Oral / Redacció 42


Videojocs per a majors


Els adults també hi juguen

La mitjana d'edat dels usuaris de consoles s'acosta als 25 anys, fet que impulsa el naixement de nous jocs més elaborats intel·lectualment

Els qui juguen davant una pantalla compleixen anys i creixen en nombre. Al 2010, es preveu que a tot el món seran 80 milions els adults que utilitzaran regularment la consola o l'ordinador per entretenir-se, i gaudir així d'un món que fins ara es considerava propi de la infància i l'adolescència. L'ampliació i l'extensió de la franja d'edat dels aficionats als videojocs es deu a dos factors: d'una banda, el procés natural pel qual els adolescents dels anys vuitanta, aquells que jugaven als salons recreatius, són avui adults que no han perdut el costum de jugar. D'altra banda, noves generacions d'adults nouvinguts a l'oci digital descobreixen un nou entreteniment, més actiu i fins i tot social del que abans es creia, amb títols específicament dissenyats per a ells.
I no són una minoria. Segons el Centre d'Anàlisis de la Societat de la Informació i les Telecomunicacions, Enter, l'usuari mitjà espanyol no és un xiquet: té entre 13 i 35 anys. La indústria del videojoc també situa l'edat mitjana dels 20 als 30 anys. Les empreses del sector han descobert, a més, que el perfil de l'aficionat adult no se centra en un únic tipus de videojoc i que la seua demanda varia amb l'edat.
Ningú no pot negar l'atractiu hiperrealisme dels principals videojocs de moda. Els elaboradíssims entorns gràfics i el so envoltant fan sentir el jugador com si estigués en una baralla als carrers de Los Angeles o assegut sobre una motocicleta en la més trepidant de les carreres de la categoria MotoGP. Però més realista no té per què ser sinònim de més divertit o més reptador. Per això, molts fabricants ja obren línies de mercat amb videojocs en què la creativitat i la reflexió són un component essencial per a atreure aquest nou públic. El factor socialitzador també té importància: jugar amb la consola no té per què significar només jugar: aquí es troba l'èxit de programes com Singstar, que converteix la consola Playstation en un karaoke per jugar amb els amics.

Retorn al Pong

Molts dels adults no se senten atrets pels jocs de mecànica excessivament complexa, prefereixen un joc directe, senzill i ràpid d'aprendre. Així, no sorprèn que al 2005 molts usuaris elegissen com el seu joc favorit el Pong dels setanta, el primer videojoc de la història, (un "tenis virtual" en blanc i negre en què la bola rebota una vegada i una altra). Potser per això triomfa la consola Wii de Nintendo (les seues vendes al Japó superen de sis a un les del seu rival Playstation 3), que compensa els gràfics espartans (a anys llum de les consoles modernes com la Xbox 360 o la Playstation 3, i fins i tot de la Playstation 2) amb un nou comandament per control remot que detecta el moviment i que ha revolucionat la forma de relacionar-se amb els videojocs. Entretenir-se amb la Wii no requereix més perícia que moure el comandament en l'aire com si fos una raqueta de tenis, un bat de beisbol o un pal de golf. Recentment s'ha provat aquesta consola en geriàtrics dels Estats Units amb resultats excel·lents, tant en l'entreteniment dels ancians com en la seua millora física.

L'univers dels mons virtuals

On més s'ha notat l'entrada dels adults en el món dels videojocs és en el camp dels mons virtuals o "metaversos". Es tracta de programes que desenvolupen universos dins de l'ordinador i als quals l'usuari juga sol i aïllat, o connectat a Internet i en comunitat amb altres persones. Per exemple, el joc "The Sims" exigeix una alta dosi de creativitat, exercici mental i sentit estètic. En aquest joc, l'usuari recrea una vida paral·lela amb tots els seus elements. Un altre exemple d'universos virtuals curiós és el de VATSIM i IVAO, en què milers d'usuaris juguen simultàniament amb els seus simuladors de vol. Els pilots virtuals tenen així un espai comú per "volar" al costat de molts altres usuaris pels "cels" de la xarxa, imitant fins a l'última coma els procediments d'operacions reals. Així, en aquests jocs no és rar que alguns usuaris facen un "vol" de Madrid a Nova York en temps real.

CONTINUA...


________________________________
________________________________

Anàlisi documental per a conèixer els hàbits d'ús de les xarxes socials per part de la població infantil i adolescent

Nens i adolescents captivats per les xarxes



Les xarxes socials a Internet han canviat de forma radical la nostra forma d'interactuar amb les persones. Segons IAB Spain, l'associació que representa al sector de la publicitat en mitjans digitals a Espanya, més de 15,4 milions de persones amb una edat d'entre 16 i 55 anys fan servir habitualment les xarxes socials al nostre país. En canvi, per als anomenats "nadius digitals", aquells que han nascut connectats a la xarxa de xarxes, aquestes plataformes en línia no són cap novetat. Encara més, ni tan sols diferencien entre la vida en línia i la vida fora de línia.
EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la forma en què els més joves s'acosten a les xarxes socials i l'ús que en fan. Ha fet servir, per a aquest fi, diverses fonts d'informació: l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el Ministeri d'Interior, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, l'Associació per a la Recerca de Mitjans de Comunicació (AIMC), la xarxa de recerca de la Comissió Europea (EU Kids Online), l'Institut de la Joventut (Injuve), el Centre de Seguretat d'Internet per als Menors a Espanya (Protégelos), PantallasAmigas i IAB Spain; a més de diversos estudis elaborats per investigadors de l'àmbit universitari.

Evolució en l'ús

Fa temps que els nens i els adolescents han incorporat les noves tecnologies al seu dia a dia: segons l'INE, el 94% de la població infantil d'entre 10 i 15 anys fa servir Internet. Dins d'aquest món virtual immens, les xarxes socials ocupen un lloc prioritari entre les activitats digitals dels més joves.
El 2011, EU Kids Online, una recerca feta amb més de 1.000 menors espanyols d'entre 9 i 16 anys que feien servir Internet, va detectar que el 59% d'ells també utilitzava les xarxes socials, encara que només fos una visita als perfils d'uns altres.
Un altre estudi sobre els "Hàbits d'ús a Internet i a les xarxes socials dels adolescents espanyols", publicat el 2013 en la revista científica Comunicar, confirmava aquest ús elevat de les xarxes socials. En l'estudi, els professors Antonio García, Mª Cruz López d'Ayala i Beatriz Catalina García, de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid, van enquestar més de 2.000 adolescents d'entre 12 i 17 anys. Van detectar que un 75% es connectava amb molta freqüència a aquestes plataformes. Per edats, els de més edat hi accedien amb més assiduïtat: el 84% dels enquestats d'entre 15 i 17 anys, enfront del 68% que tenien entre 12 i 14 anys.
El 2014, segons l'"Enquesta sobre hàbits d'ús i seguretat a Internet de menors i joves a Espanya", elaborada pel Ministeri d'Interior a més de 1.500 nens i adolescents de 10 a 17 anys, el 94% assegurava haver vist vídeos a Youtube l'últim mes, el 82% feia servir la missatgeria instantània i el 68% visitava perfils de xarxes socials (el seu o el d'una altra persona).
Al final de 2014, la penetració de les xarxes socials entre adolescents de 14 a 17 anys era del 97%, segons IAB Spain (va enquestar 105 persones amb aquesta edat). Per regla general, accedeixen a aquestes plataformes virtuals amb l'ordinador a mitja tarda i amb el mòbil a mitjanit.
Facebook és la seva xarxa social preferida, seguida de Twitter i Instagram. Tanmateix, aquesta classificació no es correspon del tot amb les xarxes socials més utilitzades entre aquests adolescents: primer és Facebook, després Youtube i, finalment, Twitter. Els segueixen Instagram i Tuenti (aquesta última va desaparèixer com a xarxa social al febrer de 2016) i, a la cua, hi ha Spotify, Google+, Badoo, LinkedIn i Pinterest.

Construir identitat

La combinació xarxes socials i menors és inseparable, i el motiu, en part, té a veure amb la mateixa idiosincràsia de ser adolescent. Les investigadores Belinda de Frutos i Tamara Vázquez (de les universitats de Valladolid i CEU Sant Pablo, respectivament) van elaborar un estudi qualitatiu titulat "Les xarxes socials en adolescents i joves: un aprenentatge cap a l'autoregulació", basat en la informació proporcionada per grups de discussió amb joves d'entre 15 i 19 anys. Segons el parer de les dues expertes, les xarxes socials són importants per als adolescents perquè es perceben com "una eina que cristal.litza la seva necessitat d'interacció, els possibilita construir la seva pròpia imatge personal i expressar així la seva identitat, al marge del món dels adults".
També ho creu així Lucía Merino en l'anàlisi feta per Injuve, "Joves en xarxes socials: significats i pràctiques d'una sociabilitat digital", en la qual enquestava més de 300 joves d'entre 14 i 17 anys: "Estar en contacte és una part crucial del procés dinàmic de construcció de la seva identitat i les noves tecnologies els permeten estar en contacte constant amb els seus amics, per mitjà de les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània".

__________________________________
__________________________________


L'alternativa alemanya per al reciclatge d'envasos

La campanya Envàs, on vas? ha fet sortir a la llum els problemes de l'actual sistema de reciclatge d'envasos. Alemanya ha aconseguit reciclar més i millor gràcies al sistema de retorn implantat fa deu anys.
El sistema de reciclatge d'envasos que hi ha actualment a l'estat espanyol té alternativa, i no és una alternativa només teòrica, sinó que ja està en marxa en països com Alemanya. És el sistema de retorn, que estableix que els consumidors han de pagar un dipòsit per cada envàs i retornar els envasos a la botiga per recuperar els dipòsits. Aquest incentiu fa que augmenti la taxa de recollida selectiva, i aquesta recollida també millora qualitativament.
El sistema de retorn alemany ha fet 10 anys aquest mes de gener, i els seus impulsors celebren que hi hagi arribat amb bons resultats. Thomas Fischer, un dels responsables de l'organització ecologista Deutsche Umwelthilfe, destaca que la taxa de recollida selectiva dels envasos que formen part del sistema ha arribat al 98,5%. "Hi ha molt retorn, els materials són de molta qualitat i el reciclatge també és de molta qualitat, ja que a partir d'una ampolla s'acaba produint el mateix tipus d'ampolla", detalla.
Un informe de la consultora Price Waterhouse Coopers elaborat per a Deutsche Umwelthilfe va corroborar, el juny del 2011, que el sistema de retorn és més eficaç que el del contenidor groc, que continua existint per als residus que no formen part del sistema de retorn. "Els costos dels dos sistemes són pràcticament iguals, però la taxa de reciclatge, que és aproximadament el triple, i la millor qualitat d'aquest reciclatge fan que el sistema de retorn sigui significativament més eficaç", diu textualment l'informe.
Holanda, Dinamarca, Noruega, Suècia o Finlàndia també tenen sistemes de retorn, però Europa encara té molt camí per recórrer en aquest àmbit. Ho diu Domingo Jiménez Beltrán, exdirector de l'Agència Europea de Medi Ambient, que critica la influència dels interessos econòmics: "A nivell comunitari, en qualsevol informe de la situació del medi ambient hi ha progressos però no una millora generalitzada, i en el tema dels residus la cosa va fatal. El sistema de retorn no s'imposa per falta de voluntat política, ja que la política es doblega als interessos econòmics".
La lluita per importar-lo a l'Estat
Jiménez Beltran és president honorífic de l'associació Retorna, integrada per entitats ecologistes i el Gremi de Recuperadors de Catalunya, que des de l'any 2010 treballen conjuntament perquè el sistema de retorn s'implanti a l'estat espanyol. "El sistema del contenidor groc estatal està estancat en un nivell molt baix: només un de cada quatre envasos de plàstic va al contenidor groc", lamenta Víctor Mitjans, director d'estudis de Retorna, que justifica així la necessitat del canvi.
Sobre la discrepància entre les seves dades i les que aporta Ecoembes, l'associació d'empreses envasadores que gestiona el sistema del contenidor groc a l'Estat, Mitjans argumenta que "Ecoembes dóna les dades globals, que inclouen totes les caixes de cartró del contenidor blau". Miquel Roset, director executiu de Retorna, va més enllà i acusa els envasadors de calcular malament la taxa de reciclatge: "Hi ha una descompensació entre el numerador i el denominador. Compten el total de la recollida en relació amb un univers limitat (la producció de les seves empreses), molt més petit que l'univers total".
Deixant de banda les xifres actuals, els envasadors admeten que el sistema de retorn donaria més bons resultats. Consideren, però, que no és viable implantar-lo a l'Estat: un estudi de Sismega Consultores per a Ecoembes considera que exigiria una inversió inicial massa alta i que el seu funcionament seria també massa car. En canvi, un estudi de la consultora britànica Eunomia per a Retorna ha avaluat els costos que tindria el sistema per als diversos actors implicats, i ha arribat a la conclusió que seria sostenible econòmicament.
Opció a nivell autonòmic
Retorna assegura que una reforma de la llei de residus aprovada el 19 de desembre "ha donat a les comunitats autònomes capacitat legal per implantar un sistema de retorn propi". L'associació interpreta que la llei de residus és una llei de mínims, que les comunitats poden desenvolupar, i creu que la nova redacció dels supòsits en què es pot implantar un sistema de retorn ha deixat prou marge per fer-ho. Admeten, però, que la implantació a nivell autonòmic presenta reptes pràctics importants. Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, només concep una reforma estatal. Tot i així, Retorna i l'agència ja preparen una prova pilot del sistema a Catalunya.

ara.cat

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

blogger templates | Make Money Online