9 d'Octubre

Aquest divendres celebrem l'entrada de Jaume I a València l'any 1238. Tot i els anys que han passat des d'aleshores el concepte d'identitat valenciana, de llengua, de cultura, sense entrar a parlar de terra i nació, continuen essent un tema de debat i discussió. Aquest terreny és completament estèril i res hi pot viure, tota llavor que s'hi plante mor amb el temps. Sempre s'ha dit i cal tornar a repetir-ho perquè no s'oblide: sense mirar cap al passat no hi ha ni present ni futur. Generacions han conreat el valencià, la cultura, els costums, la terra, la ciutat, ... amb esforç, alegria i vitalitat, no com una cosa inert, que es guarda al calaix d'una còmoda a l'andana i una vegada a l'any es treu per passejar-la pels carrers a la veu de VIXCA*.
Les coses estan clares i hem de saber què estem fent en aquest moment perquè serà el plat d'on menjarem els propers anys.
Us deixe una breu introducció a la història del País Valencià agafada de la Viquipèdia, on també hi fa referència a la Mocadorada i el seu origen. Si voleu ampliar-ho, només cal preguntar o agafar un llibre d'una bona bibliografia.
A sota de tot us pose el Manifest de la Comissió Nou d'Octubre.

"El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià o Dia Nacional del País Valencià, i es commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238."
...

"El 9 d'octubre de 1338, primer centenari de la conquesta de València, el Consell de la ciutat va disposar fer una processó de commemoració per demanar a Sant Dionís la remissió de la fam que en aquells anys assolava el regne per les males collites. Van participar tots els estaments de la ciutat, les corporacions d'ofici i el poble, no així el rei Pere el Cerimoniós, que es trobava encara a la ciutat després de jurar els Furs, però va refusar participar al·legant motius de salut, portant-se l'estendard reial en substitució de la persona del rei. Sembla que a partir d'aquell any es va anar celebrant anualment la processó amb major o menor continuïtat, destacant el seu caràcter religiós i municipalista, propi de les celebracions civils medievals, que va anar derivant amb el temps cap a un caràcter més patriòtic i adhesió monàrquica."

...

"El 15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va proclamar aquesta data Diada Nacional del País Valencià^[1][2], celebrant-se a partir de llavors a tot el país. A l'any següent, en 1977, el Plenari de Parlamentaris adoptà el mateix acord, i per la vesprada es va celebrar a València la major manifestació de la seua història fins aquell moment. Unes 600.000 persones vingudes de totes les comarques d'arreu del país, sota el lema "Ara, volem l'Estatut", van participar en el primer i últim acte conjunt de totes les forces polítiques valencianes en demanda d'autonomia, car en els mesos següents esclataria l'anomenada Batalla de València. A Alacant, durant l'enganxada de cartells per a la Diada d'aquell any, va ser mortalment ferit el jove alacantí Miquel Grau com a resultat de la ferida d'una rajola que li va ser llançada des del terrat d'un edifici.

A partir de l'any següent la tradicional Processó Cívica de la ciutat de València es va reafirmar com un acte de reivindicació blavera o més aviat de nacionalisme espanyol, amb actes violents fins al punt d'arribar a agredir al primer alcalde democràtic de València, el socialista Ricard Pérez Casado, o la crema de la bandera del Consell Preautonòmic del País Valencià, penjada al balcó de l'Ajuntament de València, a la Processó Cívica de 1979.

L'intent de commemorar en 1988 l'anomenat 750 aniversari de la conquesta de forma més espectacular va acabar en una simple celebració a causa l'enquistat conflicte identitari al País Valencià. No va haver-hi cap acte conjunt, cada associació política o cultural va celebrar l'efemèride d'acord amb els seus postulats ideològics, i la Processó Cívica tradicional va ser la més conflictiva en anys."

...

"El 9 d'octubre se celebra institucionalment pel Consell i el President de la Generalitat amb una recepció institucional i amb el lliurament de les altes distincions i medalles de la Generalitat. A la ciutat de València continua celebrant-se la tradicional Processó Cívica, de caràcter municipal, però en la que també participen els membres del Consell. En 1991, amb l'arribada al govern municipal del PP i UV, es va reintroduir el tedèum, anul·lat des de la Transició pel govern socialista ... L'acte final de la Processó Cívica és una ofrena de flors a l'estàtua del rei Jaume I, com es fa des de finals del segle XIX, situada a la plaça d'Alfons el Magnànim (coneguda popularment com el Parterre), on s'interpreta l'Himne de València.

Arreu del País Valencià, encara que amb menor tradició, se celebren festes organitzades pels diferents ajuntaments o per la mateixa Generalitat que van arrelant a poc a poc. Als últims anys s'ha posat de moda a algunes localitats una petita desfila a imitació de la de València, que homenatja una Senyera o altra depenent del color polític del govern municipal, i ofrenes florals a Jaume I.

Com que la tradicional i oficial Processó Cívica del matí continua monopolitzada per moviments blavers i de nacionalistes valencians (espanyolisme), les organitzacions culturals, sindicals i polítiques d'esquerra i pancatalanistes (nacionalisme valencià), agrupades sota la denominada Comissió 9 d'Octubre, celebren una manifestació alternativa a la vesprada que acaba amb un acte sota l'estàtua de Jaume I, igual que al matí.

Seguint la tradició pirotècnica d'aquesta celebració, la nit anterior a la festa hi ha un castell de focs d'artifici, i una mascletà* (mascletada) al migdia en acabar la Processó Cívica."

SANT DIONÍS

La Mocadorada o Mocadorà (mocaorà*)... és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d'octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.^[1]

La tradició ve de quan, a l'edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien una dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Donís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Donís, s'havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vespra del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l'origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.

A partir del segle XIX els dolços s'embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar."

MANIFEST NOU D’OCTUBRE.
SOM PAÍS VALENCIÀ

En la Diada del 9 d’octubre, sortim al carrer per fer paleses les nostres conviccions i les nostres reivindicacions. Els qui ens sentim valencianes i valencians estem orgullosos de la nostra terra, dels nostres paisatges, del nostre caràcter tolerant. El nostre País és un país obert i acollidor i hem de continuar lluitant pel nostre patrimoni cultural, per la nostra llengua, pel nostre territori, pels nostres drets socials perquè tots aquests valors configuren la nostra identitat com a poble.
Sí som País Valencià i per això:

- Denunciem les mesures econòmiques, tant del Govern central com del Govern Valencià, que volen ser cafè per a tots per injustes i exigim que no siguen les treballadores i treballadors- valencians o nouvinguts - els qui paguen la recessió econòmica.

- Demanem igualtat salarial entre homes i dones, un salari mínim digne de debò i una renda universal bàsica que evite que cap persona es quede sense protecció social. Demanem una jornada laboral més reduïda i una major flexibilitat horària real que permeta eficaçment la conciliació de la vida familiar i laboral. Volem un país més just, en un món més just

- Exigim que el govern del Sr. Camps no utilitze els drets de les dones per entrar en polèmica amb l’estat usant un tema tan delicat com l’avortament i la maternitat. En eixe sentit demanem una política decidida de prevenció d’embarassos no desitjats mitjançant una educació afectiu sexual i reproductiva, així com de protecció a les dones que vulguen interrompre l’embaràs.

- Apostem pel desenvolupament sostenible com única alternativa al desenvolupament capitalista salvatge que aniquila la biodiversitat i posa en perill la supervivència de la vida en el planeta i genera una societat malalta, competitiva i desenfrenada en el terreny laboral.
En aquest sentit volem denunciar la situació del principal riu dels valencians i valencianes, el Xúquer, sotmès a insostenibles pressions que amenacen el seu futur. Ara també volen l’aigua del Xúquer per a l’especulació urbanística i els negocis en les comarques del sud.

- Exigim respecte a la nostra llengua, com vehicle transmissor de cultura, educació i relacions. Per això tot i que l’esborrany de la Llei de Funció Pública no arreplega el requisit lingüístic per a l'accés a la funció pública valenciana continuem exigint-lo. A més, anunciem que anem a continuar lluitant per a que no siga una nova oportunitat perduda i no cessarem de recordar-li al govern valencià que els valencians i valencianes tenim i sentim el valencià com a llengua pròpia. També tenim dret a que les persones que des de tots els àmbits, son pagats a càrrec de l’erari públic ens parlen en la nostra llengua. I això, només es pot aconseguir si en l’accés als llocs de treball públics es demana que el requisit lingüístic, és a dir que qui vulga treballar en l’administració valenciana siga capaç de parlar i escriure –també– en valencià.

- Denunciem la censura de TV3 al País Valencià i, en defensa de la llibertat d'expressió, exigim la retirada de les multes imposades a Acció Cultural del País Valencià i donem suport a les iniciatives tendents a aconseguir que la plena recepció de TV3".

- Exigim respecte a les nostres institucions, a la nostra gent, amb els drets socials no es pot fer negoci. El nostre País viu una situació d’emergència social, nacional i mediambiental amb un govern del PP, presidit pel Sr. Francisco Camps instal·lat en la ineficàcia, les mentides, la demagògia, la manipulació de canal 9 i de tots els mitjans que controla i que malbarata els pocs recursos que tenim sense prendre cap mesura davant la crisi econòmica i social que patim.

- Continuarem lluitant per UN MODEL SOCIAL I ECONÒMIC RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT, AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS ON NO CAPIGUEN LES MENTIDES NI LA CORRUPCIÓ, ON ELS DRETS SOCIALS SIGUEN PRIORITAT, ON LA NOSTRA LLENGUA SIGA LLIURE I SENSE FRONTERES EN TOTS ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

Per la llengua, la terra i la gent
Pel treball digne, drets socials i ambientals
som i serem País Valencià.
Visca el País Valencià.