Oral / Redacció 43

L'OMS aconsella augmentar en un 20% els impostossobre les begudes ensucrades

L'organisme pretén reduir els índexs de sobrepès, obesitat, diabetis i càries


L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un nou informe en què recomana augmentar en un 20% els impostos sobre les begudes ensucrades per reduir-ne el consum i, per tant, disminuir el risc d'obesitat, diabetis tipus 2 i la càries dental.

I és que, segons assenyala l'informe, titulat 'Les polítiques fiscals per a la dieta i la Prevenció de Malalties no Transmissibles (ENT)', reduir el consum d'aquestes begudes provocarà una disminució de la ingesta de 'sucres lliures' i calories, millorarà la nutrició de la població i reduirà els índexs de sobrepès, obesitat, diabetis i càries.
Els sucres lliures són els monosacàrids (com la glucosa o fructosa) i els disacàrids (com la sacarosa o sucre de taula), que són afegits als aliments i les begudes pels fabricants, cuiners o consumidors. A més, també són presents de forma natural en la mel, els xarops, els sucs de fruita i els sucs concentrats de fruita.
"El consum de sucres lliures, incloent-hi les begudes ensucrades, és un factor important de l'augment global del nombre de persones que pateixen obesitat i diabetis. Per això, si s'augmenten els impostos sobre aquests productes es podran salvar vides, reduir els costos sanitaris i augmentar els ingressos per revertir-los en els serveis de salut", ha assenyalat el director del departament de l'OMS per a la prevenció de les malalties no transmissibles, Douglas Bettcher.

SOBREPÈS INFANTIL

Aquesta recomanació se sustenta en el fet que l'any 2014 el 39% de les persones més grans de 18 anys tenien sobrepès i que entre els anys 1980 i 2014 es va duplicar la prevalença d'homes i dones amb obesitat. A més, l'any 2015 uns 42 milions de menors de 5 anys tenien sobrepès o obesitat, fet que suposa un augment d'11 milions de nens en els últims 15 anys, dels quals el 48% vivien a l'Àsia, i el 25%, a l'Àfrica.
Però no només han augmentat els índexs d'obesitat i sobrepès, sinó que també s'ha produït un increment notable dels casos de diabetis, que han passat de 108 milions el 1980 a 422 milions el 2014. Una malaltia que, al mateix temps, va ser responsable d'1,5 milions de morts a tot el món l'any 2012.

ABARATIR ELS PREUS DE FRUITES I VERDURES

D'altra banda, l'OMS, després de reunir-se amb experts mundials i analitzar 11 estudis sistemàtics sobre com influeixen les mesures fiscals a l'hora de millorar la dieta i prevenir les malalties no transmissibles, aconsella reduir en un 10% o un 30% els preus de les fruites i verdures fresques; augmentar els impostos en els aliments amb alt contingut en greixos saturats, trans i sal; i incrementar el preu del tabac.
Alguns països ja han adoptat mesures fiscals per evitar que els ciutadans consumeixin productes no saludables. Per exemple, Mèxic ha augmentat els impostos de les begudes ensucrades i Hongria dels productes envasats amb alt contingut en sucre, sal o cafeïna. Les Filipines, Sud-àfrica, el Regne Unit i Irlanda del Nord han anunciat ja la seva intenció d'aplicar impostos sobre les begudes ensucrades.



___________________________
___________________________


Els 8 aliments i begudes més poc saludables

A Etselquemenges fem un rànquing amb els 8 aliments i begudes més perillosos pel que fa a la nutrició. Vols descobrir quins són, per què i com podem apartar-los de la nostra vista per sempre?

Segur que alguns ja els coneixes, però potser no sabries explicar als teus contactes per què no són unes opcions saludables. Atenció, doncs, a aquest resum:

1. Sucs de fruites envasats

A Catalunya, el consum de sucs de fruita ha augmentat gairebé el doble en 10 anys (estudi). Encapçala la primera posició del nostre rànquing perquè de suc de fruita en té més aviat poc. El procés és molt més complex que no pas el que ens ensenyen certs anuncis. S’utilitza fruita…:
  1. de de baixa qualitat, que ja no serveix per vendre sencera
  2. molt triturada
  3. pasteuritzada
  4. conservada en grans tancs durant mesos
  5. barrejada amb aigua
  6. amb sabors artificials, sucre, edulcorants diversos i conservants
El resultat és: poca quantitat de vitamines, per no dir nul·la, i una gran quantitat de sucres (externs i propis de la fructosa). Així doncs, donar un suc als nostres fills per acompanyar un entrepà o prendre un suc al bar no és una opció sana.

2. Cereals per esmorzar

Un bol de sucre emmascarat”, així l’hem volgut batejar. Estan carregats de vitamines aïllades i químiques perquè contenen cereals molt refinats i de baixa qualitat. Menjar cereals envasats per esmorzar ha estat la campanya de màrqueting més reeixida del món. I com que no són integrals −i si ho són és perquè porten segó, que ens irrita l’intestí− no ens sacien i n’hem de menjar més quantitat i, per tant, més sucres. Si us fixeu en els envasos, les racions que recomanen són de 30-40 g, quan realment el que equival a una ració és 60-80 g. Si coneixeu algú que prengui els especials per a dieta o el superintegrals, digueu-li que miri l’etiqueta del seu producte i d’un altre d’herbodietètica o de supermercat ecològic sense sucre. El temps que trigarà a agafar-li gana després d’haver-ne menjat d’un tipus o d’un l’altre variarà considerablement.

3. Crema de xocolata i avellana

Tot i que al món se’n consumeixen 9 quilos per segon, és molt poc saludable (encara que ens sapiguem de memòria els seus “quatre” ingredients gràcies a la seva famosa cançó).
Conté moltíssim sucre, greix saturat, glutamat monosòdic, lecitina de soja genèticament modificada i olis vegetals com el de palma. La meravella dels additius saludables, vaja.

4. Hamburgueses

Us heu fixat mai en les etiquetes de les hamburgueses? Si ho feu veureu que de carn n’hi ha poca. “Jo no menjo mai soja” em diuen a la consulta, però en prenen cada dia sense saber-ho a través de les hamburgueses, salsitxes o mandonguilles. La majoria d’hamburgueses, són un producte molt processat, gairebé sense qualitats nutritives i plenes de colorants, aromes, emulsionants i conservants.

5. Refrescos amb sucre o edulcorants

Quan surto a la tarda-nit i no vull alcohol, no sé mai què demanar”. “Però un dia a la setmana sí que en puc prendre, no?”. Un cop a la setmana ja és un consum habitual. I no, no s’haurien de prendre mai. Una llauna de cola, taronja o llimona pot contenir entre 8 i 9 cullerades de sucre. Quan em diuen allò de “jo no prenc mai sucre” els podria explicar el munt de productes amb sucre que prenen, sobretot durant el cap de setmana, però clar, això no ho comptem, perquè és el cap de setmana, oi?
Si eliminem les begudes ensucrades podem reduir molt el risc d’obesitat, sobrepès i diabetis tipus 2, segons recull un estudi de la Universitat de Harvard.
I què passa amb les begudes edulcorades? Potser no engreixen però s’ha vist que el cos rep més o menys el mateix missatge insulínic i ens fa més addictes a tot el que sigui dolç.

6. Vi i cervesa

La industria del alcohol está detrás de la percepción equivocada que tiene buena parte de la sociedad y de la idea de que tomar dos vasos de vino diarios va bien para el corazón, o que beber una cerveza favorece el sistema nervioso o para los deportistas, cuando, en realidad, tiene muchos más efectos adversos que beneficiosos.” Julio Basulto, dietista-nutricionista reconegut per l’AEDN.
L’alcohol és el problema, perquè no només genera una sobrecàrrega hepàtica sinó que pot desencadenar problemes hormonals. L’OMS explica que és neurotòxic, addictiu, immunosupressor, perillós per al sistema cardiovascular, cancerigen i que augmenta el risc de mort, encara que sigui en forma de cervesa o vi.

7. Pa de motlle

Una solució ràpida i que dura molt a casa? El pa de motlle. A canvi de què? De contenir olis vegetals hidrogenats (greixos trans) + greixos saturats de la llet + alta quantitat en sodi + emulsionants i conservants com l’E471, que genera una mala absorció de greixos i danys hepàtics + sucre.

8. Iogurts desnatats edulcorats

Amb poc substrat nutritiu, ja que quan es treu el greix també es fan malbé les vitamines liposolubles com les vitamines A, D i E, i també contenen menys quantitat de calci. A més a més, el iogurt desnatat edulcorat més consumit a Espanya conté els dos edulcorants més polèmics: aspartam i acesulfam k (hi ha indicis que és pitjor que la sacarina i l’aspartam).

I les alternatives saludables?

Fer sucs vegetals a casa amb un extractor de sucs lent, comprar fruita i verdura ecològica en la mesura que puguis, prendre cereals sense sucre, fer una crema de garrofa casolana (amb cacau pur, garrofa en pols, vainilla, ametlles i avellanes mòltes i melassa d’arròs), un àpat amb carn blanca a la setmana i ecològica, demanar als bars aigua, te, cafè o una cervesa sense alcohol, comprar pa integral de massa mare en un forn de pa bo i disminuir la quantitat de lactis (i si se’n prenen, que siguin ecològics, i millor de cabra o ovella).



___________________________

___________________________



La nova realitat augmentada afavoreix el quiròfan global

Dispositius i aplicacions connectats a internet assisteixen el metge en proves diagnòstiques, permeten gravar operacions i milloren la formació de futurs cirurgians. L'Hospital Clínic prepara el primer trasplantament de ronyó retransmès amb unes Google Gla



Les ulleres de realitat augmentada ja s'han convertit en alguna cosa més que el nou instrumental de moda als quiròfans. Empreses i centres mèdics col·laboren per desenvolupar dispositius i aplicacions que permetin millorar la pràctica mèdica, la formació dels nous professionals i l'accés a la informació rellevant sobre el pacient gràcies a càmeres en miniatura, l'accés a internet i la simulació dels passos a fer en la taula d'operacions. Però també tenen moltes altres aplicacions per ajudar els pacients, com es va poder veure en el recent congrés Health 2.0 a Barcelona, que tornarà a celebrar-se el maig del 2016.
Els dispositius més populars, per mediàtics, són les Google Glass, que Google va llançar com a prototip el 2011 i que ha venut de manera intermitent des d'aleshores. Però n'hi ha d'altres, com les Epson Moverio, les R6 d'ODG i les Vuzix, a més a més d'altres models pensats per a la indústria. Gràcies a una càmera, un micròfon i un pes lleuger, entre altres característiques, permeten als metges retransmetre operacions de cirurgia oberta a una audiència més àmplia i mostrar-les des del punt de vista del cirurgià i no com ho faria una càmera externa. El cirurgià, a més, pot «disposar d'informació sobre l'historial del pacient directament a la pantalla, mentre té les mans lliures. O simular opcions en una operació abans de posar-les en pràctica», apunta Aline Norzet, impulsora de Health 2.0, que analitza empreses tecnològiques relacionades amb l'àmbit sanitari a tot el món. «Hi ha un bon nivell d'empreses a Espanya, amb gent que fa coses molt interessants i metges que són early adopters (els primers a adoptar una tecnologia)», assenyala.

PIONERS A MÚRCIA
Espanya ha sigut un dels països pioners a utilitzar la realitat augmentada gràcies, sobretot, a una empresa de Múrcia, Droiders, que va aconseguir ser un dels primers socis de Google en el desenvolupament d'app per a les seves ulleres. «Vam ser els primers a retransmetre una operació quirúrgica. Els residents, quan van amb un metge, es queden enrere i no veuen exactament què és el que fa, sinó el que fan les infermeres. La realitat virtual els permet veure la perspectiva del metge», explica Ignacio Navarro, responsable de desenvolupament de negoci a Droiders, que li va proposar l'experiència a un especialista mundial en lesions de genoll, el doctor Pedro Guillén, que va ser el primer metge del món a retransmetre una operació amb el dispositiu.
«Vam retransmetre l'operació amb un artroscopi sense cable de la meva invenció a un pacient a qui vam aplicar un empelt amb cèl·lules cultivades per regenerar un cartílag. Així que va ser una doble innovació», recorda el doctor Guillén, que ha treballat amb el dispositiu dues vegades. «Les Google Glass, que llavors pesaven 30 grams, no molestaven ni feien mal de cap i anaven captant el que jo veia. La segona operació que vam fer va ser retransmesa a 276 universitats d'arreu del món i especialistes de Stanford (EUA), Basilea (Suïssa) i Kobe (Japó) podien fer-me preguntes sobre el que feia. Era el quiròfan global», diu.
Guillén no veu tan clar, en canvi, altres aplicacions de les ulleres, com ara l'accés a l'historial del pacient. «El més important és la seva aplicació en l'ensenyament de la medicina. Un traumatòleg està sempre mirant diverses coses alhora. Encara que seria molt útil en medicina militar, on es necessita consultar un especialista en directe, o en llocs remots».
L'Hospital Clínic de Barcelona es prepara per retransmetre en directe, al juliol, el primer trasplantament de ronyó des de la perspectiva del metge a través de les Google Glass. Ho farà el doctor Antonio Alcaraz, que ja ha treballat amb el dispositiu. «Els especialistes podran fer preguntes sobre el que fem, per text. Primer ho provem amb una gravació, perquè els pacients no són conillets d'índies».
La formació mèdica també se serveix de la realitat augmentada per simular les incisions i la resposta dels òrgans a través de models en 3D. «En un trencament de clavícula, per exemple, les ulleres poden anar indicant els passos que ha de realitzar el cirurgià si fa temps que no els practica», assenyala Navarro.
O solucionar situacions en què la postura del metge és forçada i no mira el pacient perquè ha de controlar l'operació a través de l'ordinador, com en les laringoscòpies o les endoscòpies. També, simplement, recordar el procediment i l'instrumental necessari per a una operació o per revisar la pauta dels medicaments amb imatges.

APLICACIONS PER A UROLOGIA
 «Davant de determinades formes, les ulleres reconeixen i inicien una acció, com un àudio o un vídeo que va guiant el doctor», explica Arthur Bretonnet, responsable de desenvolupament de negoci de l'empresa catalana Soft For You (SFY), que amb els laboratoris Almirall i metges del Clínic de Barcelona han desenvolupat les app per a urologia.
Una altra app permet, amb unes ulleres de realitat virtual, ajudar al diagnòstic mèdic, a base de presentar-li les accions possibles davant de les respostes del pacient, sense que aquest se n'adoni.
Però la realitat augmentada també ajuda pacients que amb prou feines poden veure o recordar. La Universitat d'Oxford treballa en una app per a pacients amb baixa visió a qui les Epson Moverio interpreten els contorns dels objectes, i hi ha qui fa servir les ulleres com a xivato per a pacients amb Alzheimer o altres demències.




0 comentaris:

Publica un comentari

 

blogger templates | Make Money Online