Oral / Redacció 41

Tolerància urbana

MARIA BUHIGAS - URBANISTA

A moltes ciutats del món quan un barri es posa de moda o millora per una intervenció urbanística es produeix un efecte pervers que en anglès es coneix com gentrification i que implica l'expulsió de la població que fins ara hi havia viscut. Avui vull parlar d'un tipus de gentrification diferent i que em sembla molt il·lustratiu dels temps en què vivim: la gentrificació de la pròpia ciutat, de l'essència de la ciutat. La ciutat ha estat sempre associada a una imatge de bullici, de moviment, de gent i mercaderies amunt i avall, en una coexistència o convivència entre el caos i l'ordre. Un espai de promiscuïtat, no de mixtura, on tot és possible, on tothom hi té cabuda. Quan es diu d'una ciutat “aquí pots trobar de tot” s'està resumint en una sola frase el que intento transmetre. Però aquesta essència està en perill de gentrificació. Qui és el seu botxí? La resposta fàcil sempre apunta als sospitosos habituals: especuladors sense escrúpols, lobbies econòmics i grups de poder. Però aquest cop no es troba entre ells. El botxí és més difícil de classificar, d'empaitar i de desemmascarar. El botxí som nosaltres, ciutadans de peu, els que habitem les ciutats.

Fa temps que no volem veure-ho però som nosaltres els que fem la ciutat, no són els sospitosos. Som nosaltres els que decidim on anar a comprar, si a la botiga de barri o al centre comercial; som nosaltres els que decidim deixar el cotxe i anar caminant; som nosaltres els que ens queixem quan tenim turistes a l'escala, però ocupem una escala de veïns quan els turistes som nosaltres; som nosaltres que si lloguem un pis preferim els turistes als veïns; som nosaltres que exigim cobrir els carrers plens de cotxes, però el nostre és un d'aquests; som nosaltres que ens queixem per la música dels bars però ens la baixem pirata d'Internet.

Londres, la ciutat de la música en viu, ha tancat més de la meitat dels seus locals nocturns per les queixes dels veïns. L'essència de la ciutat és la convivència entre el caos i l'ordre. Potser els uns hauran d'abaixar el volum, però els altres hauran de comprendre que viure a la ciutat té una bona dosi de tolerància, de tolerància urbana, o l'acabarem gentrificant!

_______________
_______________

Gentrificació

La gentrificació –ennobliment– és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres.
És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.
El terme (traducció de l'anglès gentrification) fou inventat per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington:
Un per un, molts dels barris obrers de Londres han estat envaïts per classe mitjanes. Cases rònegues i modestes -dues habitacions a dalt i dues a baix- han estat comprades, un cop els seus arrendaments s'han acabat, esdevenint residències elegants (...). Un cop aquest procés de 'gentrificació' comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foragitats i tot el caràcter social del barri capgirat.
Una variant no urbana ni exactament amb les mateixes característiques es dóna als pobles de muntanya que sobtadament passen de l'abandó a una renaixença com a nucli de segones residències (cases restaurades).

Arguments a favor

La gentrificació s'ha justificat per part dels governs local, normalment sota polítiques de "reestructuració urbana". El que aquestes polítiques busquen, però, és que els residents de classe més obrera surtin del centre de la ciutat i vagin cap als afores o suburbis, i també es busca reestructurar la ciutat per millorar la circulació entre el centre i les zones residencials dels voltants de la ciutat. A nivell econòmic, la ciutat es beneficia de l'augment de taxes i de preus del lloguer com a conseqüència de la gentrificació.

Es pot argumentar a favor de la gentrificació al·legant que la rehabilitació dels edificis és una bona alternativa a l'expansió de la ciutat, ja que la ubicació dels barris gentrificats sol ser cèntrica i es beneficia de transport públic i altres comoditats urbanes. Un argument pervers, però, seria el que diu que el procés de gentrificació és bo perquè dóna veu a les comunitats més desafavorides que així tenen una manera de fer escoltar les seves reivindicacions.

Arguments en contra

L'argument predominant en contra de la gentrificació rau en l'obligació moral d'inhibir els efectes adversos que el procés pot tenir per les comunitats gentrificades. "La gentrificació és només l'aleta que veiem sobre l'aigua. A sota hi ha la resta del tauró: una nova economia americana en la qual la majoria de nosaltres serem més pobres, una minoria serà molt més rica, i on tot anirà més ràpid, més homogeni i més controlat o controlable"–Rebecca Solnit (2000) [1]

Chester Hartman afirma que el "dret a desplaçar" de la societat actual és un fet aclaparador; els propietaris de residències poden desplaçar els seus inquilins d'una manera o d'una altra. Un canvi de casa forçat sobre persones que tenen pocs recursos per afrontar-ho, juga en contra dels individus i les famílies i té costos socials.

Hi ha estudis que mostren que aquells que solen ser desplaçats són en gran proporció no-blancs, d'edat avançada, pobres i de famílies nombroses. El desplaçament els empeny a un mercat immobiliari esbiaixat que els força cap a unes residències més cares i menys adequades per les seves necessitats.

L'increment de les taxes fa que els propietaris de les cases hagin de triar entre pagar i quedar-se (a través de l'increment del preu del lloguer) o bé vendre la propietat i marxar de la comunitat gentrificada.

Un altre argument en contra diu que la gentrificació redueix el capital social de l'àrea afectada. Les comunitats tenen uns vincles molts forts amb la història i la cultura del seu barri. Si es provoca que els veïns d'una zona gentrificada hagin de marxar, el capital social de l'àrea se'n ressent.

______________________
______________________

Papers moneda i finances: rèquiem o nova onada?

Les monedes tenen tres funcions principals: exercir com a unitat de mesura (denominació de preus, mesura del comerç i transaccions financeres internacionals), com a mitjà de pagament (divisa vehicle, divisa refugi, obligacions financeres i pagaments del comerç internacional) i com a dipòsit de valor

JOAN TORRENT-SELLENS - PROFESSOR DE LA UOC

En teoria, una moneda no és res més que una part infinitesimal i proporcional de la riquesa d'una economia. Però, el valor de la moneda és intangible. No té equivalència física. La força d'una divisa rau en el fet que tots ens creiem que el tros de paper o la moneda que tenim a les mans val el que diu el paper o el tros de metall, cosa que, en realitat, no és cert. Precisament i, per cert, molt poc comentat, aquest és el punt feble del sistema. Si de cop deixéssim de creure en la validesa de la intangible moneda, aquestes deixarien de tenir valor. Tot sembla indicar que estem a les portes d'una tempesta perfecta. Encara s'ha de veure si la tempesta prendrà forma d'huracà i s'ho emportarà tot, o bé si tindrà efectes de destrucció creativa, i encetarem una nova onada. Però anem a pams.

Primer. Les monedes tenen tres funcions principals: exercir com a unitat de mesura (denominació de preus, mesura del comerç i transaccions financeres internacionals), com a mitjà de pagament (divisa vehicle, divisa refugi, obligacions financeres i pagaments del comerç internacional) i com a dipòsit de valor (instruments financers i reserves internacionals). Una moneda es consolida a mesura que les persones la utilitzen per a aquestes tres funcions.

Segon. En origen, els mercats i el sector financer són vitals per al flux econòmic perquè són els encarregats de canalitzar l'estalvi cap a la inversió o el consum. Són el vehicle, la corretja de transmissió, a través del qual s'articula el creixement econòmic i el benestar material.

Tercer. Durant les últimes dues dècades, i impulsats per la globalització financera, els mercats financers han adquirit unes fonts de creixement que no li són del tot pròpies i que, progressivament, els han allunyat de l'economia real. Aquest model de generació de valor es caracteritza per sis coses. Primera: un increment espectacular dels fluxos financers. Segona: les dues variables clau de l'economia financera, el tipus d'interès i el tipus de canvi, ja no es determinen sobre la base de l'economia real. Tercera: una activitat altament innovadora, que ha consolidat un procés de concentració d'entitats i una supressió alarmant de les condicions de competència. Quarta: una operativa basada en les expectatives d'informació, altament volàtils, i que s'allunyen progressivament del seu substrat real. Cinquena: uns models de negoci basats en el curt termini, amb una supremacia dels operadors privats i una voraç capacitat de fagocitar altres mercats. I sisena: una creixent importància estratègica del sector financer dins de les economies nacionals, amb augment notable del seu poder econòmic, polític i mediàtic. Les entitats financeres són els principals campions nacionals de la globalització.

Quart. Per bé que la generació de valor en el sistema financer global ocupa moltes persones i genera quotes creixents del PIB, una part creixent de la població mundial creu que aquest model del creixement s'associa amb la pitjor versió del capitalisme global: curtterminisme, especulació, opacitat, abús de poder i restriccions de les condicions de competència.

Socialització de pèrdues.

Cinquè. La gestió de la darrera crisi financera internacional ha aguditzat aquesta sensació. S'han socialitzat pèrdues, s'han salvat entitats, s'ha prioritzat l'economia financera al davant de l'economia real, s'ha prioritzat la política monetària expansiva i uns tipus d'interès més que baixos i, a través de la nova onada tecnològica, la volatilitat del sistema no para de créixer.
En aquest context d'incertesa i volatilitat, tipus d'interès negatius, especulació i allunyament de l'economia real, no és estrany que apareguin noves monedes, per exemple el bitcoin, i nous models del negoci financer. Els incentius a l'operativa alternativa ja estan sobre la taula.

I si els intercanvis de coneixement per coneixement no paren de créixer, les persones necessitaran noves unitats de valor, nous mitjans de pagament, nous dipòsits de valor. També noves entitats financeres que responguin a la nova economia de l'intercanvi i que siguin socialment responsables. El canvi de les entitats tradicionals ha d'anar molt més enllà que establir nous canals de comunicació amb els clients. S'han de canviar els fonaments del model i els valors del negoci. Rèquiem o nova onada?

BITCOIN A CLASSESDEVALENCIA

A LA VIQUIPÈDIA

________________________
________________________

Moneda de canvi

The Social Coin, convertida en divisa virtual del 4YFN, preveu tancar l'any amb una ronda de finançament de fins a quatre milions

Al juny rebran a Singapur un premi de l'ONU a la millor innovació digital amb gran impacte social

Una idea que combina emprenedoria i vocació social ha començat a posar-se en marxa de veritat. The Social Coin, convertida en la moneda "oficial" del saló de les 'start-ups' 4Years From Now (4YFN), celebrat en paral·lel al Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, espera tancar aquest any amb una ronda de finançament d'entre dos i quatre milions d'euros, explica el seu fundador, Iván Caballero.

Creada a partir d'una moneda simulada amb un valor de 10 euros que inicia cadenes d'accions desinteressades durant un període de temps que es poden seguir i mesurar a través de la seva web, la companyia ha aconseguit unes 30 empreses com a clients, així com una quinzena d'universitats de tot el món. Al 4YFN s'ha utilitzat aquesta 'divisa' per promoure els principis d'aquest saló: "connectar, inspirar i propulsar". Qui ajuda entrega la moneda al receptor del suport i se segueix la cadena fins a plantar la 'divisa', que és biodegradable i conté unes llavors, de les quals naixerà un arbre o una planta.

Els seus clients adquireixen la llicència per a l'ús de la seva plataforma a través de la qual estimulen accions socials per part del seu personal. Una de les companyies que contractarà aviat el servei és Schneider Electric per al programa de 'wellness' per als 175.000 treballadors que té a tot el món.

Però l'empresa d'aquest antic alumne d'Esade s'està transformant cap a un negoci social mitjançant el qual les ciutats poden fer un seguiment de les actituds altruistes i desinteressades de la seva població o les seves inquietuds i aplicar polítiques que estimulin o primin determinades actuacions. Barcelona és la primera ciutat que han aconseguit com a client, però negocia amb Santander, Tel Aviv (Israel), Palo Alto i Berkeley (Califòrnia, EUA) i Nova York.

UN MILIÓ D'EUROS D'EUROPA

La idea els va permetre accedir a un milió d'euros de finançament a través del programa europeu SME Instrument. Es tracta d'utilitzar la informació recopilada als sensors disseminats per la ciutat, els comentaris dels ciutadans a les xarxes socials i altres plataformes per analitzar i classificar les seves preocupacions i, via intel·ligència artificial, proposar-los reptes. Un exemple: "Si avui el ciutadà va a la feina a peu perquè hi ha molta contaminació, tindrà dades sobre l'impacte que té aquest comportament en el medi ambient i es podran adoptar mesures per primar-lo, sigui a través de les ajudes socials que rep, reduccions d'impostos o en el consum dels serveis de la ciutat", explica Caballero.