BOIG PER TU ^_^

Estic segur que en algun moment heu escoltat aquesta cançó de SAU: "Boig per tu". 
Darrerament Shakira n'ha fet una versió i com sempre cal revisar els clàssics us penge la nova, l'original i una en la qual hi cantava Luz Casal a veure si us agraden. A sota hi teniu la lletra ^_^ 







En la terra humida escric
Nena estic boig per tu
Em passo els dies esperant la nit
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu
Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
Servil i acabat
boig per tu
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la beuré
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu


Aquesta és la versió que féu Luz Casal en castellà:



Proves de la JQCV 2014

Ací teniu les dates de les proves de la JQCV, recordeu una cosa molt important:

HEU DE FER ARA LA MATRÍCULA EN AQUEST PERÍODE SI VOLEU PRESENTAR-VOS A UNA DE LES PROVES  (juny-novembre) O A LES DUES (si teniu pensat fer més d'un nivell, també heu de matricular-vos dels dos en aquesta matrícula). Si no la féreu ara, no podríeu presentar-vos a cap de les dues proves (juny o novembre) durant el 2014 i hauríeu d'esperar a juny de 2015


Calendari de matrícula 2014

Termini de presentació de les sol·licituds
  • Període únic: de l'1 al 26 d'abril de 2014
  • NOTA:
    Esta matrícula dóna dret a presentar-se a les proves dels dos períodes anuals d'exàmens (juny i novembre).

Calendari proves 2014


Nivell 1r període 2n període Hora
N1 31/05/2014 08/11/2014 9:00
N2 07/06/2014 15/11/2014 9:00
N3 (primera fase) 31/05/2014 08/11/2014 9:00/12:00*
N3 (segona fase) 14/06/2014 22/11/2014 9:00*
N4 (primera fase) 07/06/2014 15/11/2014 9:00
N4 (segona fase) 21/06/2014 29/11/2014 9:00
N4 (segona fase) Seu d'Alacant 28/06/2014 29/11/2014 9:00
N5 31/05/2014 08/11/2014 9:30
N6 21/06/2014 29/11/2014 9:30
N7 14/06/2014 22/11/2014 9:30
Claus: N1. Coneixements orals - N2. Grau elemental - N3. Grau mitjà - N4. Grau superior
N5. Llenguatge administratiu - N6. Correcció de textos - N7. Llenguatge en els mitjans de comunicació

IMPORTANT:

1. Primera fase del grau mitjà (Àrees 1 i 2)

En totes les seus, en el primer període (31 de maig) la prova començarà a les 9:00 h per a les persones el primer cognom de les quals comence per una lletra compresa entre la A i la L, i a les 12:00 h per a les persones el primer cognom de les quals comence per una lletra entre la M i la Z. En el segon període (8 de novembre), començarà a les 9:00 h per a les persones el primer cognom de les quals comence per una lletra compresa entre la M i la Z, i a les 12:00 h per a les persones el primer cognom de les quals comence per una lletra entre la A i la L.

2. Segona fase del grau mitjà (Àrees 3 i 4)

En el primer període d’exàmens (14 de juny), començarà a les 9:00 h en totes les seus que no tinguen doble torn. S’establix un doble torn en les seus d’Alacant, Torrent i València: el primer torn començarà a les 9:00 h i el segon a les 16:00 h. En estes localitats amb doble torn, les persones el primer cognom de les quals comence per una lletra compresa entre la A i la L participaran en el primer torn de les proves (9:00 h del matí), i les persones el primer cognom de les quals comence per una lletra compresa entre la M i la Z participaran en el segon torn de les proves (16:00 h de la vesprada).
En el segon període d’exàmens (22 de novembre), la prova començarà a les 9:00 h en totes les seus.

3. Segona fase del grau mitjà i del grau superior (Àrees 3 i 4)

Només podran realitzar-la els aspirants que hagen obtingut en la primera fase la qualificació mínima exigida per a accedir a la segona fase.

CENTRES D'EXAMEN

ALACANT N1, N2, N3 i N4
ALCOI N1, N2, N3 i N4
ALZIRA N1, N2, N3 i N4
BENIDORM N1, N2, N3 i N4
BORRIANA N1, N2, N3 i N4
BUÑOL N1, N2 i N3
CASTELLÓ DE LA PLANA N1, N2, N3 i N4
DÉNIA N1, N2, N3 i N4
ELDA N1, N2, N3 i N4
ELX N1, N2, N3 i N4
GANDIA N1, N2, N3 i N4
LLÍRIA N1, N2, N3 i N4
ONTINYENT N1, N2, N3 i N4
ORIHUELA N1, N2 i N3
PATERNA N1, N2, N3 i N4
SAGUNT N1, N2, N3 i N4
SEGORBE N1, N2 i N3
SUECA N1, N2, N3 i N4
TORRENT N1, N2, N3 i N4
VALÈNCIA N1, N2, N3, N4, N5, N6 i N7
VALL D'UIXÓ, LA N1, N2, N3 i N4
VILLENA N1, N2 i N3
VINARÒS N1, N2, N3 i N4
XÀTIVA N1, N2, N3 i N4

Oral / Redacció 25

Tornem a proposar possibles temes per a preparar-vos les redaccions i els orals de les proves. Ara hi ha moltes notícies interessants als mitjans de comunicació. A les classes n'hem parlat d'algunes i hem aclarit algunes coses ^_^


Primer front mèdic per frenar la moda de la cigarreta electrònica

Les cigarretes alternatives estaran vetades als centres sanitaris a partir de setembre

El nou producte és menys tòxic que el convencional, malgrat que encara no se sap amb detall quins són els components que té

La moda de les cigarretes electròniques ha topat amb els primers detractors qualificats a Catalunya. La Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum i la Xarxa d'Atenció Primària sense Fum van recomanar ahir la prohibició d'aquesta nova variant del tabac als centres sanitaris, i van demanar que es reguli amb la mateixa llei que el tabac normal.
Ambdues organitzacions, amb el suport de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, sostenen que es desconeixen les conseqüències de les cigarretes electròniques, tant per als que les consumeixen com per als que inhalen el vapor que emeten. Per aquest motiu, a partir del setembre el seu ús es prohibirà a tots els hospitals catalans.
“L'aplicació serà la mateixa que amb el tabac convencional. Es prohibirà la seva utilització tant dins com fora dels centres”, va dir ahir el cap de la Unitat de Tabaquisme de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i coordinador de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum, Esteve Fernández.
Fernández va explicar que encara no hi ha estudis científics que hagin demostrat que el seu ús sigui una estratègia que contribueixi a deixar de fumar o que redueixi els riscos del consum del tabac. Sí que hi ha indicacions, però, sobre el fet que són menys nocives, però no se sap amb detall quins són els components que contenen. El que sí que se sap és que el líquid que s'encarrega de crear el vapor que reprodueix el fum té “propietats irritants i tòxiques”.
Per tot això, el membre de la comissió tècnica de la Xarxa d'Atenció Primària sense Fum, Joan Lozano, va instar els legisladors que les cigarretes electròniques rebin “la mateixa consideració” que les convencionals i siguin regulades, també, per la llei antitabac, amb l'objectiu de no malmetre la feina feta en l'última dècada, que ha permès anar reduint el consum de tabac. En aquest sentit, va alertar que aquests dispositius “estan fora del control sanitari o alimentari”, i que s'estan comercialitzant des de botigues electròniques assegurant que “aquest producte ajuda a deixar de fumar, quan encara no hi ha estudis que ho demostrin”.
L'auge d'aquests aparells s'està estenent a Catalunya, seguint el mateix camí que en altres països, com ara el Regne Unit, Grècia, França o Itàlia. De fet, als EUA en només sis mesos s'ha duplicat el seu consum. En tractar-se d'un fenomen incipient a Catalunya encara no es disposa de xifres exactes del nombre de consumidors. De totes maneres, se sap que la venda d'aquest tipus de cigarretes s'ha incrementat en els últims mesos, tant per la venda a través d'internet com als comerços, alguns dels quals s'han especialitzat en aquest producte.


______________________________________________________________________________

Com podem descobrir nova música a Internet?
Els programes relacionals permeten conèixer nous grups i artistes a través de serveis com Last.fm, Bandcamp i Hitlantis, entre d'altres

La música reproduïda en temps real (streaming) facilita que es puguin escoltar els temes de les bandes i els artistes preferits des de qualsevol lloc, sempre que es disposi de connexió. Serveis com Spotify, iTunes Match o Google Music Play permeten accedir a un immens catàleg musical a un preu molt competitiu. Tot i això, es presenta un problema creixent: a la xarxa, la promoció dels nous artistes passa més desapercebuda i resulta més difícil conèixer nous valors que estimulin la curiositat musical. A continuació es mostren algunes plataformes i aplicacions idònies per a descobrir nous músics gràcies a les tecnologies de relació i recomanació.
  • Bandcamp va néixer el 2008 com un servei pioner en la promoció de nous valors musicals independents. En aquest moment conté un catàleg de més de cinc milions de cançons, amb més de 600.000 àlbums procedents de gairebé 200 països. Es va fer molt famós perquè diversos artistes de renom, com ara Amanda Palmer o Clem Snide, van trencar amb les seves discogràfiques per vendre des de Bandcamp.
  • El principal sistema de recomanació que utilitzen és el gust del seuequip d'experts, que aconsellen el seguiment de nous grups o d'artistes que acaben de descobrir, per tant funciona com una revista musical digital. Ara bé, per ser descobert pel conjunt de crítics, l'artista ha de pujar la seva música al servei, on pot crear la seva pròpia pàgina. De cada venda Bandcamp s'emporta un 15%, però si els ingressos superen els 5.000 dòlars, es queda només el 10%.
  • Music Bloodline -que es pot traduir com 'línia sanguínia musical'- estableix relacions d'influència entre els diversos artistes, tant els qui els han influït com els qui han influït ells. Aquest servei està associat a Amazon per comprar les cançons i a Spotify per poder escoltar-les en temps real.
  • S'utilitza d'una manera visual i intuïtiva: n'hi ha prou d'introduir el nom d'un artista en la caixa de cerca i, al centre, apareix una fotografia del músic. Al costat esquerre es veuran les seves influències, i al dret, els seus seguidors. Si es clica sobre algun d'aquests artistes, aquest passa al lloc central i es repeteix el repartiment de pantalla entre influències i influenciats.
  • One Track Mind és interessant per a descobrir grups de rock independent. Es basa en l'escolta d'una cançó, la seva valoració i l'oferta de grups semblants. El servei proporciona la possibilitat de sentir un tema escollit de forma aleatòria, valorar-lo i després escoltar grups relacionats. Les cançons es poden descarregar a l'ordinador o sentir també a Spotify si hi són. A més, es poden compartir a les xarxes socials.
  • D'altra banda, l'aplicació Song Z App per a dispositius amb el sistema operatiu iOS (iPod Touch, iPhone i iPad) permet descobrir nous artistes de rock independent. Es basa a recórrer una sèrie de pàgines i fotos especialitzades en nous talents i detectar els noms dels artistes i bandes més comentats. Després, les ofereix en l'aplicació i permet escoltar-ne un tema.
Aplicacions per a descobrir música en Spotify
  • Last.fm que va ser la ràdio intel.ligent més popular al seu moment, fa temps que ha deixat d'emetre música per problemes de llicències, però conserva tot el potencial dels programes de recomanació que la va fer famosa. Ara és al servei de Spotify com a aplicació interna i recomana artistes similars als que escoltem.
  • Filtr genera llistes de reproducció a partir dels artistes que hem indicat abans. A diferència de Last.fm, cal introduir-hi dades sobre el tipus d'artista que ens agrada i el seu estil. També es poden crear llistes a partir del que escolten els nostres contactes a Facebook, i una vegada creada una llista, es pot afegir als nostres favorits o compartir-la a la xarxa social.
  • Sounddrop funciona com els antics xats, on es creaven sales temàtiques de discussió. En aquest cas, les sales estan referides a un estil musical o un artista, i en aquestes els usuaris poden anar afegint temes que creuen relacionats, de manera que quan entrem en una sala nova, ens trobem amb les recomanacions dels usuaris que han participat en la seva elaboració.






____________________________________________________________________________

...
Són molts els internautes que, atemorits per un símptoma o una malaltia, aguaiten la xarxa per buscar una solució per al seu problema, ja sigui un tractament o un professional mèdic. El 65% de les persones que visiten el metge naveguen per Internet, abans o després, per entendre què volia dir-los el metge o per investigar si hi ha segones alternatives, segons un estudi de Red.es de 2012, de l'Observatori Nacional de Telecomunicacions (ONTSI). Un clic amb el ratolí sembla un remei còmode, ràpid, senzill i barat per fer callar l'angoixa o el malestar interior que provoca un problema de salut.
Però qualsevol cerca a Internet que afecti la salut s'ha de contrastar amb el metge i la fàcil accessibilitat que ofereix la xarxa no ha de substituir la relació metge-pacient. Cal tenir en compte que els motors de cercadors potents, com ara Google, no són capaços de discriminar la informació de qualitat d'aquella que no ho és, per la qual cosa, en la pràctica, Internet és un enorme calaix de sastre, un món paral.lel que conté informació sense classificar i en abundància, i en què els usuaris sense coneixements en salut poden ensopegar amb informació poc fiable, inadequada per al seu problema, confusa o, simplement, incompleta. Es tracta d'un error que pot sumir l'agosarat internauta en un estrès i una angúnia profunds per l'anomenada infoxicació (o intoxicació per un excés d'informació) i conduir-lo a la cibercòndria (o por excessiva o injustificada de patir una malaltia després d'informar-se'n per Internet), que són algunes de les conseqüències negatives del mal ús de la xarxa, és a dir, sense passar pel filtre de la consulta d'un metge. Com podem saber, per tant, on hem de buscar informació de salut i identificar les pàgines web amb garanties de seguretat?

Webs segurs: els seus senyals d'identitat

El Col.legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) recomana als internautes que es regeixin per certs criteris, a manera de filtres, per decidir si un web de salut és segur o no ho és. Aquests són alguns per a aprendre a desenvolupar aquest "ull clínic":
  • Buscar si té un segell, com el de Web Mèdica Acreditada (WMA), que acredita o certifica que el web de salut consultat ofereix garanties, que hi ha metges que hi estan vinculats i que aquest web ha estat reacreditat anualment. Tot i això, cal tenir en compte que pot haver-hi webs mèdics de qualitat no acreditats, simplement per desconeixement dels seus responsables o per altres causes. Per aquesta raó, també és convenient aplicar els criteris següents:
    • Desconfiar dels llocs web on s'anunciïn cures miraculoses, remeis antics, ingredients secrets, promocions especials, obsequis i rebaixes en tractaments, ja que s'hi han identificat informacions poc precises i, de vegades, fraus referents a àrees molt sensibles com el càncer o la dieta.
    • Ser capaç de respondre a una bateria de preguntes quan es visita un web sanitari, com ara qui són els seus responsables i com es pot contactar amb ells, qui és el seu finançador, quina és la font original d'informació, si està actualitzada, si els professionals estan ben identificats i si els continguts publicitaris estan clarament diferenciats.
  • Tenir en compte que la compra de medicaments de prescripció per Internet està prohibida pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i, si es compra algun medicament sense recepta, cal fer-ho amb molta precaució.

Triar metge per Internet

Buscar informació sobre salut ja no és l'única opció que la xarxa permet als seus usuaris. Ara també és possible anar més enllà, gràcies a la interacció que permeten les web 2.0, i reservar cita mèdica en línia. Aquesta lliure elecció d'especialista mèdic ja és possible tant en l'àmbit privat, a través de diverses plataformes que han aparegut els últims anys, com Doctoralia, capdavanter en el sector, i en l'àmbit de la sanitat pública en comunitats autònomes com Madrid o Andalusia. Per assegurar-se que se'n fa una bona elecció, es poden aplicar a més dels filtres ja assenyalats per a les pàgines web de salut , els que es descriuen tot seguit:
  • Si hi ha dubtes sobre la identitat d'un professional, es pot fer una comprovació mínima, ja que els col.legis de metges i l'Organització Mèdica Col.legial (OMC) que els agrupa disposen de sistemes de cerca per Internet on es pot comprovar que les seves dades (nom, cognoms, número de col.legiat i especialitat) siguin correctes.
  • No confiar cegament ni en els pacients que donen opinions molt crítiques o aduladores sobre un professional en fòrums i xarxes socials, sobretot si aquests pacients no s'identifiquen bé amb nom i cognoms i algun telèfon o correu electrònic de contacte (a falta de l'expansió de certificats digitals, que identifiquin cada usuari i que serà el futur), perquè poden faltar a la veritat de la praxi i el tracte proporcionats pel metge en qüestió.
  • Si es vol conèixer més sobre la seva carrera i reputació, no s'ha de conformar amb un sol web, sinó buscar en diversos llocs: disposa d'algun blog? Compta amb articles publicats en revistes científiques?








Oral / Redacció 24

Aigües turbulentes

Els detractors del 'fracking' insisteixen que aquest sistema d'extracció és un perill per als aqüífers pròxims als pous

L'explotació de jaciments d'hidrocarburs mitjançant el sistema de fractura hidràulica horitzontal (fracking) està immersa en la polèmica a causa dels efectes nocius que pot provocar en el medi ambient, especialment als aqüífers que estan situats a l'entorn dels pous. Aquesta tècnica consisteix en la realització d'una perforació vertical que pot arribar a una profunditat de milers de metres, fins que troba el substrat en el qual hi ha retingut el gas en petites bombolles disseminades en argiles o en pissarres bituminoses.
Un cop s'ha arribat a aquesta profunditat, es procedeix a fer perforacions més o menys horitzontals per fracturar el substrat mitjançant la utilització d'explosius i la injecció a grans pressions d'un fluid de fractura compost per aigua, sorra i productes químics. Amb això s'aconsegueix l'extracció del gas, que a l'alliberar la pressió flueix amb l'aigua injectada fins que arriba a la superfície. La tècnica està sent molt contestada als Estats Units, país que n'és el principal impulsor, i ha estat prohibida a França, Holanda, Romania i alguns länder (estats federats) alemanys.
Associacions com Ecologistes en Acció afirmen que el fracking pot provocar alteracions físiques en els aqüífers i recorden que les perforacions a gran profunditat «es fan les 24 hores del dia i durant uns quants mesos». Adverteixen que es poden produir interrupcions en el flux d'aigua, comunicacions amb substrats més profunds i que els aqüífers «es poden destruir totalment». El principal risc que comporta és que es contaminin les capes freàtiques, ja que en la fractura hidràulica horitzontal s'utilitza aigua a pressió barrejada amb sorra i productes químics «altament tòxics» que suposen el 2% del fluid total utilitzat.
Efectes irreversibles
Ecologistes en Acció insisteix en l'informe Efectes de la fractura hidràulica sobre l'aigua a Espanya que si es generalitza l'extracció de gas mitjançant fractura hidràulica «molt probablement es produirà la contaminació química dels aqüífers de la zona. Una contaminació que resultaria irreversible, de manera que els aqüífers poden quedar inutilitzats de forma permanent per al consum humà». Els conservacionistes també recorden que aquesta tècnica requereix un gran consum d'aigua per injectar-la a pressió i que els camions i la maquinària pesant que s'utilitza en els pous fan imprescindible que s'habilitin grans pistes forestals per poder-hi accedir.
El president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Escuer, també opina que el fracking és un sistema d'extracció «polèmic», per la qual cosa considera que és convenient aclarir moltes «incògnites» sobre les «conseqüències» d'aquest sistema abans de posar-lo en pràctica en cap jaciment.

 Font:

Ací teni un altre article:

Revolta contra el 'fracking'

 

 

_____________________________________

 

Sexting: un dels riscos de la xarxa

El sexting, paraula anglesa provinent de les paraules “sex” i “texting” (sexe i text), és un dels riscos a Internet més abundants i que més repercussions negatives ha tingut entre joves i adolescents durant l’últim lustre. Consisteix en la publicació o enviament de fotos amb la persona nua a través d’Internet, ja sigui mitjançant un sistema de missatgeria mòbil, una xarxa social o un xat.
El sexting però, no és un fenomen que hagi aparegut ara plenament, sinó que ha tingut antecedents, ja que la mostra de fotografies i vídeos de vessant sexual ja es feien en  formats analògics i normalment es quedaven en l’àmbit privat. El que dona rellevància a aquest fenomen és la capacitat de difondre més ràpid i a moltes més persones aquests continguts, dels quals s’acaba perdent el control i que poden arribar fins i tot a webs pornogràfiques.

La vessant conflictiva del sexting , doncs, rau en el possible xantatge posterior que els receptors de les imatges poden fer als emissors originals. Hi ha diverses maneres i diferents contextos per a que el sexting pugui arribar a ser conflictiu.
Un d’ells és a partir de la proximitat. Un company de classe o conegut de la persona emissora, es dedica a parlar amb ella virtualment i a fer-li veure o creure que sent una certa atracció. La persona afalagada agafa confiança amb el seu interlocutor i comença un enviament d’imatges sensuals o eròtiques responent a la sol·licitud de l’altra persona. Un cop les imatges ja estan enviades, el receptor, del cercle social proper a la víctima (posem per cas un company de classe) amenaça a la persona d’esbombar les imatges entre els companys de classe i fer-les públiques al centre educatiu on tots dos estudien. D’aquesta manera una persona té el poder per fer xantatge a l’altra i a través de l’amenaça de la humiliació, pot fer que es subjugui a les seves peticions.

Un altre context ben diferent per al sexting és quan la persona que exerceix el xantatge no pertany a cap cercle social de la víctima. Quan el xantatgista és un desconegut, el seu objectiu serà aconseguir cada cop més fotos de la persona afectada i cada cop amb menys roba i amb més exigències. Les amenaces en cas d’incompliment poden anar des de la violència fins a la publicació d’imatges a la xarxa, creant un cercle viciós del qual la víctima té dificultats per sortir.
Les primeres referències al sexting tenen origen el 2005 a la revista del Regne Unit Sunday Telegraph,i des d’aleshores s’ha constatat la seva existència als mitjans de comunicació de molts països del món, amb major incidència inicial als països de parla anglesa, com el mateix Regna Unit, Austràlia, Estats Units o Nova Zelanda.
Una enquesta realitzada als Estats Units l’any 2008 dins el marc d’una campanya americana per a la prevenció de l’embaràs juvenil va revelar que el 22% de noies enquestades (i l’11% de les que tenien entre 13 i 16 anys) havien enviat o publicat per la xarxa fotografies seves despullades o semi despullades. El 33% dels nois afirmaven haver rebut imatges d’aquest tipus. Segons aquesta enquesta, finançada per l’empresa CosmoGirl, els missatges sexuals eren més comuns que les imatges, amb un total del 50% dels joves que afirmava haver-los rebut algun cop. Un dels casos més impactants fins ara, és el de la jove canadenca, Amanda Todd, que va acabar optant pel suïcidi degut a les pressions, pallisses i burles que rebia a l’ institut.
Els últims dos anys també s’ha donat el fenomen del sexting a través de la pirateria mòbil, on a traves d’aplicacions falses que aparenten ser programes reals, introdueixen un virus informàtic a la placa base de l’aparell mòbil. El pirata també pot accedir a través de xarxes públiques com el Wi-fi a un escenari de grans aglomeracions. La pirateria no contacta directament amb l’usuari, però si roba els arxius o fotografies guardades a la memòria de l’aparell.
L’objectiu és més aviat econòmic, ja que accedeixen a xantatges a l’usuari per no propagar la foto, o simplement es limiten a entrar dins el mòbil per poder introduir informació maliciosa i estafar-lo de qualsevol manera. Per evitar això, és important tenir actualitzat el sistema operatiu de l’aparell, així com les aplicacions instal·lades. La pirateria mòbil és més freqüent als smartphones, amb sistema Android, que no pas a l’Iphone de Apple, ja que presenta moltes més dificultats per accedir-hi. L’últim cas de sexting al nostre país va ser la propagació de fotografies (de caràcter pornogràfic), procedents dels operatius d’estudiants del campus universitari de Deusto, Biscaia.  La Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibertsitateko) va ser trending topic a Twitter, i va esdevenir com una mostra més, dels perills que guarden les noves tecnologies.

Els experts

 El sexting, a més de guanyar presència en la vida de molts joves i d’associacions, també cada cop s’està obrint més pas en la vida d’experts, que es comencen a dedicar al seu estudi i tractament. Yolanda Rodríguez Castro, Doctora en Psicopedagogia i professora de la Universitat d’Ourense i centrada en el estudi del sexisme, estereotips, educació sexual i violència de gènere, ha  comentat una mica alguns aspectes per entendre i analitzar millor el sexting.
En quant al perfil del practicant de sexting, Yolanda Rodríguez ens destaca que el jove sol ser una persona insegura amb poca autoestima, amb ganes de ser acceptada per un grup d’iguals  i que es vol auto reafirmar. A més, també s’utilitza el sexting en relació amb la conquista, ja que igual que molts animals, el jove mostra el seu físic per impressionar la possible parella. En relació amb això, destaca que majoritàriament els joves cerquen la diversió i la morbositat. “En aquesta etapa de la pubertat i  l’adolescència s’evoluciona des d’una conducta sexual amb una clara finalitat auto exploratòria i lúdica durant la infància, cap a una sexualitat caracteritzada per una major especialització del desig sexual amb una tendència més relacional, és a dir, passen de tindre una visió sexual plenament centrada en ells mateixos a veure que hi ha altres amb els que poden i es volen relacionar, és per això que qualsevol contingut relacionat amb la sexualitat els resulta cridaner, novedós i els interessa” .
Però, segons la psicopedagoga, “el pitjor és que per ells l’enviament és un joc, una experiència nova i poden no donar-li importància a què es farà amb la imatge i les conseqüències que això tindrà però possiblement en la seva vida adulta els afectarà el fet de trobar una imatge seva amb connotació sexual – ja que Internet té memòria- i que pot afectar en molts àmbits de la seva vida com el treball o les relacions”.

L’educació sexual com a via per a disminuir el sexting
El sexting, però, no ha de ser un problema en sí mateix. L’inconvenient està quan el sexting es converteix en ciberbullying.
Encara que encara hi ha poca literatura científica sobre el tema,per a que disminueixin el casos de sexting, afirma Yolanda Rodríguez, és imprescindible que els joves rebin informació en educació sexual a casa i a l’escola, ja que aquesta constitueix un instrument de transformació social. “S’ha de promoure l’educació sexual, especialment a l’escola, com a principal agent educatiu formal i a la família com a primer i més influent agent d’educació informal”. Les escoles haurien de fer xarrades informatives i els pares ser conscients dels perills que pot amagar la xarxa amb l’objectiu d’inculcar als joves valors de privacitat i protecció de dades.
La psicopedagoga explica que l’educació sexual hauria de ser un dret i un deure a la nostra societat. Un deure dels diferents agents de socialització com l’escola i un dret de totes les persones, sobretot dels joves i adolescents perquè es troben a una època crucial del seu desenvolupament psicosexual, a ser formades en la seva dimensió sexual. Només amb l’educació sexual adequada es podran prevenir casos d’assetjament sexual, sexting o dating violence.
I parlant de comportament sexual i l’actitud davant el sexe, la doctora Rodríguez destaca el component sexista del sexting -podríem definir una actitud sexista com una actitud de discriminació envers un determinat sexe biològic-.
 
Segons la doctora, tot i que la pràctica delsexting és un risc personal tant per a nois com per a noies, el sexting incorpora una clara tendència sexista que afecta molt més a les noies. “Les noies poden tendir al exhibicionisme,els agrada que les mirin, i els nois al voyeurisme”, i afegeix que els mitjans de comunicació i la publicitat juguen un paper molt important en la transmissió dels estereotips de gènere – que prevalen i defensen l’heterosexualitat, la masculinitat i la joventut per sobre de l’homosexualitat  i el sexe femení- encara pensat com el sexe sumís-. D’aquesta manera, el sexisme influeix clarament en les conseqüències d’enviar fotografies de contingut eròtic a través d’alguna plataforma digital.
La  societat discrimina molt més a les noies que tenen aquest tipus de comportament, en diferència dels nois que ho practiquen – amb qui s’és molt més tolerant- pel fet que el rol que la  dona assumeix és diferent l’esperat per la societat i inculcat per la tradició.

El paper de les Institucions

Encara que moltes de les víctimes no saben a qui acudir per denunciar la seva situació i ignoren si fer-ho els servirà d’alguna situació, el cert es que actualment el panorama d’associacions centrades en riscos a Internet està en expansió. L’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i la pàgina web Pantallasamigas.net  en son dos de les institucions més destacades. Aquestes,van realitzar fa aproximadament un any i mig una guia (podeu descarregar-la aquí) especialitzada en els efectes negatius que produeix el sexting. Des d’aquestes institucions, s’ha intentat oferir recomanacions i consells per tal de minimitzar els riscos i aportar una sèrie de pautes de procediment a l’hora de fer front a una incidència.
L’objectiu principal de la guia és donar a conèixer què és el sexting. Llavors, podem observar que per aquestes associacions és molt important conscienciar a la societat d’un problema que és molt present, sobretot, en els adolescents. Per les institucions interessades en el fenomen, és primordial que menors i adults estiguin al corrent del que pot comportar i així estar més preparats a l’hora d’enfrontar el problema.
Una altra de les institucions que es dedica a la prevenció del sexting és la Unitat Central de Delictes Informàtics del cos de Mossos d’Esquadra. La policia catalana té un grup de treball especialitzat en Delinqüència Infantil, on les víctimes són els menors d’edat.

Des del Pla Internet Segura els Mossos d’Esquadra elaboren una guia de bons usos destinada als menors i als seus pares, amb consells, qüestions legals o què fer en cas de ser víctima de sexting.  A més, demanen col·laboració ciutadana en casos com haver trobat portals de pornografia infantil, o conèixer algun cas específic d’assetjament.
Per últim, trobem – també a Internet – la plana web www.protegeles.com , una associació sense ànim de lucre que busca facilitar la feina als cossos de policia de l’estat (Policia Nacional i Guardia Civil) amb informacions verificables. L’objectiu de Protegelesés l’eliminació de pàgines web que condueixin a la pornografia infantil, o al sexting, i sobretot, a la detecció dels seus autors. Per això, desenvolupen campanyes de denúncia, estudis i material didàctic per evitar nous casos entre els joves i adolescents. A més de tractar el sexting, en aquesta pàgina web tracten tots els tipus d’assetjament que es poden donar a través de la xarxa, com el ciberbullying.
Hem parlat amb un agent de la Unitat de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil perquè ens expliqui el procediment que segueixen i a les situacions a les que s’enfronten.
Segons l’agent, en un mes, el nombre de denúncies que reben es baix- parlem de 4 o 5 casos- ja que encara els joves no saben que han de fer. En el cas del procediment que segueixen, ens declara que en el cas de que hi hagi problemes entre menors no poden fer cap procediment penal en el cas de que sigui falta lleu,fan mediació a l’escola i prou. També, a part de la mediació fan xerrades preventives i de conscienciació que es basen en instruir en Internet i a ensenyar quines proteccions hi ha.
Sens dubte, la feina de les institucions contra el sexting és desenvolupa també a través de la xarxa, deixant clar que el problema no és exclusivament del mitjà. Si tens qualsevol problema, o ets víctima d’un delicte o falta, no dubtis a contactar amb:
-       Mossos d’Esquadra, 112, internetsegura@gencat.cat
-       Protegeles.com, 91 740 00 19, contacto@protegeles.com

Les víctimes

“De vegades ens sentim desprotegides, sabem que va ser un error nostre, però també sabem que aquests casos queden impunes”. Aquestes són declaracions d’una noia que amb 17 anys va patir un cas de sexting i, encara quedant-se en l’anonimat, vol explicar la seva història. “No sabia ni que estava fent. Simplement m’agradava un noi i vaig fer el que ell em va demanar. Vaig ser massa innocent”. La nostra protagonista va patir l’assetjament del seu entorn social quan la seva ex-parella, un noi dos anys més gran que ella, va difondre un vídeo seu en postures eròtiques. Des d’aquest instant, ha patit un autèntic infern.
Alhora, també ha volgut contar la seva història per denunciar la poca ajuda que li han proporcionat les associacions destinades a protegir als menors i que tenen l’objectiu de defensar-los davant d’aquests delictes. “No vull entrar en polèmiques, però hi ha associacions a les que he enviat un correu explicant el meu cas i ni tan sols m’han respost. Estic bastant decebuda, la veritat”.
Només cal navegar una mica per la xarxa per adonar-se que els casos de sexting estan molt desprotegits, gràcies en part a l’aparició de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A falta d’institucions especialitzades exclusivament en sexting, son altres com ACASI (Associació Contra els Abusos Sexuals a la Infància) les que reben els casos.
Igual de greu és el cas d’una altra noia, que també s’ha volgut mantenir a l’anonimat. Amb 14 anys va ser víctima del sexting després que es gravés fent-se tocaments davant el noi que li agradava  i que aquest  li passés a gran part dels seus companys de classe. “Va ser a partir d’aquest moment que el meu món va canviar completament. Les classes es van tornar un infern i eren insuportables degut a les burles dels meus companys. El temps que allò va durar se’m va fer molt llarg perquè tot l’institut coneixia el meu cas i cada cop que passava pel costat dels companys més grans podia escoltar els seus comentaris despectius. Per sort els professors em van donar tot el seu suport, en especial la meva professora de música, i això va parar després d’unes quantes xerrades per part del director del centre. Tot i que l’assetjament va parar, fins que vaig sortir de l’institut vaig estar etiquetada, és una cosa que em perseguirà tota la vida”. La noia ens explica que no va acudir a cap associació perquè per la seva zona no va trobar-ne cap.
Aquests són simplement dos casos de tots els que es viuen. Experiències com les que es relaten demostren com la vida d’una persona pot canviar d’una forma tan brusca per una acció equivocada.

Font : 
________________________________________________________________________

Desconfiança i inseguretat entre al·lèrgics i intolerants alimentaris


Menjar és un acte plaent. En canvi, per a algunes persones pot arribar a convertir-se en un acte desagradable i fins i tot perillós. Són els al·lèrgics i els intolerants als aliments. Encara que és difícil concretar el nombre exacte de persones que pateixen aquestes malalties, els experts asseguren que en els últims 15 anys els casos s'han duplicat.
De fet, avui dia es reconeix que les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són una qüestió fonamental en la seguretat i la indústria alimentària. Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quines són les dificultats que troba aquest col·lectiu en la seva rutina diària a l'hora de fer la compra i quan surten a menjar fora de casa. Per dur-ho a terme, la revista va entrevistar entre el final de març i la primeria d'abril més de 1.100 persones que tenien una de les dues malalties o que tenien al seu càrrec familiars que les patien. Tots procedien de 17 comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Múrcia, Navarra i País Basc. Un 88% d'ells patia alguna al.lèrgia o intolerància alimentària (o les dues), mentre que la resta tenia alguna persona al seu càrrec amb alguna de les dues malalties.

Retrat d'una malaltia

Tres de cada quatre persones entrevistades eren dones i tenien una edat mitjana de 36 anys. Per grups d'edat, la proporció més gran d'enquestats tenia entre 40 i 49 anys (un 27%), 30 i 39 anys (un 25%), i 50 anys o més (un 20%). Només un 11% eren menors de 10 anys, un 5% tenia entre 10 i 19 anys i un altre 12%, de 20 a 29 anys. La meitat dels enquestats eren intolerants a algun aliment (al.·ludeixen especialment a la lactosa, al gluten o a la fructosa), el 31% hi eren al·lèrgics (generalment esmenten la llet i els seus derivats, les fruites fresques o seques o bé l'ou) i la resta compartien les dues malalties.
Es va comprovar que les al·lèrgies i les intoleràncies afecten de forma diferent segons l'edat. Un 68% dels menors de 10 anys es declaraven al·lèrgics, igual que el 47% dels entrevistats amb edats compreses entre els 10 i els 19 anys. Aquesta proporció disminueix amb l'edat, a diferència de les intoleràncies, que augmenten: un 62% de les persones enquestades de 20 a 29 anys eren intolerants a algun aliment, així com més de la meitat dels majors de 30 anys entrevistats.

Desconfiança i inseguretat

En l'enquesta queda clara la desconfiança i la inseguretat dels participants a l'hora de comprar i sortir a menjar fora de casa.
En primer lloc, un de cada cinc entrevistats sent que habitualment no pot fer la compra amb total seguretat en qualsevol establiment, i un 37% només de vegades. Encara més, un de cada quatre pensa que els productes no s'etiqueten mai de forma adequada. Comprar resulta tediós i difícil i reclamen una informació tan detallada i llegible com sigui possible.
Així mateix, per a tres de cada cinc enquestats sortir a menjar a fora suposa un risc per a la seva salut. I és que quan demanen el menú, més de la meitat dels enquestats opina que en hostaleria mai es prenen les precaucions necessàries: avisar sobre la possible presència d'al·lergògens en els plats, detallar al màxim els ingredients en les cartes i els menús, evitar la contaminació encreuada en l'emmagatzemament i la manipulació dels productes, i disposar d'estris de treball exclusius per als menús infantils. Per aquest motiu exigeixen més formació en l'àmbit de l'hostaleria en matèria d'al.lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Bones pràctiques

La Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (Elika) proporciona recomanacions per fer més fàcil el dia a dia d'un al·lèrgic o intolerant alimentari:
  • En la compra...
    • Cal llegir l'etiqueta, tenint a prop la llista d'aliments als quals s'és al·lèrgic o intolerant.
    • En cas de dubte, s'ha d'evitar la compra del producte.
    • Si és celíac, cal buscar aquells aliments en l'etiqueta dels quals figuri la llegenda "sense gluten" o "apte per a celíacs".
  • Durant la cocció i la manipulació d'aliments...
    • S'ha de cuinar abans el menjar de l'al.lèrgic/intolerant per evitar contaminacions encreuades.
    • Cal manipular amb cura els estris i millor si són exclusius per a l'al.lèrgic o intolerant.
    • No s'ha de fer servir oli usat per fregir altres aliments que puguin contenir l'aliment o ingredient al qual s'és al.lèrgic o intolerant.
    • Cal higienitzar totes les superfícies de treball.
    • Cal emmagatzemar hermèticament els aliments especials a la nevera i als armaris.
  • Fora de casa...
    • S'ha d'eliminar totalment l'aliment de la dieta, tant l'aliment en si com els diferents productes que el puguin portar com a ingredient.
    • No es pot prendre l'aliment si no es coneix amb certesa si inclou l'al·lergogen o l'ingredient que provoca la intolerància.
    • Alerta amb els aliments elaborats (masses, beixamel, brous per a sopes, pa ratllat, etc.), que poden contenir el que produeix al.lèrgies i intoleràncies.
     
L'article continua a: 

 

Oral / Redacció 23


Alerta per l'addicció a les apostes "online" entre els joves

Augment alarmant dels joves addictes a les apostes "online" tan esportives com d'altres tipus com el pòquer. La Unitat del Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge va registrar el passat 2012 un increment de consultes per problemes amb les noves tecnologies, que representen ja el 26,5% del total. Un 10,56% té a veure amb l'addicció a noves tecnologies, videojocs i xarxes socials i un 12% a apostes per Internet. La cap de la Unitat, la doctora Susana Jiménez, ha explicat que el perfil d'aquests pacients és el d'un home d'entre 30 i 35 anys i amb estudis universitaris. Habitualment aquestes persones no havien tingut problemes anteriors amb el joc.

Cada cop són més els joves que fan apostes per Internet ja sigui en l'àmbit esportiu com en jocs com el pòquer. En un principi aquesta és una activitat merament lúdica però en alguns casos això esdevé un problema. Això passa quan la persona "està constantment preocupada en com aconseguir diners per continuar jugant i tapar els deutes", quan aquesta activitat li provoca un impacte en la família i l'afectat intenta amagar-ho. "Quan el joc deixar de ser un entreteniment i passar a ser una necessitat", resumeix la doctora.

Segons l'experta, les persones joves tenen un ampli coneixement sobre les noves tecnologies, que "tenen un atractiu i produeixen una gratificació i estimulació molt important". Aquest element facilita posar en contacte amb el joc a persones que fins ara no havien fet aquest tipus d'activitats. Jiménez afirma que fins ara el 80% de les consultes que tenien eren per pacients amb problemes amb les màquines escurabutxaques, bingos o casinos, ara en canvi s'ha produït un "canvi de perfil força significatiu" cap a pacients addictes al joc a través de l'ordinador.

"Les noves tecnologies posen en contacte amb el joc amb aposta perquè són més atraients i estimulants per aquest sector de la població més jove i amb estudis universitaris, que segurament no s'haguessin sentit atrets per les escurabutxaques o altres jocs presencials", ha declarat.

Hi ha determinats factors de risc que poden predisposar una persona a acabar tenint problemes de ludopatia. Jiménez els cataloga en tres tipologies: psicològics, socials i biològics. Entre els primers per exemple se situen tenir una alta impulsivitat, la necessitat de cercar sensacions fortes, tenir dificultats per afrontar conflictes i baixa autoestima. Entre els socials, viure en un entorn que hagi afavorit el joc des d'edats molt precoces o haver passat per situacions estressants o traumàtiques també esdevenen un risc.

El primer pas per aconseguir sortir d'aquesta addicció és ser conscients del problema. La doctora explica que fa anys la majoria dels pacients anaven a la seva consulta per "pressió familiar" però no acceptaven que tenien un problema. Assegura que això ha canviat en els últims anys i actualment "la majoria ve convençut" i sap que la seva relació amb el joc no és l'adequada.

La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos i que té per objectiu principal aconseguir l'abstinència. Si s'aconsegueix, es passa a una segona fase de control que consisteix en visites al mes i després als tres, sis, un any i dos anys per constatar que no hi ha recaigudes.

Actualment gairebé un 75% dels pacients acaba el tractament amb bons resultats.

A partir del 2010 però la manca d'accés al crèdit va provocar l'efecte invers: una disminució de les consultes per addicció al joc. Jiménez detalla que això no vol dir que hi hagi menys gent amb problemes o que aquests s'hagin solucionat sinó que el fet que els familiars ja no puguin facilitar diner a la persona addicta o que aquesta no pugui demanar un crèdit ràpid "complica que puguin continuar jugant".
Font:

___________________________________________________________________



La FAO aconsella menjar insectes per combatre la fam al món

Més de 2.000 milions de persones en consumeixen i són tradicionals a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica Llatina

L'Organització Mundial de l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, en les seves sigles angleses) aconsella cultivar i consumir insectes per lluitar contra la fam al món. La FAO sosté que és un mitjà "rendible i ecològic" i que ja utilitzen 2.000 milions de persones al món i que tenen un alt contingut en "proteïnes, matèries grasses i minerals".
A favor seu, segons l'organització de l'ONU, està que els insectes es reprodueixen ràpidament i tenen un impacte feble sobre el medi ambient durant la seva vida. Per produir un quilo d'insectes es necessiten dos quilos d'aliments, mentre que per produir un quilo de carn animal se'n necessiten vuit, a més de necessitar menys aigua i produir menys gas d'efecte hivernacle, assegura un informe presentat per Eduardo Rojas Briales, director general adjunt per als boscos de la FAO.
Rojas Briales proposa consumir-los sencers o en pols, o en pastes incorporades a altres aliments. El consum d'insectes és tradicional en zones d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
La FAO proposa també que es vegi el bosc com un lloc de producció. "Els boscos contribueixen a alimentar més de mil milions de persones, incloent moltes de les més necessitades del món. Els boscos proporcionen aliments, combustible per cuinar, farratge per als animals i ingressos per comprar menjar", va explicar el director, José Graziano da Silva.

Protegir boscos

"Els animals silvestres i els insectes --va dir-- són sovint la principal font de proteïnes per a la població a les zones forestals, mentre que fulles, llavors, bolets, mel i fruites proporcionen minerals i vitamines, per garantir una dieta nutritiva". La recol·lecció i cria d'insectes poden generar llocs de treball i ingressos en efectiu, fins ara sobretot a nivell familiar, però també potencialment a nivell industrial.
Els éssers humans consumeixen al món més de 1.900 espècies d'insectes de gairebé el milió d'espècies conegudes. A nivell mundial, els més consumits són: escarabats (31%), erugues (18%), abelles, vespes i formigues (14%), i llagosta, llagostes i grills (13%). Molts insectes són rics en proteïnes i greixos bons i tenen un elevat contingut en calci, ferro i zinc. La carn de boví té un contingut de ferro de 6 mg per 100 grams de pes en sec, mentre que el contingut en ferro de les llagostes varia entre 8 i 20 mg per 100 g de pes en sec, depenent de l'espècie i el tipus d'aliments que els mateixos insectes consumeixen.
"No estem dient que la gent ha de menjar insectes", va subratllar Eva Muller, directora de la Divisió d'Economia, Polítiques i Productes Forestals de la FAO, i coautora de l'informe "Insectes comestibles: perspectives de futur per a la seguretat alimentària i alimentació per al bestiar''. "El que diem és que els insectes són només un dels recursos que brinden els boscos, i que es troba pràcticament per explotar el seu potencial com a aliment, i sobretot, com a pinso", va explicar Muller.

Rebaixar costos

Criar insectes de forma sostenible pot ajudar a evitar la sobreexplotació forestal. Algunes espècies, com el cuc de la farina, ja es produeixen a nivell comercial, ja que s'utilitzen com a aliments per a mascotes, als zoològics i en la pesca recreativa. Si la producció estigués més automatitzada, es podrien reduir els costos a un nivell en què la indústria es beneficiaria de la substitució de farina de peix, per exemple, amb farina d'insectes en l'alimentació del bestiar. L'avantatge seria un augment del subministrament de peix per al consum humà.
Igual que amb altres tipus d'aliments, la producció higiènica, el processament i la producció d'aliments seran importants per evitar el creixement de bacteris i altres microorganismes que podrien afectar la salut humana. L'informe de la FAO assenyala que "el sector privat està disposat a invertir en la cria d'insectes, però exigeixen claredat en l'àmbit jurídic".
Font: 

________________________________________________________________________

Un jutge empara l''escrache'

Per fi, la Justícia ha respost positivament davant l''escrache'. I es tractava, ni més ni menys, que del practicat davant del domicili a Madrid de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Va ser realitzat el 5 d'abril d'aquest any per membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que exhibien pancartes en què es deia “Sí que es pot, però no volen” i “Soraya, Soraya, qui et paga el pis, no són suïcidis són assassinats”.
Iniciat un procés penal contra els assistents a aquesta concentració, el jutjat d'instrucció número 4 de Madrid per decisió del 10 de maig ha acordat l'arxivament de les actuacions. I ho ha fet molt enraonadament, aplicant criteris democràtics en la interpretació de les lleis reguladores del dret de reunió i manifestació i, sobretot, del Codi Penal. És, sens dubte, un senyal més que és possible que els tribunals assumeixin plenament els valors democràtics que condueixen a emparar i protegir els drets dels ciutadans. Afegint-se així a la ciutadania que està fent front a les polítiques neoliberals i autoritàries dels Governs conservadors d'Espanya i, entre altres autonomies, de Catalunya.
La resolució parteix de diversos pressupostos fonamentals que són presents en la jurisprudència constitucional. El punt de partida és el reconeixement del paper central de la llibertat d'expressió en una societat democràtica que obliga a acceptar com a lícites aquelles expressions que “ofenen, xoquen o pertorben” els seus destinataris perquè són conseqüència del “pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura” propis d'aquella societat.
D'aquí es deriven exigències per als dipositaris de poders públics. Primer, una “contenció més gran en l'ús de la via penal” per garantir l'ordre públic. Consideració que haurien de tenir present els ministres Fernández Díaz i Gallardón. Per tant, els 'escraches' “davant dels domicilis de determinats polítics en actiu” s'han d'interpretar, com a expressió del dret de reunió, de manera que les limitacions a què aquest dret està subjecte s'han d'analitzar de forma “raonable i proporcionada”, de tal manera que no n'hi ha prou de crear “un clima de tensió” per generar un retret penal.
Des d'aquests pressupostos, exclou que la conducta dels concentrats mereixi un retret penal ni com a delicte de coaccions ni com a delicte d'amenaces, i rebutja així mateix que la manifestació pogués ser delictiva. Per a això, pressuposa, de conformitat amb el Tribunal Europeu de Drets Humans, que per a “un polític en exercici" els límits de la crítica són més amplis que respecte a qualsevol ciutadà en la mesura en què el polític “s'exposa inevitablement i conscientment a un control permanent dels seus fets i gestos” i està obligat davant de la crítica a “mostrar més tolerància”.

Sense rellevància penal

Per aquesta raó, l''escrache' és legítim i no té rellevància penal. Ho resumeix així el jutge. No troba "en la conducta dels denunciats un greu atemptat contra la llibertat, intimitat i seguretat de la vicepresidenta i la seva família ja que la finalitat de la concentració o 'escrache' no era trencar per la força la voluntat política de la senyora Sáenz de Santamaría com a membre del Govern i integrant del Partit Popular, sinó expressar a la via pública la informació i les idees del col·lectiu concentrat sobre el problema de l'execució hipotecària i la crítica a la per ells considerada inactivitat dels polítics governants".
Recalca a més que s'ha produït “sense que s'hagi violat el dret a la intimitat de la vicepresidenta, donat que, pel seu caràcter de persona de rellevància pública dedicada a la gestió política, aquest dret cedeix davant dels abans expressats drets col·lectius”. I dóna per suposat que no hi va haver en cap moment violència física ni força en les coses ni restricció a la llibertat d'obrar de la vicepresidenta i de la seva família, encara que resultés impossible “treure al fill de la senyora Sáenz de Santamaría a passejar durant els poc més de 20 minuts que va durar la manifestació”. El jutge admet que la concentració va ocasionar “certes molèsties” al càrrec públic i als seus veïns i fins i tot al trànsit, però són “pertorbacions” admissibles que estan molt lluny de tenir transcendència penal.
Estem, doncs, davant d'una resolució judicial que, d'ara endavant, ha de marcar una pauta de valoració dels 'escraches' presidida per la tolerància i el respecte.


Font:

 

blogger templates | Make Money Online