Oral / Redacció 26

Seguretat alimentària: s'arrisca en la compra i l'emmagatzemament

Els aliments són la gasolina del cos. Els necessitem. Tanmateix, en la seva conservació i preparació convé ser previngut; en cas contrari, ens poden fer passar un de les estones més amargues de la nostra vida.

A Espanya, es produeixen dos brots toxiinfecciosos al dia. Les malalties més habituals són la salmonel.la, lalisteria (els símptomes s'assemblen als efectes gripals lleus i a la diarrea) i el campylobacter (és present sobretot en la carn de pollastre contaminada i provoca diarrea, dolor abdominal, febre, mal de cap i nàusees). Encara que sembli paradoxal, les cases són uns dels principals focus d'infecció. Aquí és on es produeixen almenys dos de cada cinc problemes alimentaris que causen aquestes intoxicacions. Els altres ocorren en llocs com restaurants, hotels, bars, instal.lacions sanitàries, escoles, guarderies o geriàtrics.

El consumidor té un paper fonamental en la seguretat alimentària: des de la tria del lloc de compra fins al consum dels aliments. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quines són les seves conductes durant la compra, l'emmagatzemament, la preparació i la conservació dels productes alimentaris. Si es mantenen les bones pràctiques. Per dur-ho a terme, al llarg del mes d'abril va enquestar més de 800 persones residents en 17 comunitats autònomes per mitjà d'un qüestionari en línia.

De cada quatre entrevistats, tres eren dones. I és que encara avui continuen sent majoritàriament les encarregades dels processos de compra i preparació dels aliments. Tenien una mitjana d'edat de 47 anys.

El 30% va admetre haver patit alguna vegada una intoxicació alimentària i d'aquests, el 81% va assegurar que li va passar fora de casa. El marisc, altres peixos cuinats i crus, la maionesa i altres salses, i l'ou van ser els productes que més van intervenir en aquestes infeccions.

Hi ha riscos

La responsabilitat d'aconseguir el nivell màxim de seguretat alimentària recau en els productors, els industrials, els distribuïdors i també en el consumidor. Aquests últims compren, emmagatzemen, manipulen, cuinen, conserven i consumeixen els aliments. Però ho fan de forma segura?

EROSKI CONSUMER va determinar mitjançant un sistema de puntuació (en una escala del 0 al 10) quin era el grau de seguretat alimentària en els diferents moments en què es produeix una interacció entre el consumidor i l'aliment: quan es planifica la compra, s'adquireixen els productes a l'establiment de compra, s'emmagatzemen a casa i en el moment de preparar-los per al consum.

Els enquestats van aconseguir una nota mitjana final de 6,4 punts. És a dir, el grau de seguretat alimentària a casa és bo, però encara es cometen algunes conductes de risc.

No va haver-hi pràcticament diferències per sexe i comunitat, encara que, per edat, els joves de 18 a 34 anys són més negligents (només van aconseguir 5 punts) que els més grans.

Així, mentre que la planificació de la compra es va valorar amb un "bé" i la preparació dels aliments amb un "molt bé", el grau de seguretat alimentària en la compra de productes i en el seu emmagatzemament es va qualificar de "acceptable".

CONTINUA...

___________________________________________________

Un model actiu de salut: la salutogènesi

Des de ja fa algun temps, els professionals i les autoritats en l'àmbit de la salut uneixen esforços en la prevenció de malalties. Tot i això, més enllà de l'èmfasi per reduir els factors de risc i de l'educació per a la salut, hi ha la promoció de la salut i la teoria salutogènica, que esgrimeix el paper actiu de cada persona en la cura de la salut i en la modificació de conductes cap a estils de vida saludables.

Què és?

Salutogènesi és un terme encunyat pel doctor en Sociologia Aaron Antonovsky (1923-1994) al final dels anys setanta. Aquest nou paradigma, que deriva de salus (del llatí, 'salut') i genesis (del grec, 'origen'), vol recuperar la visió integral de la persona com a ésser físic, anímic i espiritual, i el paper actiu i responsable de cadascú en la seva salut i, per tant, en la seva qualitat de vida. De fet, aquesta teoria va sorgir en contraposició a la supremacia de la "patogènesi", a la cerca de l'origen de les patologies (saber per què emmalalteix un individu) i al coneixement de la malaltia en si, que ha estat un dels objectius clau en la medicina durant segles.

Una de les figures representatives en aquest moment a escala mundial és el doctor Bengt Linström, pediatre de la Nordic School of Public Health, a Göteborg (Suècia). Linström ha publicat nombrosos estudis que aporten evidència científica a la investigació salutogènica i en els quals demostra que aquest enfocament podria tenir un pes específic en la salut pública, com també en la investigació i en la pràctica de la promoció de la salut. També aporta dades que sustenten que proporcionaria solucions a problemes que, en l'àmbit de la salut pública, es consideren els més urgents en l'actualitat, com la salut mental.

La teoria salutogènica

El focus principal de la salutogènesi, tal com el mateix terme indica, és generar salut, però cada persona la seva: cadascú té la capacitat de reconèixer i utilitzar els seus recursos per millorar la seva salut i qualitat de vida. En aquest escenari, el repte dels professionals de la salut passa per oferir els instruments necessaris. Linström explica el canvi de paradigma entre educació per a la salut i la promoció de la salut: la primera porta explícit que el professional de la salut sap què és el correcte, com es fa i ho ensenya; i en la promoció, és l'individu el que vol aprendre alguna cosa i vol fer-ho per ell mateix, i els professionals de la salut només li ofereixen les idees i les eines necessàries perquè aconsegueixi l'objectiu.

La salut física és un estat i una capacitat de recuperar i mantenir l'energia que permet fer el que un desitgi i gaudir-ne. Linström aconsella interrogar-se sobre els motius que a un li donen força per a viure, que és en definitiva el que genera salut i felicitat. Per tant, l'experiència vital de cadascú, amb les experiències negatives i positives, fa augmentar el repertori de recursos per a afrontar la vida i els infortunis. Així, l'autoestima, l'optimisme i el suport familiar, entre d'altres, protegeixen dels efectes negatius de les adversitats. Per aquest motiu, davant de situacions desfavorables, cadascú evoluciona de manera diferent. La malaltia no ha de ser una perspectiva dominant en la vida d'una persona, tot i que sempre hi ha la possibilitat de caure malalt o de perdre la vida, la qual cosa, en general, és un estat excepcional. La promoció de la salut és un procés que permet a les persones guanyar control sobre la seva salut i, en conseqüència, tenir una bona qualitat de vida.

Per a aquest especialista, és important començar al més aviat possible. Com a pediatre, recomana a progenitors i a professionals, des de la infància, oferir recursos als petits perquè puguin abordar els problemes de la manera més autònoma possible, sense sobreprotegir-los ni actuar abans que necessitin o demanin ajuda; és una manera d'ajudar al seu desenvolupament.

Promoció de la salut

La Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut, elaborada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) durant la celebració de la "Primera Conferència Internacional per a la Promoció de la Salut", el 1986, ja va definir llavors que l'objectiu de la promoció de la salut era "proporcionar a la gent els mitjans necessaris per a millorar la salut i exercir-hi un control més gran". Així, doncs, en aquest document es va proposar que les àrees d'acció principal fossin el desenvolupament de polítiques públiques saludables, la creació d'ambients saludables, el reforç de l'acció comunitària i el desenvolupament d'habilitats personals i la reorientació dels serveis de salut.

Tot i això, des d'aquell novembre de 1986 ha passat molt de temps, i encara que hi ha indicadors dels avanços aconseguits, queda molt per fer. Tal com queda definit en aquest escrit, la salut és un problema integral determinat per factors socials i ambientals, com la pau, l'habitatge, els estudis o els ingressos, entre d'altres. També hi ha determinants socials que són clau en la salut, com les desigualtats que fan que hi hagi persones més vulnerables a situacions estressants i negatives per a la seva salut, entre les quals es troben les dones, els ancians, els pobres, les comunitats indígenes, entre d'altres.

Malgrat tot, una de les línies d'actuació de la promoció de la salut és, a més de garantir una bona cobertura en l'atenció primària de salut, abordar aquests temes socials que determinen la salut de les persones. Tenir accés a la informació i a l'educació per a disposar dels coneixements suficients que ajudin a escollir entre diverses opcions de salut i per a tenir més control sobre la vida d'un mateix són requisits que, en molts països del món, són molt lluny de fer-se realitat.