigilància i alerta davant "esdeveniments climàtics extrems", a més de millorar la gestió de recursos hídrics i les polítiques per promoure l'estalvi d'aigua o per combatre els incendis forestals. "Reduir aquests riscos dependrà de la nostra capacitat de mitigar els efectes del canvi climàtic i d'adaptar-hi les nostres societats", ha apuntat Chris Field, vicepresident d'aquest grup de treball de l'ONU.
El president de l'IPCC, Rajendra Pachauri, ha posat l'accent en la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, un factor "del qual dependrà el que passi en molts llocs del món en els pròxims anys".





Oral / Redacció 28





«El bitcoin segueix sent només una moneda experimental»

JOSEP M. BERENGUERAS
BARCELONA
DIJOUS, 27 DE FEBRER DEL 2014
Jon Matonis, al Mobile World Congress.
Bitcoin: moneda de bits, en anglès. Aquesta paraula, a poc a poc, comença a fer-se un lloc en el món digital: una moneda que no existeix físicament, que no té un país o un banc central al darrere i l'emissió de la qual és portada a terme de forma col·lectiva per la xarxa (a través de soft­ware en ordinadors). Ja es pot fer servir per pagar en alguns comerços on line i físics, però la seva intensa fluctuació la fa ser objecte de l'especulació. A més, dimecres una de les principals plataformes d'intercanvi de bitcoins, MtGox, va tancar atrapant milers de persones. Jon Matonis va anar al Mobile World Congress a explicar el seu projecte.
-¿Què és un bitcoin en paraules simples?
-Bitcoin no és una cosa que tu envies o reps. Això és només una terminologia que fem servir per intentar explicar-ho, perquè en realitat només és un protocol de transferència de valor. Bitcoin és unacommodity digital, una moneda que no té un govern o un banc central al darrere. Bitcoin té funcions de moneda, però en realitat el que es transfereix o s'envia no és una cosa física, sinó que s'envia la possessió de la moneda. Calculem que un milió de persones ja la fan servir.
-Està sent usada per especular.
-Bitcoin segueix sent només una moneda experimental. Al darrere hi ha un protocol de software encara experimental, estem en la versió 0.8. Hem de ser tractats com a tal, un experiment. Encara ens queda un any de desenvolupament. Si algun usuari fa alguna cosa amb la seva cartera digital, ho ha de fer sabent que és un experiment, no ha d'arriscar més del que pot perdre.
-Fa dos dies, una de les principals plataformes d'intercanvi de bitcoins, MtGox, va tancar atrapant milers d'usuaris...
-Era només un dels actors de l'ecosistema, encara que fos un dels més grans. Però no era un reflex del protocol ni de la idea de Bitcoin, sinó només d'una empresa relacionada. Crec que el mercat respondrà favorablement a la seva desaparició, i en tan sols 24 hores hem vist que el valor ha rebotat dels 400 als 600 dòlars. Sí, és una catàstrofe per a qui tenia els seus diners allà, és clar. Però el missatge que hem d'aprendre és que no hem de deixar els bitcoins en una tercera empresa de canvi com aquella, perquè els bitcoins no són per a això, no els hem de tractar com si fos un producte en un banc. La idea és que la gent tingui els seus propis bitcoins a la seva cartera, que sigui el seu propi banc. Si la gent els deixa a MtGox o similars significa que comporta riscos. Altres plataformes podrien caure si no controlen els seus procediments interns.
-¿El bitcoin és millor que les monedes tradicionals?
-Des del punt de vista dels comerciants, es poden usar bitcoins en 60 països més dels que es pot usar Visa o Mastercard. A més, la seva transacció és immediata. Des del punt de vista del consumidor, hi ha privacitat absoluta a l'hora de fer transaccions, es pot enviar a qualsevol país amb qualsevol moneda, sense restriccions... La volatilitat del preu ara és dramàtica, perquè el bitcoin està intentant trobar el seu lloc en el mercat, i alhora patim la pressió d'alguns governs, però malgrat tot està anant bastant bé. De fet, som la primera moneda virtual que sobrepassa un valor de mercat de 10.000 milions de dòlars. Creiem que en tres anys serà estable.
-¿Es podrà fer servir per pagar a les botigues?
-Cada vegada més comerços on line la integren. La plataforma de pagament Bitpay, utilitzada per milers de botigues físiques, ja l'accepta. Cada vegada la usaran més botigues perquè només es necessita una app en un mòbil per rebre pagaments en bitcoins.


____________________________________

Vehicles elèctrics contra la contaminació

El nou Pla PIMA Aire 3 ajuda a adquirir vehicles elèctrics i híbrids per a lluitar contra la contaminació urbana i el canvi climàtic 

No podem viure sense el cotxe. Però, tampoc, seguir contaminant a aquest ritme. El trànsit és un dels causants principals dels problemes ambientals i de salut pública. A poc a poc, les ciutats es van submergint en una gran bombolla de mals fums mentre la salut dels seus habitants se'n ressent.
El nou Pla PIMA Aire 3 busca ajudar a adquirir vehicles comercials, motocicletes i ciclomotors elèctrics i híbrids i bicicletes de pedaleig assistit per motor elèctric. Aquesta iniciativa, posada en marxa pel Govern espanyol, forma part dels compromisos institucionals contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.

Subvencions

Els vehicles són el causant principal de la contaminació de l'aire urbà que genera al món més de dos milions de morts prematures a l'any, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A Espanya, aquest problema provoca a l'any al voltant de 20.000 defuncions prematures, segons Ecologistes en Acció. A més, assegura que el 22% dels espanyols respira un aire amb nivells de contaminació superiors als límits legals, una xifra que arribaria al 94% si es tenen en compte els valors recomanats per l'OMS.
La substitució dels vehicles de combustible per uns altres de tipus elèctric o híbrid és una de les possibles mesures per a combatre aquest problema ambiental i de salut pública. Per aquest motiu, el Consell de Ministres ha aprovat el Pla d'Impuls al Medi Ambient PIMA Aire 3 per a subvencionar la compra de vehicles comercials, motocicletes i ciclomotors elèctrics i híbrids i de bicicletes de pedaleig assistit per motor elèctric. L'objectiu és reduir "de forma significativa les emissions de contaminants atmosfèrics i de diòxid de carboni (CO2)".
El nou Pla PIMA Aire 3 inclou ajudes directes per un total de 5,5 milions d'euros i dóna continuïtat a les dues edicions anteriors del Pla. Segons els seus impulsors, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), s'han renovat prop de 20.000 vehicles comercials i 9.000 turismes per models més eficients, i s'han adquirit unes 700 motocicletes, ciclomotors i bicicletes elèctriques. Tots dos plans han suposat unes ajudes de 38 milions d'euros.
Les dades de reducció de les emissions contaminants reflecteixen la importància de substituir els vehicles convencionals de combustió per altres d'elèctrics i més eficients. Per cada vehicle reemplaçat s'ha disminuït de mitjana el 94% en emissions de partícules i el 15% en emissions de CO2, ja que s'han substituït vehicles d'una antiguitat mitjana de gairebé 16 anys per altres de nous. En el cas de les bicicletes de pedaleig assistit per motor elèctric, la reducció s'eleva al 100% de les emissions de contaminants atmosfèrics en relació amb el vehicle substituït.

Per a qui

Qualsevol particular, sense necessitat de ser autònom, es pot beneficiar d'aquesta mesura. A més dels vehicles nous, també s'estén a aquells que tenen fins a un any d'antiguitat. Una mateixa persona podrà adquirir-ne més d'un, sempre que no sobrepassi el límit màxim de 200.000 euros d'ajuda total.
Ara bé, el Pla PIMA Aire 3 no es pot sumar a un mateix vehicle que s'hagi beneficiat de les ajudes del Pla PIVE i a l'inrevés. El nou Pla tampoc no es pot aplicar a automatriculacions per part dels concessionaris i requereix que en la factura de venda les dades del sol·licitant siguin diferents de les del venedor. L'ajuda serà més gran si s'acompanya amb el desballestament d'un altre vehicle matriculat abans de l'1 de gener de 2007.

Vehicles A, B, C o D

Els vehicles que poden rebre l'ajuda han d'estar classificats com a A, B, C o D en la base de dades de "Consum de Carburants i emissions de CO2 en cotxes nous" de l'Institut per a la Diversificació de l'Estalvi Energètic (IDAE). Aquests són els tipus de vehicles que es poden beneficiar de les ajudes:
  • Vehicles comercials. Es concediran 1.000 euros per vehicle en la categoria M1 o N1 menor de 2.500 kg. Per tant, queden fora de l'ajuda els turismes categoria M1. En el cas dels de categoria N1 igual o superior a 2.500 kg, 2.000 euros per vehicle. En les dues situacions, l'ajuda estarà condicionada a l'aplicació en factura, per part del punt de venda, d'un descompte equivalent a l'import de l'ajuda.
  • Motocicletes elèctriques i híbrides. Entren en l'ajuda les corresponents a les categories L3i, L4i i L5i. 400 euros més 200 euros que haurà d'aportar el punt de venda, si s'acredita la conversió en ferralla d'un altre vehicle. Quan no se'n doni de baixa un altre, es concediran 350 euros més 150 euros del punt de venda
  • Ciclomotors elèctrics. El comprador haurà de donar de baixa definitiva un vehicle per rebre 250 euros més 100 euros del punt de venda. Quan no s'acrediti la baixa d'un altre, 230 euros més 70 euros del punt de venda
  • Bicicletes per pedaleig assistit per motor elèctric. L'ajuda prevista és de 200 euros.


El Diluvi, grup musical recomanat ^_^


ESTRENEM LA CANÇÓ "AMOR TÈXTIL" DEL SEU NOU DISC, 'MOTIUS'

ARRIBA...
El DILUVI



La banda d'Alcoi ha voltat arreu dels Països Catalans versionant cançons del seu referent valencià Ovidi Montllor a ritme de rumba, reggae i tango. Ara El Diluvi fa un pas més i publica 'Motius' (Música de Telers, 2014), un disc en què no només revisiten l'alcoià sinó que presenten temes propis. L'àlbum arribarà a les botigues aquest mes de juny: a EDR en podeu descobrir una de les cançons, "Amor tèxtil".

Deia Ovidi Montllor a "Les meves vacances" que ell no moriria, sinó que faria vacances. Ja fa dinou anys que el cantautor valencià va marxar, però la seva música segueix viva. El 2012 un grup d'Alcoi va versionar-ne cançons portades al seu terreny amb ritmes frescos i festius. Les referències al músic de la Nova Cançó són infinites, i d'entrada el nom del grup està inspirat en una de les seves cançons: "Vam escollir El Diluvi perquè pensem que és com anar deixant-ho anar, és a dir, el que ve a ser un diluvi: mai se sap quan comença ni quan acaba, encara que tingui un principi i un final. Va fluint i deixant marca per on passa el camí de l'aigua", comenta el guitarrista de la banda, Miquel Garcia.

Després de presentat arreu del territori Ovidenques (autoeditat, 2012), un EP que inclou quatre versions del valencià, el grup va decidir tancar-se als estudis El Sótano de Castalla durant dotze dies el mes de novembre passat i teixir un disc amb temes propis.

David Rosell (Dept. Brams) n'ha encapçalat la producció musical. Miquel Garcia explica: "Ha fet molt d'èmfasi que les cançons caminessin bé, tenint molt en compte la senzillesa, la claredat, que tot quedés compacte, agradable. Ell utilitzava unes paraules per definir-ho, deia que havíem d’intentar 'que tot sonés amorosit', amb amor, amb estima".
La lluita i l’amor són els eixos vertebradors de Motius (Música de Telers, 2014). És el cas de la cançó "Amor tèxtil", tal com defineix el guitarrista del grup: "És aquella escena d’amor d’habitació que dibuixen dues persones, amb tot el que hi ha dins la cambra i sobre les persones –en un primer moment–: roba, armaris, llit, espills, etc.".

El disc inclou deu cançons, i seguint la tradició El Diluvi n'ha escollit dues d'Ovidi Montllor que ja cantaven en directe, "Va com va" i "Autocrítica i crítica". "Com quasi totes les cançons de l’Ovidi, tenen aquesta realitat que perdura en el temps, que no passa de moda. Res, o molt poc, ha canviat", afirma el guitarrista. A més, durant aquests mesos el grup ha revisat l'obra del cantautor, i van trobar una lletra que l'artista encara no havia musicat, "Als bons amics (Toti i Cuca) per peteneres", així que van decidir posar-li música i "fer alguna cosa amb que fos veritablement nova".
En aquest debut els alcoians han tingut la col·laboració de diversos artistes, com ara Diana de la Torre (Orxata), Meritxell GenéCesk Freixas Jaume Rico


I ací podeu descarregar-vos el seu disc ^_^



Ací teniu els enllaços per veure'ls a YOUTUBE 

YOUTUBE


Oral / Redacció 27

La invasió dels drones


Portada en el número 181 de la revista prestigiosa THEKNOS promoguda pel Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. (Març 2014)
de JOSEP M. BERENGUERAS l berengueras.net


La majoria de la gent no sabia que existien fins que una campanya de promoció d’Amazon els va introduir en les converses de gairebé tothom. Els drones (i no drons, com la majoria de gent es pensa) són petits o grans aparells voladors no tripulats que circulen pel cel des de fa dècades sense que la gent se n’hagi adonat, però tot just ara comencen a tenir una repercussió directa en la vida de les persones. I en el futur pròxim se’n parlarà molt. Gran part de les tasques que realitzen els drones estan relacionades amb el manteniment correctiu, predictiu i preventiu d’infraestructures i instal·lacions industrials, com la inspecció de generadors eòlics o de línies d’alta tensió.

Que és realment un drone?
Els drones o UAV (vehicle aeri no tripulat, de les sigles en anglès) són aparells que tenen la capacitat de volar d’una manera autònoma, sense conductor, i que poden anar d’un punt a un altre mitjançant els seus recursos. Es diferen- cien d’uns altres aparells voladors que necessiten un control manual, com els radiocontrolats, en el fet que els drones incorporen un sistema d’intel·ligència gràcies a la programació de la seva electrònica, cosa que els permet volar autònomament.
Pot semblar un invent recent o quasi ciència-ficció, però els drones, com tants altres invents, tenen un origen militar llunyà. Des de la Primera Guerra Mundial que s’ha intentat de produir aquesta classe d’aparell, que podia fer missions arriscades sense posar en perill cap vida, però fins a la Segona Guerra Mundial no es van aconseguir avenços per aconseguir-ho. Si la societat actual coneixia els drones era pel vessant militar, perquè països com els Estats Units els utilitzaven per fer atacs (“morts selectives”) en conflictes com el de l’Afganistan o el Pakistan. Però des de fa dos anys això ha canviat radicalment: els drones han passat del camp militar al civil i han esdevingut protagonistes d’empreses de sectors diversos i de particulars, i poden ser pilotats fins i tot mitjançant un mòbil o una tauleta. 

Una indústria a Catalunya
L’oci particular, però, no és l’únic que s’ha beneficiat de la generalització dels drones. La indústria elèctrica, l’agricultura, la prevenció d’incendis, la protecció civil i l’ordenació territorial, entre molts altres, són sectors que han vist els drones com a aliats per a certes tasques i per estalviar costos, sense oblidar una altra indústria important, l’audiovisual, que ha trobat en aquests aparells la manera perfecta d’aconseguir un altre punt de vista per a les càmeres fotogràfiques i de vídeo. 
També s’ha creat indústria de drones a Catalunya. És el cas d’Hemav. Fa dos anys, set joves estudiants d’enginyeria van decidir portar a la pràctica una de les seves aficions: fer volar alguna cosa. Així, van crear, amb èxit, el seu primer prototip de drone en forma d’avió. A partir d’aquí van formar una empresa i s’hi van dedicar en cos i ànima. “Uns altres compren la plataforma, el drone i el sistema operatiu de comandament, i operen. Nosaltres creem els artefactes des de zero i tenim el nostre sistema de comandament, de manera que podem modificar el drone segons les necessitats del client”, afirma el responsable de desenvolupament de negoci d’Hemav, Àlex Gomar. Treballen en el sector audiovisual — són proveïdors d’imatges, per exemple, de RTVE—, en la detecció agrícola aèria —per saber si un terreny és fèrtil, si té massa aigua…— i en altres indústries com la inspecció de túnels o de línies elèctriques. “

Legislació Inexistent
Els drones ja s’utilitzen en molts projectes arreu del món: elaboració de mapes a Mèxic, cerca de restes arqueològiques al Perú, control de fronteres al Brasil, cerca de caçadors furtius a l’Àfrica (un projecte de l’ONG WWF) o fins i tot vigilància d’estudiants que fan exàmens a Bèlgica. A Espanya, els investigadors de l’estació biològica de Doñana-CSIC també van creure en les aplicacions que podien tenir i, així, van crear els seus drones, que utilitzen per estudiar el comportament d’animals com les oques salvatges.
Tot i els avantatges que, aparentment, tenen, també hi ha, de moment, una part fosca: la legislació. Com tota tecnologia nova, l’aparició i l’extensió ràpida de l’ús d’aquests aparells s’han donat sense que hi hagi cap llei que en reguli l’ús, cosa que pot provocar problemes. Per exemple, l’any passat un drone va sobrevolar l’aeroport JFK de Nova York i aquest mateix any l’aeroport de Bremen ha hagut de cancel·lar i redirigir diversos vols per la presència d’un objecte volador no identificat. Tant la Comissió Europea com molts estats del continent (l’Estat espanyol, per exemple) han començat el procés de redactar una normativa que reguli aquests aparells. El sector reconeix que la legislació haurà de ser dura per evitar que hi hagi cap mena d’accidents. Per això, es treballa en l’opció d’establir certes categories de grandària i potència dels drones i només permetre el pilotatge dels aparells més potents a professionals formats. També s’haurà de limitar l’espai on podran volar i establir certs deures i obligacions dels pilots. Es creu que la legislació no s’aprovarà fins l’any vinent, com a mínim. Als Estats Units també es treballa en una nova llei del sector; de moment, però, els drones amb finalitats comercials no poden volar més enllà del camp visual sense un permís especial. 

Link de la versió complerta online de la revista Theknos on es publica el reportatge sobre drones, de Josep M. Berengeras. La invasió dels drones.

____________________________________________________________________

Europa obliga Google a respectar el dret a l'oblit

Un ciutadà podrà exigir que no se'l vinculi a dades lesives però no rellevants


La UE força els cercadors a cenyir-se a la norma europea sobre protecció de dades

Els ciutadans europeus segurament no poden prescindir de Google, però des d'ahir tenen reconegut el dret que el cercador més utilitzat d'internet s'oblidi d'ells quan la informació a què apunta no sigui rellevant i resulti lesiva per als seus interessos. Així ho va reconèixer ahir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència d'aplicació comunitària que respon a una consulta de l'Audiència Nacional espanyola a partir del cas d'un ciutadà gallec, Mario Costeja, representat per l'A-gència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que reclamava que Google deixés d'indexar una pàgina en què apareixia un antic avís de la subhasta d'un pis embargat que havia compartit amb la seva exdona. L'a-nunci apareixia en les primeres posicions cada cop que algú buscava el seu nom, fet que, afirmava, lesionava els seus interessos professionals.
El cas va arribar al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg, després que Google es negués a desvincular el contingut dels seus resultats de recerca perquè considerava que es tractava d'una informació fiable que el propietari de la web, en aquest cas el diari La Vanguardia, s'havia negat a retirar.
TRACTAMENT DE DADES / L'AEPD, encara que va acceptar que el diari no tenia per què eliminar l'anunci oficial perquè era «rellevant i veraç», sí que va considerar que Google havia de deixar de vincular el nom de Costeja al de l'anunci, i va decidir emparar el pèrit gallec en el seu tràmit judicial. Els advocats d'aquest organisme públic han aconseguit ara que l'alt tribunal hagi considerat les seves tesis i no les de l'advocat general de la Unió Europea, Niilo Jäaskinen, que, en un dictamen publicat el juny del 2013, considerava que el cercador no tenia responsabilitat en la vinculació perquè es devia a mecanismes automàtics i no «tenia mitjans per modificar la informació dels servidors d'allotjament [la web]».
La sentència d'ahir contravé diversos punts del dictamen de l'any passat, com el de la responsabilitat del cercador. El tribunal considera que si Google té oficines i part del seu negoci publicitari en territoris de la Unió Europea, i a més «es dirigeix a ciutadans d'aquests territoris amb dominis específics», està obligat a acatar les seves normes, incloses les referents a la protecció de les dades personals. També rebutja que l'automatització de la informació no suposi «tractament de dades», i a més a més, com va recordar el Govern grec, personat també en el cas, «existeix una memòria intermèdia» que guarda dades per un temps sense precisar.
El tribunal, la sentència del qual s'aplica també a altres buscadors com Bing o Yahoo, insta Google a posar els mitjans perquè qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret a la cancel·lació de vincles, no només de la seva informació personal, fins i tot en el cas que aquesta informació segueixi publicada per la web d'origen.
Google, que ahir va qualificar la decisió judicial de «decebedora per als motors de recerca i editors on line en general», defensa «la neutralitat del buscador». «No som qui per decidir el que s'enllaça i el que no; això és responsabilitat de les webs», va explicar aquest dilluns María González, directora d'assumptes legals de Google España.
CAS PER CAS / L'advocada del buscador recordava que Google ha eliminat continguts quan violaven la legalitat, com casos de promoció de la pederàstia, la violència, el racisme o el nazisme, sempre a instàncies judicials, no per les agències estatals. No obstant, insistia que el seu paper no era «decidir si un contingut és lícit o no, sinó que això és responsabilitat dels editors. No volem anar cas per cas», assegurava, i exigia l'aplicació d'un principi de «proporcionalitat».
Aquest anar cas per cas és justament allò a què obliga la sentència europea, que marca una clara excepció: que els continguts que un particular sol·liciti desvincular xoquin amb el dret a la informació i l'interès públic. És a dir, com ja passa fora d'internet.
La mateixa AEPD, que té més de 200 peticions similars a la de Mario Costeja acceptades a tràmit, totes elles rebutjades per Google, ha negat empara a sol·licituds de ciutadans que volien veure la seva informació desindexada del cercador. Entre elles, casos de traficants de drogues o delictes relacionats amb el terrorisme.

Oral / Redacció 26




Seguretat alimentària: s'arrisca en la compra i l'emmagatzemament


Els aliments són la gasolina del cos. Els necessitem. Tanmateix, en la seva conservació i preparació convé ser previngut; en cas contrari, ens poden fer passar un de les estones més amargues de la nostra vida.


A Espanya, es produeixen dos brots toxiinfecciosos al dia. Les malalties més habituals són la salmonel.la, lalisteria (els símptomes s'assemblen als efectes gripals lleus i a la diarrea) i el campylobacter (és present sobretot en la carn de pollastre contaminada i provoca diarrea, dolor abdominal, febre, mal de cap i nàusees). Encara que sembli paradoxal, les cases són uns dels principals focus d'infecció. Aquí és on es produeixen almenys dos de cada cinc problemes alimentaris que causen aquestes intoxicacions. Els altres ocorren en llocs com restaurants, hotels, bars, instal.lacions sanitàries, escoles, guarderies o geriàtrics.
El consumidor té un paper fonamental en la seguretat alimentària: des de la tria del lloc de compra fins al consum dels aliments. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quines són les seves conductes durant la compra, l'emmagatzemament, la preparació i la conservació dels productes alimentaris. Si es mantenen les bones pràctiques. Per dur-ho a terme, al llarg del mes d'abril va enquestar més de 800 persones residents en 17 comunitats autònomes per mitjà d'un qüestionari en línia.
De cada quatre entrevistats, tres eren dones. I és que encara avui continuen sent majoritàriament les encarregades dels processos de compra i preparació dels aliments. Tenien una mitjana d'edat de 47 anys.
El 30% va admetre haver patit alguna vegada una intoxicació alimentària i d'aquests, el 81% va assegurar que li va passar fora de casa. El marisc, altres peixos cuinats i crus, la maionesa i altres salses, i l'ou van ser els productes que més van intervenir en aquestes infeccions.

Hi ha riscos

La responsabilitat d'aconseguir el nivell màxim de seguretat alimentària recau en els productors, els industrials, els distribuïdors i també en el consumidor. Aquests últims compren, emmagatzemen, manipulen, cuinen, conserven i consumeixen els aliments. Però ho fan de forma segura?
EROSKI CONSUMER va determinar mitjançant un sistema de puntuació (en una escala del 0 al 10) quin era el grau de seguretat alimentària en els diferents moments en què es produeix una interacció entre el consumidor i l'aliment: quan es planifica la compra, s'adquireixen els productes a l'establiment de compra, s'emmagatzemen a casa i en el moment de preparar-los per al consum.
Els enquestats van aconseguir una nota mitjana final de 6,4 punts. És a dir, el grau de seguretat alimentària a casa és bo, però encara es cometen algunes conductes de risc.
No va haver-hi pràcticament diferències per sexe i comunitat, encara que, per edat, els joves de 18 a 34 anys són més negligents (només van aconseguir 5 punts) que els més grans.
Així, mentre que la planificació de la compra es va valorar amb un "bé" i la preparació dels aliments amb un "molt bé", el grau de seguretat alimentària en la compra de productes i en el seu emmagatzemament es va qualificar de "acceptable".




___________________________________________________


Un model actiu de salut: la salutogènesi


Des de ja fa algun temps, els professionals i les autoritats en l'àmbit de la salut uneixen esforços en la prevenció de malalties. Tot i això, més enllà de l'èmfasi per reduir els factors de risc i de l'educació per a la salut, hi ha la promoció de la salut i la teoria salutogènica, que esgrimeix el paper actiu de cada persona en la cura de la salut i en la modificació de conductes cap a estils de vida saludables.

Què és?

Salutogènesi és un terme encunyat pel doctor en Sociologia Aaron Antonovsky (1923-1994) al final dels anys setanta. Aquest nou paradigma, que deriva de salus (del llatí, 'salut') i genesis (del grec, 'origen'), vol recuperar la visió integral de la persona com a ésser físic, anímic i espiritual, i el paper actiu i responsable de cadascú en la seva salut i, per tant, en la seva qualitat de vida. De fet, aquesta teoria va sorgir en contraposició a la supremacia de la "patogènesi", a la cerca de l'origen de les patologies (saber per què emmalalteix un individu) i al coneixement de la malaltia en si, que ha estat un dels objectius clau en la medicina durant segles.
Una de les figures representatives en aquest moment a escala mundial és el doctor Bengt Linström, pediatre de la Nordic School of Public Health, a Göteborg (Suècia). Linström ha publicat nombrosos estudis que aporten evidència científica a la investigació salutogènica i en els quals demostra que aquest enfocament podria tenir un pes específic en la salut pública, com també en la investigació i en la pràctica de la promoció de la salut. També aporta dades que sustenten que proporcionaria solucions a problemes que, en l'àmbit de la salut pública, es consideren els més urgents en l'actualitat, com la salut mental.

La teoria salutogènica

El focus principal de la salutogènesi, tal com el mateix terme indica, és generar salut, però cada persona la seva: cadascú té la capacitat de reconèixer i utilitzar els seus recursos per millorar la seva salut i qualitat de vida. En aquest escenari, el repte dels professionals de la salut passa per oferir els instruments necessaris. Linström explica el canvi de paradigma entre educació per a la salut i la promoció de la salut: la primera porta explícit que el professional de la salut sap què és el correcte, com es fa i ho ensenya; i en la promoció, és l'individu el que vol aprendre alguna cosa i vol fer-ho per ell mateix, i els professionals de la salut només li ofereixen les idees i les eines necessàries perquè aconsegueixi l'objectiu.
La salut física és un estat i una capacitat de recuperar i mantenir l'energia que permet fer el que un desitgi i gaudir-ne. Linström aconsella interrogar-se sobre els motius que a un li donen força per a viure, que és en definitiva el que genera salut i felicitat. Per tant, l'experiència vital de cadascú, amb les experiències negatives i positives, fa augmentar el repertori de recursos per a afrontar la vida i els infortunis. Així, l'autoestima, l'optimisme i el suport familiar, entre d'altres, protegeixen dels efectes negatius de les adversitats. Per aquest motiu, davant de situacions desfavorables, cadascú evoluciona de manera diferent. La malaltia no ha de ser una perspectiva dominant en la vida d'una persona, tot i que sempre hi ha la possibilitat de caure malalt o de perdre la vida, la qual cosa, en general, és un estat excepcional. La promoció de la salut és un procés que permet a les persones guanyar control sobre la seva salut i, en conseqüència, tenir una bona qualitat de vida.
Per a aquest especialista, és important començar al més aviat possible. Com a pediatre, recomana a progenitors i a professionals, des de la infància, oferir recursos als petits perquè puguin abordar els problemes de la manera més autònoma possible, sense sobreprotegir-los ni actuar abans que necessitin o demanin ajuda; és una manera d'ajudar al seu desenvolupament.

Promoció de la salut

La Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut, elaborada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) durant la celebració de la "Primera Conferència Internacional per a la Promoció de la Salut", el 1986, ja va definir llavors que l'objectiu de la promoció de la salut era "proporcionar a la gent els mitjans necessaris per a millorar la salut i exercir-hi un control més gran". Així, doncs, en aquest document es va proposar que les àrees d'acció principal fossin el desenvolupament de polítiques públiques saludables, la creació d'ambients saludables, el reforç de l'acció comunitària i el desenvolupament d'habilitats personals i la reorientació dels serveis de salut.
Tot i això, des d'aquell novembre de 1986 ha passat molt de temps, i encara que hi ha indicadors dels avanços aconseguits, queda molt per fer. Tal com queda definit en aquest escrit, la salut és un problema integral determinat per factors socials i ambientals, com la pau, l'habitatge, els estudis o els ingressos, entre d'altres. També hi ha determinants socials que són clau en la salut, com les desigualtats que fan que hi hagi persones més vulnerables a situacions estressants i negatives per a la seva salut, entre les quals es troben les dones, els ancians, els pobres, les comunitats indígenes, entre d'altres.
Malgrat tot, una de les línies d'actuació de la promoció de la salut és, a més de garantir una bona cobertura en l'atenció primària de salut, abordar aquests temes socials que determinen la salut de les persones. Tenir accés a la informació i a l'educació per a disposar dels coneixements suficients que ajudin a escollir entre diverses opcions de salut i per a tenir més control sobre la vida d'un mateix són requisits que, en molts països del món, són molt lluny de fer-se realitat.



 

blogger templates | Make Money Online