Oral / Redacció 39

Aquest any s'han perdut el doble de persones que el 2014

Entre l'1 de gener i el 31 d'agost, els Bombers de la Generalitat han fet 182 recerques, mentre que en el mateix període de l'any passat en van fer 94


Al Ripollès i a la Val d'Aran és on s'han fet més salvaments al medi natural                    



Per poc que el temps ho afavoreixi, en les pròximes setmanes sortiran al bosc gairebé tants bolets com boletaires, un col·lectiu que cada any contribueix a fer créixer el nombre de persones perdudes al medi natural. L'any passat, fins al 30 de setembre –quan pràcticament es va donar per acabada una magra temporada–, els Bombers de la Generalitat van fer 50 actuacions relacionades amb boletaires, la meitat de les quals concentrades en dues comarques: el Berguedà (12) i l'Alt Urgell (11). “El que fa el boletaire, que sovint va sol, normalment és fugir del camí i mirar sempre a terra, sense pensar a buscar punts d'orientació”, argumenta Francesc Martínez, sergent del Grae, l'equip de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat.
Més afluència de gent al medi natural implica més salvaments
El 50% dels rescats es deuen a lesions menors d'excursionistes

El nombre de persones extraviades a la natura no remet. Ben al contrari: fins al 31 d'agost –quan els caçadors de bolets encara eren escassos–, el nombre de recerques fetes ja havia doblat les del mateix període de l'any passat. Si en els primers vuit mesos del 2014 en van haver de fer 94, en el mateix període del 2015 n'han fet 182. Per comarques, el Ripollès (14) i el Berguedà (10) lideren el rànquing de zones on s'ha esgarriat més gent, amb Queralbs (6) i Saldes (6), respectivament, al capdavant.
 Moisès Masanas, alcalde de Saldes, reconeix que al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Pedraforca en concret –massís que l'any passat va ser coronat per 23.000 persones– és on es concentren la majoria de les incidències, per la gran afluència de gent que hi ha. “El Pedraforca és una muntanya pròxima que, degudament equipat i assessorat, pots fer sense gaires problemes. De tota manera, una cosa que ens sobta molt és que, en hores intempestives, quan ja s'ha d'haver baixat de la muntanya, la gent tot just demani per pujar-hi”, comenta Masanas, que recomana informar-se sempre primer al refugi.

Rescats de muntanya
A diferència dels rescats en medi fluvial (32, fins al 31 d'agost del 2015) o marítim (47), i dels rescats en coves i pous (8), que es mantenen als mateixos nivells, o gairebé, respecte al mateix període de l'any passat, el que ha augmentat força són els rescats de muntanya: 559 en els vuit primers mesos d'enguany en comparació dels 478 del mateix període del 2014. Els municipis on s'han fet més rescats d'aquest tipus són Naut Aran (35 fins a l'agost, 12 més que l'any passat), Setcases (24, 13 més que el 2014) i Saldes (17,8 més). Juan Miguel Riu, responsable del grup de rescats del Grae de la Val d'Aran, confirma que aquest agost han notat que ha pujat el volum de feina, tot i que a l'estiu “són rescats més facilets, de gent no tan preparada que fa algun dels diversos itineraris que hi ha a la Val d'Aran com ara la ruta dels llacs de Colomers”.

L'increment del nombre de rescats de muntanya ha afavorit que, fins al mes passat, s'hagin comptabilitzat a Catalunya un total de 828 salvaments al medi natural, quan l'any passat se'n van registrar 649 fins a l'agost. El Ripollès (76), la Val d'Aran (55), el Berguedà (46) i l'Alt Empordà (38) lideren el rànquing de comarques on enguany s'han fet més salvaments en general. Tenint en compte les dades totals de l'any passat (vegeu gràfic), el Bages (54) també figura entre les zones vermelles, amb les muntanyes de Montserrat com a principal reclam d'escaladors i, cada cop més entre setmana, d'excursionistes.

“El servei clàssic dels bombers –extinció d'incendis, accidents de trànsit...– ja fa anys que més aviat té una tendència a la baixa i, en canvi, el nombre de salvaments al medi natural creix any rere any”, reconeix Martínez. Segons ell, la principal explicació és que ara “hi ha molta afluència de gent i un ús més intens del medi natural que fa uns anys”. Si, a això, hi afegim que les activitats que s'hi practiquen s'han diversificat moltíssim, i que no sempre es va prou preparat, la possibilitat de fer una actuació s'amplia. “Abans la gent que anava a la muntanya feia alpinisme, escalada o espeleologia. Ara tens des dels que fan parapent fins als que fan barranquisme amb grampons o corren de nit amb frontals.”

Amb tot, el 50% dels salvaments o rescats que fan els bombers se solen correspondre a excursionistes o gent que surt a passejar i es fa lesions menors (torçades de turmell, fractura de tíbia i peroné...). El rescat tècnic, que exigeix tot un dispositiu més complex, és força residual. “Els dos tipus de serveis que necessiten més mitjans, i on el procediment ja ens determina que hi haurem d'enviar més gent, són les allaus a l'hivern i els rescats en coves i avencs”, diu el sergent del Grae, que recorda que l'helicòpter els dóna molta rapidesa d'actuació, però és una cèl·lula de treball molt petita, formada per cinc persones (un pilot, un operador de grua, dos rescatadors del Grae i un sanitari).

Dos serveis cobrats, el 2014


La factura que els arribarà, si han de sufragar el seu propi salvament, es calcula d'acord amb els preus vigents següents: 39,75 euros per unitat i hora pel que fa als bombers, 51,60 euros per unitat i hora per ús de vehicles, i 3.000,10 euros per unitat i hora per l'helicòpter que es faci servir. Aquesta taxa, en vigor des de l'1 d'octubre del 2009, només es cobra, però, en tres supòsits: si el rescat té lloc en una zona senyalada com a perillosa, si les persones salvades no duien l'equipament adequat per fer aquella activitat, i si se sol·licita el servei sense motius objectivament justificats.

En sis anys, la taxa tan sols s'ha aplicat en cinc casos: el 2011, en el rescat d'un esquiador per una allau fora pistes amb accés tancat, a la muntanya de Tossa (2.393,57 euros); el 2011, en el rescat de tres persones que volien creuar el riu Muga tot i que la passarel·la estava barrada (507,82 euros); el 2013, en el rescat d'un vehicle que travessava el riu Segre (988,42); el 2014, en la recerca de dues persones a Queralbs sense motius justificats (838,98), i en el rescat al canal esquerre del riu Ebre, sense motius (366,37).


______________________________________________


L'obsolescència del telèfon mòbil

El mòbil té els dies comptats. El sector ja fa temps que treballa en solucions molt més còmodes i en aplicacions professionals revolucionàries.


En el futur, el mòbil serà substituït per una xarxa de ginys que durem posats a sobre. Són els 'wearables' o portables

S'acosta l'hora d'anar-se acomiadant d'aquesta baluerna que portem tots a sobre anomenada telèfon mòbil. Per a alguns pot ser encara una novetat, però en el futur els dispositius mòbils que ens acompanyaran deixaran de tenir forma de telèfon. De fet, segons un estudi de l'operadora O2 a la Gran Bretanya, les trucades telefòniques ja representen menys del 10% de l'ús de telèfons intel·ligents. Els seus usos principals són la navegació per internet i xarxes socials, els jocs i altres formes de comunicació menys intrusives, com els missatges de text via SMS, e-mail o whatsapps.
S'ha de reconèixer que aquestes funcionalitats, altament requerides, resulten francament incòmodes amorrats sobre una petita pantalla que, a la vegada, fa les funcions de teclat. Per això, la indústria del mòbil que aquests dies es reuneix a Barcelona al Mobile World Congress ja fa temps que treballa en solucions molt més còmodes que faran passar a la història aquests aparells tan valorats que portem a les nostres butxaques. En lloc seu s'obren les portes a una nova categoria anomenada portables -wearables en anglès, que significa «que es porten posats», com fem amb la roba.

És d'esperar que, en un futur no gaire llunyà, el telèfon mòbil serà substituït per una xarxa de gadgets que durem posats a sobre i que es comunicaran a través d'una PAN (xarxa d'àrea personal, per les seves sigles en anglès) connectada amb tecnologia bluetooth o wi-fi. L'exemple més evident és el del rellotge, la diminuta pantalla del qual serà més que suficient per a funcions habituals com alertar-nos de l'arribada d'un nou missatge i altres de menys comunes com mesurar-nos les pulsacions, les passes o les hores de son. El rellotge intel·ligent Galaxy Gear de Samsung, el Pebble o el rumorejat iWatch d'Apple són els primers noms d'una nova categoria, amb una mida que s'espera que es tripliqui al llarg d'aquest any.

Però el verdader repte està en la presentació de la informació gràfica. En aquest cas, ens trobem amb un bon exemple de pensament lateral: tot sembla indicar que les pantalles mòbils del futur no seran les més grans, tal com es podria deduir de l'actual tendència cap als phablets (barreja de les paraules telèfon i tauleta en anglès), sinó tot al contrari. La millor experiència la viurem a través de diminutes pantalles incloses en ulleres com les Google Glass o les Moverio d'Epson, que projectaran imatges i informació de manera que aprofitin tot el nostre espai visual sense envair cap espai físic.
Més enllà dels rellotges i les ulleres, també podem trobar una infinitat d'altres dispositius d'èxit més dubtós, com ara els rellotges d'ungla de Timex, els anells amb funcionalitats de ratolí de Genius o la roba amb plaques solars per carregar bateries que ja es pot comprar a Chinavasion.com. La imaginació d'enginyers i emprenedors no té límit, però al final la dictadura del consumidor decidirà quins accessoris digitals acaben complementant la nostra forma de vestir i quins vénen i van com una moda passatgera.

Per això, el que és verdaderament revolucionari d'aquesta nova tendència no resideix solament en l'estètica o la comoditat amb què gestionarem informació a nivell personal, sinó en algunes de les seves aplicacions professionals més revolucionàries. Tres mereixen ser destacades:

1. En un extrem es troben les aplicacions relacionades amb la salut. Des de la visita mèdica fins a la cirurgia assistida, alliberar les mans del metge de dispositius electrònics i augmentar la informació al seu abast pot representar un veritable avanç. Per aquest motiu, empreses com AugMedix, a Stanford (Califòrnia), ja estan concentrant tots els seus esforços en aquesta direcció.

2. A l'altre extrem dels possibles usos de la tecnologia que podem portar posada hi ha les aplicacions bèl·liques. L'exèrcit dels EUA fa anys que desenvolupa un programa anomenat Land Warrior amb l'objectiu de dotar la seva infanteria de tecnologia capaç d'integrar al màxim l'armament disponible amb el seu usuari, de la forma més precisa i menys intrusiva possible.

3. En tercer lloc, no hem d'oblidar les aplicacions que van més enllà de l'ésser humà. Els wearables o portables també poden ser duts pels animals. Com a exemple, el cas de Dairymaster, a Irlanda, que ha desenvolupat un equip per monitoritzar els mugits de cada vaca i així poder identificar el moment ideal per impregnar-la.


Igual que tot avenç tecnològic, els wearables o portables tenen dues cares molt diferents. Com hem vist, poden servir tant per curar com per matar. Poden augmentar la nostra productivitat o les nostres distraccions. Poden ajudar a connectar-nos o a aïllar-nos. Però una cosa està clara: per bé o per mal, alguns d'aquests portables vénen per quedar-se. Per això, aquest mòbil que portes a la butxaca té els dies comptats.


_________________________________________________________


Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l'escola

L'ús que fan els pares dels grups escolars de WhatsApp pot perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels fills

Hi ha ningú que em pugui dir quins són els deures de matemàtiques? En Pau no sap quins exercicis s'han de fer.' Una conversa d'un grup de WhatsApp de pares i mares d'una escola pot començar així. Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d'arts i humanitats de la UOC, diu que en un cas com aquest la responsabilitat dels fills queda relegada.

D'aquesta manera, els nens resolen el dubte i els pares esdevenen una mena d'agenda escolar i assumeixen, totalment o parcial, les responsabilitats dels infants. 'El procés educatiu i maduratiu l'han de fer els nens i els pares han d'acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina', explica Nati Cabrera, professora d'educació i psicologia de la UOC.

Els pares poden pensar que ajuden els nens perquè els faciliten el camí, però en realitat els impedeixen que assumeixen les responsabilitats que els pertoquen. 'Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia s'equivoquen, l'endemà estaran més atents. Tot allò que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa', diu Cabrera.

Entendre els usos de WhatsApp
Els pares, segons Núñez, han d'entendre bé els usos i pràctiques del WhatsApp. Aquests nous espais de comunicació són 'persistents', és a dir, no s'hi esborra allò que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar veient. Són eines molt útils per a comunicar-se, organitzar-se i mantenir-se al dia, però també poden ser una via per a expressar la indignació, la crítica irreflexiva contra professors o bé discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.
Núñez proposa un decàleg perquè els pares facin un bon ús dels grups de WhatsApp de l'escola:

1) Ser respectuós: no fer comentaris ofensius de cap mena.

2) No fer comentaris precipitats: deixar passar un temps prudencial abans de respondre; no respondre missatges a cop calent.

3) Posar en dubte la credibilitat dels continguts: escatir-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.

4) Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no ha d'afectar necessàriament tothom.

5) Vigilar amb les etiquetes: no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).

6) Tenir present la descontextualització: donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.

7) No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o 'mems' que a nosaltres ens semblen divertits).

8) Evitar discussions personalitzades.

9) Tenir present 'l'efecte grandària': un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que fuig del nostre control.

10) Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.


Nati Cabrera ho resumeix així: 'El problema no és l'instrument sinó l'ús que se'n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l'esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats.


0 comentaris:

Publica un comentari

 

blogger templates | Make Money Online