Oral / Redacció 48

Millennials contra generació X

Als anys seixanta, el 77% de les dones i el 65% dels homes que en aquell moment tenia trenta anys havia acabat els estudis, estava casat, tenia un fill, era independent econòmicament i vivia fora de casa. L’any 2010, només el 13% de les dones i el 10% dels homes de 30 anys havia aconseguit aquests cinc objectius. Els temps canvien i les generacions també; ara, els millennials o generació Y, nascuts entre el 1980 i el 2000, són capdavanters en influència social, en formació acadèmica i tenen un major poder adquisitiu en comparació dels seus antecessors. Suposen una revolució en tots els àmbits i nivells, però són escèptics respecte a tot el que està encotillat en el passat, a tot el que, fins ara, la generació X (1960-1980) ha tirat endavant.

Dues generacions que viuen i conviuen. A l'Estat, els que pertanyen a la generació X representen una població de dotze milions de persones, i els mil·lennistes ja superen els nou milions de persones. Es calcula que la potència productiva i de consum d'aquesta generació és, només als Estats Units, de 33.000 milions d'euros. I segons alguns estudis, l'any 2020 representaran el 50% de la força laboral del món i hauran arribat a la maduresa professional. Però qui són els millennials i quines són les diferències que els separen de la generació X?

El gran repte: entendre el comprador millennials

Saber com consumeixen els milllennials és la clau de l'èxit. «Consumeixen més per l'experiència que els ofereix el producte que per l'estatus», afirma Eleni Papaoikonomou, psicosociòloga del consum i professora col·laboradora de la UOC. Són la generació amb més poder adquisitiu —des d'una òptica històrica— en comparació de totes les altres generacions. Per això, les empreses que vulguin arribar als millennials, afirma Gemma Segura, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, n'hauran de despertar el compromís amb «campanyes per a dispositius mòbils i processos de compra fàcils». Hauran de tenir en compte que «el preu i la multifuncionalitat del que adquireixen és tan important com l'experiència de compra, l'atenció al client o la usabilitat web».

Curiosament, amb els millennials, el procés de compra és fa més llarg. «S'inicia en un canal, per exemple per mitjà del mòbil, i continua en d'altres, com la tauleta o l'ordinador», exemplifica Segura. Aquest comportament exigeix que les empreses «alineïn els seus canals i conservin informació perquè els clients no es vegin obligats a repetir passos». La generació X, per la seva banda, «confia més en el contacte personal que en la tecnologia, són immigrants digitals, els agrada comparar preus entre marques i prefereixen pagar al comptat, encara que agraeixen les facilitats de crèdit», afegeix Segura, que conclou: «Són grans estalviadors».

La importància de creure en el venedor

«El 32% dels millennials es basen en opinions i ressenyes d'internet abans de fer una compra», són «prosumidors», és a dir, productors i alhora consumidors, «cocreen productes amb les empreses i participen en la creació del valor», mitjançant les xarxes socials, per exemple, explica Papaoikonomou. Actualment, la generació X amb un nivell de consum més alt «confia en aquests prescriptors, encara que ells no ho són»; només un 8% d'aquest grup d'edat deixa comentaris sobre els productes, comenta Segura.

Els millennials «són optimistes i creuen en la responsabilitat social de les empreses», explica Papaoikonomou. Segons un estudi de PwC (2015), més d'un terç dels mil·lennistes compren a la seva botiga preferida per l'afinitat amb la marca. Tot i això, «els missatges de les marques els creen desconfiança», explica Segura. «Odien la publicitat —l'entenen com un element més de l'establishment—, però adoren les marques». Si un anunci els agrada, «serà percebut com un contingut més, independentment del seu missatge persuasiu», afirma Sònia Valiente, experta en publicitat i professora col·laboradora de la UOC. De fet, ja són moltes les marques que fan servir l'humor friqui com a recurs per a millorar el compromís (engagement) amb el seu públic jove: Fanta, Self Bank, Just Eat, Mixta, etc.

Una visió completament diferent per a la generació X, que «aprecia molt les marques, però busca un altre tipus de missatge». Un màrqueting eficient per a aquest col·lectiu s'ha de basar a «enviar missatges autèntics i rellevants, adreçats a la identitat, l'èxit, la família i la llibertat», afirma Segura. Són, segons Papaoikonomou, «una generació força ignorada en les investigacions de mercat».

Els «arrogants» i sobreeducats arriben a l'empresa

Els mil·lennistes són la generació més formada des d'una òptica històrica i, segons Deloitte, en menys d'una dècada representaran el 75% de la força laboral del món. Són «nadius digitals, pensen en clau digital i estan "sobreeducats"», explica Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. En l'àmbit professional «són exigents, impacients i ambiciosos i, per a alguns, arrogants». A diferència de la generació X, no busquen la seguretat laboral ni la reputació, «ni tenen estructures jeràrquiques verticals; són individus que treballen d'una manera transversal». La generació X és més corporativista; el 30% dels adults són membres actius d'organitzacions professionals, de negocis o sindicals i se'ls caracteritza com a «cínics, liberals i autosuficients».

Aran indica que els millennials practiquen la cerca constant de feina (job shopping): canvien de feina cada tres anys, aproximadament. El 43% dels joves que actualment treballen declaren que estan oberts a altres ofertes i «quan aparegui una empresa que els sedueixi més, no dubtaran a fer el salt», afirma l'experta en recursos humans. Una tendència disruptiva en comparació de les generacions anteriors, la generació baby boomer o la generació X, que en general tenen «extenses experiències laborals en una sola empresa», explica Aran.

La conciliació com a prioritat laboral, i acceleradors de la transformació digital

«Poder conciliar la vida laboral i la personal» és una de les prioritats principals de la generació Y o millennials, i també ho és «la claredat en les expectatives laborals i una ràpida progressió en la carrera professional». Si les empreses no s'adapten, «estan condemnades», afirma Aran. «L'organització ha de ser conscient que ven a mil·lennistes i que els contracta»; l'entrada de la generació Y a l'empresa és «un impuls cap a la transformació digital i la innovació tecnològica».

Aquesta transformació digital també ha empès la banca tradicional. L'arribada dels mil·lennistes al mercat de treball els converteix en clients interessants per a qualsevol sector, però sobretot per al sector financer. Amb tot, són un segment de població difícil de captar: el 71% dels mil·lennistes prefereix anar al dentista abans que escoltar un banc. «El seu escepticisme envers les institucions també s'estén al món de la banca», afirma Josep Lladós, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. I la reputació dels bancs és baixa entre la gent d'aquest grup d'edat: «En els últims anys, moltes entitats financeres han evidenciat valors i comportaments allunyats dels que busca aquesta generació: transparència, integritat i compromís social».

Alguns estudis confirmen que el 80% dels millennials no trepitjarà mai una oficina bancària, res estrany, segons Papaoikonomou, «el 87% dels joves d'aquesta edat fa servir entre dos i tres dispositius tecnològics al dia». La relació amb la banca es farà per mitjà del mòbil, però «el repte va més enllà d'oferir serveis de banca mòbil o m-banking», indica Lladós: cerquen «simplicitat, transparència, qualitat en la provisió de serveis i estàndards de seguretat elevats». En cas que no es compleixin aquests factors, «canviaran ràpidament d'entitat financera». A diferència d'altres generacions anteriors, tenen «més responsabilitat en les finances personals, però menys dependència de les entitats», afirma Lladós.

Els millennials voten la "nova política", els X als "vells" partits

Segons un sondeig del CIS sobre les últimes eleccions a Espanya, els millennials tendeixen a un vot que mira clarament cap a la «nova política» i s'allunya de la vella. De la franja que inclou els joves de 18 a 35 anys, només el 7,7% va optar per votar el PP o el PSOE, mentre que gairebé el 49% dels joves es va decantar per la «nova política»: Podem i Ciutadans. Una conducta política que difereix del comportament de la generació X, en què el 32,15% de les persones que tenen entre 36 i 55 anys va votar el PP o el PSOE i només el 28,2% es va decantar per la «nova política».

Internet explica part d'aquesta diferència en el comportament polític: «L'exposició a la xarxa fa el votant més crític i, en conseqüència, tendeix a votar partits més minoritaris o més confrontats amb l'establishment». Aquesta diferència generacional s'explica, segons Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, «perquè l'ús d'internet a Espanya és, encara, decreixent amb l'edat».

Menys tabús, més debat polític

Fa uns quants anys, la resposta a la pregunta «A qui votes?» era una revelació secreta i fins i tot incòmoda. Ara, els millennials «tenen més necessitat de fer-ho saber o menys tabús per a expressar les seves opinions polítiques». Aquesta generació, afirma Peña, «va néixer en democràcia i no veuen tabús o riscos a l'hora de parlar sobre política, a diferència de la generació X o els baby boomers». Afegeix que, a més, «no senten tan seva la Transició (o la Constitució), perquè no hi van participar directament», fet que els permet prendre una certa distància crítica.

Són individus que «s'alimenten de les xarxes socials per tal d'arribar a moltes més opinions i més diferents», a diferència del «limitat ecosistema informatiu (un diari, una emissora de ràdio, un canal de televisió) que va viure la generació X, per exemple». Així, doncs, se sumen les dues tendències: «Parlem més de política, però també ens arriba més i millor el debat polític», conclou Peña.

Si us interessa, podeu consultar la informació sobre la següent generació (la generació Z) en aquest enllaç:

Generació Z: publico a Internet, llavors existeixo

______________________________________________

El teleespectador infidel

Espanya és el país d'Europa on més s'evita la parella per veure sèries, segons un informe mundial de Netflix

¿Ha sigut infidel a la seva parella amb… una sèrie de televisió? Aquesta és la peculiar pregunta que ha fet la plataforma Netflix als seus abonats per saber quina passió desperten les seves produccions. I el resultat és que sí, que solen ser infidels i, a més, que els espanyols, amb un 55% del total d’enquestats, són els més infidels de tot Europa. A més, els abonats espanyols són els més -reincidents: el 42% afirma haver sigut infidel a la seva parella en quatre ocasions o més. I una vegada comesa la infidelitat, el 41% no té remordiments i el 61% seria infidel més vegades si sabés que no serà descobert. Segons l’original estudi, l’'infide és incapaç de resistir-se a veure com més aviat millor la seva sèrie favorita i no espera a ningú.

A partir del seu informe, Netflix ha elaborat quatre nivells d’infidelitat audiovisual: l’infidel noctàmbul (el que veu episodis quan la seva parella dorm), l’infidel viatger (aprofita viatges en solitari), l’infidel irredempt (té assumit que veurà sèries sense la seva parella) i l’infidel seriat (el que repeteix més d’una vegada al mes). Les sèries que més infidelitat provoquen són: 'The walking dead', 'American horror story', 'Narcos' i 'Breaking bad'.

A l’altre extrem també hi ha el denominat «company fidel de 'streaming'», que «compleix amb el compromís de veure tots els capítols junts». Els holandesos (el 73%), els alemanys (65%) i els polonesos (60%) són els que més encaixen en aquesta figura. La comèdia ('The Big Bang...', 'Modern Family') és el gènere preferit per compartir en parella.

_____________________________________________

El poder incert de la lluna

Diversos experts expliquen la influència real de la lluna en el nostre comportament, l'agricultura, els parts i els tractaments de bellesa

La lluna protagonitza una gran quantitat d'expressions populars. Algunes asseguren que la lluna plena ens fa més agressius, mentre que d'altres recomanen sembrar la collita en lluna creixent i collir-la en minvant. A més, entre les dones embarassades, matrones i personal sanitari també es pot sentir dir que la lluna afecta els parts i alguns experts en bellesa defensen l'efectivitat de seguir el calendari lunar per a estar més guapos.
Tantes són les creences sobre la lluna, que diversos experts expliquen tot seguit la vertadera influència de la lluna en els éssers humans, l'agricultura o la bellesa.

Comportament
Homes llop, persones "llunàtiques"... Molt s'ha parlat al llarg de la història i en països i cultures molt diferents sobre la influència de la lluna en el comportament dels éssers humans. Articles en revistes científiques com el Brititsh Journal o l'American Journal de Psiquiatria han assenyalat casos de persones amb episodis psicòtics coincidint amb les fases lunars, i fins i tot durant el segle XX es podien trobar asils per a "llunàtics".
Jesús de la Gándara, cap del servei de psiquiatria de l'Hospital Universitari de Burgos i expert en la influència dels fenòmens meteorològics i el clima en la salut, assegura que no es pot atribuir a la lluna aquesta influència: "L'explicació és mig biològica, mig sociològica. És cert que aquestes persones són malalts mentals greus, que es comporten de manera agressiva o estranya i la seva forma més alterada coincidint amb les fases lunars. Però, en realitat, són persones amb trastorns mentals que els relacionen a la lluna, no perquè la lluna canvia alguna cosa en el cervell de les persones".
José Miguel Viñas, meteoròleg, divulgador científic i consultor de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), explica que antigament, en un món eminentment rural, les persones estaven al corrent de la fase lunar i la seva influència era molt més gran. Avui només ens recordem de la lluna quan algun dia ens sorprèn veure-la ben gran (l'anomenada il·lusió lunar).

Agricultura
Molts agricultors segueixen les fases de la lluna en les seves activitats i fins i tot la denominada "agricultura biodinàmica" l'inclou en els seus principis. De fet, una de les pràctiques més esteses és sembrar en lluna creixent i collir en minvant.
Però la lluna no afecta el comportament de les plantes, com assenyala José Miguel Mulet, professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV), on dirigeix una línia de recerca en l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes per a desenvolupar plantes tolerants a la sequera o al fred.
L'expert assegura que per a aconseguir aquesta influència, les plantes haurien de tenir algun receptor capaç d'activar-se per la llum de la lluna, com el tenen per a les diferents longituds d'ona de la llum solar. Però no disposen d'aquest mecanisme. La llum de la lluna (llum del sol reflectida) no té prou intensitat per a desencadenar una resposta en les plantes. Si això fos cert, implicaria que una nit ennuvolada l'efecte de la lluna plena es perdria. I tampoc s'espera que es descobreixi en un futur, ja que ja s'ha seqüenciat tot el genoma de moltes plantes.
Com que la lluna sí que té un efecte real en el moviment de les marees, s'ha arribat a pensar que també podria influir en les plantes. Mulet indica que aquesta argumentació tampoc se sosté de manera científica, ja que la lluna influeix en les marees per l'atracció gravitatòria que depèn de la massa dels cossos implicats (el sol, la lluna, la terra i l'aigua).
Per tant, l'única atracció que influeix en la planta és la terra, per mitjà del gravitropisme, un procés que fa que l'arrel vagi cap avall i la tija cap amunt (si els girs es reorienten). A nivell gravitatori, influeix més en la planta la vaca que pastura al costat o el cos de l'agricultor. La lluna no importa per a sembrar, recollir o podar.

Parts
Un altre dels efectes més populars que s'han atribuït a la lluna és el d'influir en els parts. Tanmateix, els estudis més seriosos sobre la qüestió, basant-se en dades estadístiques, no hi han trobat resultats concloents. Com explica José Miguel Viñas, "per sobre de qualsevol possible influència lunar en el bebè en néixer, actuen molts més factors físics, com el ginecòleg o la matrona".
També s'ha escrit molt sobre la regla de la dona i el cicle lunar, ja que semblava haver-hi una correlació. En aquest cas tampoc hi ha base científica. "La suposada influència es desmunta amb facilitat quan s'analitza la freqüència del període fèrtil en les femelles d'altres mamífers, ja que en la majoria dels casos no és de 27 dies", explica.

Tractaments de bellesaAlguns suposats experts en bellesa, diversos llibres i pàgines web en Internet defensen l'efectivitat dels tractaments basats en el calendari lunar. Tanmateix, tampoc no tenen una base científica. Es troba en la mateixa línia que el tema dels cultius, però aplicat als éssers humans. "El més segur és que tot es comencés a plantejar en l'antiguitat. La lluna exercia una influència tan gran en els nostres ancestres, que es van establir tota mena de relacions sobre els seus efectes, tant benefactors com de signe contrari", conclou Viñas.