Oral / Redacció 35

L'impacte social de les noves tecnologies  
La invasió dels 'drones' 
 La proliferació de càmeres volants força a preparar una norma que garanteixi la seguretat i la privacitat
 Foment recorda que mentrestant està prohibit usar-les amb qualsevol fi civil 11 abril 2014

CRISTINA BUESA / CARMEN JANÉ BARCELONA
 Divendres, 11 d'abril del 2014

 Arriba Setmana Santa. Arriba el bon temps. I amb el bon temps, la proliferació d'activitats a l'aire lliure. Un moment ideal per donar ales als drones o artefactes volants no pilotats, normalment dotats de minicàmeres, que s'han anat multiplicant en nombre sense parar en aquests últims mesos. Aquesta proliferació va més ràpida del que les autoritats aeronàutiques voldrien: ja es poden comprar, a més de per internet, en grans superfícies comercials. També s'han multiplicat els tutorials on line per fabricar drones casolans. Espantada pel que li cau a sobre i amb una allau de consultes sobre la seva utilització, l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha optat per recordar que aquests aparells estan prohibits per a ús civil. De moment. AESA depèn del Ministeri de Foment. Vol «evitar malentesos i possibles incidents». O sigui, abans que un quadricòpter, més gran o més petit, més o menys professional, acabi provocant un accident al precipitar-se sobre el cap d'algú, ha decidit curar-se en salut. «No n'està permès l'ús i no ho ha estat mai», observa l'AESA en un document publicat a la seva web, tal com confirma una portaveu de l'entitat. O sigui, que els que fins ara volaven ho feien de forma alegal.
 FOTOGRAFIA AÈRIA / Aquest és el cas de nombroses empreses de fotografia aèria o de companyies de serveis que inspeccionen amb drones les seves línies d'alta tensió o ferroviàries. Tots aquests pioners hauran de deixar l'artefacte en terra ferma. Encara que es tracti de finalitats professionals. Aturats fins que s'elabori la normativa que els reguli, cosa que l'AESA està fent d'acord amb la indústria del sector amb l'objectiu que no quedi obsoleta en poc temps. Mentrestant, l'AESA recorda que l'activitat d'aeromodelisme està regulada per la Reial Federació d'Aeronàutica i que es limita a zones que hi estiguin especialment habilitades. L'agència convida els particulars que tinguin dubtes sobre on poden fer volar els seus ginys, que s'adrecin a aquesta federació. No obstant, poca cosa tenen a veure els interessos d'un aficionat a l'aeromodelisme amb els del propietari, sigui empresa o individu, d'un drone equipat amb càmera.
 ALERTA EUROPEA / Un assumpte que genera gran inquietud és l'amenaça que aquests aparells suposen per a la privacitat. Com que els drones tenen capacitat per portar càmeres, micròfons o ultrasensors, es dispara el perill d'intromissió en l'esfera privada. Això està generant nombroses consultes davant les autoritats de protecció de dades de tot Europa. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ja està estudiant els riscos que comporta per als ciutadans. I la Comissió Europea ha demanat aquesta mateixa setmana als estats que adoptin una normativa comuna per regular la utilització civil dels drones per garantir la seva seguretat, protegir la privacitat dels ciutadans i obligar a subscriure assegurances als seus usuaris. A diferència de les càmeres de videovigilància tradicionals, el drone permet una altíssima maniobrabilitat i la seva adquisició i maneig està a l'abast de moltíssimes butxaques. «Hi ha espais oberts que són privats, com ara els terrats, el jardí d'una casa, els patis interiors… I aquí no es pot gravar res. La frontera de la privacitat comença quan s'acaba la via pública», recorda Ricard Martínez, president de l'Associació Professional Espanyola de Privacitat.
 PERMISOS ALS CASAMENTS / Martínez considera que la llei de seguretat ciutadana permetrà utilitzar un drone «com a instrument de vigilància si en el mateix espai està autoritzada una càmera fixa, si es preveu un problema de seguretat i es demana autorització, o en cas d'una urgència màxima». Encara que alguns pagesos de Tarragona havien contemplat la possibilitat d'utilitzar drones per vigilar les seves propietats, el dirigent d'Unió de Pagesos Josep Carles Vicente considera que si això s'autoritzés finalment, «hauria de ser amb mitjans públics, no privats». L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) s'ha pronunciat ja en tres ocasions a requeriment d'altres organismes públics: «La utilització d'un drone no hauria de comportar una violació de la privacitat si no pot captar imatges que permetin identificar persones», apunta Santiago Farré, cap de l'assessoria jurídica de l'ACPD. Tot depèn de l'ús que se'n faci. «Si la llei empara l'acció, es podran utilitzar».



La Universitat de Delft presenta un 'drone ambulància'

 

 ______________________________________________________
_______________________________________________________

Canvi de vida a cop de tecnologia




Si s'apliquessin alguns projectes concebuts en l'àmbit de la tecnologia, el futur del consumidor digital seria molt més còmode i eficient
Malgrat la recessió econòmica, l'era digital continua amb el seu avanç accelerat. Molts països continuen donant suport als seus investigadors i hi ha grans empreses tecnològiques mundials que inverteixen part del seu pressupost en innovació i desenvolupament tecnològic.
Gràcies a aquesta aposta decidida, cada dia sorgeixen nous descobriments i projectes. Alguns ni tan sols aconsegueixen passar a una fase d'aplicació, però els que ho aconsegueixen permeten que el futur immediat dels consumidors digitals i tecnològics variï de forma constant.

6K

La definició de pantalla 4K o Ultra HD quadruplica els estàndards actuals. De fet, ja existeixen televisors que la incorporen i alguns programes i pel.lícules s'estan filmant en aquesta resolució. A més, hi ha mòbils capaços de gravar vídeo en 4K, com l'HTC One M9.
Ara, arriba el 6K, un nivell de resolució molt superior i gairebé igual al que percep l'ull humà: 6.144 x 3.160 píxels per cada fotograma, uns 19.415.040 píxels. Això significa que, en un futur no gaire llunyà, es podrien veure pel.lícules, sèries o fins i tot òperes i concerts televisats com si s'estiguessin presenciant des del plató de gravació o la llotja d'un teatre. Es tracta de la internacionalització de molts espectacles a través del televisor i en emissió en directe, ja que encara que uns pocs tinguin el privilegi d'anar a l'espectacle en directe, pràcticament no percebran diferències amb els qui el gaudeixin des de casa seva, potser a milers de quilòmetres de distància.

Cristalls intel.ligents

Es basen en el descobriment d'un científic de la Universitat de Ginebra (Suïssa), que ha determinat la manera en què els camaleons canvien de color. Aquesta variació és deguda a uns cristalls situats en les cèl.lules superficials. Són prismes orgànics que modifiquen l'orientació en funció de la longitud d'ona que volen polaritzar per a reflectir un color o un altre.
Aquests cristalls es formen amb guanina, una de les quatre bases nitrogenades que conformen l'ADN; és a dir, són compostos orgànics degradables. Així i tot, ja s'especula que es puguin crear pantalles basades en el funcionament d'aquests cristalls o uns altres de similars en què la resposta a un impuls electromagnètic pugui ser el canvi d'orientació del prisma per a oferir un color o un altre, de manera que es puguin aconseguir matisos més reals.

USB 3.1

Una de les novetats de l'última conferència d'Apple va ser el nou MacBook de 13.1 mil.límetres de gruix i 900 grams de pes, l'ordinador més lleuger que s'hagi dissenyat fins avui. Aquest èxit es deu a la incorporació del nou estàndard de connexió, transmissió de dades i carrega USB 3.1. Apple és pionera en la inclusió d'aquest port, que és molt més petit que l'anterior USB, però alhora més potent i ràpid en la transmissió d'energia i dades.
L'aposta d'Apple per aquest sistema condicionarà la indústria d'aquest tipus de producte. També la d'altres fabricants, ja que la seva mida permetrà fabricar equips fins com una tauleta i lleugers com una carta, de manera que seran molt més portàtils.

Xarxes 5G

Si les xarxes 4G o LTE estan revolucionant el sector de la telefonia mòbil amb velocitats de descàrrega de dades en el mòbil, moltes vegades, superiors a les que s'ofereixen en routers fixos i xarxes Wi-Fi, l'esperada arribada de les xarxes 5G podria suposar l'aposta definitiva per a les xarxes de dades mòbils, en lloc de la internet fixa o sense fil. Aquest fet podria resumir-se en una xarxa ubiqua que permeti als consumidors estar sempre connectats entre ells i amb tots els seus aparells i electrodomèstics. Així, es podria activar l'alarma, apagar la rentadora, programar l'enregistrament d'una sèrie o encendre l'aire condicionat o la calefacció des del mòbil.

Xarxes Li-Fi

Són l'aposta d'una empresa escocesa per un sistema de transmissió de dades basat en bombetes. D'aquesta manera, quan s'encengui un llum, hi haurà llum i connectivitat amb el router. Seria una aplicació semblant al PLC que ja es comercialitza, però d'abast més local. Amb aquest sistema, es podrien evitar les xarxes Wi-Fi a casa, amb tota la seva inseguretat i les seves interferències, i modificar-les per petits focus sense fils unipersonals als quals seria molt difícil que pogués accedir un ciberdelinqüent, ja que la tecnologia Li-Fi funciona en un radi màxim de deu metres. S'impedirien així els atacs MitM (Man in the middle), en què l'atacant pot llegir, inserir i modificar els missatges entre dues parts sense que cap de les dues sàpiga que l'enllaç entre ells ha estat violat.

Ulleres VR

Des que Facebook va comprar l'any passat les ulleres de realitat virtual (ulleres VR) Oculus Rift, la fabricació d'aquesta mena de dispositius amb pinta d'ulleres de bussejar s'ha disparat. Són nombroses les marques que les fan, si bé el seu públic encara és residual i estan enfocades als videojocs i al visionat de pel.lícules.

Pagaments HCE

Impliquen que els abonaments per mòbil no depenguin de la targeta SIM i, per tant, d'un operador o d'un altre, sinó que el dispositiu actuï com una targeta de crèdit sense fil per la qual es transmeti el pagament al comerciant en una botiga física només polsant un botó. Possiblement, en un futur, ni tan sols caldrà passar per caixa per a emportar-se un producte, n'hi haurà prou de llegir un codi i validar que està abonat a través del telèfon.



______________________________________________________
______________________________________________________


Wiens i la seva empresa iFixit, amb seu a Saint Louis (Califòrnia). Per arribar a una fita d’ambicions colossals, aquest californià ha començat per la base: recuperar la reparació de productes d’ús habitual, una solució que abans era el pa de cada dia i en els últims anys s’ha convertit en una possibilitat que els consumidors hem oblidat i els dissenyadors de producte, en moltes ocasions, han intentat eliminar. La seva companyia es dedica a ensenyar a la gent a reparar tot tipus de coses, des d’electrodomèstics casolans fins a telèfons mòbils, joguines o motos, i a vendre les eines i les peces de recanvi que ho fan possible.
La història d’iFixit va començar fa deu anys, després que Wiens s’adonés que no podia arreglar el seu ordinador portàtil d’Apple perquè no trobava cap manual d’aquest aparell enlloc. De fet, dimarts en una conferència amb motiu de l’Ecodesign Day, en el marc de la Barcelona Design Week, Wiens va explicar que aquesta companyia tecnològica va denunciar tots els webs que havien publicat els seus manuals perquè els retiressin dels seus portals.
Descobrir que les empreses dissenyen sovint perquè els productes no puguin ser reparats, i a vegades ni tan sols reciclats, perquè els diferents materials no es poden separar, el va portar a defensar que cal empoderar els consumidors perquè puguin capgirar el destí de milers de productes. La seva empresa ofereix més de 14.000 manuals gratuïts per reparar més de 4.000 articles. “Ens considerem els Robin Hood de la reparació, volem que els manuals siguin de consulta lliure”, diu Wiens.

Kyle Wiens, director d'iFixit, explica que els manuals per reparar mòbils són els més buscats. / Jose BallerZosa
D’entrada, la reparació pot espantar les generacions que s’han acostumat a llençar qualsevol cosa a la mínima que no funciona, rendits a l’estratègia de l’obsolescència programada. Wiens reconeix que “la primera vegada que entres en un producte sempre és difícil, però el segon cop ja costa menys”, apunta. De fet, per mostrar els obstacles que les empreses posen als consumidors perquè no fiquin el nas a l'interior dels productes i, per tant, no els puguin arreglar, durant la conferència va tenir un voluntari, el dissenyador Xavier Majoral, intentant desmuntar una cafetera espresso, en un intent fallit de desmembrar l’electrodomèstic.

Al·legat de l’economia circular

Per això, davant d’un públic ple de dissenyadors industrials, el creador d’iFixit va animar els assistents a dissenyar productes que siguin totalment desmuntables perquè es puguin reparar i perquè la seva vida útil es perllongui, a mans del primer usuari, però també del segon i del tercer, va afegir. A més, va apuntar que els consumidors estan disposats a pagar més diners per un producte amb aquesta durabilitat. En aquest sentit, va fer un al·legat en favor de l’economia circular, aquella que dissenya i produeix minimitzant els impactes ambientals dels productes en tota la seva vida útil i té en compte també el final de vida, convertint els residus en nous recursos.
Com a alternativa a l’economia lineal, imperant fins ara, l’economia circular suposa un canvi de paradigma que parteix de la limitació dels recursos naturals i vol posar fi a la generació de deixalles. Wiens posa el seu granet de sorra en aquest canvi de model en què el moviment dels fixers (reparadors) hi juguen un paper important. De fet, també va recordar als consumidors la seva “gran part de responsabilitat” a l'hora d'allargar la vida útil dels productes. La seva companyia, amb seu a Califòrnia, té 50 treballadors i ja ha aterrat a Alemanya, però distribueixen els seus serveis i productes per tot el món. El seu web rep més de 10 milions de visites al mes.

El moviment dels reparadors

A Europa, el moviment dels reparadors també ha aparegut. El primer Repair Café es va crear a Holanda, i aquests espais on pots compartir lliçons i aprenentatges sobre els secrets de la reparació de tot tipus de coses ja s’ha estès a altres països. Aquí encara no n’hi ha cap, però han sorgit iniciatives com Millor que nou, una plataforma on podeu trobar un llistat d’establiments de reparació i que ofereix assessorament i cursos per aprendre a arreglar nosaltres mateixos els objectes espatllats.


0 comentaris:

Publica un comentari

 

blogger templates | Make Money Online