Oral / Redacció 17


El cistell a la mesura de la butxaca


MIQUEL SEN
Per treure el màxim partit al cistell del mercat no s'han de tenir idees preconcebudes, sinó deixar-se guiar per l'impacte visual de tot allò que ens tempta. És un viatge pel món dels sabors en el qual apreciarem els diferents preus i les qualitats de cada ingredient. Després hem d'aplicar, és clar, les lleis implacables de l'economia domèstica.
A l'espera que arribin amb més abundància menjars delicats, com les mongetes del ganxet tot just recollides i productes de tardor com els caquis i els bolets, és cosa d'afinar el receptari a partir del peix blau, un gust profund i a bon preu, que com els bolets són sinònim de diversitat. Sobre els sis euros, verats i sardines donen joc per practicar receptes amb què s'obtenen plats sorprenents, tal com ens han ensenyat japonesos i peruans. El peix blau, lleugerament macerat, és de gran nivell gustatiu.
Amb les fruites típiques de començament de temporada també hi ha una llarga declinació de preus i calibres. No és el mateix -ni val el mateix- una xirimoia de primera que una de tercera. La diferència la trobarem en el gruix de la seva pell i en la quantitat de llavors que amaga un fruit d'aroma que recorda alguns destil·lats. Les magranes segueixen sent una bona aposta per la qual pagarem cap a uns 2,90 euros. En moltes parades ja es venen moniatos. Els seus preus varien, com és norma als mercats. Els que llueixen embalatge de l'Axarquia malaguenya se situen al voltant dels 1,30 euros el quilo. El problema consisteix a atrevir-se a coure un moniato en l'octubre més càlid de les últimes dècades.
El pollastre ha baixat uns cèntims i recupera el seu paper d'aliment popular, fonamental quan les coses de l'economia no van com ens agradarien. El pollastre fregit ha estat un plat madrileny, castís, fins al punt que probablement això de «muntar un pollastre» tingui relació amb certa xuleria molt de verbena de la Paloma. Afortunadament, la interculturalitat ens proporciona armes culinàries per anar més enllà de la tradició, com pot ser fregir aletes de pollastre enfarinades, marinades en mirin i sake, una recepta que els japonesos anomenen tori un karaage.
Així mateix, a les carnisseries els preus ballen en funció de la categoria de les peces. Un xai petit, delicat, pot costar al voltant dels 14 euros el quilo, mentre que amb un exemplar de dimensions més grans podrem estalviar gairebé un 40%, dins d'un ventall de preus que pot portar-nos des dels 35 euros d'un black angus, una raça de boví de Minnesota, fins als 13 euros d'una exquisida carn per estofar de vedella empordanesa.

___________________________________________________________________

Caos i perplexitat a Londres

10/08/11 02:00 -
L'onada desbordada de violència que des del cap de setmana assola la ciutat de Londres de manera brutal, amb ramificacions en altres importants localitats angleses, ha paralitzat la respiració d'una societat britànica que mira amb perplexitat com la seva capital crema sense cap motiu aparent que fes previsible una escalada de desraó tan desaforada. No hi ha dubte que res, ni cap causa, no justifica l'actuació dels violents. I tenen raó les autoritats quan es refereixen als autors dels avalots, els disturbis i les destrosses com a simples delinqüents comuns. Perquè si no ho eren fins ara, la seva actuació purament i simplement nihilista els ha definit.
Probablement els sociòlegs i els analistes polítics tindran feina per analitzar què ha passat perquè s'hagi desencadenat la barbàrie. Segurament es trobaran causes que van més enllà de la superfície, del cas puntual de la mort d'un jove a mans de la policia de Tottenham, sinó que estan arrelades en unes complexes relacions socials i en una situació econòmica preocupant de bona part de la ciutadania britànica. Però en una societat democràtica no es pot justificar de cap manera el recurs al salvatgisme i al desordre públic, una revolta que es gira contra la pròpia societat perquè acaba perjudicant la gent del carrer. Londres és aquest dies el mirall de les contradiccions d'Europa, de la societat occidental. Però les seves autoritats han de garantir que també sigui un model, com sempre ha estat la Gran Bretanya, que les reivindicacions socials perden tota legitimitat sota l'explosió simple de la ràbia i que només amb les armes de la democràcia i el diàleg es pot canalitzar el descontentament. Europa es juga el futur a Londres.






Esclat de violència social al Regne Unit

"Són nens que es dediquen a robar televisors de plasma i vambes"


"Em sorprèn la ineficàcia amb què la policia sembla enfrontar-se a la situació", declara Javier Moreno en el seu testimoni per a EL PERIÓDICO. Aquest ciutadà espanyol resideix des de fa cinc anys a Anglaterra. Actualment viu a Londres, a prop de Croydon, zona de recents altercats. "Des d'aquí puc sentir les sirenes i el continu soroll dels helicòpters que sobrevolen la zona", comenta.
Moreno també destaca que els diferents barris on s'estan produint els disturbis són zones "amb un passat conflictiu" i "grans desigualtats". A més destaca que presenten una "gran barreja cultural", principalment de descendents afrocaribenys.

EL PAPER DE LES FORCES DE SEGURETAT

El paper de la policia i els bombers també mereixen l'atenció del lector que considera que "la Policia aquí és tremendament respectuosa, fins al punt que certs grups perden el respecte", i afegeix: " He vist ciutadans burlar-se d'ells a la seva cara sense que aquests facin res".
En aquesta mateixa línia, comenta que existeix cert temor que "la mà dura pugui agreujar els enfrontaments i l'odi que ja existeix cap a la Policia". Per això, no s'ha recorregut a l'ús de canons d'aigua, bales de goma i fins i tot a l'Exèrcit, per dissoldre aquests grups de joves, als quals aquest lector considera "nens que es dediquen a robar televisions de plasma i vambes".
Per últim Moreno afirma que: "la sensació de pànic i por entre la població, que segueix els fets des de casa" és generalitzada.


_________________________________________________________

Renault produirà un cotxe que costarà 2.500 euros

La gamma d'ultraeconòmics està destinada a països emergents, però també es vendrà a Europa


L'aliança automobilística Renault-Nissan desenvoluparà una nova gamma de vehicles ultraeconòmics, que inclou un automòbil que tindrà un preu de 2.500 euros, a partir de l'any que ve.
L'equip de desenvolupament d'aquesta nova gamma de vehicles barats estarà dirigit per Gerard Detourbet i treballarà en la creació d'un nou cotxe que tindrà un preu tres vegades per sota del model Logan de la marca de baix cost Dacia.
Segons informa el diari francès La Tribune, el projecte de desenvolupament d'aquesta nova generació d'automòbils de molt baix cost en el marc de l'aliança francojaponesa Renault-Nissan es produeix després que la corporació estudiés la possibilitat de portar-lo a terme amb la firma Bajaj, a l'Índia.
L'objectiu d'aquest nou programa de la multinacional automobilística està orientat a la producció i comercialització d'aquests cotxes ultraeconòmicos als països emergents, encara que aquests vehicles també podrien ser venuts al mercat europeu.

JA HI HA UN MODEL DE TATA

El president de Renault-Nissan, Carlos Ghosn, ha assegurat en diferents ocasions la seva intenció que l'aliança automobilística explorés aquesta veta de mercat, en què en l'actualitat es troba el model Nano de Tata Motors.
Durant l'últim Saló Internacional de l'Automòbil, el grup automobilístic va anunciar que estava treballant en el desenvolupament d'un nou model que se situaria per sota dels models Logan i Sandero de Dacia i que es portaria a terme sobre la base del Renault Twingo.


Oral / Redacció 16

A causa de l'aniversari de l'Albufera (100 de la compra al rei i 25 de la declaració com a parc natural), cal fer-hi una ullada a aquesta informació.

albufera_2008val

__________________________________________________________


Ortorèxia

Els ortorèxics sempre busquen hortalisses, verdures i fruites d'origen ecològic.
L'ortorèxia o ortorèxia nerviosa és un terme creat pel metge estatunidenc Steven Bratman. El terme defineix el que és un Trastorn de Comportament Alimentari (TCA) enfocat en una preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible. A diferència d'altrestrastorns alimentaris no es centra en les quantitats dels aliments sinó en la qualitat.
Bratman descrigué el trastorn per primer cop l'any 1997. Descriu la malaltia com una obsessió perjudicial per a la salut, com ho pot ser un trastorn obsessiu-compulsiu, amb el què el malalt considera una alimentació saludable. L'ortorèxic pot evitar certs aliments, com per exemple els que contenen greixos, preservants, certs conservants, productes d'origen animal. No obstant això pot tenir una mala alimentació. Bratman afirma que la desnutrició és comú entre els seguidors de les dietes de menjar saludable.
Cal no confondre la ortorèxia amb la vigorèxia.E

Etimologia
La paraula ortorèxia prové del grec orthos (just, recte) i orexis (apetència), podent-se definir com "gana justa o correcta".

Símptomes de la malaltia

Els símptomes i les conseqüències de la ortorèxia nerviosa poden incloure obsessió per l'alimentació saludable, desnutrició i mort per inanició. Les persones que pateixen aquest trastorn tenen diferents idees sobre els aliments.
  • Preocupació exagerada per l'origen dels aliments i quins són els seus components.
  • Es preocupa més per la qualitat dels aliments que pel plaer de menjar-los.
  • Culpabilitat per consumir productes que no estan dins les seves normes dietètiques.
  • Rebuig als menjars socials: dinars familiars, dinars d'empresa, menjar amb amics,per por a quins aliments els seran servits i que temen no seguiran les seves pautes alimentàries.
  • Parlar contínuament del menjar, rebutjant i malparlant dels productes alimentaris habituals i defensant els productes d'origen ecològic.
  • Intentar convèncer la gent del seu voltant dels avantatges de la seva rutina dietètica. Pot recomanar llibres de cuina ecològica, amb receptes per cuinar adequadament el menjar, ensenyar pamflets o propaganda de botigues de menjar ecològic, etc.
  • Cuinar els aliments de formes específiques que se surten de la norma, amb gran cura i precisió. La forma de tallar l'aliment també pot ser tot un ritual per a que el menjar no perdi les seves propietats així com quan de temps s'ha de cuinar. També poden utilitzar estris de cuina determinats: només fusta, només ceràmica, només acer, etc. sempre de forma obsessiva sense tolerar alternatives. En casos severs, l'ortorèxic pot consumir només aliments crus.
  • Els productes que contenen preservants poden considerar-los perillosos.
  • Els aliments produïts industrialment els cataloguen com artificials.
  • Els productes biològics produïts sense pesticides, estabilitzants, conservants, potenciadors de sabor, etc... són considerats saludables. Busquen i consumeixen aliments específicament d'origen ecològic, rebutjant qualsevol altre tipus d'aliment. Tot allò que consumeixen, des de fruita, verdures, llet, pa, etc... tot ha de ser d'origen ecològic garantit.
  • Poden ser consumidors obsessius de suplements vitamínics, minerals i d'oligoelements.
  • També solen consumir productes dietètics d'origen natural o ecològic.
  • La gran majoria de fàrmacs els consideren impurs.

Tipus d'ortorèxics i perfil social del malalt

Es poden trobar tres tipus:
  • Crudívors: només s'alimenten de menjar cru i s'asseguren que aquest són lliures de pesticides, conservants, herbicides, etc.
  • Frutívors: només mengen bàsicament fruita i verdures. Alguns d'ells també poden ser crudívors.
  • Aquells que només consumeixen productes d'origen ecològic.

El trastorn és més comú en homes i en persones que tenen un nivell educatiu alt. Així també solen tenir un alt poder adquisitiu. Els productes ecológics o els aliments que reuneixen els requisits que ells anhelen normalment tenen un preu de mercat molt més alt que els aliments corrents. També gasten en recórrer molts quilòmetres anant a comerços on serveixen els aliments i productes que els interessen.
S'han donat casos d'antics malalts d'anorèxia i/o bulímia han passat a tenir el trastorn de l'ortorèxia.
Ja sigui per buscar una cura per a una malaltia específica o simplement excedint-se en la seva preocupació per dur una alimentació saludable, els ortorèxics desenvolupen les seves pròpies regles alimentàries, que al igual que altres trastorns alimentaris, solen ser molt dures i requerixen una gran disciplina i força de voluntat. L'ortorèxic sol seguir dietes depuratives, on neteja el cos de toxines i impureses, sempre consumint aliments que ell considera segurs. Són freqüents les "dietes de dejuni": un dia a la setmana per exemple, poden no menjar res per així depurar el cos de toxines i altres impureses. Creuen que fent dejuni ajuden al cos a netejar-se.
Trencar les normes els pot produir sentiments de culpabilitat i poden fins i tot sentir-se corropunts pel menjar. Creuen haver consumit toxines i altres productes químics altament perjudicials per la seva salut. Tot depenent en quin grau pot estar el trastorn poden fins i tot negar-se a menjar fora de casa per tal de no haver de consumir productes que ells consideren impurs. Si es veuen forçats a menjar allò que rebutjen, poden després autocastigar-se amb dejunis o severes dietes depuratives. Les persones que pateixen ortorèxia acaben per centrar-se quasi exclusivament en el que mengen. El menjar és el centre dels seus pensaments i de la seva vida.
Un ortorèxic és capaç de anar a comprar a establiments molt llunyants de casa seva, fins i tot a quilòmetres només per estar segur que compra els aliments que ell creu que compleixen la seva norma dietètica. Per regle general controlen bé la ubicació de tots aquells establiments que ells consideren de confiança. També solen gastar grans quantitats de diners en aquests aliments ecològics. Els aliments amb aquest origen per norma són de mitjana el doble de cars que el menjar comú. També poden gastar molts diners en suplements vitamínics i dietètics.

Conseqüències en la salut

Tot i aquesta cura amb l'alimentació poden presentar un quadre de desequilibri nutricional. En casos extrems la desnutrició és severa i requereix assistència hospitalària perquè pot conduir a la mort. Un ortorèxic pot patir anèmia, cansament, pèrdua de massa òssia i més predisposició a patir infeccions. Aquest últim símptoma és molt comú en els ortorèxics crudívors. El dany psicològic és també important ja que el trastorn s'apodera de la vida del malalt fent que el seu dia a dia sigui difícil per la constant obsessió pel menjar (cercar-lo, preparar-lo meticulosament, etc) i per la culpabilitat de saltar-se el seu règim alimentari. Un ortorèxic pot privar-se de rebre aliment si alló que se li ofereix no compleix les seves estrictes normes dietètiques.
Curació
Com qualsevol altre trastorn alimentari, l'ortorèxia requereix intervenció mèdica, sigui per part de psiquiatre o de psicòleg. Amb teràpia i medicació es pot arribar a controlar i fins i tot superar l'ortorèxia. Però sempre amb molta dificultat. Tot i els signes de la malaltia descrits, pot ser difícil detectar un ortorèxic. Aparentment pot no presentar signes externs de patir cap trastorn, com és el cas dels anorèxics amb la pèrdua de pes. Exceptuant els casos severíssims on el malalt presenta desnutrició que es pot veure a cop d'ull i es confirma mitjançant els anàlisi clínics corresponents. El tractament i la teràpia és difícil per l'ortorèxic ja que està convençut que no pateix cap trastorn: no vomita el menjar, ni té crisis de menjar compulsivament. Ell menja el millor que un ésser humà pot consumir i creu sincerament que la seva dieta és el paradigma de la salut. Pot haver dificultats per a convèncer-los de medicar-se ja que ells la majoria de medicaments els consideren impurs. Tot i les dificultats sempre és recomanable seguir teràpia per superar el trastorn.

Oral / Redacció 15

La dieta Dukan, el negoci per davant de la salut

Pierre Dukan ha obtingut ingressos milionaris amb un mètode que té milers de seguidors

Una bona part de la comunitat científica considera que és un frau

Una enquesta mostra que el pes es recupera amb el temps


L'anomenat mètode Dukan per perdre pes viu el seu any de glòria a l'Estat espanyol. Però el fenomen, difós gràcies al boca-orella i als fòrums d'internet, no és nou. El seu creador, el francès Pierre Dukan, ha acumulat en els darrers anys ingressos milionaris gràcies a la venda dels seus llibres (el més conegut, No sé com aprimar-me), serveis per internet i la seva consulta privada. El mètode, basat en un consum elevat de proteïnes i en la prohibició dels hidrats de carboni, té milers de seguidors i defensors –fins i tot dins de la comunitat mèdica–, però també té l'oposició frontal d'endocrinòlegs i nutricionistes, que no només afirmen que el mètode és ineficaç a mitjà i llarg termini, sinó que el titllen de fraudulent i de potencialment perillós.

El darrer cop que la comunitat científica ha infligit al mètode Dukan és l'enquesta que el grup francès CCM Benchmark –dedicat a la investigació en nutrició– va fer pública fa dues setmanes. Segons els resultats obtinguts després de consultar prop de 5.000 persones que havien seguit el mètode Dukan, gairebé el 80% havien recuperat els quilos perduts quatre anys després d'iniciar la dieta, mentre que el percentatge de fidels que havien tornat al seu pes en menys d'un any era del 35%. L'estudi francès conclou, a més, que, tal com passa amb altres dietes que prohibeixen certs aliments i que plantegen la pèrdua de pes com un esforç de superació personal, és habitual l'aparició de “sentiments de culpa, baixa autoestima i símptomes depressius”.

El mètode Dukan també es troba a la llista negra de l'Agència de Seguretat Alimentària Francesa, mentre que L'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes va publicar el març passat un posicionament molt crític amb aquesta dieta. Violeta Moizé, nutricionista de la unitat d'obesitat de l'hospital Clínic, va ser una de les firmants del document i assegura que, a banda de suposar “un frau econòmic”, el mètode Dukan, com altres dietes proteiques que se segueixen sense supervisió mèdica, pot provocar alteracions, com estrenyiment, alopècia, osteoporosi, càlculs renals i afeccions més greus, com ara insuficiència renal.

Moizé recorda l'existència d'estudis clínics que associen l'excés d'ingesta de proteïnes (bàsicament provinents de la carn) amb un increment de la mortalitat. “Augmenta la incidència de càncer de còlon, ja que si una persona menja més carn, deixa de consumir altres aliments saludables rics en fibra”, afirma.

El fet, però, és que els fidels al mètode en defensen l'eficàcia a l'hora de perdre pes. Per Moizé, la clau d'aquesta pèrdua de pes cal buscar-la en el fet que “si es limita la dieta al consum de proteïnes, òbviament la persona no podrà ingerir 2.500 calories provinents de la carn, perquè l'avorriria; com a màxim en consumirà 1.000 i aquesta reducció és el que explica l'aprimament”.
Solució fàcil
Per al doctor Manel Puig, cap de servei d'endocrinologia de l'hospital Germans Trias i Pujol, les dietes basades en un únic nutrient, en aquest cas les proteïnes, “semblen una solució fàcil, però no són la solució” si la persona vol perdre pes de forma permanent. En primer lloc, perquè es tracta d'un patró alimentari “avorrit i, per tant, difícil de seguir”.

A més, Puig alerta que en persones amb patologia de base, per exemple, amb diabetis o insuficiència renal, l'excés de proteïnes pot causar problemes seriosos. No obstant això, per Puig, el principal problema de la dieta Dukan no és tant de salut com derivat del fet que és difícil de mantenir. “Un cop s'abandona, el pes es recupera a gran velocitat”.

Triomfa el culte a la proteïna

Pierre Dukan no ha descobert res nou amb el seu mètode, tot i que ha sabut vendre'l per tot el món i treure'n grans beneficis. El mètode Dukan és l'hereu d'altres dietes basades en un elevat consum de proteïnes, com la dieta Atkins, molt popular als anys vuitanta. El mètode Dukan es divideix en quatre fases (Atac, Creuer, Consolidació i Estabilització) durant les quals l'alimentació es basa en la ingesta de 100 aliments (72 del món animal i 28 del vegetal), amb clar protagonisme dels productes amb elevat contingut proteic (bàsicament carns, ous i peix). La primera fase prohibeix la ingesta de vegetals i d'hidrats de carboni. Més endavant, s'obre la porta a verdures i fruites, però els hidrats de carboni –principal font d'energia en una dieta variada–, continuen prohibits fins a la darrera fase. Hi ha estudis que confirmen que la ingesta de proteïnes com a font d'energia fonamental fa perdre pes. La raó, segons el cap d'endocrinologia de l'hospital Germans Trias i Pujol, Manel Puig, és que, si no hi ha hidrats de carboni, el cos ha de gastar molta energia (i recorre a les reserves de greix) per processar les proteïnes i convertir-les en glucosa, procés que comporta un desgast en la funció renal.


______________________________________________________

  “Indignats”, primer llegat

L'assistència a les assemblees dels barris i els pobles s'ha multiplicat des de l'esclat del moviment retallades ·

La unió per afrontar el tancament de serveis sanitaris, símbol de la resistència a Catalunya


Ja no hi ha acampades, ni a Barcelona ni a la cèlebre Sol. La plaça de Catalunya presenta l'aspecte turístic i l'ambient calorós d'altres estius, i només unes aparatoses obres de restauració del sòl l'allunyen del seu aspecte habitual. Gairebé no queda cap rastre d'“indignats” ni de pancartes reivindicatives al centre de la ciutat, i les càrregues policials, més o menys justificades, han quedat com un record desagradable. Només els turistes que descansen asseguts davant el monument a Francesc Macià i donen menjar als coloms configuren ara la imatge de la plaça que va ser l'escenari de la segona acampada més gran del moviment dels “indignats” a tot l'Estat.

El que el 15-M ha aconseguit amb el pas del temps no és tan visible com aquelles acampades que van donar la volta al món amb el castís nom de Spanish revolution, però té un valor que supera l'impacte inicial de les protestes: el missatge ha calat en la societat, que es veu cada cop més reflectida en un moviment que no es conforma a haver de pagar els plats trencats de l'esclat de l'economia mundial, ni tampoc a haver de portar una vida pitjor tot i treballar més. Perquè, a més de problemes en l'economia domèstica, la crisi ha comportat retallades severes en serveis socials fonamentals, fins ara un pal de paller que semblava intocable i indiscutible.

Les retallades en sanitat
“El 15-M ha estat el motor mobilitzador per a molta gent que, amb la crisi i les retallades, ha vist com el que es deia a les acampades i a les assembles també els afectava a ells”, comenta Xavi Celà, un jove que va participar en l'acampada de la plaça de Catalunya. Ho explica mentre es dirigeix a l'hospital de l'Esperança, al barri barceloní de Gràcia, per protestar pel tancament del servei d'urgències. Aquest hospital no és l'únic damnificat per la política restrictiva del govern en la sanitat pública. La reducció del 10% del pressupost dels centres sanitaris públics de Catalunya s'ha traduït en un ERO a diversos centres catalans, i darrerament, en el tancament de 85 centres a tot el país durant l'estiu, cosa que resulta especialment conflictiva per als centres d'atenció primària (CAP) pel seu sentit de proximitat. Tant és així que, com ja informava aquest diari el 30 de juliol passat, els veïns de moltes localitats del país estan ocupant els seus CAP com a protesta. Una actuació que el Xavi relaciona directament amb el 15-M: “El moviment després de les acampades s'ha multiplicat. Ara a les assemblees dels barris i els pobles hi ha molta més gent interessada a venir a escoltar i a col·laborar; és més fàcil organitzar protestes, i no només contra les retallades, també contra els desnonaments, per exemple”, comenta, amb relació a l'evolució del moviment des que es va retirar dels grans focus.

La llosa de la hipoteca
Precisament, com diu el Xavi, intentar evitar desnonaments és un altre dels punts més importants a les assemblees. La resistència veïnal per evitar-los “s'ha multiplicat” des que els “indignats” van entrar en escena, explica, i hi coincideix Adrià Alemany, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Des de la plataforma procuren que no s'arribi al desnonament, que és “la situació límit” quan no s'ha assolit cap acord amb el banc. Quan passa això, però, el suport dels “indignats” es torna fonamental. “El moviment del 15-M ha estat un gran canalitzador per a molta gent en dificultats, que ha vist que no està sola, que pot lluitar i té suport”, comenta esperançat. “Entre el poder de convocatòria de les assemblees i les xarxes socials, la resistència, pacífica però ferma, creix; la PAH i el 15-M han estat un matrimoni perfecte”, conclou.
Amb vista al curs vinent es preveuen més desnonaments, diu, de manera que el múscul del qual els “indignats” han dotat la causa es farà bàsic, sobretot a la resta de l'Estat, on a diferència de Catalunya no hi havia una plataforma de suport per a aquests casos com la PAH aquí, i l'explosió del 15-M ha comportat crear un suport abans inexistent.

La política, també
Però si el problema dels desallotjaments per no poder pagar la hipoteca ha guanyat especial suport social des que els “indignats” han fet seva la causa, en l'àmbit polític les reivindicacions de solucions tampoc no han estat desateses, malgrat algun entrebanc. De fet, fa mesos que, per tal de modificar la llei hipotecària i frenar els desnonaments, entre altres coses, es va impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP), un mecanisme pel qual els ciutadans poden proposar al Congrés la modificació d'alguna llei si presenten 500.000 signatures de suport. La iniciativa, però, va quedar aturada durant mesos perquè una plataforma ecologista valenciana vinculada al sector de la construcció va engegar una ILP similar tres setmanes abans, i el Congrés admet només la primera iniciativa ciutadana formulada si n'hi ha diverses de semblants. Però la plataforma mai va intentar aconseguir signatures, i només semblava voler bloquejar l'altra iniciativa. Finalment, en vista de la pressió popular, va retirar la ILP, i va deixar via lliure a l'“original”.
Arran d'aquesta iniciativa, que tot i entrar al Congrés a principi de juliol, no s'avaluarà fins al setembre, quan els diputats tornin de vacances, la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va iniciar una ronda de compareixences amb totes les parts implicades: la PAH i altres associacions socials com ara Càritas, els partits polítics catalans, els bancs (tot i que només Caixa Bank hi va fer acte de presència), i també diversos juristes, catedràtics i magistrats, per tal de trobar una solució unitària. Salvador Milà, president de la Comissió, explica que la voluntat comuna d'encarar el problema neix de la urgència de moltes famílies, però que la implicació dels “indignats” també ha ajudat a accelerar el procés. “És clau la unió que estan demostrant; com més en són i més resistència hi oposen, més clar queda a bancs i polítics que calen canvis, i això s'ha notat a la comissió. I als bancs, al cap i a la fi, no els interessa tenir creditors que no poden pagar, també volen solucions”, resumeix.

La dació, part de la solució
Així mateix, Milà valora un altre element que s'allunya de la comissió en particular, però no del debat polític: els “indignats” han aconseguit que un tema com els desnonaments, fins no fa gaire d'escàs ressò mediàtic ni ciutadà, estigui ara a l'agenda pública: “Fa quatre dies ningú parlava de la dació, i ara serà un tema important a les eleccions generals gràcies a l'impuls del 15-M”, comenta. En aquest sentit, destaquen les paraules recents del president d'Unnim, Jaume Ribera, que considera que sona utòpic “en alguns casos” que els bancs vulguin acceptar la dació en pagament, malgrat que per Milà hauria de ser aplicable per a tothom i només en casos concrets. “Estem lluitant perquè no només les noves hipoteques puguin adherir-se a un traspàs de l'habitatge per saldar el deute, sinó també les antigues. De tota manera, la dació és només una part de la solució, perquè una persona que no suporta una hipoteca sol tenir altres deutes que també cal tractar”, recalca, convençut de la magnitud del problema i de la gravetat que té per a moltes famílies, però també de la possibilitat de solucionar-lo amb mecanismes i voluntat de totes les parts.

Han passat justament cinc mesos des que el 15-M va explotar, i sembla que la seva filosofia ha vingut per quedar-se. No només es tracta de protestar, sinó de tenir consciència que les coses poden canviar-se i fer-se millor que fins ara. Aquest és el primer llegat dels “indignats”. La població ho té cada cop més clar; està disposada a implicar-se i a lluitar per afrontar problemes que senten que ni tan sols han provocat ells, malgrat que sí que els està tocant pagar-los. Però també ho veuen necessari des del bàndol polític i financer –principals focus del descontentament dels “indignat”–, conscients que el moviment, lluny de ser una rabiola puntual, s'està consolidant amb el pas dels mesos, i no només amb força, també amb idees. Es tracta, entre altres coses, d'aconseguir que una de les frases més recurrents per explicar la situació de desencís per l'empitjorament de la qualitat de vida –“per primer cop, els fills viuran pitjor que els pares”– acabi no fent-se realitat


____________________________________________________________


L'enviament de SMS cau un 10% per l'èxit de les noves aplicacions

A l'exitós Whatsapp* s'hi sumen Facebook Messenger i el futur iMessage d'Apple


Si bé les tarifes planes de dades han suposat una nova via d'ingressos per als operadors de telefonia, la mateixa moneda ha tingut una conseqüència nefasta per als comptes de resultats d'aquestes mateixes empreses: el retrocés dels SMS. Cada vegada són més els programes que permeten l'enviament de missatges sense cost en els telèfons intel·ligents, fet que està provocant una caiguda dels ingressos per SMS del voltant del 10% per a les companyies, segons fonts del mercat. Davant aquest assetjament, les operadores es plantegen apujar els preus de les tarifes de dades.

Segons dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), el 2010 el servei de missatgeria (inclou SMS premium) va registrar una disminució interanual del 19,8%, i es va convertir així en el servei que va tenir el descens més fort d'ingressos. La facturació per SMS va baixar el 4,1%, però «el 2011 aquesta pèrdua d'ingressos ja pot rondar el 10%», asseguren a aquest diari fonts del mercat.

Els ingressos per tarifes de dades creixen, però no compensen la caiguda dels SMS, ja que aquest és un dels productes més rendibles per a una operadora: el cost d'un missatge curt és del voltant de 0,003 euros, i l'usuari paga 50 vegades més, 0,15 euros, per cada enviament. Amb aquest panorama, la primera a moure fitxa a Europa ha estat l'holandesa KPN, que ha anunciat que incrementarà el preu de les tarifes planes de dades a partir del setembre. Es desconeix si aquesta mesura també afectarà la filial espanyola (Simyo).

MÉS USUARIS
Mentrestant, el nombre de persones que fan servir programes d'enviament gratuït de missatges des dels telèfons intel·ligents creix dia a dia. Segons dades de la consultora Comscore, el nombre d'usuaris de serveis de missatgeria instantània des de telèfons mòbils ha augmentat a Espanya l'últim any un 76%. Domina el sector Windows Live MSN Messenger (1,87 milions d'usuaris, el 24% més que fa un any), seguit de Facebook (1,84 milions, el 182% més), Whatsapp (1,34 milions), Gtalk (1,25 milions, el 78% més) i Blackberry Messenger (1,2 milions).
A més del creixement de les eines ja existents i de l'empenta de xarxes socials com Twitter, nous programes s'han sumat a l'oferta d'utilitats de missatgeria gratuïtes. El pròxim que ho farà serà la xarxa social Facebook, que separarà el seu xat (de fet, tot el seu servei de missatgeria, també els correus) de les aplicacions oficials i llançarà aquest mateix mes Facebook Messenger, amb el qual busca desafiar les creixents BlackBerry Messenger i Whatsapp. Amb Facebook Messenger serà possible crear grups de conversa, agregar fotografies i compartir la ubicació, entre altres coses.

APPLE HI DIRÀ LA SEVA 
Més endavant, a la tardor, veurà la llum l'iMessage d'Apple, que vindrà integrat en el nou sistema operatiu de la companyia de la poma (iOS 5) i que, previsiblement, serà llançat al mateix temps que l'iPhone 5. Amb característiques similars a Whatsapp (missatges en grup, compartir imatges, acusament de recepció), aquest programa només servirà per compartir missatges entre usuaris de productes Apple: iPhone, iPad i iPod.



*Whatsapp és un programari de propietat (és a dir, un programari no lliure) que serveix per enviar missatges instantanis per telèfon viainternet (sigui aquesta una connexió wi-fi o 3G). També es poden enviar fitxers amb imatges, so o video; es poden enviar missatges en grup, avisa quan cada persona llegeix el missatge, i si hom vol pot indicar als altres el lloc exacte on es troba a cada moment.
Es diferència dels SMS (missatges curts que només contenen text) i els MMS (missatges multimèdia), els whatsapp s'envien per la xarxa d'internet, i no la telefònica, per això són gratuits (com poden ser-ho, els emails i altres aplicacions de missatgeria instantània i de xat per internet) si el telèfon està connectat a internet i aquesta connexió és gratuita o de tarifa plana (es paga una quantitat fixa, que no augmenta amb el nombre de connexions ni la durada d'aquestes).

Vocalubaris 2011 (també visuals)

Una companya de l'Octubre CC m'ha passat aquests vocabularis de l'AVL. Tenen una part visual i una altra de recull, la qual cosa us pot ajudar bastant a lligar la paraula amb l'objecte.
Com sempre us deixaré els documents en la Finestra de descàrregues del blog perquè els tingueu disponibles. Són fitxers d'imatges però els comprimiré perquè els tingueu en un arxiu.:

LÈXIC AL DROPBOX

Lèxic
Lèxic.rar


Vocalubaris 2011

Oral / Redacció 14

Trieu la versió en català

Ací us deixe noves propostes per l'oral i la redacció de la segona prova. Recordeu que teniu més missatges amb altres temes que poden eixir a les redaccions o als orals, feu-los una ullada. Als articles teniu enllaçada la font de la qual he obtingut la informació, podeu cerca allí pel vostre compte altres temes que us interessen.
La font és la revista Eroski Consumer:


Preus més baixos amb els mateixos drets

El preu ha de ser l'única diferència entre els productes rebaixats i els que s'ofereixen en altres èpoques de l'any

Gener és el mes favorit dels qui busquen gangues. Ben planificades, les rebaixes són la millor ocasió per a adquirir productes de qualitat a menor preu. Dies abans que comencen es pot elaborar una llista amb les necessitats familiars i fitxar en els establiments els productes que ens interessen. La màxima és no passar per alt que continuem tenint els mateixos drets que quan fem una compra en temporada normal.
Cal recordar que els productes que es venen en època de rebaixes han de ser els mateixos que han estat a la venda els mesos precedents. Per això, en l'etiquetatge ha de figurar tant el preu anterior com el rebaixat o el percentatge de rebaixa que s'oferisca. L'etiquetatge ha de ser correcte i llegible en castellà. Els productes rebaixats que siguen exhibits en aparadors han de portar exposats els preus.

Devolucions

  • Encara que els comerços no estan obligats a fer devolucions de productes en bon estat, la majoria les accepta. Si durant tot l'any el punt de venda anuncia que s'admeten canvis, haurà de fer-ho en rebaixes, llevat que s'indique el contrari expressament en un lloc visible.
  • Quan es pot tornar un producte? Si presenta algun defecte de fabricació anterior a la venda. A més, en aquest cas el client no té per què acceptar vals, xecs ni moneda interna. Si va abonar la compra amb una targeta de dèbit o de crèdit, la devolució es farà a la targeta. I si va adquirir el producte pagant al comptat, el reemborsament també serà al comptat.
  • Quan no té obligació l'establiment d'admetre una devolució? Quan el producte no és defectuós. És a dir, si el consumidor canvia d'opinió respecte d'un producte i desitja tornar-lo, l'establiment pot negar-se a fer-ho, sempre que l'article no siga defectuós. Algunes botigues, com a valor afegit dels seus serveis, permeten la devolució de productes encara que no presenten defectes de fabricació. Informem-nos sobre les condicions -terminis, si s'efectuarà en metàl·lic o mitjançant vals de compra, etc.- per a això.
  • Si la publicitat d'un establiment o d'un producte anuncia a través de qualsevol mitjà que si no quedem satisfets amb el producte ens retornen els diners, tenim dret a això, ja que la publicitat és vinculant per a qui l'efectua. Ara bé, serà l'establiment qui decidisca quan acaben o canvien les condicions anunciades mitjançant la publicitat; així doncs, abans de comprar preguntem si continua vigent.
  • Si per llei tenim dret a cancel·lar el contracte però el venedor es nega a tornar-nos la quantitat entregada, acudim a l'OMIC més pròxima o la Junta Arbitral de Consum.
  • Si adquirim un producte abans de l'època de rebaixes i el tornem quan ja han començat, ens hauran d'abonar el preu que tenia quan va ser comprat, l'import que indique la factura o el tiquet de compra, i no el preu rebaixat.
  • Per a evitar problemes posteriors, examinem bé l'objecte de la compra abans de pagar-lo.
  • En les compres a terminis, exigim que ens incloguen una clàusula que possibilite la dissolució del contracte de compra dins dels tres dies posteriors a l'entrega de l'article.
  • En la venda a domicili i en la venda a distància disposem d'un termini de 7 dies, des de la recepció de la mercaderia, per a tornar el producte.

Qualitat i garantia

  • No acceptem cap article en mal estat, amb tares o defectes: ens estaran oferint un saldo, no una rebaixa.
  • Si percebem alguna irregularitat, podem defensar els nostres drets denunciant la situació mitjançant la sol·licitud d'un full de reclamacions.
  • Els béns de naturalesa duradora, com els electrodomèstics, que tinguen certificat de garantia, també hauran de portar-lo en època de rebaixes, en les mateixes condicions i per escrit. El document de garantia haurà d'expressar el bé o objecte sobre el qual recau, el nom i adreça del garant (el venedor), el termini de duració (com a mínim dos anys) i l'abast territorial.

Factures i formes de pagament

  • Exigim i guardem els tiquets i les factures per si necessitem fer algun canvi o reclamació.
  • La Llei per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris estableix que el tiquet ha de portar el nom del producte, la data de la compra i el preu, a més del nom del comerç. Si falta algunes d'aquestes dades, podem exigir al comerciant que ens l'indique per escrit.
  • Els establiments que admeten el pagament amb targetes de crèdit durant la resta de l'any estan obligats a fer-ho també en rebaixes, llevat que s'indique de forma visible el contrari, sense cap recàrrec sobre el preu.
______________________________________________________________________

El somni d'un cotxe ecològic agafa embranzida

El cotxe elèctric es consolida com la millor opció de transport net i en dos anys se'n podran escollir diversos models en el mercat.

Conduir contaminant menys, amb un vehicle ecològic d'emissions zero, era fins fa poc una utopia. Els dos candidats més seriosos per a substituir als cotxes de gasolina, els vehicles elèctrics i els d'hidrogen, s'enfrontaven a seriosos obstacles: bateries de poca potència i autonomia, d'una banda, i la impossibilitat d'obtenir hidrogen a un preu assumible, de l'altra. Però l'últim any, el cotxe de bateries elèctriques ha agafat la davantera en aquesta carrera per aconseguir un automòbil "verd". En dos anys, qualsevol que ho desitgi disposarà de diversos models d'aquest tipus de vehicle en el mercat.
Els dispositius que han revolucionat el sector de l'automoció des del punt de vista ecològic han estat les bateries d'ió-liti que fan servir tant els telèfons mòbils com els ordinadors. Les seves qualitats principals -són més lleugeres i potents- han impulsat l'avantatge dels automòbils elèctrics enfront dels d'hidrogen. Ja l'any passat es van crear diferents models als quals es van incorporar aquestes bateries i, tot i ser vehicles menys potents que els de gasolina, van aconseguir velocitats de fins a 160 quilòmetres hora.

Recarregar és més barat que fer benzina

Malgrat els avanços, però, l'autonomia de la bateria continua sent un dels punts dèbils d'aquests vehicles i una de les raons per les quals no acaben de convèncer el conductor mitjà. Com que només es pot circular amb la bateria entre 60 i 160 quilòmetres, depenent del model i la velocitat, en molts casos s'hi incorpora un motor de gasolina per a poder continuar circulant -són els anomenats "híbrids"-. En alguns casos, el motor de gasolina també permet recarregar les bateries en marxa. Un altre dels inconvenients principals és que aquestes bateries no s'han abaratit i són cares, fet que repercuteix en el preu final. En aquests moments, els cotxes elèctrics més econòmics costen de partida entre 15.000 i 16.000 euros i són els que tenen una autonomia menor (menys de 100 quilòmetres). Com més autonomia i potència, preu més alt.
L'avantatge es troba en el cost de la recàrrega, que es farà en poques hores i amb un endoll domèstic. Serà més barat que fer benzina, sobretot en una situació com l'actual, en què el petroli és cada vegada més escàs i, per tant, més car. Amb les tarifes actuals, recarregar les bateries d'un cotxe elèctric surt per la quarta part del que costa omplir el dipòsit de gasolina: el litre de gasolina s'acosta a l'euro, mentre que l'equivalent en electricitat són 21 cèntims d'euro.
Els vehicles d'hidrogen, per contra, no han trobat encara la forma d'abaratir els preus. El motor de combustió d'hidrogen és més potent que l'alternativa elèctrica i resulta molt més ràpid omplir el dipòsit que recarregar les bateries elèctriques. Però el preu està lluny de ser competitiu: a vuit euros el quilo d'hidrogen, omplir el dipòsit d'un dels últims prototips, l'Hydrogen 7, costa 64 euros.

El repte de la infraestructura

Entre els problemes tècnics més importants a què s'enfronta la creació d'un vehicle d'hidrogen destaca la forma de dissenyar tota la infraestructura de distribució i emmagatzematge del combustible. De moment, hi ha molt pocs dispensadors d'hidrogen o hidrogeneres, però nombrosos experts coincideixen que aquesta seria la solució: crear canonades de distribució, tancs per a emmagatzemar hidrogen líquid i una flota per al seu transport segur. És a dir, una transformació radical de la indústria i el transport mai vista en la història que exigiria una inversió multimilionària.
Si es dugués a terme aquesta iniciativa, faltaria resoldre l'inconvenient principal per als usuaris: l'obtenció d'hidrogen a un cost baix. Tot i que la font de l'hidrogen és l'aigua, un recurs abundant al planeta, la seva obtenció a través de l'electròlisi és un procés car i amb un requeriment energètic alt -es necessita la mateixa energia per a obtenir l'hidrogen que la que després s'hi produirà-. Es podria utilitzar carbó per a obtenir l'energia necessària que requereix l'electròlisi, però en aquest cas no s'avançaria en la tasca de reduir les emissions contaminants al medi ambient. I si s'opta per l'ús de l'electricitat, el sistema no és tan eficient: és més convenient destinar l'electricitat a la càrrega de les bateries d'un cotxe que a produir hidrogen per a alimentar una cel·la de combustible que torni a generar electricitat per a moure un cotxe. Així ho constatava, en un informe del 2006, un dels investigadors de l'European Fuel Cell Forum, una organització que abona el desenvolupament de cèl·lules de combustible.
Entre les alternatives a l'electròlisi, s'estudia l'obtenció d'hidrogen d'altres fonts com l'etanol o el metà, gràcies a l'ús de catalitzadors i de cèl·lules de combustible. El catalitzador permetria transformar, en el mateix automòbil, l'etanol o el metà en hidrogen; després, l'hidrogen passaria a la cèl·lula de combustible i aquesta generaria l'electricitat suficient per a moure el cotxe. Aquest sistema, però, no és tan net des del punt de vista mediambiental d'emissions. Tampoc no evita la dependència d'un combustible, encara que sí la necessitat de crear tota la infraestructura de distribució d'hidrogen.
Una altra opció és la que va presentar l'any passat un grup de científics del Massachussets Institute of Technology. Els investigadors d'aquest prestigiós centre han creat un sistema senzill i barat per a separar l'hidrogen de l'aigua utilitzant energia solar i un nou catalitzador de fosfat i ions de cobalt, que emula el procés de fotosíntesi de les plantes. Si s'implantés seria un sistema 100% net, però la realitat obliga a obrir els ulls i a prendre consciència que es tracta d'una aposta prometedora que està molt lluny d'arribar a comercialitzar-se.

La xarxa elèctrica ja existent

Atès que en aquests moments les cèl·lules de combustible dels vehicles d'hidrogen són molt cares i la infraestructura per a distribuir l'hidrogen és anecdòtica, la distribució d'electricitat per als cotxes guanya pes com una opció més pròxima i real.
Com que la xarxa ja està creada, hi hauria prou d'organitzar un sistema de punts, fins i tot en les mateixes gasolineres, on els cotxes podrien connectar-se i recarregar-se o comprar bateries carregades per a la seva substitució. A Europa i als EUA ja hi ha diverses empreses elèctriques que treballen en aquest projecte. Uns altres dels avantatges que s'adjudica a l'aposta elèctrica és que permetria aprofitar l'excedent d'electricitat que es genera de nit -sobretot el dels parcs eòlics, que no es pot acumular-. Així, l'usuari disposaria de les dues opcions: connectar el cotxe de nit o, en cas de necessitat, substituir la bateria consumida per una altra de recarregada.
Ara bé, tot i que els cotxes elèctrics semblen ser l'aposta més pròxima per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, aquest esforç no serviria de res si, per tal d'obtenir l'electricitat, es continués recorrent a combustibles fòssils. Estan preparades les fonts renovables per a alimentar un nombre creixent de cotxes elèctrics? Hi ha prou electricitat per a aconseguir aquest fi? Hi ha qui assegura que no, però també els qui opinen el contrari. Als EUA, l'Institut d'Investigació per a l'Electricitat de Palo Alto, una institució sense finalitat de lucre, va preveure que si l'any 2050 s'aconseguís que fins al 60% dels cotxes del país fossin elèctrics, aquests només consumirien el 8% de l'electricitat nacional. De totes maneres, és una hipòtesi que només es verificarà quan arribi el moment.

Té futur l'hidrogen?

En aquest context es pot deduir que a l'automòbil d'hidrogen se li escapa l'oportunitat de tirar endavant. L'any passat, alguns executius de General Motors i de Toyota dubtaven sobre la viabilitat dels cotxes d'hidrogen a curt termini i suggerien que les seves companyies apostaven per l'elèctric com la millor forma de reduir les emissions a gran escala. En canvi, altres experts apunten que el futur de l'energia passa per la combinació de diverses fonts. I encara que l'hidrogen perd el tren en l'àmbit de l'automoció, no hi ha per què bandejar altres nínxols d'aplicació. És el cas dels sistemes estàtics, alimentats per energia solar o per metà que obtinguin hidrogen de l'aigua i permetin cobrir les necessitats energètiques d'una casa i proporcionar hidrogen combustible per a un automòbil o per a la calefacció. Sistemes així no requereixen de la complexa infraestructura de transport d'hidrogen i podrien proporcionar autonomia energètica a cases aïllades. El que encara falta comprovar és que siguin rendibles des del punt de vista econòmic.





 

blogger templates | Make Money Online