Oral / Redacció 9

Us penge nous articles perquè els utilitzeu per a recollir informació. Els enllaços corresponen a les entrades del diari, en aquest cas El Periodico i l'Avui.

Peces anticrisi

Un taller mostra com transformar la roba antiga en peces noves

Les alumnes aprenen a convertir pantalons en faldilles i a fer bosses, necessers i fundes per a mòbils

Dimecres, 17 de novembre - 00:00h.

En temps de crisi hi ha un manament de compliment obligat: no llençar res. S'ha de reciclar fins i tot el vestuari. A la Fàbrica del Sol, un equipament municipal sobre medi ambient i sostenibilitat, ho tenen clar i han organitzat un taller amb el suggerent títol deReinventa la teva roba. I hi van 15 dones de totes les edats (els homes brillen per la seva absència) disposades a capgirar la seva roba com a un mitjó. Les classes han tingut tant d'èxit que «hi ha una llista d'espera de 20 persones», assegura Andrea de Haro, tècnica d'educació ambiental de l'equipament. El taller és gratuït i dura dos dies. Demà hi haurà la segona sessió.

L'exemple de la professora

Carme Sabaté no només és la responsable del taller, també és un viu exemple del que es pot fer amb les peces que ja comencen a destorbar a l'armari. Ella s'ha vestit per a l'ocasió i inicia la classe mostrant la faldilla que porta posada, florejada en tons verdosos. «Eren uns pantalons que estava cansada de portar. Els veia amb moltes flors i vaig decidir transformar-los en faldilla», diu. Només cal posar fil a l'agulla i tenir imaginació per customitzar la roba.

L'Amèlia treballa a Barcelona, però viu a Sant Boi i ha decidit apuntar-se a les classes per afició i per devoció. Li encanten les manualitats i fabrica bijuteria. Confessa que té interès a reutilitzar les peces. «És que em sap greu llençar. He decidit transformar el que ja tinc», afirma.

Les dones han assistit a la classe ben proveïdes de material. Totes porten a més de fils uns pantalons vells per donar-los un nou aire. La majoria opta per fer una faldilla o una bossa. Hi ha qui, no obstant, més que reciclar la roba el que pretén és treure'n el màxim suc i amb dos camals d'uns pantalons texans fa fundes per a mòbil que es convertiran en un regal de Nadal.

La Mònica, veïna del Poble-sec, és una gran aficionada a la costura. «A més a més em relaxa», puntualitza. Un any va fer patchwork, però «és car», i ara opta pel reciclatge.

Sabaté alerta les seves alumnes. «S'ha de reutilitzar per no consumir i comprar el mínim», afirma aquesta professora que abans havia confeccionat fins i tot vestits de núvia. Amb els mocadors vells, fa bosses per perfumar armaris i amb la roba usada sense possibilitat per transformar-la, bosses per anar al súper «perquè ja no en donen de plàstic».

Alberta Mallofré i María Rosa Marcos comparteixen taula a la classe. Totes dues defensen el consum responsable i la reconversió de les peces de roba en altres objectes. «Si no és per al marit, és per als fills», aclareix Marcos.

La dona espanyola és "diàbolo", "campana" o "cilindre"

Actualitzat a les 18:50 h   07/02/2008

Després de prendre les mides a més de 10.000 dones de totes les edats i de tot Espanya, el resultat és que el 86% de la població femenina està dins dels paràmetres de normalitat establerts per l'OMS, però que la resta o estan massa primes o massa grasses. Però més enllà de qüestions de salut, l'estudi, pioner al món, dibuixa com és la dona espanyola i dóna una idea de com hauria de ser el futur patronatge. L'estudi conclou que cal canviar el tallatge de la roba, definit el 1972, perquè no s'ajusta al perfil físic actual de les espanyoles. Tot va començar quan es va detectar que el 40% de les espanyoles tenia dificultats per trobar la seva talla perquè, sovint, són massa petites.

Cilindre, campana o diàbolo. Aquesta és la tipologia de les dones espanyoles segons l'estudi antropomètric de la població femenina que ha elaborat el Ministeri de Sanitat. El 86% de les dones estan dins els paràmetres d'altura i pes considerats adequats per l'Organització Mundial de la Salut. Només un 14% està massa prima o massa grassa. Tot i això, més d'un terç assegura tenir problemes a l'hora de trobar la seva talla quan va a comprar roba.

L'estudi, que ha analitzat una mostra de 10.415 espanyoles divides en 10 grups d'edat i procedents de 59 ciutats, servirà per actualitzar el patronatge de referència per al sector tèxtil. La modificació del patronatge es negociarà amb la indústria del ram i es presentarà a la Unió Europea amb l'objectiu de normalitzar les talles al mercat europeu. Segons ha explicat el ministre de Sanitat, Bernat Sòria, aquest sistema hauria de servir per superar l'actual, de talla única, per passar a contemplar diversos paràmetres, amb tres codis de dígits per al pit, la cintura i els malucs. Això permetria solucionar el problema del 43% de les dones, que només troben talles petites, i el del 22%, que les troba massa grans.

Diàbolo, campana i cilindre

L'estudi, que s'ha fet durant quatre mesos, mostra que a Espanya hi ha tres morfotipus generalitzats en què es poden classificar la majoria de les dones. Es tracta del model "diàbolo", que engloba el 39% de la població femanina; el "campana", que caracteritza el 25% de les dones, i el "cilindre", que comprèn el 36%. Per grups d'edat, en l'adolescència i la joventut predomina el "cilindre" -sense corbes-, mentre que entre els 31 i els 60 anys predomina el model "diàbolo", també conegut com a model "guitarra". A partir dels 60 anys, el model "campana", també anomenat "pera", és el més estès.

Les dades recollides han permès també obtenir una radiografia de les dones espanyoles per grups d'edat. Pel que fa a l'alçada, les més altes són les noies d'entre 18 i 19 anys, amb 162,6 cm de mitjana. A partir dels 20 anys, l'alçada es manté fins als 30. A partir d'aquesta edat, les dones espanyoles són cada vegada més baixes, fins arribar als 157,7 cm de mitjana en el grup d'edat comprès entre els 60 i els 70 anys. Respecte al pes, el 86,1% de les dones es troben dins els paràmetres considerats normals per l'OMS i que no requereixen ni consulta ni tractament mèdic de cap mena. L'obesitat està més present entre les dones de 60 a 70 anys, mentre que entre les més joves predomina la primesa. Només un 2% entre les noies de 18 a 19 anys presenta una primesa excessiva o greu.

Majoritàriament satisfetes

Pel que fa al grau de satisfacció amb el propi cos, l'estudi mostra que la majoria de dones ho estan. Les més contentes són les nenes d'entre 12 i 13, amb un 73%, seguides per les adolescents de 14 a 15 anys, amb un 66%, i d'altres trams on hi ha més sobrepès. Les noies d'entre 16 i 19 anys són, però, les menys satisfetes, amb un 40% de rebuig a la pròpia imatge.

Aquest estudi s'ha realitzat en virtut de l'acord firmat el 23 de gener de l'any passat entre l'exministra de Sanitat i Consum, Elena Salgado, i un grup d'associacions de creadors de moda i empreses dels sector tèxtil per homogeneïtzar les talles de roba i promoure una imatge saludable i adaptada a la de la població real.

Bosses de pa ecològiques

Una empresa distribueix gratuïtament a 65 forns de la comarca bosses per posar-hi el pa fetes amb materials 100% ecològics on s'anuncien diverses firmes

27/11/10 02:00 - LLUÍS ARCAL

Diuen que el progrés no ha d'estar renyit amb l'ecologia. Cotxes elèctrics que no contaminen o edificis moderns que funcionen amb energia solar en són alguns exemples a gran escala. Però realment és amb els petits detalls del dia a dia –com ara el fet d'anar a comprar el pa– com l'ésser humà pot contribuir més directament a no generar tants residus ni tanta contaminació. Precisament, des del setembre hi ha al Maresme una iniciativa en aquest sentit. Es tracta de bosses per portar el pa il·lustrades amb anuncis. Les bosses són 100% ecològiques, elaborades amb cel·lulosa, impreses amb tinta a l'aigua i enganxades amb coles sense poliamides.
Mònica Rubio i Javier Franco són, respectivament, la gerent comercial i el gerent d'administració de la firma Publipan, l'empresa que distribueix aquestes bosses en l'àmbit internacional. Tal com explica Franco, curiosament la idea de combinar publicitat i ecologia va sorgir de dos estudiants de Mataró. “Ells ho van patentar i ho van vendre”, comenta el gerent administratiu. Va ser llavors quan l'empresa, amb seu central a la Rioja, va començar a distribuir aquest suport a països com ara Alemanya, Portugal o el Brasil. De moment, des del punt de vista comarcal la implantació d'aquest producte es redueix al Maresme central, en 65 fleques de poblacions com ara Mataró, Dosrius, Cabrera de Mar o Argentona, amb tirades que tenen una mitjana de 60.000 bosses mensuals. Pel que fa als anuncis, n'hi ha de diferents mides, i consegüentment de diferents preus, que oscil·len entre els 125 i els 3.500 euros, inclosos en tirades de 30.000 bosses que poden contenir un o diversos anuncis. A més, tal com remarca Rubio, els anuncis poden anar acompanyats en el suport de receptes de cuina, jocs o informació nutricional. Tal com destaca la gerent comercial, un dels punts forts d'aquesta iniciativa és que “als forns no els costa diners”, i en va destacar el benefici ecològic assegurant que “aquestes bosses en un període de 100 dies es converteixen en compost”. Precisament, en aquest sentit els responsables de Publipan al Maresme es marquen com a fita arribara retirar del mercat més d'un milió de bosses de plàstic anualment només al Maresme central.
Tot i això, el camí no és fàcil, tal com reconeix Franco. “A la gent li agrada la idea, però amb els temps que estem vivint qui més nota la crisi per anunciar-se són els petits comerços”. Amb tot, tant Rubio com Franco es mostren optimistes que el projecte tiri endavant, i confien que el suport que té el seu producte de firmes com ara Seat, Nestlé o conserves Dani serveixi per tirar-lo endavant. “ L'objectiu és estendre la iniciativa per tota la comarca”, explica Franco, que confia plenament en l'eficàcia del seu producte.
Darrera actualització ( Dissabte, 27 de novembre del 2010 02:00