"L'Ovidi: el making of de la pel·lícula que mai no es va fer" a l'Aragó Cinema


Aquesta és la història d'una pel·lícula que no es féu, ja sabeu per què, i que n'és una d'aquestes que tota terra, tota casa com Déu mana hauria de tindre.

Sempre he pensat una cosa: si escoltes l'Ovidi i no t'emociones, no tens sang a les venes, hi tens orxata!
M'aclame a tu, mare de terra sola. 
Arrape els teus genolls amb ungles brutes. 
Invoque un nom o secreta consigna, 
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat 
seguix camins, segueix foscos camins, 
m'agafe a tu, os que més estimava 
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma 
un alfabet fosforescent de pedres, 
un alfabet sempre amb la clau al pany, 
el net destí, la sendera de llum, 
sempre, a la nit, il·luminant, enterc, 
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa, 
seràs el solc i seràs la collita, 
seràs la fe i la medalla oculta, 
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys, 
seràs la llum, la llum il·limitada, 
seràs confí on l'aurora comença, 
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera, 
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons 
i en arribar al terme entonaré 
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Lletra Vicent Andrés i Estellés
Música Ovidi Montllor

Àlbum 4.02.42
Any 1980
Discogràfica Ariola
Àlbum






A l'Aragó Cinema



Sinopsis
“L’Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no es va fer” ens descobreix al cantant, actor i poeta alcoià des del punt de vista d’un actor, Eduard Fernández, i d’una directora, Rosana Pastor, que estan preparant-se per a realitzar un film sobre la seva vida.Al llarg del procés conversaran amb persones importants per a l’Ovidi entre els que destaquen Toni Miró, Toti Soler, Toni Xuclà, Marta Molins, Helena Monllor i Jana Montllor.
Aquest camí durà a Eduard i a Rosana a conèixer l’Ovidi mes enllà del personatge públic, l’Ovidi com a home.



SETMANA DEL 29 DE GENER AL 4 DE FEBRER

fes clic sobre la sessió per comprar l'entrada

SETMANA DEL 5 AL 11 DE FEBRER

Mor a 53 anys el cantant Black, creador de «Wonderful life»

Mor a 53 anys el cantant Black, 

creador de «Wonderful life»

 L'artista estava en coma des del 10 de gener a causa d'un accident de trànsit


El músic anglès Colin Vearncombe (Liverpool, 1962), conegut artísticament com a Black, ha mort aquest dimarts a l'edat de 53 anys com a conseqüència d'un accident de trànsit que va patir el 10 de gener i que el va deixar en coma. Des de llavors estava ingressat a la unitat de cures intensives de l'Hospital Universitari de Cork (Irlanda).

"Va morir pacíficament, envoltat de la seva família -la seva dona Camila i els seus tres fills- que l'ha acompanyat cantant", han explicat en un missatge publicat a la seva pàgina de Facebook, on han confirmat la la notícia.

La família ha traslladat el seu agraïment als serveis mèdics de l'hospital on estava ingressat i ha anunciat que se celebrarà una missa en honor de Colin Vearncombe a Liverpool, tot i que encara no hi ha data. 

"No hi ha necessitat de riure o plorar. La vida és meravellosa", conclou el missatge de Facebook citant la cançó amb més èxit de Black: Wonderful Life (1978). A l'abril de 2015 va divulgar el seu darrer treball, Blind Faith, que va sorgir d'un projecte de finançament col·lectiu que el cantant havia iniciat mesos abans. El britànic també va versionar en català el seu hit per un disc de La Marató de TV3.


Oral / Redacció 39

Aquest any s'han perdut el doble de persones que el 2014

Entre l'1 de gener i el 31 d'agost, els Bombers de la Generalitat han fet 182 recerques, mentre que en el mateix període de l'any passat en van fer 94


Al Ripollès i a la Val d'Aran és on s'han fet més salvaments al medi natural                    



Per poc que el temps ho afavoreixi, en les pròximes setmanes sortiran al bosc gairebé tants bolets com boletaires, un col·lectiu que cada any contribueix a fer créixer el nombre de persones perdudes al medi natural. L'any passat, fins al 30 de setembre –quan pràcticament es va donar per acabada una magra temporada–, els Bombers de la Generalitat van fer 50 actuacions relacionades amb boletaires, la meitat de les quals concentrades en dues comarques: el Berguedà (12) i l'Alt Urgell (11). “El que fa el boletaire, que sovint va sol, normalment és fugir del camí i mirar sempre a terra, sense pensar a buscar punts d'orientació”, argumenta Francesc Martínez, sergent del Grae, l'equip de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat.
Més afluència de gent al medi natural implica més salvaments
El 50% dels rescats es deuen a lesions menors d'excursionistes

El nombre de persones extraviades a la natura no remet. Ben al contrari: fins al 31 d'agost –quan els caçadors de bolets encara eren escassos–, el nombre de recerques fetes ja havia doblat les del mateix període de l'any passat. Si en els primers vuit mesos del 2014 en van haver de fer 94, en el mateix període del 2015 n'han fet 182. Per comarques, el Ripollès (14) i el Berguedà (10) lideren el rànquing de zones on s'ha esgarriat més gent, amb Queralbs (6) i Saldes (6), respectivament, al capdavant.
 Moisès Masanas, alcalde de Saldes, reconeix que al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Pedraforca en concret –massís que l'any passat va ser coronat per 23.000 persones– és on es concentren la majoria de les incidències, per la gran afluència de gent que hi ha. “El Pedraforca és una muntanya pròxima que, degudament equipat i assessorat, pots fer sense gaires problemes. De tota manera, una cosa que ens sobta molt és que, en hores intempestives, quan ja s'ha d'haver baixat de la muntanya, la gent tot just demani per pujar-hi”, comenta Masanas, que recomana informar-se sempre primer al refugi.

Rescats de muntanya
A diferència dels rescats en medi fluvial (32, fins al 31 d'agost del 2015) o marítim (47), i dels rescats en coves i pous (8), que es mantenen als mateixos nivells, o gairebé, respecte al mateix període de l'any passat, el que ha augmentat força són els rescats de muntanya: 559 en els vuit primers mesos d'enguany en comparació dels 478 del mateix període del 2014. Els municipis on s'han fet més rescats d'aquest tipus són Naut Aran (35 fins a l'agost, 12 més que l'any passat), Setcases (24, 13 més que el 2014) i Saldes (17,8 més). Juan Miguel Riu, responsable del grup de rescats del Grae de la Val d'Aran, confirma que aquest agost han notat que ha pujat el volum de feina, tot i que a l'estiu “són rescats més facilets, de gent no tan preparada que fa algun dels diversos itineraris que hi ha a la Val d'Aran com ara la ruta dels llacs de Colomers”.

L'increment del nombre de rescats de muntanya ha afavorit que, fins al mes passat, s'hagin comptabilitzat a Catalunya un total de 828 salvaments al medi natural, quan l'any passat se'n van registrar 649 fins a l'agost. El Ripollès (76), la Val d'Aran (55), el Berguedà (46) i l'Alt Empordà (38) lideren el rànquing de comarques on enguany s'han fet més salvaments en general. Tenint en compte les dades totals de l'any passat (vegeu gràfic), el Bages (54) també figura entre les zones vermelles, amb les muntanyes de Montserrat com a principal reclam d'escaladors i, cada cop més entre setmana, d'excursionistes.

“El servei clàssic dels bombers –extinció d'incendis, accidents de trànsit...– ja fa anys que més aviat té una tendència a la baixa i, en canvi, el nombre de salvaments al medi natural creix any rere any”, reconeix Martínez. Segons ell, la principal explicació és que ara “hi ha molta afluència de gent i un ús més intens del medi natural que fa uns anys”. Si, a això, hi afegim que les activitats que s'hi practiquen s'han diversificat moltíssim, i que no sempre es va prou preparat, la possibilitat de fer una actuació s'amplia. “Abans la gent que anava a la muntanya feia alpinisme, escalada o espeleologia. Ara tens des dels que fan parapent fins als que fan barranquisme amb grampons o corren de nit amb frontals.”

Amb tot, el 50% dels salvaments o rescats que fan els bombers se solen correspondre a excursionistes o gent que surt a passejar i es fa lesions menors (torçades de turmell, fractura de tíbia i peroné...). El rescat tècnic, que exigeix tot un dispositiu més complex, és força residual. “Els dos tipus de serveis que necessiten més mitjans, i on el procediment ja ens determina que hi haurem d'enviar més gent, són les allaus a l'hivern i els rescats en coves i avencs”, diu el sergent del Grae, que recorda que l'helicòpter els dóna molta rapidesa d'actuació, però és una cèl·lula de treball molt petita, formada per cinc persones (un pilot, un operador de grua, dos rescatadors del Grae i un sanitari).

Dos serveis cobrats, el 2014


La factura que els arribarà, si han de sufragar el seu propi salvament, es calcula d'acord amb els preus vigents següents: 39,75 euros per unitat i hora pel que fa als bombers, 51,60 euros per unitat i hora per ús de vehicles, i 3.000,10 euros per unitat i hora per l'helicòpter que es faci servir. Aquesta taxa, en vigor des de l'1 d'octubre del 2009, només es cobra, però, en tres supòsits: si el rescat té lloc en una zona senyalada com a perillosa, si les persones salvades no duien l'equipament adequat per fer aquella activitat, i si se sol·licita el servei sense motius objectivament justificats.

En sis anys, la taxa tan sols s'ha aplicat en cinc casos: el 2011, en el rescat d'un esquiador per una allau fora pistes amb accés tancat, a la muntanya de Tossa (2.393,57 euros); el 2011, en el rescat de tres persones que volien creuar el riu Muga tot i que la passarel·la estava barrada (507,82 euros); el 2013, en el rescat d'un vehicle que travessava el riu Segre (988,42); el 2014, en la recerca de dues persones a Queralbs sense motius justificats (838,98), i en el rescat al canal esquerre del riu Ebre, sense motius (366,37).


______________________________________________


L'obsolescència del telèfon mòbil

El mòbil té els dies comptats. El sector ja fa temps que treballa en solucions molt més còmodes i en aplicacions professionals revolucionàries.


En el futur, el mòbil serà substituït per una xarxa de ginys que durem posats a sobre. Són els 'wearables' o portables

S'acosta l'hora d'anar-se acomiadant d'aquesta baluerna que portem tots a sobre anomenada telèfon mòbil. Per a alguns pot ser encara una novetat, però en el futur els dispositius mòbils que ens acompanyaran deixaran de tenir forma de telèfon. De fet, segons un estudi de l'operadora O2 a la Gran Bretanya, les trucades telefòniques ja representen menys del 10% de l'ús de telèfons intel·ligents. Els seus usos principals són la navegació per internet i xarxes socials, els jocs i altres formes de comunicació menys intrusives, com els missatges de text via SMS, e-mail o whatsapps.
S'ha de reconèixer que aquestes funcionalitats, altament requerides, resulten francament incòmodes amorrats sobre una petita pantalla que, a la vegada, fa les funcions de teclat. Per això, la indústria del mòbil que aquests dies es reuneix a Barcelona al Mobile World Congress ja fa temps que treballa en solucions molt més còmodes que faran passar a la història aquests aparells tan valorats que portem a les nostres butxaques. En lloc seu s'obren les portes a una nova categoria anomenada portables -wearables en anglès, que significa «que es porten posats», com fem amb la roba.

És d'esperar que, en un futur no gaire llunyà, el telèfon mòbil serà substituït per una xarxa de gadgets que durem posats a sobre i que es comunicaran a través d'una PAN (xarxa d'àrea personal, per les seves sigles en anglès) connectada amb tecnologia bluetooth o wi-fi. L'exemple més evident és el del rellotge, la diminuta pantalla del qual serà més que suficient per a funcions habituals com alertar-nos de l'arribada d'un nou missatge i altres de menys comunes com mesurar-nos les pulsacions, les passes o les hores de son. El rellotge intel·ligent Galaxy Gear de Samsung, el Pebble o el rumorejat iWatch d'Apple són els primers noms d'una nova categoria, amb una mida que s'espera que es tripliqui al llarg d'aquest any.

Però el verdader repte està en la presentació de la informació gràfica. En aquest cas, ens trobem amb un bon exemple de pensament lateral: tot sembla indicar que les pantalles mòbils del futur no seran les més grans, tal com es podria deduir de l'actual tendència cap als phablets (barreja de les paraules telèfon i tauleta en anglès), sinó tot al contrari. La millor experiència la viurem a través de diminutes pantalles incloses en ulleres com les Google Glass o les Moverio d'Epson, que projectaran imatges i informació de manera que aprofitin tot el nostre espai visual sense envair cap espai físic.
Més enllà dels rellotges i les ulleres, també podem trobar una infinitat d'altres dispositius d'èxit més dubtós, com ara els rellotges d'ungla de Timex, els anells amb funcionalitats de ratolí de Genius o la roba amb plaques solars per carregar bateries que ja es pot comprar a Chinavasion.com. La imaginació d'enginyers i emprenedors no té límit, però al final la dictadura del consumidor decidirà quins accessoris digitals acaben complementant la nostra forma de vestir i quins vénen i van com una moda passatgera.

Per això, el que és verdaderament revolucionari d'aquesta nova tendència no resideix solament en l'estètica o la comoditat amb què gestionarem informació a nivell personal, sinó en algunes de les seves aplicacions professionals més revolucionàries. Tres mereixen ser destacades:

1. En un extrem es troben les aplicacions relacionades amb la salut. Des de la visita mèdica fins a la cirurgia assistida, alliberar les mans del metge de dispositius electrònics i augmentar la informació al seu abast pot representar un veritable avanç. Per aquest motiu, empreses com AugMedix, a Stanford (Califòrnia), ja estan concentrant tots els seus esforços en aquesta direcció.

2. A l'altre extrem dels possibles usos de la tecnologia que podem portar posada hi ha les aplicacions bèl·liques. L'exèrcit dels EUA fa anys que desenvolupa un programa anomenat Land Warrior amb l'objectiu de dotar la seva infanteria de tecnologia capaç d'integrar al màxim l'armament disponible amb el seu usuari, de la forma més precisa i menys intrusiva possible.

3. En tercer lloc, no hem d'oblidar les aplicacions que van més enllà de l'ésser humà. Els wearables o portables també poden ser duts pels animals. Com a exemple, el cas de Dairymaster, a Irlanda, que ha desenvolupat un equip per monitoritzar els mugits de cada vaca i així poder identificar el moment ideal per impregnar-la.


Igual que tot avenç tecnològic, els wearables o portables tenen dues cares molt diferents. Com hem vist, poden servir tant per curar com per matar. Poden augmentar la nostra productivitat o les nostres distraccions. Poden ajudar a connectar-nos o a aïllar-nos. Però una cosa està clara: per bé o per mal, alguns d'aquests portables vénen per quedar-se. Per això, aquest mòbil que portes a la butxaca té els dies comptats.


_________________________________________________________


Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l'escola

L'ús que fan els pares dels grups escolars de WhatsApp pot perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels fills

Hi ha ningú que em pugui dir quins són els deures de matemàtiques? En Pau no sap quins exercicis s'han de fer.' Una conversa d'un grup de WhatsApp de pares i mares d'una escola pot començar així. Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d'arts i humanitats de la UOC, diu que en un cas com aquest la responsabilitat dels fills queda relegada.

D'aquesta manera, els nens resolen el dubte i els pares esdevenen una mena d'agenda escolar i assumeixen, totalment o parcial, les responsabilitats dels infants. 'El procés educatiu i maduratiu l'han de fer els nens i els pares han d'acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina', explica Nati Cabrera, professora d'educació i psicologia de la UOC.

Els pares poden pensar que ajuden els nens perquè els faciliten el camí, però en realitat els impedeixen que assumeixen les responsabilitats que els pertoquen. 'Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia s'equivoquen, l'endemà estaran més atents. Tot allò que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa', diu Cabrera.

Entendre els usos de WhatsApp
Els pares, segons Núñez, han d'entendre bé els usos i pràctiques del WhatsApp. Aquests nous espais de comunicació són 'persistents', és a dir, no s'hi esborra allò que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar veient. Són eines molt útils per a comunicar-se, organitzar-se i mantenir-se al dia, però també poden ser una via per a expressar la indignació, la crítica irreflexiva contra professors o bé discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.
Núñez proposa un decàleg perquè els pares facin un bon ús dels grups de WhatsApp de l'escola:

1) Ser respectuós: no fer comentaris ofensius de cap mena.

2) No fer comentaris precipitats: deixar passar un temps prudencial abans de respondre; no respondre missatges a cop calent.

3) Posar en dubte la credibilitat dels continguts: escatir-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.

4) Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no ha d'afectar necessàriament tothom.

5) Vigilar amb les etiquetes: no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).

6) Tenir present la descontextualització: donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.

7) No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o 'mems' que a nosaltres ens semblen divertits).

8) Evitar discussions personalitzades.

9) Tenir present 'l'efecte grandària': un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que fuig del nostre control.

10) Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.


Nati Cabrera ho resumeix així: 'El problema no és l'instrument sinó l'ús que se'n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l'esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats.


Els llibres han arribat a La Plaça!

Us convidem a La Plaça del Llibre que es fa a l'Octubre



Des del 19.11.2015 fins al 22.11.2015

3a Plaça del Llibre



Des del dijous, 19 de novembre fins el diumenge 22 de novembre, torna "La Plaça del Llibre", jornades de visibilització del llibre en valencià. 

Podeu consultar el programa d’actes complet en aquest enllaç

Una iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià, l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibrers de València.

Presentació del llibre 'La cara B', d’Esperança Camps

Dissabte 21 de novembre - 12:30h Sala d’actes

A càrrec de l'autora, Maria Josep Poquet i Empar Marco
Convoca: Llibres del delicte

La cara B és l'última novel·la de l'escriptora Esperança Camps, i la seua primera novel·la negra. En el llibre es reflecteix l'actualitat valenciana amb tota la seua cruesa: un conseller fugit de la justícia que viu dels diners furtats. I que encara des de fora, intenta moure els fils de la política.



DISSABTE 21

11:30h  Plaça del Llibre
Vine a conèixer la Rateta Marieta

12:30h. Sala de la Muralla 
Presentació-contacontes de La cançó de les balances, àlbum inspirat en la cançó de Josep Maria Carandell popularitzada per Ovidi Montllor

18:00h  Sala Muralla
Contacontes amb Almudena Francés: Una maleta, 3 històries sorprenents

DIUMENGE 22

11:30h  Plaça del Llibre

________________________________________________________________

Dissabte 21 de novembre

11:00h. carrers del centre de la ciutat
Cercavilla de La Xarranga Mecànica
Invitació als ciutadans a assistir a la Plaça del Llibre
Convoca: Plaça del Llibre

11:00h. Aula 1
Presentació de Gabinet de curiositats d’Anna Moner
Hi intervindran l’autora, Moisès Vizcaino i Josep Martínez
Convoca: Pruna Llibres

11:00h. Aula Terrat
Presentació de la col·lecció «Història i Memòria»
A intervindran Rosa Monlleó, directora de la col·lecció i diversos autors
Convoca: Publicacions de la Universitat Jaume I

11:30h  Plaça del Llibre
Vine a conèixer la Rateta Marieta
Convoca: Tàndem Edicions

12:30h. Saló d’actes
Presentació del llibre La cara B, d’Esperança Camps
A càrrec de l’autora, Maria Josep Poquet i Empar Marco
Convoca: Llibres del delicte

12:30h. Sala de la Muralla 
Presentació-contacontes de La cançó de les balances, àlbum inspirat en la cançó de Josep Maria Carandell popularitzada per Ovidi Montllor
Hi participaran Alba Salvador Llopis, autora de l'adaptació, Ignasi Blanch, l'il·lustrador i Borja Penalba, músic, que interpretarà la cançó en directe
Convoca: Takatuka

12:30h. Cafeteria Centre Octubre
Xerrada amb Caràcters
Hi intervindran Begonya Pozo; Francesc Calafat; Gustau Muñoz, Pau Sanchis; Francesco Ardolino i Mercè Picornell
Convoca: Revista Caràcters

12:30h. Aula 1
Presentació del llibre Rai, es trenca un braç i del projecte Una altra infància en aquest món,
Hi participen Oti Margarit i Dolors Pedrós
Convoca: Edicions 96 i Fundació Pau i Solidaritat

12:30h Terrat
Presentació dels llibres El retorn de l'Hongarès, d’Anna Moner i de Les veus i la boira, de Vicent Usó.
A càrrec dels autors
Convoca: Edicions Bromera

18:00h. Saló d’Actes
Presentació del llibre Com un record d’infantesa de Feliu Ventura
A càrrec de l’autor i Xavi Sarrià
Convoca: Sembra Llibres

18:00h  Sala Muralla
Contacontes amb Almudena Francés: Una maleta, 3 històries sorprenents
Una història que gira al voltant dels llibres La muntanya de llibres més alta del món, De quin color són els besos? i Feliu, rei de les ovelles.
Convoca: Grup Bromera

18:00h. Aula 1
Presentació del llibre Dotze campanades, de Joan Besalduch
A càrrec de l’autor
Convoca: Onada Edicions

19:30h. Aula 1
#VersEnVena.  Presentació dels llibres de poemes Ortigues de Lucia Pietrelli i Pluja d'Antoni Clapés
Participen: Els autors i Pau Vadell, editor
Convoca: AdiA Edicions

19:30h Saló d’Actes
Taula redona El finançament valencià. Ha arribat el moment del canvi necessari?
Hi intervenen Vicent Cucarella, autor d'El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari; Vicent Soler, conseller d'Hisenda; José Vicente González, president de Cierval; Violeta Tena, periodista i moderadora de l'acte.
Convoca: Edicions Bromera

19:30h  Aula 1
Presentació dels llibres Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana i Tota la terra és de vidre, de Joanjo Garcia.
A càrrec dels autors i (moderador per confirmar)
Convoca: Edicions Bromera

19:30h. Aula 2
Taula redona al voltant del llibre Ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps, de Xavier Duran
Hi intervindran l’autor, Juli Peretó, Anna Moner i Martí Domínguez
Convoca: Edicions UB i Institut d’Estudis Catalans

19:30h. Terrat
Presentació dels llibres La promesa del gal·lés i La paciència del minotaure, d’Ivan Carbonell
A càrrec d’Ana Valls i l’autor
Convoca: Onada Edicions

Diumenge 22 de novembre

11:00h. carrers del centre de la ciutat
Cercavilla de La Xarranga Mecànica
Invitació als ciutadans a assistir a la Plaça del Llibre
Convoca: Plaça del Llibre

11:00h.  Aula 1
Presentació del llibre Matí de mort, de Jordi Llavina
A càrrec de l’autor i Laia Climent
Convoca: Edicions 3i4

11:30h  Plaça del Llibre
Vine a conèixer al Micalet Galàctic. Amb taller de manualitats.
Convoca: Edicions Bromera

12:00h Sala Muralla
Animació infantil sobre la col·lecció «Anem de festa»
A càrrec de Murta Animació
Convoca: Tàndem Edicions

12:30h. Saló d’actes
Presentació-recital del poemari infantil Som molt bèsties, de Mar Benegas.
A càrrec de l’autora, Juan Romero i Begoña Pozo (Poeta i Professora de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV)
Convoca: Litera Libros

12:30h Aula 1
Recital musicat Marc Granell recitable
A càrrec de Vicent Camps, rapsode i Miquel Pérez Perelló, guitarra. Amb la presència de l'autor.
Convoca: Edicions 96

12:30h Terrat
Presentació dels llibres de teatre Déus, dies i treballs, de Manuel Molins i Trio, de Rodolf Sirera.
A càrrec dels autors i (moderador per confirmar)
Convoca: Edicions Bromera

18:00h Saló d’actes
Teatre infantill 'Això era una volta...', de Jordi Raül Verdú.
A càrrec de La Dependent
Convoca: Plaça del Llibre

18:00h Aula 1
Presentació del llibre Alcohol de romer, de Toni Espí.
A càrrec de l’autor.
Convoca: Edicions 96

18:00h.  Terrat
Xerrada Memòria de dones
Hi intervindran Carme Manuel i Raquel Ricart
Convoca: Edicions 3i4
 

blogger templates | Make Money Online