Nou contacte, nou canal a Telegram i nou Twitter

Hola a tothom!😊

Us comente unes quantes novetats que tenim al bloc.

En primer lloc, us hi pose un nou enllaç de contacte del Telegram: https://t.me/salrire
Ací teniu el meu contacte en aquest programa de missatgeria.

En segon lloc, hem creat un canal al Telegram que es diu Classes de valencià. Hi comentarem coses interessants! Ací en teniu l'enllaç: https://t.me/classesdevalencia



I en tercer lloc, un perfil al Twitter que es diu Classes de valencià: https://twitter.com/Classesvalencia



Oral / Redacció 45


Aquest videojoc per al mòbil acumula ja més de 20 milions d'usuaris actius al dia només als Estats Units, fins i tot més que Twitter

Pokémon GO va arribar a Espanya el 15 de juliol passat, deu dies després del seu llançament als Estats Units. Aquest videojoc per a mòbil ha revolucionat aquest estiu els usuaris de totes les edats i ja acumula més de 20 milions d'usuaris actius al dia només al país nord-americà. El joc ha superat el rècord previ de Candy Crush i té més usuaris fins i tot que Twitter.


Característiques

Aquest lliurament de la saga segueix els conceptes bàsics de l'univers Pokémon. El jugador assumeix el rol d'"entrenador" de pokémons, una sèrie de criatures repartides per tot el món, i l'objectiu en el joc és atrapar-ne tantes com pugui. Després, en ubicacions designades i conegudes com "gimnasos", els entrenadors enfronten els seus pokémons entre si en batalles.
La gran novetat de Pokémon GO en relació amb els títols anteriors, i una de les raons per les quals s'ha fet tan popular, és que els pokémons no es busquen en un mapa virtual com el de qualsevol altre videojoc, sinó al món real. Utilitzant la tecnologia de realitat augmentada i el geoposicionament, el videojoc combina els seus gràfics propis amb la imatge que el mòbil estigui enfocant en aquell moment amb la càmera, cosa que fa la sensació que el pokémon existeix i és davant del jugador.
Al llarg del joc, els entrenadors van pujant de nivell i guanyant nous privilegis a mesura que progressen (per exemple, la possibilitat d'entrar als gimnasos en el nivell 5). Així mateix, els pokémons també poden evolucionar, creixent en força i obtenint nous poders.
L'objectiu final del joc és col.leccionar i evolucionar fins al seu nivell màxim tots els pokémons de l'anomenada Pokédex, una mena d'enciclopèdia que engloba totes les espècies que hi ha d'aquestes criatures.


Les raons de l'èxit

És probable que aquest èxit de Pokémon GO sigui degut a una combinació de factors. Per començar, l'ús de la tecnologia de realitat augmentada converteix Pokémon GO en un joc molt atractiu, fins i tot per a aquells que no juguen a videojocs. Ha aconseguit convertir una activitat que en general es desenvolupa assegut i davant d'una pantalla en una mena d'aventura d'exploració que es viu en primera persona i al mateix barri del jugador.
L'activitat física que requereix aquest joc també està tenint conseqüències positives en les generacions més joves. Nens que abans es passaven la tarda asseguts al sofà jugant amb el mòbil, ara passen aquest temps caminant per la ciutat, explorant racons que no coneixien d'aquesta i socialitzant-se amb altres infants. Fins i tot hi ha exemples de superació a través d'aquest joc, com el d'una mare que va explicar a Facebook com el seu fill diagnosticat d'autisme va començar a comunicar-se més i a relacionar-se amb altres nens gràcies al joc.
Per la seva banda, alguns negocis, com bars o cafeteries, han vist com l'afluència de públic pujava de forma exponencial els últims dies per haver estat assignats com a pokeparades per l'algorisme del joc.
Però també s'han donat situacions inversemblants i perilloses. Per exemple, una dona als Estats Units va trobar un cadàver mentre buscava pokémons i un altre ciutadà del mateix país va encastar el seu cotxe contra un arbre per anar caçant pokémons mentre conduïa.
En qualsevol cas, el que és innegable és l'impacte social que ha tingut aquest joc i això només les dues primeres setmanes després del seu llançament. Encara que la millor part se l'ha emportat Nintendo, que des del llançament de Pokémon GO ha pujat un 76% en la Borsa.

Per un consum responsable


La barreja d'elements clàssics de la saga amb les novetats de Pokémon GO, inclòs l'ús de la realitat augmentada, explica l'èxit del joc entre usuaris de totes les edats. Tot i això, convé recordar la importància de fer un consum responsable de la tecnologia i aplicar-ho també als videojocs per no convertir una afició en un problema de salut.
Tal com recorden els experts, els videojocs consumits amb prudència i moderació tenen nombrosos beneficis: el desenvolupament de la capacitat lògica, l'estimulació de l'agudesa visual i la millora dels reflexos, entre d'altres. I encara que Pokémon GO, per la seva naturalesa, evita el sedentarisme associat a la majoria de videojocs, una combinació equilibrada de temps de joc amb altres activitats, com la lectura o els esports, permetrà gaudir d'aquests beneficis sense por de patir els perills d'un consum excessiu.
Així, en el cas de nens i adolescents, és recomanable establir amb ells una sèrie de pautes per a limitar el temps de joc. Aquestes normes són especialment importants en les hores prèvies al moment d'anar al llit, per tal d'evitar possibles trastorns de son.



____________________
____________________


Barcelona: la invasió dels ‘segways’

Els veïns de Ciutat Vella denuncien les molèsties que creen els vehicles motoritzats que circulen per la vorera i exigeixen solucions a Colau



Un grup de persones amb casc circulant per la vorera sobre un vehicle motoritzat format per un manillar i dues rodes. Aquesta imatge que fins fa pocs anys era inimaginable ha passat a formar part del paisatge de Barcelona. Segways, patins elèctrics, GoCars (vehicles petits i grocs), Solowheels (rodes amb motor) o tricicles han envaït els carrers de la ciutat -especialment de Ciutat Vella- i s’han convertit en un dels vehicles preferits dels turistes per desplaçar-se per Barcelona.


Tot i tenir motor, la majoria d’aquests vehicles circulen per la vorera, al costat dels vianants. Aquest fet ha provocat les queixes dels veïns de Ciutat Vella, que han vist com any rere any aquests artefactes han anat fent seves les voreres. “No pots caminar tranquil·lament pel barri. Has d’estar vigilant tota l’estona”, explica Maria Mas, de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella. Tot i que segons la normativa vigent les passejades organitzades poden estar formades per un màxim de tres integrants, Mas denuncia que els grups multitudinaris de segways són habituals.
Sovint passen per carrers estrets i impossibiliten el pas als veïns”, afegeix. Com a solució proposa que els vehicles motoritzats segueixin uns circuits prèviament determinats per evitar així que passin pels carrers estrets. “És un escàndol el que està passant”, assegura. La normativa vigent obliga l’empresa que organitzi aquestes activitats a suspendre la circulació quan la densitat de vianants sigui elevada o en moments d’aglomeració. També l’obliga a vetllar perquè es garanteixi “la integritat física dels usuaris de l’espai públic, així com dels béns públics” i a mantenir una distància mínima de 100 metres entre els diferents grups que vagin en segway.
Sobre la taula” de l’Ajuntament
Pel que fa a l’usuari, la normativa obliga a mantenir una distància d’1,5 metres amb el vianant i a no interferir en la mobilitat dels altres usuaris de la via pública. Precisament, aquest va ser un dels punts que van denunciar els assistents en la trobada oberta que va celebrar la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, amb els veïns a finals de juliol a la rambla de Santa Mònica. Els veïns van demanar a Pin que vetllés perquè els segways complissin la normativa i van reclamar solucions extres. La regidora va respondre que és un dels temes que el govern municipal “té sobre la taula” i que estudiaran quines són les solucions que hi poden aportar. En la mateixa línia s’han pronunciat les fonts municipals consultades per l’ARA, que han assegurat que el govern està treballant per resoldre la problemàtica.
També en l’assemblea que van celebrar els veïns de la Barceloneta el 12 d’agost passat -tot just un any després de l’inici de la revolta veïnal contra els pisos turístics- van reclamar més control d’aquests vehicles motoritzats.
A l’assemblea hi va assistir la regidora Gala Pin -que és veïna de la Barceloneta- per “solidaritzar-se” amb les diferents problemàtiques del barri. “Els segways són com mosquits: es posen per tot arreu sense respectar les normes de circulació”, denuncia el portaveu de La Barceloneta Diu Prou, Sergio Arnás. En aquest sentit, afegeix que es tracta d’una moda “molt perillosa” perquè circulen per la vorera a una velocitat “molt elevada”.
És una bomba de rellotgeria, ja hi ha hagut diverses topades amb els veïns del barri”, insisteix. No obstant, la normativa actual obliga els conductors de tots aquests vehicles (segways, patinets i tricicles, entre d’altres) a no superar els 10 km/h i a adequar la velocitat al pas dels vianants que es trobin al voltant.
A més, els obliga a mantenir un metre de distància amb la línia de les façanes. Arnás també es mostra preocupat per l’estat en què circulen alguns dels conductors d’aquests vehicles. “Recentment he vist diversos nois que bevien cervesa mentre conduïen”, apunta el portaveu de La Barceloneta Diu Prou.
Els conductors dels segways o d’altres artefactes similars estan subjectes a les mateixes normatives pel que fa al consum d’alcohol o substàncies estupefaents que els vehicles que circulen per la carretera.
Una normativa “laxa”
Arnás -que assegura que ha vist moltes vegades la Guàrdia Urbana i els agents cívics actuar contra les infraccions dels conductors dels segways - considera que la normativa és molt laxa. “És evident que els que es dediquen a aquest negoci en són conscients i se n’aprofiten”, opina. En aquest sentit, assegura que es pot observar com les botigues deixen els vehicles a l’espai públic durant tot el dia.
Precisament, en la manifestació que van dur a terme els veïns de la Barceloneta després de l’assemblea del 12 d’agost, un dels participants es va encarar amb una botiga de patinets elèctrics. Lamentava la proliferació d’aquest tipus de negoci i els acusava de no vetllar pel compliment de la normativa.

El govern de Colau -de la mateixa manera que ho feia el de Trias- dóna permisos temporals a les empreses que compleixin amb els requisits exigits. “La problemàtica dels segways és un de tants temes que volem estudiar i intentar solucionar”, asseguren fonts municipals.
També:

L'Ajuntament de Barcelona vol eradicar l'ús de patinets elèctrics de les voreres i prohibir-los als menors de 16 anys


__________________
__________________







Més del 67% dels compradors a Espanya afirma que llegeix la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris que adquireix, segons el Baròmetre AECOC Shopper View (l'associació de fabricants i distribuïdors), que el 2015 va analitzar els hàbits de compra dels consumidors espanyols. I una de les informacions a les quals presten més atenció és a la nutricional. També EROSKI CONSUMER va consultar sobre aquest tema un miler de persones majors d'edat el 2013 i, entre altres conclusions, va poder verificar que el 81% dels qui afirmaven que es fixaven en l'etiquetatge llegia sempre la informació nutricional.

Aquestes dades proven l'interès dels consumidors pel valor nutricional de tots els aliments que s'emporten a casa. Tant és així que, a partir del 13 de desembre d'aquest any, el Reglament Europeu sobre Etiquetatge d'Aliments (Reglament (UE) Núm. 1169/2011) obligarà a incloure aquesta informació en les etiquetes dels productes alimentaris, si bé alguns fabricants ja l'han incorporat de forma voluntària.

EROSKI CONSUMER ha analitzat la normativa en profunditat amb l'objectiu de proporcionar als consumidors una guia sobre el que trobaran en relació amb la informació nutricional en les etiquetes dels productes alimentaris que adquireixin a partir de l'últim mes de l'any. Per a fer-ho, s'han utilitzat diverses fonts: l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), la Federació Espanyola d'Indústries de l'Alimentació i Begudes (FIAB), la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (Elika) i la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU).


Excepcions a la norma




En línies generals, els aliments, també aquells destinats a una alimentació especial, hauran d'incloure informació nutricional en les etiquetes.

Ara bé, la llei incorpora algunes excepcions: les aigües minerals i els complements alimentaris, perquè ja disposen de la seva pròpia normativa, i també les begudes amb un grau alcohòlic volumètric superior a 1,2%. Altres aliments lliures d'incorporar la informació nutricional obligatòria són:
  • Productes sense transformar que incloguin un sol ingredient.
  • Productes transformats l'única transformació dels quals hagi consistit a ser curats i que incloguin un sol ingredient.
  • Aigua destinada al consum humà, inclosa aquella a la qual s'ha afegit anhídrid carbònic o aromes.
  • Una herba aromàtica, una espècia o la barreja d'aquestes.
  • Sal i succedanis de la sal.
  • Edulcorants de taula.
  • Extractes de cafè i de xicoira, grans de cafè sencers o mòlts i grans de cafè descafeïnats sencers o mòlts.
  • Infusions d'herbes i fruites, te, te descafeïnat, te instantani o soluble, extracte de te o extracte de te descafeïnat que no continguin més ingredients afegits que aromes que no modifiquin el valor nutricional del te.
  • Vinagres fermentats i els seus succedanis, inclosos aquells que tinguin com a únics ingredients afegits les aromes.
  • Aromes, additius, enzims alimentaris i coadjuvants tecnològics.
  • Gelatines.
  • Compostos per a espessir melmelades.
  • Llevat.
  • Xiclet.
  • Aliments en envasos que tinguin una superfície màxima inferior a 25 cm2.
  • Aliments subministrats directament pel fabricant en petites quantitats al consumidor final o a establiments minoristes.
Per la seva banda, encara que en les begudes amb contingut alcohòlic i en els aliments no envasats la informació nutricional no serà obligatòria, els fabricants podran incorporar-la si així ho desitgen. Fins i tot se'ls permet limitar-se al valor energètic o, en el segon cas, afegir a aquesta dada la quantitat de greixos, àcids grassos saturats, sucres i sal.


Oral / Redacció 44

L'OCDE avisa que els deures alimenten la desigualtat escolar

Ni ministeri ni Generalitat han dictat regulacions sobre les tasques del col·legi

Alguns països ja apliquen fórmules per evitar que la bretxa educativa s'ampliï

Només cal mencionar la paraula deures perquè un nen -qualsevol nen- posi els ulls en blanc, s'encongeixi d'espatlles i deixi anar: «¡Quin rotllo!». Les tasques escolars, a les quals els estudiants espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja setmanals, encara són un suplici per als alumnes, una creu per als pares (que han de bregar diàriament amb els fills, per aconseguir que els acabin abans d'anar a jugar o d'asseure's a navegar per internet) i un maldecap per als mestres. Ara, a més, un informe de l'Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica (OCDE) ha constatat que els deures contribueixen a ampliar -encara més si això pot ser- la bretxa entre els estudiants de nivell socioeconòmic alt i mitjà i els alumnes que pertanyen a famílies més desafavorides.
Encara que no és la primera vegada que es llança l'alerta, fins al moment ni el Ministeri d'Educació ni la Conselleria d'Ensenyament han intervingut en l'assumpte. «En això dels deures, cada escola, fins i tot cada mestre, aplica el seu propi criteri», indica Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, entitat dedicada a l'anàlisi del sistema educatiu. Ni el Govern central ni l'autonòmic preveuen mecanismes per regular els deures, fins al punt que la LOMCE, -«tant reglamentista com és», observa el psicòleg i educador Jaume Funes- tampoc ha entrat a determinar com i en quina mesura s'han de posar deures als estudiants.
El debat, al qual altres països ja van reaccionar fa temps adoptant mesures compensatòries, s'ha reduït aquí a discutir sobre si els estudiants suporten ja massa càrrega acadèmica o no. Per a l'OCDE, no es tracta tant d'una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. «El nombre mitjà d'hores que els estudiants passen fent tasques o altres estudis tendeix a no estar relacionat amb el rendiment», diu l'organització. Sí que hi afecten, en canvi, «altres factors com la qualitat d'instrucció o l'organització escolar», afegeix.
¿Per què són els deures motiu de desigualtat entre els alumnes rics i els alumnes pobres? Malgrat que molts pedagogs asseguren que hi ha raons de pes per defensar les tasques escolars a casa, el problema és que quan no estan ben plantejades, els estudiants que tenen ajuda a casa (dels pares o de professors particulars) parteixen amb avantatge respecte als alumnes que no compten amb aquest suport, «ja sigui perquè les seves famílies no tenen el nivell educatiu requerit o perquè no poden pagar-ho».ç


FINS I TOT A FINLÀNDIA / «Fins i tot Finlàndia, que és un país al qual tothom va prendre com a referència en temes d'educació, es va adonar del problema ja fa uns anys i en l'actualitat disposa de programes de compensació per als alumnes que tenen dificultats per fer els deures a casa», explica Funes, autor del llibre Cal fer deures?,que es publicarà el mes de març que ve.
Els deures, que en altres països, com França, estan regulats per llei, haurien d'estar concebuts com una manera d'ajudar els estudiants de baix rendiment a reforçar el que han après en classe i permetre a l'alumne consolidar els coneixements adquirits en l'anomenada memòria a llarg termini, argumenten els que els defensen. «Però això, sempre que hi hagi mecanismes per compensar els alumnes que viuen en una família en crisi, temporal o permanent, perquè ells tenen moltes més dificultats per ocupar-se de les tasques escolars», precisa Funes.
També l'OCDE avisa d'aquest risc i recomana que, si un col·legi o un professor opten per posar deures als seus alumnes, tinguin com a mínim en compte que hi ha estudiants que «poden trobar grans dificultats per fer-los si no disposen d'un espai relaxat i ordenat per a això, si compten amb altres responsabilitats familiars o, fins i tot, si els pares no estan preparats per guiar-los o motivar-los en aquest procés a causa d'obligacions laborals o per falta de recursos». En aquest cas, afegeix l'organització a partir de les dades recollides en el seu Informe PISA, «els deures poden portar, sense voler, a l'ampliació de la bretxa de rendiment entre estudiants de diferents ambients socioeconòmics».
«El tema, si es tracta d'equitat, no és tant si s'han de demanar o no demanar deures o de quin límit han de tenir aquestes tasques... El tema és determinar quin suport reben de l'escola aquests alumnes amb pocs recursos», adverteix Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
«Hi ha països, com Alemanya, Suïssa o França, que al detectar que s'estava obrint una bretxa entre els alumnes que rebien ajuda a casa per fer deures o per assistir a activitats extraescolars i els que no en tenien, han apostat per la senzilla fórmula d'obrir les escoles fora de l'horari lectiu», explica Aguilar.
Es tracta, prossegueix, «de col·legis que exerceixen com a lloc de trobada perquè hi hagi una acció educativa permanent més enllà de les classes pròpiament dites».
Així, com també recomana l'OCDE, als alumnes se'ls proporcionen «unes instal·lacions escolars, un lloc adient per treballar» i amb els recursos materials i els monitors dels quals no disposen a casa seva.

__________________________
__________________________


















_________________________________
_________________________________


Els humans conduïm pitjor que les màquines”

L'inventor del cotxe autònom de Google parla d'un futur sense taxistes





Brad Templeton (Torontó, 1960) està considerat un dels pares d'Internet, i un dels primers que va pensar en la distribució de contingut. Va ser el creador d'Usenet al començament dels noranta, un lloc on compartir notícies anterior a l'HTML i del fet que els navegadors canviessin per sempre la manera de moure's per Internet.

El 2011 va decidir donar una sorpresa als alumnes de la Singularity University, la institució acadèmica de Silicon Valley per a la formació de líders tecnòlegs. Es va presentar assegut al seient de l'acompanyant d'un Lexus tot terreny que no tenia conductor. Va ser una de les primeres aparicions de la seva creació: el cotxe autònom de Google. Durant dos anys, després de rebre la trucada de Larry Page, va estar treballant en els laboratoris del cercador fins a fer-ho una realitat.



Pregunta. Qui guanyarà la batalla del cotxe sense conductor?
Resposta. No ho sé. Lamentablement, gairebé mai ho fa el primer que arriba. Acostuma a guanyar el segon. En tot cas, els que més perden són els que s'apunten tard a la festa.

P. Com serà el negoci que es creu?
R. Es cobrarà com un servei, la mobilitat on demand [a petició]. En el cas dels cotxes de luxe canviarà una mica el panorama. No és el mateix voler anar d'un punt a un altre de la ciutat que deixar-se veure amb un BMW de gamma alta. Veurem com, segons l'ocasió, s'apostarà per una cosa o una altra. En la meva imaginació, albiro un sistema que, com passa una mica amb Uber, et digui: “Si vols un cotxe de luxe són 10 minuts, si vols el primer disponible, només has d'esperar-ne dos”. També n'hi haurà que seran, en part, subvencionats. A Espanya, amb una taxa tan alta de desocupació juvenil, sense poder aspirar a la compra d'un cotxe, es pot començar a proposar l'experiment com a lloc pilot.

P. Què passarà amb els taxistes?
R. No conec cap nen que de gran vulgui ser taxista. No és una professió per a la qual et preparis durant 10 anys. És un servei temporal, alguna cosa que fas perquè et val per aconseguir uns diners. Desapareixerà com una cosa fruit de la disrupció tecnològica que vivim.


P. Què passarà amb la nostra privadesa en un món de cotxes connectats?
R. Al Vell Món, el taxista no acostumava a saber qui eres. Caldrà acceptar que les dades dels moviments d'aquests cotxes s'emmagatzemin i es facin servir perquè les ciutats siguin més eficients.

P. Creu que es podran utilitzar per fer negocis? Oferir un viatge a canvi de comprar alguna cosa, veure anuncis relacionats amb els gustos del passatger durant el trajecte...
R. Es podria fer. Saber on vas i posar anuncis, però crec que és una suposició incorrecta. Ara mateix, el cost d'un cotxe circulant és d'entre 13 i 18 euros per hora. El preu d'un anunci que fos efectiu, que donés retorn, seria d'un parell d'euros, com a màxim tres per hora. És més alt el cost del cotxe en moviment que el de la teva atenció, així que no quadren els comptes. S'especula amb el fet que Google faci alguna cosa en aquesta línia, però no m'encaixa el del cotxe anunci.

P. Vostè aposta pel cotxe connectat, sense conductor, però hi ha una tendència que advoca per alguna cosa diferent: en lloc d'equipar el cotxe, fer que les carreteres siguin intel·ligents i dotar-les de sensors.
R. És una mala idea, perquè els pots tenir o no, però si són necessaris, significa que els cotxes sense conductor no podrien anar a un lloc sense una carretera adaptada. Imagina't que cal tallar les carreteres per fer-hi obres. Seria un desastre, faria que el canvi anés molt més lent. Qualsevol alteració en les estructures sempre resulta molt més complexa que en vehicles. Això sí, les ciutats han d'implicar-s'hi instal·lant semàfors intel·ligents, per exemple.

P. Tindrà sentit robar un cotxe connectat?
R. Cap. De fet, robar un telèfon mòbil, si els fabricants volguessin, seria una ximpleria similar. Qui pugi al cotxe que ha robat ja estarà capturat des del primer moment. Les càmeres el gravaran i el reconeixeran.

P. Hi haurà cotxe sense conductor públic?
R. Crec que sí. Potser no siguin part del sistema, però sí que crec que les ciutats arribaran a acords amb Uber, Lyft o Sidecar, que en un futur tampoc tindran conductors. Vaticino una col·laboració molt forta entre les autoritats municipals i aquest tipus d'empreses. Cal aprofitar les rutes compartides.

P. Llavors, també desapareixeran els conductors d'Uber, Lyft…?
R. Per descomptat, són una cosa temporal. També ho farà la pujada de preu que posen per atreure més conductors quan hi ha més demanda. Ja no tindrà sentit, sinó que es crearan rutes més eficients. Es pagarà més o menys segons el temps que estiguis disposat a esperar pel teu viatge en els moments de més demanda.

P. Molts veuen estrany compartir viatge amb desconeguts...
R. És cert, algunes dones han tingut experiències desagradables. Cal ser veritablement idiota per assetjar una noia en un viatge compartit. N'hi ha prou que denunciï que s'ha sentit molesta perquè sàpiguen qui ha estat.

P. Ja, però pot saber on viu.
R. Acostumen a tenir bona resposta davant queixes i situacions molestes. Segur que aviat afegeixen un sistema per valorar altres passatgers i evitar problemes.

P. I què passarà amb la cultura americana, amb aquella estampa que simbolitzava la llibertat amb un home al volant?
R. Sí, molts diuen que els americans estimen els seus cotxes, i en cert sentit és cert, però també és una societat molt pràctica. A qui els encanti el cotxe, el continuaran conduint de manera esportiva, com una afició. Fins i tot, pot ser que els col·leccionin, però no serà la norma, com va passar amb els cavalls… No tindrà sentit tenir un cotxe per a cada membre de la llar, com passa ara.

P. Comprarem cotxes compartits amb veïns?
R. Sí, és un bon exemple. El meu germà té una avioneta comprada amb amics que també són aficionats. Serà la manera de fer-ho rendible.

P. Hi haurà menys cotxes?

R. Sí, ara mateix la quantitat és ingent. Amb una cinquena part dels que tenim actualment, ja ens sobraria.


___________________________
___________________________

Apps en benefici de la salut

Les aplicacions mòbils i els seus accessoris també s'han integrat al món de la salut. En l'actualitat hi ha més de 165.000 apps relacionades amb aquesta matèria, segons l'últim informe de l'Institute for Healthcare Informatics (IHM), "Patient Adoption of mHealth: Use, Evidence and Remaining Barriers to Mainstream Acceptance": un 70% correspon a aplicacions de benestar i exercici físic i l'altre 30% es dirigeix a professionals de la salut i als seus pacients.
La publicació de l'IHM afegeix que una de cada deu aplicacions es pot connectar a un dispositiu o sensor que en facilita l'ús i que permet a l'usuari recollir dades. Encara més, els últims dos anys, el percentatge d'aplicacions de salut amb la possibilitat de connectar-se a les xarxes ha augmentat d'un 26% a un 34%.
Des de la perspectiva de salut pública, aquest escenari suposa una oportunitat en la promoció d'hàbits de vida saludables, alhora que potencia la cultura de la prevenció i de la responsabilitat individual, tant en la salut com en el control de malalties.

Menys sedentarisme

EndomondoStravaRuntasticPedometerMySwimPro o Google Fit són algunes de les aplicacions més populars per a portar un control de l'activitat física regular. La majoria són gratuïtes, encara que disposen també d'opcions avançades de pagament. Al mercat també hi ha diferents accessoris -com les polseres de fitness o els rellotges intel·ligents- que faciliten la tasca de posar-se o de mantenir-se en forma.
Aquest tipus d'aplicacions mòbils, dirigides a l'esport en general o especialitzades en una modalitat esportiva, registren dades com el temps, la distància, la velocitat i l'altitud i, si l'activitat ho permet, fan un mapa del recorregut. D'altres disposen de plans d'entrenament o rutines establertes. Per a aconseguir que l'usuari es mantingui actiu, inclouen elements de motivació com ara missatges d'ànim -mitjançant veu o missatge escrit-. La majoria, a més, permet compartir el rànquing personal en xarxes socials o enviar-los mitjançant altres aplicacions com WhatsApp o correu electrònic. Alguns estudis científics destaquen la utilitat d'aquestes aplicacions i dispositius. És el cas de la revisió "L'ús de podòmetres per a incrementar l'activitat física en la població adulta" (2015), duta a terme per experts de la Universitat de València, la Xarxa d'Excel.lència de Promoció de la Salut Mental (PROMOSAM), la Universitat Jaume I de Castelló i el CIBER de Fisiopatologia, Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) de l'Instituto Carlos III, que conclou que són una eina eficaç en la lluita contra el sedentarisme i l'obesitat, a més que faciliten l'autocontrol i augmenten la motivació de l'usuari per a aconseguir objectius.

Altres hàbits de vida saludables

Així mateix, s'han desenvolupat aplicacions que ajuden a adquirir o mantenir un altre tipus d'hàbits saludables diferents de la pràctica d'exercici físic. Un exemple són aquelles que animen a deixar de fumar o que consciencien sobre la importància d'un bon descans nocturn -controlen quant i com es dorm i calculen el millor moment per a despertar-se-. D'altres ajuden a mantenir a ratlla l'estrès, com Checking Stress, a través de la qual l'usuari pot visualitzar el grau d'estrès que té.
Per la seva banda, les aplicacions dissenyades per a portar una alimentació sana i controlar el pes tenen molta acceptació. Si bé cal tenir clar que no substitueixen les pautes dietètiques dels dietistes nutricionistes o altres professionals de la salut, sí que són útils per a portar un control diari dels àpats. Això sí, s'ha de fugir d'aquelles que prometen perdre pes de forma fàcil i en pocs dies, ja que aquestes dietes miracle poden comprometre la salut.
En definitiva, la llista d'aplicacions que poden ser beneficioses per a cuidar la salut és interminable. N'hi ha per a totes les edats i condicions: per a l'embaràs, la lactància materna -de l'Associació Espanyola de Pediatria- i, fins i tot, per a estimular la higiene dental entre el públic infantil.

Control de malalties cròniques

Els professionals de la salut i les societats científiques mostren cada cop més interès per aquests programes per ser eines útils, sobretot, en aspectes de control i tractament de malalties cròniques. Això sí, cal tenir en compte que, malgrat el valor afegit que suposen, mai no reemplacen el paper dels professionals de la salut.
Així, la Societat Espanyola d'Alergol·logia i Immunologia Clínica ha creat Polen Control i Pólenes Móvil, que permeten saber en tot moment la quantitat de pol·len que hi ha en l'ambient i evitar els atacs d'al·lèrgia. Al seu torn, el professional mèdic pot seguir l'evolució dels símptomes dels pacients i relacionar-los amb els nivells pol·línics.
Per a la diabetis, s'han desenvolupat algunes aplicacions -com SocialDiabetes -que permeten controlar, entre altres aspectes, les ingestes, el nivell de glucèmia i les pautes d'insulina. D'aquesta manera, l'usuari pot tenir més control i autonomia.
N'hi ha d'altres, com Instant Heart Rate, que són capaces de mesurar la freqüència cardíaca a través de la pantalla i analitzar-la. A més, moltes ofereixen l'opció que el registre quedi inclòs en la història clínica del pacient.
En l'àmbit de la pediatria també s'han creat programes adreçats a la salut infantil, com les desenvolupades per professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona) o les recomanades per l'Acadèmia Americana de Pediatria: iPediatric -amb un identificador pràctic de símptomes del nadó- o Kids Doc.


Oral / Redacció 43

L'OMS aconsella augmentar en un 20% els impostossobre les begudes ensucrades

L'organisme pretén reduir els índexs de sobrepès, obesitat, diabetis i càries


L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un nou informe en què recomana augmentar en un 20% els impostos sobre les begudes ensucrades per reduir-ne el consum i, per tant, disminuir el risc d'obesitat, diabetis tipus 2 i la càries dental.

I és que, segons assenyala l'informe, titulat 'Les polítiques fiscals per a la dieta i la Prevenció de Malalties no Transmissibles (ENT)', reduir el consum d'aquestes begudes provocarà una disminució de la ingesta de 'sucres lliures' i calories, millorarà la nutrició de la població i reduirà els índexs de sobrepès, obesitat, diabetis i càries.
Els sucres lliures són els monosacàrids (com la glucosa o fructosa) i els disacàrids (com la sacarosa o sucre de taula), que són afegits als aliments i les begudes pels fabricants, cuiners o consumidors. A més, també són presents de forma natural en la mel, els xarops, els sucs de fruita i els sucs concentrats de fruita.
"El consum de sucres lliures, incloent-hi les begudes ensucrades, és un factor important de l'augment global del nombre de persones que pateixen obesitat i diabetis. Per això, si s'augmenten els impostos sobre aquests productes es podran salvar vides, reduir els costos sanitaris i augmentar els ingressos per revertir-los en els serveis de salut", ha assenyalat el director del departament de l'OMS per a la prevenció de les malalties no transmissibles, Douglas Bettcher.

SOBREPÈS INFANTIL

Aquesta recomanació se sustenta en el fet que l'any 2014 el 39% de les persones més grans de 18 anys tenien sobrepès i que entre els anys 1980 i 2014 es va duplicar la prevalença d'homes i dones amb obesitat. A més, l'any 2015 uns 42 milions de menors de 5 anys tenien sobrepès o obesitat, fet que suposa un augment d'11 milions de nens en els últims 15 anys, dels quals el 48% vivien a l'Àsia, i el 25%, a l'Àfrica.
Però no només han augmentat els índexs d'obesitat i sobrepès, sinó que també s'ha produït un increment notable dels casos de diabetis, que han passat de 108 milions el 1980 a 422 milions el 2014. Una malaltia que, al mateix temps, va ser responsable d'1,5 milions de morts a tot el món l'any 2012.

ABARATIR ELS PREUS DE FRUITES I VERDURES

D'altra banda, l'OMS, després de reunir-se amb experts mundials i analitzar 11 estudis sistemàtics sobre com influeixen les mesures fiscals a l'hora de millorar la dieta i prevenir les malalties no transmissibles, aconsella reduir en un 10% o un 30% els preus de les fruites i verdures fresques; augmentar els impostos en els aliments amb alt contingut en greixos saturats, trans i sal; i incrementar el preu del tabac.
Alguns països ja han adoptat mesures fiscals per evitar que els ciutadans consumeixin productes no saludables. Per exemple, Mèxic ha augmentat els impostos de les begudes ensucrades i Hongria dels productes envasats amb alt contingut en sucre, sal o cafeïna. Les Filipines, Sud-àfrica, el Regne Unit i Irlanda del Nord han anunciat ja la seva intenció d'aplicar impostos sobre les begudes ensucrades.



___________________________
___________________________


Els 8 aliments i begudes més poc saludables

A Etselquemenges fem un rànquing amb els 8 aliments i begudes més perillosos pel que fa a la nutrició. Vols descobrir quins són, per què i com podem apartar-los de la nostra vista per sempre?

Segur que alguns ja els coneixes, però potser no sabries explicar als teus contactes per què no són unes opcions saludables. Atenció, doncs, a aquest resum:

1. Sucs de fruites envasats

A Catalunya, el consum de sucs de fruita ha augmentat gairebé el doble en 10 anys (estudi). Encapçala la primera posició del nostre rànquing perquè de suc de fruita en té més aviat poc. El procés és molt més complex que no pas el que ens ensenyen certs anuncis. S’utilitza fruita…:
  1. de de baixa qualitat, que ja no serveix per vendre sencera
  2. molt triturada
  3. pasteuritzada
  4. conservada en grans tancs durant mesos
  5. barrejada amb aigua
  6. amb sabors artificials, sucre, edulcorants diversos i conservants
El resultat és: poca quantitat de vitamines, per no dir nul·la, i una gran quantitat de sucres (externs i propis de la fructosa). Així doncs, donar un suc als nostres fills per acompanyar un entrepà o prendre un suc al bar no és una opció sana.

2. Cereals per esmorzar

Un bol de sucre emmascarat”, així l’hem volgut batejar. Estan carregats de vitamines aïllades i químiques perquè contenen cereals molt refinats i de baixa qualitat. Menjar cereals envasats per esmorzar ha estat la campanya de màrqueting més reeixida del món. I com que no són integrals −i si ho són és perquè porten segó, que ens irrita l’intestí− no ens sacien i n’hem de menjar més quantitat i, per tant, més sucres. Si us fixeu en els envasos, les racions que recomanen són de 30-40 g, quan realment el que equival a una ració és 60-80 g. Si coneixeu algú que prengui els especials per a dieta o el superintegrals, digueu-li que miri l’etiqueta del seu producte i d’un altre d’herbodietètica o de supermercat ecològic sense sucre. El temps que trigarà a agafar-li gana després d’haver-ne menjat d’un tipus o d’un l’altre variarà considerablement.

3. Crema de xocolata i avellana

Tot i que al món se’n consumeixen 9 quilos per segon, és molt poc saludable (encara que ens sapiguem de memòria els seus “quatre” ingredients gràcies a la seva famosa cançó).
Conté moltíssim sucre, greix saturat, glutamat monosòdic, lecitina de soja genèticament modificada i olis vegetals com el de palma. La meravella dels additius saludables, vaja.

4. Hamburgueses

Us heu fixat mai en les etiquetes de les hamburgueses? Si ho feu veureu que de carn n’hi ha poca. “Jo no menjo mai soja” em diuen a la consulta, però en prenen cada dia sense saber-ho a través de les hamburgueses, salsitxes o mandonguilles. La majoria d’hamburgueses, són un producte molt processat, gairebé sense qualitats nutritives i plenes de colorants, aromes, emulsionants i conservants.

5. Refrescos amb sucre o edulcorants

Quan surto a la tarda-nit i no vull alcohol, no sé mai què demanar”. “Però un dia a la setmana sí que en puc prendre, no?”. Un cop a la setmana ja és un consum habitual. I no, no s’haurien de prendre mai. Una llauna de cola, taronja o llimona pot contenir entre 8 i 9 cullerades de sucre. Quan em diuen allò de “jo no prenc mai sucre” els podria explicar el munt de productes amb sucre que prenen, sobretot durant el cap de setmana, però clar, això no ho comptem, perquè és el cap de setmana, oi?
Si eliminem les begudes ensucrades podem reduir molt el risc d’obesitat, sobrepès i diabetis tipus 2, segons recull un estudi de la Universitat de Harvard.
I què passa amb les begudes edulcorades? Potser no engreixen però s’ha vist que el cos rep més o menys el mateix missatge insulínic i ens fa més addictes a tot el que sigui dolç.

6. Vi i cervesa

La industria del alcohol está detrás de la percepción equivocada que tiene buena parte de la sociedad y de la idea de que tomar dos vasos de vino diarios va bien para el corazón, o que beber una cerveza favorece el sistema nervioso o para los deportistas, cuando, en realidad, tiene muchos más efectos adversos que beneficiosos.” Julio Basulto, dietista-nutricionista reconegut per l’AEDN.
L’alcohol és el problema, perquè no només genera una sobrecàrrega hepàtica sinó que pot desencadenar problemes hormonals. L’OMS explica que és neurotòxic, addictiu, immunosupressor, perillós per al sistema cardiovascular, cancerigen i que augmenta el risc de mort, encara que sigui en forma de cervesa o vi.

7. Pa de motlle

Una solució ràpida i que dura molt a casa? El pa de motlle. A canvi de què? De contenir olis vegetals hidrogenats (greixos trans) + greixos saturats de la llet + alta quantitat en sodi + emulsionants i conservants com l’E471, que genera una mala absorció de greixos i danys hepàtics + sucre.

8. Iogurts desnatats edulcorats

Amb poc substrat nutritiu, ja que quan es treu el greix també es fan malbé les vitamines liposolubles com les vitamines A, D i E, i també contenen menys quantitat de calci. A més a més, el iogurt desnatat edulcorat més consumit a Espanya conté els dos edulcorants més polèmics: aspartam i acesulfam k (hi ha indicis que és pitjor que la sacarina i l’aspartam).

I les alternatives saludables?

Fer sucs vegetals a casa amb un extractor de sucs lent, comprar fruita i verdura ecològica en la mesura que puguis, prendre cereals sense sucre, fer una crema de garrofa casolana (amb cacau pur, garrofa en pols, vainilla, ametlles i avellanes mòltes i melassa d’arròs), un àpat amb carn blanca a la setmana i ecològica, demanar als bars aigua, te, cafè o una cervesa sense alcohol, comprar pa integral de massa mare en un forn de pa bo i disminuir la quantitat de lactis (i si se’n prenen, que siguin ecològics, i millor de cabra o ovella).



___________________________

___________________________



La nova realitat augmentada afavoreix el quiròfan global

Dispositius i aplicacions connectats a internet assisteixen el metge en proves diagnòstiques, permeten gravar operacions i milloren la formació de futurs cirurgians. L'Hospital Clínic prepara el primer trasplantament de ronyó retransmès amb unes Google Gla



Les ulleres de realitat augmentada ja s'han convertit en alguna cosa més que el nou instrumental de moda als quiròfans. Empreses i centres mèdics col·laboren per desenvolupar dispositius i aplicacions que permetin millorar la pràctica mèdica, la formació dels nous professionals i l'accés a la informació rellevant sobre el pacient gràcies a càmeres en miniatura, l'accés a internet i la simulació dels passos a fer en la taula d'operacions. Però també tenen moltes altres aplicacions per ajudar els pacients, com es va poder veure en el recent congrés Health 2.0 a Barcelona, que tornarà a celebrar-se el maig del 2016.
Els dispositius més populars, per mediàtics, són les Google Glass, que Google va llançar com a prototip el 2011 i que ha venut de manera intermitent des d'aleshores. Però n'hi ha d'altres, com les Epson Moverio, les R6 d'ODG i les Vuzix, a més a més d'altres models pensats per a la indústria. Gràcies a una càmera, un micròfon i un pes lleuger, entre altres característiques, permeten als metges retransmetre operacions de cirurgia oberta a una audiència més àmplia i mostrar-les des del punt de vista del cirurgià i no com ho faria una càmera externa. El cirurgià, a més, pot «disposar d'informació sobre l'historial del pacient directament a la pantalla, mentre té les mans lliures. O simular opcions en una operació abans de posar-les en pràctica», apunta Aline Norzet, impulsora de Health 2.0, que analitza empreses tecnològiques relacionades amb l'àmbit sanitari a tot el món. «Hi ha un bon nivell d'empreses a Espanya, amb gent que fa coses molt interessants i metges que són early adopters (els primers a adoptar una tecnologia)», assenyala.

PIONERS A MÚRCIA
Espanya ha sigut un dels països pioners a utilitzar la realitat augmentada gràcies, sobretot, a una empresa de Múrcia, Droiders, que va aconseguir ser un dels primers socis de Google en el desenvolupament d'app per a les seves ulleres. «Vam ser els primers a retransmetre una operació quirúrgica. Els residents, quan van amb un metge, es queden enrere i no veuen exactament què és el que fa, sinó el que fan les infermeres. La realitat virtual els permet veure la perspectiva del metge», explica Ignacio Navarro, responsable de desenvolupament de negoci a Droiders, que li va proposar l'experiència a un especialista mundial en lesions de genoll, el doctor Pedro Guillén, que va ser el primer metge del món a retransmetre una operació amb el dispositiu.
«Vam retransmetre l'operació amb un artroscopi sense cable de la meva invenció a un pacient a qui vam aplicar un empelt amb cèl·lules cultivades per regenerar un cartílag. Així que va ser una doble innovació», recorda el doctor Guillén, que ha treballat amb el dispositiu dues vegades. «Les Google Glass, que llavors pesaven 30 grams, no molestaven ni feien mal de cap i anaven captant el que jo veia. La segona operació que vam fer va ser retransmesa a 276 universitats d'arreu del món i especialistes de Stanford (EUA), Basilea (Suïssa) i Kobe (Japó) podien fer-me preguntes sobre el que feia. Era el quiròfan global», diu.
Guillén no veu tan clar, en canvi, altres aplicacions de les ulleres, com ara l'accés a l'historial del pacient. «El més important és la seva aplicació en l'ensenyament de la medicina. Un traumatòleg està sempre mirant diverses coses alhora. Encara que seria molt útil en medicina militar, on es necessita consultar un especialista en directe, o en llocs remots».
L'Hospital Clínic de Barcelona es prepara per retransmetre en directe, al juliol, el primer trasplantament de ronyó des de la perspectiva del metge a través de les Google Glass. Ho farà el doctor Antonio Alcaraz, que ja ha treballat amb el dispositiu. «Els especialistes podran fer preguntes sobre el que fem, per text. Primer ho provem amb una gravació, perquè els pacients no són conillets d'índies».
La formació mèdica també se serveix de la realitat augmentada per simular les incisions i la resposta dels òrgans a través de models en 3D. «En un trencament de clavícula, per exemple, les ulleres poden anar indicant els passos que ha de realitzar el cirurgià si fa temps que no els practica», assenyala Navarro.
O solucionar situacions en què la postura del metge és forçada i no mira el pacient perquè ha de controlar l'operació a través de l'ordinador, com en les laringoscòpies o les endoscòpies. També, simplement, recordar el procediment i l'instrumental necessari per a una operació o per revisar la pauta dels medicaments amb imatges.

APLICACIONS PER A UROLOGIA
 «Davant de determinades formes, les ulleres reconeixen i inicien una acció, com un àudio o un vídeo que va guiant el doctor», explica Arthur Bretonnet, responsable de desenvolupament de negoci de l'empresa catalana Soft For You (SFY), que amb els laboratoris Almirall i metges del Clínic de Barcelona han desenvolupat les app per a urologia.
Una altra app permet, amb unes ulleres de realitat virtual, ajudar al diagnòstic mèdic, a base de presentar-li les accions possibles davant de les respostes del pacient, sense que aquest se n'adoni.
Però la realitat augmentada també ajuda pacients que amb prou feines poden veure o recordar. La Universitat d'Oxford treballa en una app per a pacients amb baixa visió a qui les Epson Moverio interpreten els contorns dels objectes, i hi ha qui fa servir les ulleres com a xivato per a pacients amb Alzheimer o altres demències.




 

blogger templates | Make Money Online