Oral / Redacció 17

El cistell a la mesura de la butxaca

MIQUEL SEN
Per treure el màxim partit al cistell del mercat no s'han de tenir idees preconcebudes, sinó deixar-se guiar per l'impacte visual de tot allò que ens tempta. És un viatge pel món dels sabors en el qual apreciarem els diferents preus i les qualitats de cada ingredient. Després hem d'aplicar, és clar, les lleis implacables de l'economia domèstica.
A l'espera que arribin amb més abundància menjars delicats, com les mongetes del ganxet tot just recollides i productes de tardor com els caquis i els bolets, és cosa d'afinar el receptari a partir del peix blau, un gust profund i a bon preu, que com els bolets són sinònim de diversitat. Sobre els sis euros, verats i sardines donen joc per practicar receptes amb què s'obtenen plats sorprenents, tal com ens han ensenyat japonesos i peruans. El peix blau, lleugerament macerat, és de gran nivell gustatiu.
Amb les fruites típiques de començament de temporada també hi ha una llarga declinació de preus i calibres. No és el mateix -ni val el mateix- una xirimoia de primera que una de tercera. La diferència la trobarem en el gruix de la seva pell i en la quantitat de llavors que amaga un fruit d'aroma que recorda alguns destil·lats. Les magranes segueixen sent una bona aposta per la qual pagarem cap a uns 2,90 euros. En moltes parades ja es venen moniatos. Els seus preus varien, com és norma als mercats. Els que llueixen embalatge de l'Axarquia malaguenya se situen al voltant dels 1,30 euros el quilo. El problema consisteix a atrevir-se a coure un moniato en l'octubre més càlid de les últimes dècades.
El pollastre ha baixat uns cèntims i recupera el seu paper d'aliment popular, fonamental quan les coses de l'economia no van com ens agradarien. El pollastre fregit ha estat un plat madrileny, castís, fins al punt que probablement això de «muntar un pollastre» tingui relació amb certa xuleria molt de verbena de la Paloma. Afortunadament, la interculturalitat ens proporciona armes culinàries per anar més enllà de la tradició, com pot ser fregir aletes de pollastre enfarinades, marinades en mirin i sake, una recepta que els japonesos anomenen tori un karaage.
Així mateix, a les carnisseries els preus ballen en funció de la categoria de les peces. Un xai petit, delicat, pot costar al voltant dels 14 euros el quilo, mentre que amb un exemplar de dimensions més grans podrem estalviar gairebé un 40%, dins d'un ventall de preus que pot portar-nos des dels 35 euros d'un black angus, una raça de boví de Minnesota, fins als 13 euros d'una exquisida carn per estofar de vedella empordanesa.

___________________________________________________________________

Caos i perplexitat a Londres

10/08/11 02:00 -

L'onada desbordada de violència que des del cap de setmana assola la ciutat de Londres de manera brutal, amb ramificacions en altres importants localitats angleses, ha paralitzat la respiració d'una societat britànica que mira amb perplexitat com la seva capital crema sense cap motiu aparent que fes previsible una escalada de desraó tan desaforada. No hi ha dubte que res, ni cap causa, no justifica l'actuació dels violents. I tenen raó les autoritats quan es refereixen als autors dels avalots, els disturbis i les destrosses com a simples delinqüents comuns. Perquè si no ho eren fins ara, la seva actuació purament i simplement nihilista els ha definit.

Probablement els sociòlegs i els analistes polítics tindran feina per analitzar què ha passat perquè s'hagi desencadenat la barbàrie. Segurament es trobaran causes que van més enllà de la superfície, del cas puntual de la mort d'un jove a mans de la policia de Tottenham, sinó que estan arrelades en unes complexes relacions socials i en una situació econòmica preocupant de bona part de la ciutadania britànica. Però en una societat democràtica no es pot justificar de cap manera el recurs al salvatgisme i al desordre públic, una revolta que es gira contra la pròpia societat perquè acaba perjudicant la gent del carrer. Londres és aquest dies el mirall de les contradiccions d'Europa, de la societat occidental. Però les seves autoritats han de garantir que també sigui un model, com sempre ha estat la Gran Bretanya, que les reivindicacions socials perden tota legitimitat sota l'explosió simple de la ràbia i que només amb les armes de la democràcia i el diàleg es pot canalitzar el descontentament. Europa es juga el futur a Londres.

Esclat de violència social al Regne Unit

"Són nens que es dediquen a robar televisors de plasma i vambes"

"Em sorprèn la ineficàcia amb què la policia sembla enfrontar-se a la situació", declara Javier Moreno en el seu testimoni per a EL PERIÓDICO. Aquest ciutadà espanyol resideix des de fa cinc anys a Anglaterra. Actualment viu a Londres, a prop de Croydon, zona de recents altercats. "Des d'aquí puc sentir les sirenes i el continu soroll dels helicòpters que sobrevolen la zona", comenta.
Moreno també destaca que els diferents barris on s'estan produint els disturbis són zones "amb un passat conflictiu" i "grans desigualtats". A més destaca que presenten una "gran barreja cultural", principalment de descendents afrocaribenys.

EL PAPER DE LES FORCES DE SEGURETAT

El paper de la policia i els bombers també mereixen l'atenció del lector que considera que "la Policia aquí és tremendament respectuosa, fins al punt que certs grups perden el respecte", i afegeix: " He vist ciutadans burlar-se d'ells a la seva cara sense que aquests facin res".
En aquesta mateixa línia, comenta que existeix cert temor que "la mà dura pugui agreujar els enfrontaments i l'odi que ja existeix cap a la Policia". Per això, no s'ha recorregut a l'ús de canons d'aigua, bales de goma i fins i tot a l'Exèrcit, per dissoldre aquests grups de joves, als quals aquest lector considera "nens que es dediquen a robar televisions de plasma i vambes".
Per últim Moreno afirma que: "la sensació de pànic i por entre la població, que segueix els fets des de casa" és generalitzada.


_________________________________________________________

Renault produirà un cotxe que costarà 2.500 euros

La gamma d'ultraeconòmics està destinada a països emergents, però també es vendrà a Europa

L'aliança automobilística Renault-Nissan desenvoluparà una nova gamma de vehicles ultraeconòmics, que inclou un automòbil que tindrà un preu de 2.500 euros, a partir de l'any que ve.
L'equip de desenvolupament d'aquesta nova gamma de vehicles barats estarà dirigit per Gerard Detourbet i treballarà en la creació d'un nou cotxe que tindrà un preu tres vegades per sota del model Logan de la marca de baix cost Dacia.
Segons informa el diari francès La Tribune, el projecte de desenvolupament d'aquesta nova generació d'automòbils de molt baix cost en el marc de l'aliança francojaponesa Renault-Nissan es produeix després que la corporació estudiés la possibilitat de portar-lo a terme amb la firma Bajaj, a l'Índia.
L'objectiu d'aquest nou programa de la multinacional automobilística està orientat a la producció i comercialització d'aquests cotxes ultraeconòmicos als països emergents, encara que aquests vehicles també podrien ser venuts al mercat europeu.

JA HI HA UN MODEL DE TATA

El president de Renault-Nissan, Carlos Ghosn, ha assegurat en diferents ocasions la seva intenció que l'aliança automobilística explorés aquesta veta de mercat, en què en l'actualitat es troba el model Nano de Tata Motors.
Durant l'últim Saló Internacional de l'Automòbil, el grup automobilístic va anunciar que estava treballant en el desenvolupament d'un nou model que se situaria per sota dels models Logan i Sandero de Dacia i que es portaria a terme sobre la base del Renault Twingo.